Els delictes qualificats de genocidi i crims de lesa humanitat pertanyen a la jurisdicció internacional, és a dir, que més enllà del país on es produïssin, poden ser jutjats en qualsevol tribunal del món. S'entén per delicte de genocidi aquell que va dirigit a l'extermini sistemàtic d'un poble o un sector de la població per causa de la seva raça, religió o ideologia. Són crims de lesa humanitat, entre altres, la tortura, l'exili forçat, el segrest, la desaparició de persones, els robatoris de nens ... Tots aquests actes, perpetrats durant la Guerra Civil espanyola i durant tota la dictadura franquista, han estat àmpliament demostrats per investigadors seriosos i per testimonis encara vius. Enfront de la "equidistància" que alguns, interessadament, proposen sobre l'evidència que delictes es van cometre durant la guerra a ambdós bàndols, convé puntualitzar dues coses: primer, que la responsabilitat inicial la va tenir el grup de militars rebels que, al revoltar contra la República, van provocar una guerra, injusta i il · legal, que va durar gairebé tres anys. En segon lloc, que els responsables del bàndol republicà ja han estat àmpliament castigats, mentre en la repressió del règim durant la guerra i la postguerra (només al llarg d'aquesta assassinar unes cent cinquanta mil persones) continua impune.
Els països d'Europa Occidental i de Sud-amèrica que van patir aquest tipus dictadures criminals ja han jutjat i encara jutgen els culpables. Només a Espanya han quedat impunes, i la seva impunitat ha arribat a tal punt que, com tots sabem, quan el magistrat Baltasar Garzón va admetre les causes de diversos particulars i associacions de víctimes, en un absurd i vergonyós complot del Tribunal, va ser expulsat de la carrera judicial.
Arran d'això, l'advocat argentí Carlos Slepoy, qui va aconseguir a Espanya la condemna del torturador argentí Adolfo Schilingo, va iniciar a Argentina el que no es va poder fer a Espanya.
Transcrivim, a continuació, extractes d'una entrevista que vam fer recentment a Carlos Slepoy.
- Com s'inicia aquest procés contra els crims del franquisme?
- Jo vaig viatjar a Argentina al març del 2010 a unes jornades sobre genocidi, precisament, que organitzava l'Institut Argentí de la Universitat Tres de Febrer, en què es discutia sobre la qüestió del genocidi en general, i en particular sobre si hi va haver o no genocidi a l'Argentina. Es va tractar d'una discussió jurídica sobre les normes internacionals sobre tal assumpte, etc. En concloure l'esdeveniment, em fan un reportatge, això és per a fins del mes de març, on pregunten sobre temes tractats al seminari, i al final, jo li dic a la periodista que seria bo que des de l'Argentina es tornés el favor que Espanya va fer a l'Argentina, particularment el jutge Garzón, ocupant-nos dels crims comesos durant el franquisme. La veritat és que aquesta periodista, de Pàgina 12, publica al diari l'endemà el reportatge amb el títol del que jo vaig dir, Cal ajudar els espanyols. Això apareix un diumenge. Immediatament em diu un advocat, emocionat, dient-me que estava molt commogut amb aquesta idea i que ell, amb un grup de persones, havia pensat en aquesta possibilitat, i que què em semblava si ens reuníem per conversar-hi. Ens reunim llavors, d'una banda amb Darío Rivas, un home de 92 anys, fill d'un afusellat el cos va aconseguir recuperar el 2006, i una noia, Inés García Holgado, amb dos oncles avis i un oncle que també van ser desapareguts i afusellats . Amb un grup d'advocats vam començar a planificar què fer ...
- ¿Comptaven amb algun basament jurídic solvent per iniciar aquest procés?
- Ens plantegem la interposició d'una querella partint de la base, i això és important aclarir-ho, del que la Constitució Argentina de 1853 estableix: que els delictes comesos contra el dret de gents, el que avui coneixem com a crims contra la humanitat, seran jutjats al país per un tribunal la seu sigui designada pel Parlament. Això està des de fa segle i mig, però mai s'havia aplicat, com mai s'havia aplicat la Jurisdicció Universal a Espanya tot i que estava prevista des de feia també molt de temps. La veritat és que, en virtut d'aquesta disposició constitucional i una llei que l'Argentina va signar adherint al Tribunal Penal Internacional, en la qual diu que per jutjar aquests crims són competents els jutjats federals, vam decidir interposar una querella davant un Jutjat Federal de Buenos Aires.
- Quan s'inicia el procés judicial?
- Hi va haver una gran discussió sobre com implementar tot això, i per fi vam decidir iniciar el 14 d'abril del 2010, coincidint amb l'aniversari de la República Espanyola. Tenim xerrades prèvies amb molta gent, amb organismes de drets humans, fem una reunió a la seu de les Àvies de Plaça de Maig, on concorren representants de diverses organitzacions socials, fins i tot espanyoles, plantegem la idea i els demanem que s'hi adhereixin. Així, com t'he dit, presentem la querella, i aquest mateix dia fem una conferència de premsa en l'associació d'advocats de Buenos Aires anunciant. És present el que llavors era vicepresident de l'Associació per la recuperació de la memòria històrica d'Espanya, que és part querellant, Santiago Macías (el seu actual president és Emilio Silva), els principals organismes argentins de Drets Humans i els dos querellants que abans he nomenat. Es interposa la querella pel delicte de genocidi i / o subsidiàriament crims de lesa humanitat.
- Per què fan tot això, quina és la seva motivació per intervenir en un assumpte que sembla més propi de la justícia espanyola?
