Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Enric Duran: Cinc anys després de Crisi. Posada al dia de fets, reflexions i estratègies
per Revolució o (encara molta més) Barbàrie	17 set 2013
"Després d'un període de silenci, aquest comunicat té l'objectiu de posar al dia a tots els éssers humans que puguin i vulguin llegir-me sobre fets, punts de vista i perspectives que estan sorgint en el moment present, quan fa més de set mesos que sostinc la meva activitat política i personal des de la clandestinitat."
http://enricduran.cat/comunicat17s2013/ La resposta repressiva del sistema judicial espanyol, que s’ha donat des d’aleshores, no m’ha agafat per sorpresa, com tampoc no em sorprèn que vulnerin els drets de defensa que la seva pròpia Constitució reconeix, una i altra vegada. Ara, que no em sorprengui no implica que em pensi quedar de braços plegats. • Dret a la informació del procés, vulnerat. • Dret a escollir testimonis, vulnerat. • Dret a escollir lliurement el meu advocat, vulnerat. • Dret a tenir un advocat defensor, vulnerat… Sembla ser que la secció segona de l’Audiència provincial de Barcelona s’ha inventat una nova llei que diu que un acusat en rebel·lia perd els seus drets fonamentals en relació al procés de defensa, i això que se suposa que l’anomenada carta universal dels drets humans és per a tots els éssers humans en qualsevol circumstància. I així, més de 210 dies després d’acceptar la dimissió del meu anterior advocat, els jutges encara no han permès que en sigui nomenat un altre. Més de 210 dies sense advocat dels quals més de 180 amb ordre de detenció directa. No ens hauria d’estranyar que passin aquestes coses quan dades contrastades ens avisen de la falta de separació de poders dins d’aquest Estat, com per exemple la militància en el partit del govern del president del Tribunal Constitucional; o quan la connivència dels diferents poders d’aquest mateix Estat amb la pròpia banca que em denuncia és quelcom normalitzat després que van desapareixent quantitat multimilionàries prestades pel propi Estat, mentre el dia que es denuncia acaba quedant en l’oblit. De fet, fins i tot, un sector habitualment poc mobilitzat com havien estat els treballadors de la justícia ara fa una vaga indefinida a Catalunya a causa, entre d’altres, de l’onada privatitzadora i recentralitzadora de diferents processos judicials. Fins i tot es pretén que la instrucció d’un cas la porti un fiscal, el qual depèn jeràrquicament del Fiscal general de l’Estat designat directament pel govern de l’Estat. Com ja vaig manifestar en anteriors comunicats, aquesta manera d’abordar conflictes no és la meva, i no accepto formar part d’un sistema de drets i deures en què una autoritat externa em pugui jutjar i condemnar a presó, sense ni tan sols escoltar els meus arguments. Per aquest motiu, amb la col·laboració d’un grup de treball, format per persones estudioses i professionals de la justícia restaurativa, estem preparant un projecte restauratiu que realment permeti que totes les parts implicades i afectades per aquella acció puguem participar-hi amb igualtat, des de l’escolta i el respecte. És des del respecte a la meva dignitat com a persona que participaré en un procés judicial i no de cap altra manera. Mentre preparem el projecte restauratiu, estem valorant de dur a terme les accions legals adequades, davant la vulneració de drets que està succeint cada dia que passa en relació a la meva defensa. Encara que és un sistema legal pel qual no em sento interpel·lat, es tracta de l’únic llenguatge que entenen determinades persones i institucions, de manera que a vegades cal fer-ho, per no deixar com si res, que accions com aquestes, que un altre dia poden afectar una altra persona, quedin impunes. I si la posada al dia d’aquesta informació la publico avui és perquè avui fa cinc anys que va sortir a la llum la publicació Crisi, la qual a més, de la declaració «He “robat” 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat», incorporava tota una sèrie de crítiques al sistema bancari prou contundents, però que en l’actualitat s’han quedat molt curtes, en relació amb els fets ocorreguts en la crisi permanent que vivim des de llavors. Aprofitant que aquella acció d’expropiació bancària va ser presentada aquell 17 de setembre del 2008 com una acció individual, en el marc d’un moviment social molt més ampli, diversos mitjans de comunicació i el sistema judicial es van encarregar de despolititzar-la per presentar-la com un fet puntual, allunyada del seu significat polític tant de denúncia com, sobretot, d’impuls i construcció d’un procés col·lectiu. Avui, tenint en compte que el sistema legal de l’Estat espanyol té una llei que fa prescriure tots els delictes pels quals es pugui demanar menys de 5 anys de presó, quan fa 5 anys que es van dur a terme, puc dir, que aquella acció no hauria estat possible sense totes les persones que hi van contribuir, especialment a través dels diversos processos assemblearis que van permetre decidir col·lectivament el destí de bona part d’aquells fons i l’execució dels projectes sabent l’origen dels diners, i donant-li, per tant, un significat polític revolucionari amb voluntat d’impulsar la construcció d’alternatives al sistema establert que no hauria tingut si només hagués estat una acció individual. Potser ara, aprofitant el pas del temps, és més factible que d’altres persones comparteixin la seva experiència de com ho van viure i cap a on es van destinar aquells diversos finançaments. Com deia, els motius que van justificar aquella acció però, no han prescrit, i per això continuo a dia d’avui facilitant suport a d’altres iniciatives,que pretenen realitzar accions similars i per això, també, no he renunciat a trobar i aprofitar nous forats que deixa el sistema bancari en la seva desmesurada voluntat de lucrar-se a través dels estalvis de la gent. Per això, ara mateix les forces policíaques