Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme : globalització neoliberal : corrupció i poder
Els Acords del Palau -1960 - serie Jordi Pujol: el Padrí
per TG-BA	20 nov 2012
Si hi hagués una mica de criteri històric als “Fets del Palau” (al Palau de la Música) se’ls hauria de dir els “Acords del Palau” entre les cúpules del Opus Dei, de l’església i de la burgesia catalana. Un any abans en 1959, la dictadura havia canviat de direcció amb el “Plan nacional de estabilización económica”. Aquest pla aplicava les receptes del FMI i del BM i suposava el final d’un procés que havia començat amb els Pactes de Madrid amb els Estats Units l’any 1953. La política liberal-capitalista en marxa, que desprès abraçaria el pur neoliberalisme, feia falta resoldre “la qüestió catalana”. Per això, era necessari un acord que satisfés les diferents parts i que es va aconseguir a través de la repartició del diner i del poder, com sempre. Així quedaria tot lligat i ben lligat, conflictes successoris i carlistes inclosos. L’embrió de Banca Catalana ja estava creat. La dictadura s’ocuparia de fer migrar la força de treball cap a Catalunya per establir-la com centre industrial d’Espanya. Les elits catalanes havien de controlar i manipular la “nació catalana” per evitar una possible insurrecció contra el règim polític-econòmic. El que feia falta era elevar al estrellat un fals opositor, un fals dissident que sublimés les aspiracions catalanistes i les agrupés al voltant d’una organització capitalista, catòlica i tradicionalista. L’elegit va ser en Jordi Pujol, ben probablement pels seus lligams amb la banca, o ves a saber. Els Fets del Palau es van arreglar entre el governador de Barcelona i l’organització “Cristians Catalans” de Jordi Pujol uns dies abans dels actes. El consell de guerra va ser la representació de la fundació del catalanisme polític en el que Pujol va ser condemnat simbòlicament. Al cap hi ha la fi, no estava tan mal confinat i la Ferrusola li portava les carmanyoles cada cap de setmana. Els Fets del Palau van suposar la destitució posterior del governador civil de Barcelona, com part de l’acord i cloenda de la funció. Sobre el paper del PSC, la seva participació al consell de guerra i els acords per controlar Barcelona ja en parlaré un altre dia. En definitiva, un any després “Plan”, s’instaurava el catalanisme polític, fill tolerat del règim franquista. Això va quedar ben clar uns anys més tard amb la campanya “Volem bisbes catalans”. De camí cap a la Transició, el catalanisme de Jordi Pujol i de Convergència i no va dubtar a utilitzar les pitjors significacions xenòfobes i racistes envers la immigració que venia d’Espanya, fomentant la creació de guetos, la desunió entre les classes baixes i la guerra bruta (com per exemple a través de la promoció de l’heroïna). Potser en Jordi Pujol va començar a aprendre aquests mètodes en la seva infància en el si d’una família pro-nazi. A dia d’avui, al que aspira en Jordi Pujol es deixar-ho tot lligat i ben lligat, que li facin un gran homenatge a la seva mort i que l’enterrin a Montserrat, on s’enterren els traïdors i els feixistes. font: http://jordipujolxlopadri.wordpress.com/2012/11/20/els-acords-del-palau-/ facebook: https://www.facebook.con/pages/Jordi-Pujol-i-Soley-Lo-Padr%C3%AD/2067466#!/pages/Jordi-Pujol-i-Soley-Lo-Padr%C3%AD/206746609460153?fref=ts
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more