Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
RIO+20: Mal inici per la Conferència de la ONU
per www	13 feb 2012
Comunicat – Societat- Filed under: Ecologia|Ecología - 13 febrero, 2012, (12 lectures/as) (català- castellà a sota) 13 de febrer de 2012 *MAL INICI PER LA CONFERÈNCIA DE NACIONS UNIDES RIO+20 ** **En ocasió de la publicació del “Esborrany Zero”, document base de la ***Conferència de les Nacions Unides Rio+20 **que es celebrarà el proper mes de juny a Brasil, Ecologistes en Acció considera que el text no enfronta els enormes desafiaments als quals s’enfronta el planeta i suposa un greu retrocés fins i tot en relació als avanços de la Cimera celebrada fa 20 anys.** * Ecologistes en Acció qualifica el text com un gran ¨oxímoron¨, ja que intenta conjugar el creixement econòmic amb la lluita contra la pobresa i la degradació ambiental. Es mantenen invariables les mateixes tesis del model econòmic actual de les últimes dècades, obviant que el creixement es produeix sobre la base de la generació de desigualtats i de la devastació de la natura. L’eina bàsica que es planteja en l’esborrany per aconseguir aquest creixement és la malament anomenada “economia verda”. I, en vista de l’anterior, sembla clar que quan l’esborrany parla d’economia verda està parlant, bàsicament, de seguir com fins ara aprofundint en la liberalització i la privatització, i no d’un imprescindible canvi de model econòmic. Aquesta mateixa idea es mostra quan senyala com actors principals per aconseguir aquesta economia verda a les corporacions multinacionals. Però, com és possible que entitats que han de maximitzar els seus beneficis tots els anys per a “ser competitives” puguin, al mateix temps, pilotar un canvi de model que pugui fugir de l’addicció al benefici que genera la necessitat imperiosa de créixer de forma continuada? De fet, nombrosos informes^1 vénen denunciant la vulneració sistemàtica de drets humans per part de les multinacionals. La concentració del poder econòmic i polític del sector privat per la desregulación de les legislacions estatals i la inexistència de normes obligatòries per a les empreses en el dret internacional estan a la base de l’actual crisi. Uns altres dels agents del “canvi” indicats són el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i l’Organització Mundial del Comerç. Ecologistes en Acció denuncia que, a hores d’ara és impossible plantejar que aquests organismes, que han estat claus en el desenvolupament de l’economia globalitzada, puguin servir per donar-li el gir copernicà que es necessita. El document afirma que “l’economia verda no és un conjunt rígid de normes, sinó més aviat un marc de presa de decisions”. Igualment assenyala que “l’economia verda no ha de conduir a la creació de noves barreres comercials”. És a dir, que de Riu+20 no sortiran acords vinculants i d’obligat compliment, sinó un paper mullat de bones intencions que, a més, reafirmin que l’economia verda és l’economia capitalista del desastre globalitzat, però decorada de verd. Per si hagués algun dubte, l’economia verda que defineix Nacions Unides es basa en “instruments del mercat”, “associacions entre el sector públic i privat”, “investigacions sobre el capital natural mitjançant incentius i polítiques adequades”. És a dir, espoliar a la natura amb nous nínxols de mercat com l’economia de la biomassa, la privatització de la biodiversitat o el controvertit programa de REDD+ (Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació de Boscos) que amenaça la supervivència dels pobles indígenes i comunitats que depenen dels boscos, que està produint violacions als drets humans i podria resultar en l’expulsió massiva de les seves terres. Una mostra més que no hi ha cap voluntat de canviar l’addicció al creixement és que s’afirma que els assoliments que s’han aconseguit han estat gràcies al “dinamisme econòmic” i que el que no s’ha aconseguit ha estat per les crisis financeres, les energies volàtils i els preus dels aliments, quan justament les polítiques de lliure comerç han causat la desregulación del sistema financer cobdiciós i especulatiu que al mateix temps ha provocat la crisi financera i alimentària. Ecologistes en Acció es pregunta a qué assoliments es refereix l’esborrany: a no haver reduït, ni per efecte de la crisi, el creixement d’emissions de gasos d’efecte hivernacle^^2 ?, a que més del 80% del consum energètic mundial segueixi sent a partir de combustibles fòssils^^3 i hem arribat al pic del petroli?, o a que les diferències entre els qui més tenen i menys tenen al món s’han ampliat^^4 ? . Probablement es refereixi al fet que el nombre d’automòbils al món creix de forma robusta ^^5 , o al fet que consideri com ¨exitosa¨ la Cimera de Durban sobre el Canvi climàtic, una Cimera que el que va acordar /de facto/és que la temperatura global pujarà per sobre del límit de seguretat dels 2ºC. L’organizacion ecologista vol recordar que prèviament a les crisis financeres i als alts preus dels aliments, els indicadors mundials ja anaven malament, sobretot els ambientals. No és la crisi la que genera aquest món desigual i ¨ecocida¨, és el propi funcionament del model urbà-agro-industrial capitalista. D’aquesta manera, quan l’esborrany fa una crida al “consum i la producció sostenibles” planteja un altre oximorón, doncs no és possible fer sostenible la producció i el consum en un entorn de creixement. La sostenibilitat és redistribuir a nivell planetari els nivells de consum, a partir d’una reducció dràstica en regions com la UE o EUA. En tot caso l’Esborrany Zero té alguns tímids elements positius. Per exemple, reafirma acords com “el principi de responsabilitats comunes però diferenciades”, que van ser eliminats del catastròfic acord climàtic de Durban, i el “dret sobirà sobre els recursos naturals”. També promou l’eliminació progressiva de les subvencions que tinguin efectes considerablement negatius sobre el medi ambient. En resum, el text de partida torna a reconèixer la gravetat de problemes com l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat, però de gens serveix diagnosticar els problemes si les solucions que es pretenen aplicar són les seves causes, amb elements de voluntarisme i no de mesures d’obligat compliment.
Mira també: http://www.pangea.org
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more