de l’Estat espanyol no em busquen només per l’acció explicada el 2008, sinó, també, per una altra, encara que més petita, realitzada el 2011. Mentre els bancs continuïn mantenint el monopoli de l’emissió del diner legal, mentre continuïn prestant amb interessos els diners que els acords dels estats els han permès crear sense cost i que haurien de formar part del comú, mentre continuïn resultant impunes en la seva deriva especulativa, generant forats de milers de milions d’euros que provoquen retallades socials arreu, mentre es fan responsables de drames personals expulsant gent de casa seva…, mentre tot això continuï passant, serà igualment legítim recuperar des de l’audàcia col·lectiva la part que es pugui d’aquests diners que ens estafen, per dedicar-los realment a projectes relacionats amb el bé comú. Amb l’experiència viscuda, sé que haver d’estar amagat per realitzar accions que trobo coherents amb la meva manera de veure la revolució no em treu el son. De fet, tots aquests dies de socialització reduïda i presència nul·la, no només han comportat un seguit de limitacions sinó que alhora han servit per poder accedir i aprofundir en alguns aprenentatges que m’han fet evolucionar en les línies estratègiques que considero importants per a la transformació social. Aquest fet ha provocat que m’agafés un temps per situar tots aquests nous coneixements adquirits i pensaments desenvolupats i així generar nous projectes que em semblen especialment motivadors i prioritaris a dia d’avui. Un dels temes que m’ha cridat l’atenció d’aquests mesos és com tots els esforços, durant anys, per mantenir en secret el desenvolupament de tecnologies i la realització de contractes amb els gegants d’Internet, per part del govern dels EUA i d’altres països del món amb l’objectiu de controlar els éssers humans a través d’Internet, ha quedat esmicolat perquè una sola persona s’ha atrevit a arriscar-se a fer-ho públic i el seu testimoni ha fet la volta al món. El mateix havia succeït abans amb milers de documents secrets, alliberats per Wikileaks i els seus valents informadors. Aquesta constatació de l’espiament global, no farà més que accelerar la tecnologia i l’us d’eines de comunicació encriptada, que farà poc menys que impossible mantenir el control de la informació de la població per part de les agències d’espionatge. Són exemples significatius que els desequilibris que hi hagut històricament entre el poder dels de dalt i la llibertat del poble es redueixen. Però, n’hi ha molts més. Aquest any ha estat el de l’explosió de les monedes digitals descentralitzades, les quals, amb tecnologia p2p i criptografia, s’estan usant ja actualment per mantenir l’anonimat i la privacitat en un terreny, el dels intercanvis econòmics, el control dels quals és en la base de l’economia dels Estats. Després de molts segles de monopoli de l’emissió de moneda per part dels bancs centrals i dels bancs privats; després que els estats hagin destinat ingents recursos a controlar i fiscalitzar l’economia dels de baix…, ara , amb programari lliure s’ha dissenyat i compartit una tecnologia que no només facilita realitzar moviments de valor entre qualsevol lloc del món sense comissions, sinó que impedeix al poder fiscalitzar aquestes accions de compra-venda. I encara n’hi ha més. La tecnologia de fabricació 3D permet que amb una sola màquina de menys d’1 m3 es fabriquin tot tipus de peces i artefactes, els dissenys dels quals es comparteixen a la xarxa perquè d’altres persones puguin també fabricar-los sense haver-los d’idear de nou. També, aquesta tecnologia està cridada a posar límits a la capacitat de control per part del poder, mentre les patents van perdent volada igual com ho han fet anys enrere les llicències de copyright sobre el coneixement. Per això, tecnologies com l’encriptació, el bitcoin i les impressores 3D són puntes de llança de tota una sèrie de tecnologies revolucionàries que tot just comencen, per multiplicar la llibertat dels individus i de les xarxes autoorganitzades al marge del poder, posant data final a l’hegemonia dels Estats-nació tal com els hem conegut en les darreres dècades. Els sistemes de control de l’activitat econòmica basats en la coerció i el monopoli de la violència, tenen els dies comptats. En el futur, només a través del convenciment, l’educació, i el treball sincer per al bé comú es podran ajuntar recursos per usar-los per a l’interès general. En aquest context, tots i totes els qui treballem per una revolució integral que inclogui la construcció de noves estructures d’autoorganització social i política alhora que una transformació profunda de l’ésser humà que recuperi l’ésser comunitari, tenim un repte encara més gran del que havíem imaginat. És importantíssim, si no imprescindible, que puguem demostrar –amb la difusió d’aquest imaginari i amb l’extensió de les pràctiques– que és possible generar un model d’organització social i econòmic sense cap tipus de coerció, de caire voluntari i sense necessitat, si no és possible, de cap exclusivitat en l’assentament en un territori determinat. Per això, mentre continuo col·laborant, tot i la mancança que significa la no presència física en el procés de desenvolupament de la Cooperativa Integral Catalana, he pensat que el moment present marqui un abans i un després per prioritzar, també de manera especialment important, noves accions i inicatives d’enxarxament i de comunicació en l’àmbit planetari. Lògicament, el silenci que ha acompanyat el col·letiu RADI, després d’haver-ne anunciat la creació fa poc més de mig any, ha tingut a veure amb tot aquest replantejament estratègic. Per això, properament també en sentireu a parlar. Enric Duran 17 de setembre de 2013
Mira també: http://enricduran.cat/comunicat17s2013/ http://cooperativa.cat/enric-duran-es-planteja-accions-legals-per-la-vulneracio-dels-seus-drets-de-defensa/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more