Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
octaveta trobada a la mani 1r de Maig
02 mai 2012
Potser no t’agrada que algunes llencem pedres, trenquem aparadors de bancs i immobiliàries, de tendes de moda i grans empreses; potser no t’agrada que sentim odi. Potser penses que així no es canviaran les coses però...de veritat penses que els atacs del capitalisme s’aturaran amb bones paraules o intentant convèncer a les empresàries i dirigents que no és “bo” explotar-nos tant? Elles ens diran que si que és bo: és molt bo per les seves butxaques! ...i és cert: el que és bo per a elles és dolent per a nosaltres!
Si no anem amb compte amb els mitjans de comunicació ens faran odiar als oprimits i estimar als opressors

És possible que pensessis en algun moment que com que allò que reclamaves era just, i en correspondència legítim, la policia no et colpejaria i que, tard o d’hora, les persones que estan al Poder se n’adonarien de que les seves polítiques són equivocades i, per tant, acabarien per rectificar. És possible que pensessis que “les agents de l’ordre” només pegarien a aquelles que es defensessin amb contundència i que tu, asseguda “pacíficament” al seu davant, no tenies perquè rebre els seus cops, trets ni processos judicials. És possible que pensessis que el teu acomiadament, que et facin fora de casa o que cada dia ens explotin més i més podries aturar-ho dialogant amb les polítiques que així ho dictaminen. És possible fins i tot que en algun moment pensessis que la policia i les lleis estaven per protegir-te.

...però ara ja saps que no és així. Ara ja saps que la policia, els jutges, les lleis, estan per protegir els interessos de les més privilegiades. I els seus interessos no són els nostres, sinó al contrari. Potser han calgut masses hòsties, però finalment totes ens hem adonat d’això. Has entès que les lleis no ens protegeixen sinó que, d’alguna manera o d’altra, ens toca defensar-nos d’elles.

A algunes ja fa temps que ens fa molta por la policia. Algunes ja fa temps que ens fan por, i molta, les seves lleis. Algunes ja fa temps que sabem per què serveixen les presons, les porres, les pistoles, les comissaries...en definitiva: l’Estat; i sabem que hem de lluitar juntes i defensar-nos juntes per aconseguir una vida que mereixi tal nom.

Si encara penses que hi ha formes de lluita que serveixin i que no són il•legals és perquè aquestes formes encara no molesten a l’Estat —pensa que actualment l’ordenança cívica dona el marc idoni per tal que qualsevol forma de reivindicació pugui ser perseguida, si encara deixen passar algunes és perquè no els hi molesta suficientment—. L’Estat i el Capital tolerarà tota acció reivindicativa sempre i quan aquesta no li posi traves a la consecució dels seus projectes. L’Estat ens deixarà sobreviure en “pau” sempre i quan seguim anant a treballar sense posar objeccions a les lleis del mercat i mentre seguim consumint de forma compulsiva. En el moment que les nostres reivindicacions siguin molestes i posem traves a la seva expansió el Capital, mitjançant l’Estat, ens mostrarà les seves urpes recordant-nos qui té el legítim monopoli de la violència, qui mana i qui ha d’obeir.

Davant d’això, plantejar una dicotomia entre una lluita violenta o pacífica resulta estúpid ja que serà l’Estat qui, depenent del que violenti realment a la consecució dels seus objectius definirà què és violent i què no i actuarà en conseqüència. Del que es tracta llavors és de que siguem capaces de veure quines eines ens serviran per fer-nos fortes i enfrontar-nos a l’Estat i el Capital en cada moment concret; sabent que qualsevol forma de lluita que sigui efectiva serà il•legalitzada i, en conseqüència, reprimida.

Potser no t’agrada que algunes llencem pedres, trenquem aparadors de bancs i immobiliàries, de tendes de moda i grans empreses; potser no t’agrada que sentim odi. Potser penses que així no es canviaran les coses però...de veritat penses que els atacs del capitalisme s’aturaran amb bones paraules o intentant convèncer a les empresàries i dirigents que no és “bo” explotar-nos tant? Elles ens diran que si que és bo: és molt bo per les seves butxaques! ...i és cert: el que és bo per a elles és dolent per a nosaltres!

