Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Ensopegar amb la mateixa pedra. Reflexions sobre la lluita estudiantil
03 mar 2012
En aquest nou cicle de lluites entorn el món estudiantil potser cal pensar en quins errors ja vam caure quan ja lluitàvem contra la LOU o contra el plà Bolonya. Sinó ens arrisquem a no trencar amb les dinàmiques cicliques que acostumen a llastar aquest tipus de lluites: la lluita coorporativa, l'elitisme estudiantil, la defensa acrítica del pacifisme, la demanda de diàleg i la búsqueda de la legitimació via l'atenció mediàtica.
que_bonic.jpg
[...] La lluita estudiantil, en tant que demandes sobre el món acadèmic, amb els seus crits d’alarma contra la privatització i les bones intencions d’un reformisme dialogant i assenyat, és una lluita que condueix a un carreró sense sortida, sempre i quan estigui desvinculada d’una lluita general, d’àmplies mires. Cada conquesta, cada demanda acceptada, que esgarrapi al sistema econòmic un tros de vida, és un pas endavant que, vivint sota els pressupostos del capital, tornarà enrere quan les condicions siguin favorables a l’economia, com ha passat, per exemple, amb la falsa victòria sobre la LOU al 2001. La Universitat no és res més que el reflex de la societat, per tant l’oposició a ella no pot ser menor que l’oposició al sistema capitalista; el finançament, el nombre de professors, les beques tant sols són aspectes tècnics que es discuteixen dins el terreny de la derrota.

[...] L’assetjament mediàtic que se’ns imposa, requereix de les diferents personalitats enteses en la matèria: tècniques, catedràtiques, polítiques, sindicalistes, etc. i del gran aparell mediàtic que es desplega per humiliar les contestatàries. Un cop han deixat clar que la minoria radical no és representativa de la societat i que no té arguments, estenen la mà per parlar de solucions realistes amb la fracció dialogant. Per les qui no entren al joc, tenen llest el seu linxament. Aixafada la minoria deixen clar que no hi ha espai per sortir dels límits establerts, pel nostre bé.

[...] Per això “el som estudiants no delinqüents”, és una suplica atemorida de les classes mitjanes que intenten evitar ser tractats com saben que es tracten als més pobres, sense contemplacions. En aquest parany hi caiem una i altra vegada, pel problema que hem comentat abans, perquè no aconseguim definir aquesta identitat comú de les diferents minories. No aconseguim definir les nostres problemàtiques enfront d’unes mateixes causes: l’absència de poder de la gent i l’absència de comunitat real. Si entenguéssim que el problema radica en l’incapacitat que tenim per escollir com volem viure, l’impossibilitat d’establir relacions comunitàries i sinceres entre veïnes en aquest sistema, sabríem que aquestes minories: estudiants, aturades, treballadores, som una majoria, una majoria que podria lluitar contra una minoria molt poderosa que monopolitza la violència i la informació, gestionant així la nostra misèria i la seva riquesa.

Paràgrafs estrets del text "ENSOPEGAR AMB LA MATEIXA PEDRA. La lluita contra Bolonya: Protesta, reivindicacions, integració i pacificació social" de la revista Terra Cremada. El podeu llegir sencer a http://terracremada.pimienta.org/ensopegar.html

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Ensopegar amb la mateixa pedra. Reflexions sobre la lluita estudiantil
03 mar 2012
Pues anteayer se volvió a tropezar en las mismas piedras:la lluita coorporativa, l'elitisme estudiantil, la defensa acrítica del pacifisme,sumado a un afan de protagonismo que hizo que los NO estudiantes fueramos perdiendo la paciencia y largándonos.total,que hoy desalojan voluntariamente,antes de que vengan los mossos,despues de una mierda de manifiesto en el que no reivindican"nada" y ni ese nada van a conseguir mas que haber dividido una vez mas a Estudiantes frente Trabajadores y Movimientos Sociales
Re: Ensopegar amb la mateixa pedra. Reflexions sobre la lluita estudiantil
03 mar 2012
bien, en mi opinión los 2 tenéis razón: no hemos de perder de perspectiva TODO lo que queremos, pero tenmos que aprevechar cada 1 de las luchas para conseguir pequeñas victorias reales y cosntructivas, lo demás es como querer escribir la gran obra y no escribir nada, sé de lo que hablo y lamento haber tardado tanto en darme cuenta.
Sino lo único que haremos es espantar a todas las personas y autoexigirles un compromiso que no es nada FÁCIL de conseguir. Seamos realistas, pidamos el imposible y hagámoslo posible pasito a pasito, sino todo serán palabras muy bonitas sin realidad que la acompañe...
Re: Ensopegar amb la mateixa pedra. Reflexions sobre la lluita estudiantil
04 mar 2012
Si es lo que a mi me gustaría! que nos apoyaramos Todos entre nosotyros.Estudiantes,trabajadores,parados,okupas,transgenero,mujeres(me refiero a su problemática específica,ya se que son la mitad de las anteriores),etc,etc. Pero que aunke en un momento dado la luxa fuera mas especifica de un colectivo,NUNCA olvidaramos que lo Realmente importante es lo Global y estar unidos
Re: Ensopegar amb la mateixa pedra. Reflexions sobre la lluita estudiantil
04 mar 2012
Estoy de acuerdo. Sigue habiendo una elite en el movimiento estudiantil y los manifiestos siguen siendo una mierda. La ocupacion fue irreal porque aceptamos el primer toque de queda del rector. Pero igualmente, hemos estado gente dando batalla a toda esta realidad y estamos consiguiendo cambios. El manifiesto que salio no es para nada el de la PUDUP y se tiene que discutir en las asambleas y porlomenos en la mia lo tenemos muy claro porque la propuesta la llevamos nosotros. En este manifiesto habla de lo que habeis dicho vosotros y tenemos muy claro que el problema no solo son los recortes. A parte, tambien se llevara a las asambleas el debate de que tiene que ser la PUDUP. Por supuesto que la idea es que no sea una plataforma elitista sino una cordinacion de toda la enseñanza atraves de representantes de cada asamblea para que todos decidamos y no una minoria que todos conozemos.
Salud
Re: Ensopegar amb la mateixa pedra. Reflexions sobre la lluita estudiantil
04 mar 2012
A mi tambien me pareció correcta la decisión de irse y de intentar hacer una asamblea general de educación.
Tambien hay muchos intentos de salir del corporativismo pero se tarda tiempo por las dinámicas internas y porque esta union la hacen desde la base y buscando complicidades reales, cosa dificil porque el sisema ya nos obliga a dividirnos y etiquetarnos.
Sindicat Terrassa