Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Felip Puig plorà quan el seu osset va perdre un ull
per anònim	05 abr 2012
entrevista al diari Ara
Felip Puig CONSELLER D'INTERIOR "L'Osito va perdre un ull i la mare li va posar un botó" "Aquest ós de pelfa tenia nom, era l'Osito, i me'l van regalar per Reis. Devia ser l'any 1960, i jo tenia gairebé un any i mig. L'Osito em va durar bastant, dos o tres anys, almenys. Un dia, pobret, va perdre un ull i a la meva mare, com que me l'estimava tant, se li va ocórrer treure-li també l'altre i posar-li dos botons grossos amb quatre forats. Deia que ara hi veuria millor perquè tenia quatre pupil·les. La foto me la va fer el meu avi, Emili Godes, que era fotògraf professional, i suposo que era a casa seva, al barri del Putxet, de Barcelona, on vam viure uns mesos. Els Reis ens portaven dos o tres regals, només: un Scalextric, una disfressa... Ho vivíem amb molta intensitat, era festa grossa i la preparació prèvia era tota una litúrgia". -- la intro: "Les joguines formen part de la nostra vida i ens mostren el que volíem ser de grans", escriu Ròmul Brotons al seu llibre Estimats Reis Mags: 32 jocs i joguines per recordar . Avui, quan a la majoria de llars els nens estrenen joguets, personalitats com Carles Sans, Vicenç Villatoro, Felip Puig, Joaquim Nadal i Maria Mercè Roca han fet un exercici de nostàlgia i han retrocedit fins a la seva infantesa per recordar les seves joguines preferides. Perquè els joguets, com assenyala Brotons, diuen molt de cadascú: les joguines que més il·lusió van fer a un Lluís Bassat nen -una pilota i un tricicle- s'han convertit en les seves aficions: el futbol i el ciclisme. I el periodista Espartac Peran va demanar un any als Reis una disfressa, la seva "eina de treball", ja que volia ser pallasso de circ. Si poguéssim llegir les cartes dels Reis que fèiem, descobriríem vocacions frustrades. Però els joguets no només diuen molt de la persona, sinó també de l'època. A Moisès Broggi els Reis d'Orient del 1915 li portaven llibres i jocs de construcció i Vicenç Villatoro explica que va pertànyer a la primera generació de nens que van demanar joguines que s'anunciaven per la televisió. Fent un cop d'ull a les fotografies cedides pel Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, s'observa que les joguines més populars fa més de 50 anys eren els cavalls de fusta, les nines i les disfresses. "Disfressar-se també era una manera de jugar i no es feia només per Carnestoltes", diu Josep Maria Joan, director del Museu. Ara de joguines n'hi ha tot l'any, però hi va haver un temps en què només se'n rebien el 6 de gener. "Els Reis d'abans no tenien res a veure amb els d'ara. Era l'únic dia de l'any, a part del sant, en què rebíem un regal", explica Roser Capdevila. El que tots aquests nens, ja adults, recorden més, és la litúrgia del dia de de Reis i la il·lusió de llevar-se per descobrir què els havien deixat.
Mira també: http://www.ara.cat/premium/ara_tu/mevajoguina-Preferida_0_622737733.html
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more