Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya
02 abr 2013
Treball de Josep A. Carreras publicat al seu bloc A COPS, que recull abundant documentació gràfica i moltes dades fins ara desconegudes sobre els antecedents del 6 d'Octubre de 1934 i els seus protagonistes.
morts-octubre-59631.jpg
LLISTA DE VÍCTIMES EN LA REVOLTA D’OCTUBRE DE 1934 A CATALUNYA

Morts dels Escamots per l’Estat Català (ERC, JEREC, Nosaltres Sols, Partit Nacionalista Català, PALESTRA)

Josep Duch i Torné (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a la plaça de Catalunya de Barcelona

Ferran Moratona i Guasch (JEREC). Tiroteig amb la guàrdia civil al barri del Clot a Barcelona.

Guillem Rafart i Marcó (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Isidre González i Guardiola (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a Lleida.

Francesc Bellat i Gomà (JEREC). Tiroteig amb l’exèrcit a Lleida.

David Redó. Mort a trets a Barcelona

Josep Mª Bové i Aleu. Mort a trets per l’exèrcit quan intentava l’assalt el centre aeronàutic i naval a Barcelona.

Francesc Piera i Esteve. Els militars dispararen contra el camió a on anava a Montjuic.



Morts dels Partit del PCP (Partit Català Proletari)

Jaume Compte i Canelles. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.

Manuel González i Alba. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.



Morts del PCC (Partit Comunista de Catalunya)

Amadeu Bardina i Prat. Canonejat per l’exèrcit al local del CADCI a Barcelona.

Valentí Felipe i Jiménez. Tiroteig amb la guàrdia civil a l’Arrabassada (Barcelona).

Salvador Echauri i Galvez. Tiroteig amb la guàrdia civil a Sant Cugat.

Josep López i Cumelles. Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa.

Gaspar López (pare de Josep López). Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa.



Morts del BOC (Bloc Obrer i Camperol)

Teresa Vives i Trilles. Tiroteig amb la guàrdia civil a l’Arrabassada (Barcelona).



Morts de l’Aliança Obrera en general (sense confirmar si eren del BOC o del PCC)

Josep Alabau. Tirtoteig amb l’exèrcit a la comissaria de la Generalitat a Girona. (Aliança Obrera).

Josep Paysan. Tiroteig amb la guàrdia civil a Terrassa. (Aliança Obrera).



Morts pertanyents a la CNT

Josep Giralt i Agramunt (Arderiu). Tiroteig amb l’exèrcit a l’Hospitalet de Llobregat.

Joaquim Rubierol. Tiroteig amb l’exèrcit a l’Hospitalet de Llobregat.



Morts encara per indentificar filiació (probablement la majoria eren dels Escamots o de l’Aliança Obrera)

Pere Batlle i Peiret. Tiroteig amb l’exèrcit a les Rambles de Barcelona.

Josep Bunifrenc (Birfens) i Negre. Tiroteig amb l’exèrcit a la plaça Espanya.

German Fabregat i Prat

Josep Caló i Santamaria

Rosa Ribes i Casanoves

Francesc Castillo (Castrillo) i Filló

Miguel López i Estrada

Albert Villar i Trillas

Victoriano Martínez Méndez

Ceferino Garrido i Maluenda. Tiroteig amb l’exèrcit al voltant de la Generalitat a Barcelona.

Josep Baró i Ballester. Tiroteig.

Jaume Casanell i Codina.

Antoni Garcia i Blay. Tiroteig amb la guàrdia civil davant de la Casa del Poble a Barcelona.

Telesforo Alemany. A Vilanova i la Geltrú.

Salvador Golsens. Horta de Sant Joan. Farmacèutic.

Tres revoltats morts a Ripoll en enfrontaments.

Josep Torrecans. Mort a Colònia de Borgonya pels revoltats.

Josep Jurado i Sanabria. A trets a Barcelona.

Tres revoltats morts a Ripoll amb un tiroteig amb la guàrdia civil segons La Vanguardia encara que no es van publicar els noms.