Potser segueixes pensant que tapar-se la cara és de covards i que el que s’ha de fer és aguantar estòicament els cops i els trets de la policia. Potser ho penses però...Quants morts més caldran a mans de la policia, quants ulls menys, quantes fractures, quants blaus, quants processos oberts, quants multes per adonar-nos que les seves lleis protegeixen els seus privilegis i que tenen absoluta impunitat?

Si tu encara vols posar-te davant de la policia a cara descoberta perquè penses que no està fent res malament recorda qui és qui defineix què està bé i què està malament: no ets tu sinó l’Estat i el Capital a partir de les lleis que els defensen. Si encara penses que lluitar és legal o que existeix el dret a la resistència, si encara penses que mai seràs tu el mort en la propera càrrega policial endavant...però volem que entenguis perquè nosaltres en alguns moments preferim encaputxar-nos per poder llençar pedres, trencar el decorat d’allò que ens asfixia, fer barricades per protegir-nos de la policia, optar per l’acció directa atacant a aquelles que ens condemnen a una vida de misèria. El nostre odi no és indiscriminat, ataquem allò que ens impedeix viure plenament.

Sabem que a l’Estat i el Capital no el podrem enderrocar només a base de tirar-li pedres. És per això que fem conviure multitud de tàctiques. El que volem és no jerarquitzar-les, no dir quines si i quines no, sinó quines quan i com en cada moment particular. Per combatre l’Estat i el Capital ens calen assemblees als barris, als treballs, a les universitats, ens calen biblioteques i centres socials, però també foc, pedres i caputxes.

La lluita ens dona allò que les lleis ens prenen!

Només ens queda perdre la por!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: octaveta trobada a la mani 1r de Maig
02 mai 2012
Les agents de l'ordre? Les empresàries?
Us heu fumat alguna cosa,oi?
Fa temps que quan em trobo amb un pamflet com aquest, on el gènere ve utilitzat per la decisió particular de qui l'ha escrit en comptes de per les normes gramaticals, no el llegeixo. I no el llegeixo perquè no em dona la gana haver d'estar esforçant-me per a entendre quelcom mal escrit i perquè penso que les normes gramaticals estan bé com estan i que ja canviaran quan la majoria de la gent vulguem, no quan quatre sonats-sonades vulguin. És tot aquell rotllo de la democràcia i tal i tal. Així que aneu a cascar-la amb les capitalistes, les agents de l'ordre i les empresàries i que us llegeixi els escrits la vostra mare (vet aquí un exemple de femení ben posat).
Re: octaveta trobada a la mani 1r de Maig
02 mai 2012
be, ben escrit, ben pensat, aquesta linea ara l'ha d'entendre molta més gent,
endevant
contra la dominació
Re: octaveta trobada a la mani 1r de Maig
02 mai 2012
Per a: finsaqui... de babau que sóc!!

LES PERSONES empresàries... quin esforç MÉS graaannn per poder entendre.

Les "normes gramaticals",dictades per quí? quan?

P.D si tu escrius "borde", les persones responem "borde".
Re: octaveta trobada a la mani 1r de Maig
02 mai 2012
molt bon texte

amunt les que lluiten!!
Re: octaveta trobada a la mani 1r de Maig
03 mai 2012
finsaqui... parles de majories... fins que la majoria de la gent vulguem... i aixi van les coses... fins que la majoria de la gent vulguem això no canviarà, aixi que cadascú a casa i a l'indymedia a veure que diuen i que podem escriure! pallaso!
Re: octaveta trobada a la mani 1r de Maig
03 mai 2012
quan parlem en femeni nes referem a les persones

les persones empresaries, les persones guapes, etc

i quan parlem en masculí ens referim a individuus

el individu empresari, o guapo,

ho dic perque es pot dir com volgem, en femenñi o masculí, però amb seny i amb lògica no cal pasar-se



com vaig sentir a plaça catalunya, "perque hem de llutar contra els bancs i banques" PERFAVOR!!!


I MOLT MENYS UTILITZAR LA X, QUE A MI NO M'AGRADA
Sindicato Sindicat