Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Demagògia barata de Diplocat
per català	07 mai 2013
Fa poc, l'organisme Diplocat ha publicat un document destinat a la comunitat internacional exposant els motius de Catalunya per independitzar-se d'Espanya. Malgrat que algunes qüestions tenen un rerefons cert (es podria millorar el finançament, la coordinació entre les diverses comunitats autònomes i l'estat central, i caldria que el Senat fos realment una cambra de representació territorial), el text presenta un conjunt de mentides fàcilment desbaratables (ja que són mentides flagrants). Comentem-ne algunes d'elles: "For a long time, many Catalans would have been happy for Catalonia to be a region in Spain with a status similar to that of one of the Länder within Germany. But that never happened. Strong opposition within Spain means that devolution has always been half-hearted, chaotic and ineffective. And now Spain is being re-centralized and multiculturalism has been rejected." Que Catalunya mai ha tingut un estatus similar als länders alemanys? Però si Catalunya té més competències que molts d'ells!!! Però si fins i tot la Generalitat és capaç de negar l'escolarització en la llengua oficial de l'estat (i una de les dues de Catalunya) en contra de les sentències judicials!! I que la multiculturalitat ha estat rebutjada? Quan l'estat ha prohibit una sola manifestació cultural diferent de la castellana???? Demagògia barata. "Public opinion in Spain seems to favour uniformity and centralization" Vaja, espero que això es pugui corroborar amb dates fiables, perquè he sentit espanyols no catalans que, fins i tot, accepten que Catalunya es pugui independitzar. Caldria, sobretot, demostrar això de que l'opinió pública aboga per l'uniformitat... Demagògia barata. "The problem is that Catalonia pays so much to the poorer regions in Spain that its own education and welfare systems, as well as roads and railways are significantly worse than those in the regions it is helping." Ah si? Són pitjors? Doncs com és que Catalunya és l'única comunitat autònoma d'Espanya que té totes les seves províncies comunicades directament? D'altra banda, només cal mirar un mapa de carreteres d'Espanya per veure on es concentren la major part de carreteres: al voltant de Madrid i Barcelona (http://www.turismoporespana.com.ar/wp-content/uploads/2009/05/red-carret). Tres quarts del mateix amb un mapa ferroviari (http://www.zonu.com/fullsize/2010-09-06-12081/Mapa-ferroviario-de-Espana). Potser quan diu que són pitjors es refereix a que hi ha més sots o estàn en molt pitjor estat. Caldria circular per les diverses carreteres espanyoles, però vaja, dubto molt que la diferència sigui tan gran que ho hagin de saber als altres països. El que més emprenya són els peatges, la majoria amb titolaritat autonòmica de la Generalitat! Demagògia barata. "Every year, Catalonia's fiscal deficit is equivalent to 8.7% of its GDP. Rather than address the problem, the Spanish authorities simply decided not to publish any more figures. So Catalonia, one of the economic motors of Europe, is heavily indebted and struggling to pay for basic public services." Tornem-hi amb les balances fiscals. Hi ha càlculs que relaxen molt el dèficit català. D'altra banda, altres comunitats tenen més dèficit que Catalunya (per exemple, Madrid). També caldria informar de l'enorme malbaratament de diners públics que la casta política catalana (igual que la resta de polítics espanyols) perpetra, com bé va denunciar la revista cafè amb llet, a base de col·locar amics i familiars, càrrecs inútils, sous desproporcionats (l'alcalde de Barcelona és el polític espanyol millor pagat) o propaganda nacionalista (gastar-se varis milions en els actes del tricentenari amb centenars de milers de famílies catalanes passant penúries és immoral), entre d'altres. Demagògia barata. "Many Spanish politicians, of both left and right parties, consider differences between Catalonia and the rest of Spain not as part of a rich cultural heritage, but as a threat to national unity. A recent speech in Parliament by the Spanish Minister for Education caused much alarm when he talked about the