Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : educació i societat : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats
Sobre la qüestió nacional a UCRAÏNA (Nestor Makhno)
per Nestor Makhno	11 set 2013
La vida ucraïnesa està plena de tota mena de possibilitats, especialment de potencial per a un moviment revolucionari. Els anarquistes tenen una gran oportunitat d'influenciar aquest moviment, fins d'esdevenir seus mentors, a condició que apreciïn la diversitat de la vida social i adoptin una posició clara de lluita oberta i frontal contra totes les forces hostils als treballadors (...)
En les albors de l'abolició del despotisme tsarista, amb la revolució de 1917 es van obrir perspectives de relacions socials noves i lliures per al món del treball, fins llavors sota el violent jou de l'Estat rus. La noció d'una autodeterminació integral, incloent una ruptura completa amb l'Estat rus, es va obrir pas de manera natural entre la població. Van aparèixer multitud de grups que van propagar tot tipus d'idees entre la població ucraïnesa: cada un d'ells tenia el seu propi punt de vista i interpretava la idea de l'autodeterminació d'acord als seus interessos fraccionals. Però les masses treballadores d'Ucraïna no es van identificar amb cap d'aquests grups ni es van unir a ells. Han passat més de set anys des de llavors i la noció d'autodeterminació s'ha desenvolupat entre els treballadors ucraïnesos i ha augmentat la comprensió que tenen d'ella. Ara s'identifiquen amb ella i ho demostren sovint en la seva vida quotidiana. Per exemple, reclamen el seu dret a usar el seu propi idioma i el seu dret a la seva pròpia cultura, una cosa considerat tabú abans de la revolució. També reclamen el seu dret a viure la seva vida d'acord als seus propis usos i costums. A certs senyors estatistes, que abriguen el propòsit de construir un Estat ucraïnès independent, els agradaria apropiar d'aquestes manifestacions de la realitat ucraïnesa, contra les quals els bolxevics, per cert, amb tota la seva omnipotència, són incapaços de lluitar. No obstant això, aquests senyors estatistes no sembla que aconsegueixin atreure a les àmplies masses de treballadors amb ells i molt menys mobilitzar per lluitar contra l'opressiu partit bolxevic. Els sans instints dels treballadors ucraïnesos i la seva vida opressiva sota el jou bolxevic fan que siguin conscients del perill de qualsevol Estat. Per això, rebutgen les tendències xovinistes i no les barregen amb les seves aspiracions socials, alhora que busquen la seva pròpia via cap a l'emancipació. Hi ha matèria aquí per a una seriosa reflexió sobre el rol dels revolucionaris ucraïnesos, i dels comunistes llibertaris en particular, si realment volen desenvolupar un treball consistent entre els treballadors ucraïnesos. Aquest treball no pot desenvolupar-se sobre els mateixos eixos que en 1918-1920, perquè la realitat del país ha canviat molt. Per aquell temps, el poble treballador ucraïnès, que havia tingut un paper tan destacat en l'aixafament de tots els mercenaris de la burgesia (Denikin, Petliura i Wrangel) no podia ni tan sols imaginar-se que, al final de la revolució, es trobaria tan ignominiosament enganyat i explotat pels bolxevics. Aquells eren els dies en què tots lluitàvem contra la restauració del règim tsarista. No hi havia massa temps per analitzar i investigar a tots els intrusos que s'unien a la lluita. La fe en la revolució vorejava tot pensament secundari sobre aquests intrusos o les qüestions que podrien haver sorgit respecte a ells, com si havien de ser considerats amics o embaucadors. Alhora, els treballadors estaven en lluita enfront de la contrarevolució, centrant-se només en combatre els que apareixien com a part de les files enemigues, enfrontant-se amb empenta a la mort en defensa de la revolució. Més tard, la mentalitat dels treballadors ucraïnesos va canviar molt: havien tingut temps de familiaritzar amb totes les forces amb aquests