- Òbviament, es fa pel mateix motiu amb què es van iniciar en el seu moment a Espanya querelles que fa a les dictadures argentina i xilena. Perquè no hi ha possibilitat de justícia a Espanya, perquè allà no s'estan jutjant aquests fets, perquè els familiars de les víctimes del franquisme van anar a buscar en altres llocs l'espai judicial que no tenien en el propi país. Aquest és el motiu.
També és una retribució de part d'Argentina i un profund agraïment a Garzón particularment, ia tota la Justícia espanyola, de manera que va aportar per acabar amb la impunitat a l'Argentina.
I, en tercer lloc, hi ha un marc a l'Argentina, sense perjudici de totes les crítiques que se li puguin fer, que ja hi va haver moltes, en el qual s'han començat a jutjar aquests actes criminals. A Argentina tenim més de 270 condemnats, i en aquests moments hi ha més de vuit-cents processats, és a dir, que és un lloc on, efectivament, està sent eficaç la persecució d'aquest tipus de criminals. Així que són tres elements concloents que han determinat la iniciació de la querella a Argentina.
- Però també la justícia argentina va posar traves en un començament ...
- El mateix dia que vam iniciar la querella i va ser sortejada, ens vam assabentar que havia recaigut en el Jutjat Nacional en el Correccional i Federal número u, Secretaria número u, a càrrec de la Jutgessa Federal Doctora Maria Servini de Cobria-causa nro. 4.591/2.010 (A-12.447), caratulada: "NN s / genocidi ..." -. Ella és una jutgessa que és molt apreciada per les Àvies de Plaça de Maig, ja que ha tingut una important actuació en la qüestió de la recuperació de nens, i ha dictat sentència contra apropiadors. Però així i tot teníem la incertesa sobre com hi respondria. El que ella fa, en rebre la causa, és donar-li trasllat al ministeri fiscal, i la rep el fiscal Federico Delgado, amb fama de ser un home progressista, però que dicta una resolució espantosa, citant a Marx ia Engels, en la qual diu que, efectivament, es tracta de crims contra la humanitat, que efectivament són imprescriptibles, que la justícia argentina té jurisdicció en virtut del principi de justícia universal, però que, com els fets s'estan investigant a Espanya · licita informacions que sobre això ha rebut per Internet-llavors entén que no procedeix l'obertura de la causa [i] .
El fiscal elabora l'informe i els torna a la jutge, qui, sorprenentment, decideix que, com el fiscal no impulsa l'acció, no procedeix l'obertura del procediment. Sense entrar en el fons de la qüestió, no opina sobre els crims, simplement diu que com el fiscal no exercita l'acció pública, llavors no correspon donar-los lloc. Nosaltres ens quedem patitiesos amb aquesta decisió ...
- Per què?
-Perquè en el sistema anglosaxó el pes de l'acusació pública del fiscal té molt més pes que en l'anomenat dret continental, el nostre, tant a Espanya com a Europa o Amèrica, en el qual les acusacions particulars, en la mesura que afectades per el crim, estan en la mateixa posició que el fiscal. És a dir, jo denuncio un fet, tinc fonaments per fer-ho, i ell entén que no hi ha delicte, però si jo, com a perjudicat, impuls l'acció, l'acció segueix endavant. El fiscal després dirà el que hagi de dir, o s'oposarà. Que el cas és el que va passar amb Garzón, tot i que la fiscalia es va oposar, doncs hi ha una acusació particular, en aquest cas una acusació popular.
- I van vostès de recórrer aquesta sentència ...
- Efectivament, recorrem davant la Cambra Federal de Buenos Aires, que és el Tribunal d'Apel · lació, plantejant com a qüestió particular que estaven com querellants particulars les dues persones nomenades, i també organismes, que d'acord a la llei argentina, poden actuar com a organismes col · lectius . Però a més, la jutge havia sostingut que Inés García Delgado no tenia acció perquè no era un familiar directe, ja que la llei estableix que els que tenen acció són, en regla general, els parents de fins a segon grau de consanguinitat, fet que no es donava el cas. Llavors es recorre, plantejant que el procés ha de ser obert, admetent el dret dels familiars que estiguin en grau més allunyat. La Cambra Federal dicta llavors una resolució en la qual diu que, efectivament, hi ha acusadors privats, i per tant la causa s'ha d'iniciar. D'altra banda, fa una interpretació àmplia de qui són perjudicats, afirmant que qualsevol familiar i qualsevol implicat pot actuar, i això és molt important per la quantitat de querellants possibles, ja que si només es tractés de familiars directes-fills i néts-seria tot molt més difícil.
Però bé, el fonamental que planteja la Cambra és que la jutgessa pot obrir la investigació i ordena que enviï a Espanya un exhort, una comissió rogatòria, a efectes que l'informin les autoritats espanyoles sobre si hi ha una investigació judicial que sigui efectiva sobre el pla sistemàtic i deliberat d'extermini de persones comesos per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977.
- Un llarguíssim període ...
- Sí, i aquesta és una diferència molt important respecte a les investigacions de Garzón, perquè això es planteja durant tota l'etapa franquista, considerant que es lesionen drets humans i es cometen crims contra la humanitat durant tota la dictadura, i no només en els períodes de màxima criminalitat.
[I] Nota de l'entrevistador: Segons he pogut esbrinar, en aquell moment es trobava a l'Argentina Cándido Joan de Pumpido, el fiscal general de l'Espanya, convencent que, efectivament, hi havia molts processos oberts a Espanya. |