Tres revoltats morts a Rubí segons La Vanguardia encara que no es publiquen els noms.

Un mínim de tres revoltats morts en el tiroteig a Vilanova i la Geltrú també segons la Vanguardia, encara que no es publiquen els noms, en el que moriren també diversos guàrdies civils.



Guàrdies d’Assalt morts

Joan Vilalata i Bonet. Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Enric Peralles i Fornos. Tiroteig amb l’exèrcit a la Rambla de Barcelona.

Ventura Matamala de la Iglesia. Tiroteig amb l’exèrcit davant de la seva comissaria a Barcelona.

Maximilià Biardeau. Tiroteig amb l’exèrcit al passeig Colom a Barcelona.

Altres

Josep Oriol i Bruguera. Propietari mort pels revoltats per motius desconeguts a Sant Pere de Ribes.

Capellà de Navàs. Mort per uns revoltats.



Víctimes civils mortes per trets accidentals

Antoni Bayer i Brilles. Mort al passar casualment amb el seu cotxe entre un tiroteig a Casa Antúnez a Barcelona.

Josep Maria Reig i Prats. Mort casualment quan passejava davant d’un tiroteig a Barcelona. Altres diuen que morts pels revoltats a negar-se a portar armes a Sabadell.

Miguel Passolas i Reig. Mort d’un tret casual mentre passejava per la Rambla de Catalunya a Barcelona.

Antoni Torres i Jiménez. Mort d’un tret quan passava casualment entre un tiroteig a Barcelona.

Victoria Guardiola i Prats. Nena de 13 anys morta d’un tret casual quan era al terrat de casa seva a Barcelona.

Jaume Doñate i Bosch. Mort per un tret casual mentre era al balcó de casa seva al barri de Gràcia a Barcelona.

Carmen Fontova. Morta d’un tret casual quan era al balcó de casa seva a Lleida.

Joaquín Aparicio González. Comerciant d’Alcañiz mort d’un tret quan passava casualment per Granollers durant un tiroteig.



Morts de les forces del govern central

Militars morts

Luis Bravo. Sergent

Moises Domingo. Sergent

Antonio Ortiz. Caporal

Pelayo Fernández. Sergent

Máximo Guedeno. Soldat

Francisco Gómez. Tinent

Salvador Moriscó. Soldat

Francisco Gómez. Tienent

Gonzalo Suàrez. Capità.

Rafel Domínguez. Comandant. Girona

Valentín Guarido. Alférez. Sant Climent de Sescebes.



Guàrdies Civils morts

Ildefonso Rodríguez. Caporal. Esparraguera.

Alejandro Lorca. Esparraguera.


Tres guàrdies civils moriren en un tiroteig a Vilanova i la Geltrú segons informava La Vanguardia encara que no diu els noms. Altres informacions afirmen que un nombre més gran tant de guàrdies civils com de revoltats moriren en els confusos fets de Vilanova i eleven la xifra a 11 morts en total, encara que amb a censura posterior que s’imposà és difícil saber la xifra exacte.

En aquesta llista, com he dit abans, hi han uns 74 morts amb noms i cognoms. El nombre de ferits de bala també amb noms i cognoms que aparegueren als diaris va ser de 252, cosa que per dos dies de lluita espontània amb poc armament contra els canons i tancs militars, no és pot considerar que sigui cosa d’uns que sols corrien com afirmen tendenciosa i malignament alguns ressentits.

Aquest escrit està dedicat a tots els que van morir o arriscar la seva vida per la llibertat catalana com a l’Octubre de 1934.
Mira també:
http://ja-acops.blogspot.com.es/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya
02 abr 2013
Per cert, algunes dades de l'estudi, per a desmentir simplificacions.