intrusos i d'ara endavant es mostrarien més crítics a l'hora d'avaluar el que havien guanyat amb la revolució o, almenys, el que quedava d'això. Van reconèixer en aquests intrusos als seus enemics mortals: encara que s'haguessin "ucranitzat" i aixequessin la bandera del socialisme, van veure que en realitat obraven de manera que s'unien a l'explotació del món del treball. Tenen clar que va ser aquesta casta de socialistes, voraços explotadors, la qual els va arrabassar les seves conquestes revolucionàries. Resumint, estan convençuts que sota la màscara dels bolxevics es troba una cosa semblant a l'ocupació austro-hongaresa. Aquesta ocupació encoberta predisposa a les masses a certa reacció xovinista dirigida contra els intrusos. No en va els senyors bolxevics governen Ucraïna des de Moscou, amagant després dels seus testaferros ucraïnesos: és el creixent odi de les masses ucraïneses el que marca aquest fet. És la veritable naturalesa del despotisme bolxevic el que està portant als treballadors ucraïnesos a buscar la manera de treure-se'ls de sobre i avançar cap a una nova societat realment lliure. Els bolxevics tampoc s'adormen en els llorers i estan tractant d'adaptar-se a qualsevol preu a la realitat ucraïnesa. El 1923 marxaven a la deriva: des de llavors han modificat les seves tàctiques i no han trigat a agafar la realitat ucraïnesa. A més, no han dubtat a associar la destinació del bolxevisme amb el del nacionalisme i, d'acord amb això, han afegit articles sobre això en la "Constitució de l'URSS", reconeixent a tots els pobles el dret d'autodeterminació, fins arribar a la secessió. Tot això és, per descomptat, una completa farsa. Com es desenvoluparà l'actitud dels bolxevics? Els anys següents ho diran. L'anàlisi anarquista de la realitat actual d'Ucraïna ha de prendre bona nota d'aquests nous factors: l'odi dels treballadors ucraïnesos cap als intrusos del bolxevisme nacionalista. Quant a nosaltres, la nostra principal tasca avui consisteix en explicar a les masses que l'arrel de tot mal no està en un grapat d'autoritats intruses, sinó en tota autoritat. La història dels anys recents aporta un argument d'un pes considerable, ja que Ucraïna ha contemplat una desfilada de tot tipus d'autoritats i, a l'hora de la veritat, s'han semblat totes com un pèsol a un altre. Hem de demostrar que un poder estatal "intrús" i un poder estatal "independent" vénen a ser el mateix i que els treballadors no guanyen res amb cap d'ells: han d'orientar els seus esforços es on siguin a destruir l'aparell estatal i reemplaçar-lo per organismes obrers i camperols d'autogestió social i econòmica. Malgrat tot, en abordar la qüestió nacional no hem d'oblidar els últims esdeveniments d'Ucraïna. Ara es parla l'ucraïnès i en virtut de les noves tendències nacionalistes, els forasters que no parlin la llengua local amb prou feines seran escoltats. Aquesta és una qüestió que ens ha de quedar ben clara. Si els anarquistes han gaudit d'una feble audiència entre la pagesia ucraïnès ha estat perquè s'han concentrat principalment al voltant de les ciutats i, sobretot, perquè no s'han expressat en el llenguatge del camp ucraïnès. La vida ucraïnesa està plena de tota mena de possibilitats, especialment de potencial per a un moviment revolucionari. Els anarquistes tenen una gran oportunitat d'influenciar aquest moviment, fins d'esdevenir seus mentors, a condició que apreciïn la diversitat de la vida social i adoptin una posició clara de lluita oberta i frontal contra totes les forces hostils als treballadors (...) Aquest és una comesa que no pot ser portat a la pràctica sense una organització anarquista ucraïnesa gran i potent. És tasca dels anarquistes ucraïnesos començar a posar-la en peu des de ja mateix. Nestor Makhno Model Truda N ° 19, desembre 1928 Traduït per Manu García http://nordestllibertari.blogspot.com/2012/11/nestor-makhno-unes-paraule
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more