need to "Hispanicize" Catalan school children." Això és la mentida més repugnant de tot aquest patètic document. NINGÚ (tret dels fanàtics capsigranys) a Espanya considera les cultures regionals com una merma de la unitat d'Espanya. Només alguns (i només alguns) nostàlgics del franquisme. Que aportin UNA SOLA PROVA de la veracitat d'aquesta pura mendacitat. D'altra banda, què hi ha de dolent d'espanyolitzar els nens? Per què és bo catalanitzar-los i, en canvi, és dolent espanyolitzar-los? Per què és dolent que coneguin, aprecin i estimin la cultura espanyola? Aquestes preguntes, a més, les faig obviant una realitat: que Catalunya ha estat sempre culturalment pròxima a la resta d'Espanya. Al llarg dels segles, molts literats catalans han escrit en castellà (i molts dels que han escrit en català han tingut referents castellans. Verdaguer, per exemple). Molts músics catalans han composat música espanyola. Molts polítics catalans s'han implicat en la política espanyola (sense anar més lluny, Rafael Casanova arengà als defensors de Barcelona, l'11 de setembre de 1714, a lluitar per la llibertat de tota Espanya). Demagògia barata. "Bilingualism in schools is a particular focus of dispute. In Catalonia there is almost universal agreement on the current model of public education because it ensures that all children become fluent in both Spanish and Catalan. However, Spanish newspapers and politicians routinely turn reality on its head by presenting the Catalan education system as divisive and anti-Spanish. They are using the Constitution and the Courts to create a right to be educated in Spanish only." MENTIDA MESQUINA. Cap pare ni mare ha demanat escolaritzar els seus fills NOMÉS EN CASTELLÀ. NO. Justament, els qui demanen el bilingüisme són aquests pares que apel·len als tribunals. Els qui neguen el bilingüisme són els nacionalistes, que pretenen que les classes siguin NOMÉS EN CATALÀ. Demagògia barata i rastrera. "The movement for self-determination is a peaceful, broad, social movement which does not depend on political parties. Two huge protest marches took place in Barcelona. The first one, in 2010, was attended by around 1 million people; the second, in 2012, by around 1.5 million, making it one of the largest ever to take place in Europe." Bé, algunes dades redueixen "lleugerament" les dades de l'última diada. I atents! No ho va pas dir La Razón o El Mundo, sino La Vanguàrdia, gens sospitosa d'espanyolisme (el grup Godó està generosament subvencionat per la Generalitat): http://www.lavanguardia.com/politica/20120914/54349577571/manifestacion- Demagògia barata. "There have also been many civil society campaigns: despite legal restrictions being applied, 890.000 citizens participated in unofficial consultations held in towns throughout Catalonia. Ever more town halls are passing resolutions in favour of independence: currently 654 have done so (68% of the total)." El que no diu és que la participació va ser de menys d'un 25% (si no recordo malament, però en tot cas va ser una punxada). Demagògia barata. Davant de la mentida, pensament, reflexió i crítica! Cal que els espanyols deixem d'enfrontar-nos entre nosaltres i ens unim contra els autèntics lladres i explotadors. Cal lluitar per una Espanya unida, plural, justa i solidària! Evidentment, el debat sobre la independència de Catalunya seguirà. I ha de seguir. I seguirà qui segueixi pensant que la independència és la millor opció per Catalunya. I potser aquests acabaran sent majoria i acabaran veient el seu somni realitzat. Qui sap. La unitat d'Espanya (la qual defensem aquí des del més profund del nostre cor català) no és sagrada: l'han fet els homes, no pas Déu. En tot cas, deixo uns versos de Salvador Espriu. Ell els adreçà a l'Espanya de Franco. Nosaltres els adrecem als espanyols que encara no han comprès el valor de la multiculturalitat d'Espanya (és a dir, no han comprés l'espanyolitat de Catalunya), però també a aquests catalans que pretenen enfrontar les dues identitats PRÒPIES de Catalunya: la catalana i la castellana: "Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. "
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more