Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
És lícit desallotjar Can Piella?
per Ester Xargay	13 mai 2013
Article publicat avui a Núvol (www.nuvol.com).
En els temps de vaques magres que ara patim, en què els drets socials, els salaris, les pensions i tota mena d’ajuts i pressupostos socials van minvant a mans del sistema econòmic capitalista, cec, que no entén la igualtat, ni l’equitat, sinó que només contempla els dividents a favor seu, val la pena d’aturar-se i pensar altres maneres de viure, de treballar i de repartir la riquesa. Lícit, doncs, seria el fet de reprendre sistemes que l’abundàcia aparent d’anys enrere ens havia fet perdre de vista, com ara la col·lectivització de les terres agrícoles que no són explotades. Fixem-nos en les iniciatives d’horts socials promogudes per col·lectius independents com ara Can Piella, Can Masdeu, Tarpuna-Cooperativa o AureaSocial, entre altres. Com diu Serge Latouche, un dels ideòlegs del Decreixement, el reencastament de l’economia dins allò social es pot concebre com la reintroducció de solidaritats i reciprocitats horitzontals i no pas per un manteniment de les jerarquies de sentit únic. Vet aquí una solució viable que indueix a recuperar les formes cooperativistes, un ben reeixit sistema de producció i distribució que hem heredat dels moviments obrers i anarquistes d’abans de la guerra i que apuntava a una economia social autogestionària i eficaç. Ja fa anys que les cooperatives tornen a bategar amb força a Catalunya. Són entitats, com la COOP57, Serveis Financers Ètics i Solidaris, que diuen: “Els estalvis i d’altres recursos econòmics aportats pels nostres socis es destinen a finançar projectes amb un clar contingut social”. O com la XES (Xarxa d’Economia Solidària), que vol “donar visibilitat i estendre unes pràctiques econòmiques alternatives que s’arrelen en la fertilitat social de la tradició cooperativa”. I també AureaSocial que, entre un gran ventall de serveis socials i comunitaris, proposa una eina financera impulsada mitjançant la Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa (CASX), un fons d’estalvi o inversions socials destinats a la col·lectivització d’immobles. I no oblidem La Ciuta Invisible-Cooperativa Autogestionària, que ara organitza uns recorreguts per la Barcelona del cooperativisme obrer que articulà els barris de Barcelona entre 1840 i 1939. Es tracta d’un reguitzell d’iniciatives solvents que ja demostren prou bé la força i la dignitat d’una societat que es planta i s’organitza davant les polítiques que enganyen i ofeguen. Com reivindica Tarpuna Cooperativa “Els horts socials transformem espais en desús en finques agrícoles professionals per donar oportunitats de formació, aprenentatge o lloc de treball a persones en situacions socials vulnerables. Arribem a acords socials amb la propietat de la finca i amb entitats o institucions d’acció social, i produïm de forma agroecològica. Cada hort social és diferent, perquè s’adapta a les necessitats socials que cobreix. Aquest és el nostre repte principal, i per assolir-lo treballem des d’una organització plural, diversa i participativa. Per això, el nostre objectiu és que la producció vagi destinada fonamentalment a persones sòcies de la cooperativa.” D’acord amb aquests plantejaments, expressats per una entitat formalment legal, és lícit realment desallotjar Can Piella, que és una comunitat de persones que lluiten i treballen amb els mateixos arguments que Tarpuna? Can Piella té pendent una ordre de desallotjament que s’ha d’executar entre el 15 i el 31 d’aquest més de maig del 2013, i això sembla irrevocable, perquè la llei de la propietat privada encara no entén d’economia social. Can Piella, que posa el dit a la llaga de l’especulació del sòl, hauria de ser un referent i l’enveja dels consistoris que fins ara han disposat gratuïtament de personal qualificat que han cregut en aquest projecte, com ara arquitectes, ingeniers, fusters, artistes i ferrers que han restaurat la masia, així com d’ingeniers agrònoms, pagesos, jardiners i tot un veïnat que han regenerat l’entorn natural d’aquesta masia i n’han rehabilitat els horts. Què és Can Piella? Li ho pregunto a Marta Galan, una jove gallega que hi viu i hi treballa des del 2009. Ella em contesta: “És un projecte de rehabilitació del medi ambient, de recuperació de la pràctica agrària, amb activitats socials, gratuïtes, enfocades als veïns i veïnes, bo i establint sinèrgies amb altres col·lectius, entenguent-ho tot com un sistema de relacions, des de les activitats productives fins a l’horta. Hem reforestat els marges i també una pineda, hem plantat 150 fruiters, hem rehabilitat un antic forn de llenya, on fem pa de massa mare d’autoconsum i també per a cooperatives i veïns que pugen a buscar-lo (…) Ja portem dos anys produint cervesa i també fem tallers de cervesa, tot recuperant receptes tradicionals. (…). Cada any organitzem unes jornades d’autogestó. Fa poc en vam fer unes sobre permacultura, tres dies durant els quals es va parlar d’autonomia enegètica, de producció hortícola, de depuració d’aigues, entre altres coses relacionades. (…) Critiquem la propietat especulativa lucrativa i l’acaparament de les terres, i volem donar un impuls a aquestes formes de vida alternatives, (…) generar una nova pagesia (…)”. L’entrevista sencera es porà veure aviat al blog Cargol treu banya: apunts (a punt) per al Decreixement. És lícit, repeteixo, en aquests moments tant precaris, de destruir un projecte tan exitós i vàlid com aquest, que, per a la societat, funciona amb zero euros? I enderrocar la il·lusió i les espectatives de futur que aporten millores socials, mediambientals, laborals i alimentícies sense necessitat de cap subvenció? Llegiu la seva pàgina i hi trobareu: “Can Piella som un col.lectiu que compartim uns valors com la llibertat o l’autonomia, buscant alternatives al sistema de dominació (…). Però Can Piella també ets tu, que tal vegada busques com nosaltres, que potser vindràs a les jornades o passeges de tant en tant per la zona. Can Piella són els qui tenen cura d’un hort comunitari, els veïns que ens ajuden, els amics que ens visiten i tothom qui ens dóna suport. Demanem la retirada del desallotjament cautelar. Durant més de tres anys i mig, veïns i veïnes dels pobles del voltant hem rehabilitat la masia i li hem donat un ús social. D’altra banda, el propietari de la finca, una societat del conglomerat immobiliari Grupo Alcaraz, al·lega el dret d’ús com a pretext per fer-nos fora, encara que portava més de deu anys d’abandonament i no hi ha cap projecte programat. A més a més, des del col·lectiu hem intentat contínuament establir un diàleg amb la propietat per a arribar a un acord. Ara, l’Audiència Judicial de Cerdanyola del Vallès ha donat llum verda al desallotjament cautelar de la masia de Can Piella. Per acabar-ho d’adobar, s’explicita que es podrà utilitzar l’ús de la força en cas que el col·lectiu no hagi abandonat l’immoble. Per tot això necessitem la teva participació en la defensa d’aquesta terra i aquest patrimoni. Entre tots podem paralitzar el desallotjament de Can Piella!”
Mira també: http://www.nuvol.com/opinio/es-licit-desallotjar-can-piella/
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more