1r, per als que diuen que la CNT estava COMPOSADA MAJORITÀRIAMENT "immigrants espanyols" i per tant era "espanyolista":

"si bé als anys 30 la CNT catalana tenia un component immigrant molt més alt que en l’heroica època del pistolerisme als anys 20, en que les anarcosindicalistes d’origen català eren més del 85%, als anys 30 la CNT tenia un 35% d’immigrants a Catalunya, una xifra molt alta comparat amb els anys 20, però el 65%, la majoria, seguien sent d’origen català"

2n, pels que, criticant als germans Badia, enalteixen (per defecte) als que els van pelar, com si fossin "grans anarquistes", quan precisament, van ésser tot el contrari i van acabar carregant-se també altres anarquistes:

"Lucio Ruano i el seu germà Julio Ruano juntament amb Justo Bueno, Josep Martínez i Ripoll i Josep Pla van ser els que van assassinar a Miquel Badia i al seu germà Josep Badia el 1936 en venjança per tots aquells enfrontaments.

Cal apuntar que el caràcter mafiós d’aquest grup va arribar a tals extrems que durant la guerra Lucio Ruano va ser expulsat pels mateixos caps anarquistes del front d’Aragó a on liderava la columna anarquista que Durruti havia deixat poc abans de morir a Madrid, per maltractaments i abusos als mateixos milicians de la seva columna i per apropiar-se de bens en benefici pròpi.

Juntament amb Justo Bueno i Josep Martínez i Ripoll, es dedicaven durant els primers mesos de 1937 a negocis mafiosos a Barcelona en plena guerra com extorsionar a prostitutes, desviar fons de la CNT per comprar armes en benefici propi, robatoris amb intimidació i inclús van matar a un aviador francès per no pagar-li l’avió que li havien comprat. Finalment Justo Bueno juntament amb Josep Martínez i Ripoll van acabar matant també als dos germans Lucio Ruano i Julio Ruano juntament amb les seves dues companyes un dia que els van citar en un garatge, per poder així fugir els dos amb la fortuna acumulada durant aquells mesos de negocis mafiosos. [...]"
Re: Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya
02 abr 2013
1r, per als que diuen que la CNT estava COMPOSADA MAJORITÀRIAMENT "immigrants espanyols" i per tant era "espanyolista":

"si bé als anys 30 la CNT catalana tenia un component immigrant molt més alt que en l’heroica època del pistolerisme als anys 20, en que les anarcosindicalistes d’origen català eren més del 85%, als anys 30 la CNT tenia un 35% d’immigrants a Catalunya, una xifra molt alta comparat amb els anys 20, però el 65%, la majoria, seguien sent d’origen català"
Catalans, que no independentistes. Si us plau, la cnt com a organització no era independentista, ni als 10, ni als 20, ni als 30.
Re: Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya
02 abr 2013
Que començeu per aquí, i acabeu com que "la cnt d´abans era la cup d´ara", en la vostre incansable cerca de referents històrics no-lamentables i patètics.
Re: Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya
02 abr 2013
Ni molt menys, precisament ressaltava aquest escrit per a la gent que diu que la CNT era majoritàriament formada per immigrants espanyols, i per això era espanyolista. No entro a valorar quines posicions adoptava o no la CNT, però en tot cas no es pot atribuir a una "majoria immigrant", sinó que la gent d'altres indrets era minoria.

Per res la CNT d'abans és la CUP d'ara. La CUP és la CUP, punt. Una altra cosa és que tota tradició política begui d'altres anteriors.

Per exemple, està estudiat que un cert caràcter de guerrilla rural propi del carlisme, que no acceptava el nou sistema capitalista-liberal va influir en l'implantació de l'anarquisme a l'àmbit rural. Això vol dir que la CNT eren carlistes? no, seria una estupidesa. Però que tot moviment polític beu de diverses fonts anteriors en major o menor mesura és una evidència.
Re: Les víctimes de la revolta de l'Octubre de 1934 a Catalunya
03 abr 2013
Digueu el que vulgueu però jo només veig que la majoria de noms de militars i policies són d'origen espanyol i els dels cenetistes, comunistes, etc... d'origen català. Potser no és representatiu però és sintomàtic.
Sindicat Terrassa