Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Per què no es militaritza Spanair?
per L'Ocell Negre	11 feb 2012
El tripijoc empresarial de Spanair ha afectat directament a unes 30.000 persones entre treballadors i treballadores de diverses empreses del sector i clients. Centenars de vols han estat cancel•lats sense previ avís
Si entre les estafes hi ha categories aquest entra directament en la categoria “Félix Millet”, o “Gürtel”. Al seu torn toca de ple un important sector d'entre els que són estratègics. Més o menys, tal com va passar fa una mica més d'un any amb la Vaga dels controladors aeris. Doncs bé, ¿On son les amenaces dels vividors de la política de torn contra el Sr. Ferran Soriano, president de Spanair, i els seus xoriços “made in ESADE”? Es fa rar no veure a la Divisió Cuirassada Brunete enfilant cap a L’Hospitalet per fer donar el seu merescut a la colla de lladres de la direcció de Spanair… Si el SEPLA va a la vaga, comença la fúria covarda de periodistes apesebrats, àvids de defensar les tesis dels seus amos a canvi de quatre rals. Premsa d'esquerres i premsa de dretes s'uneixen en un mateix clam. Quan es defensa al poderós no hi ha fissures. Ja se sap que qui paga, mana. Si la Vaga és del transport per carretera, el mateix del mateix. Pura histèria. Amb l'estafa de Spanair, en canvi, tenim una onada informativa que tracta de donar una imatge ploranera, digna d'un culebrot de Diumenge pera la tarda, pretenent que el missatge al conjunt dels treballadors i treballadores sigui “si el patró t'estafa, no hi ha gens millor que fer que posar-se a plorar pels racons”. En aquest context no es mostren tan animats a engegar la histèria del personal… no fos cas que la gent acabi trobant ràpida solució a aquest atracament a mà armada disfressat de fallida. Mentre, les comparses sindicals preparen el terreny per a la destrucció planificada de milers de llocs de treball, a canvi d'algun sucós percentatge del pastís de les subvencions, d'alguns ascensos en l'administració dels alliberats sindicals més fidels, o d'algun inconfessable regal d’amagat en qualsevol altra negociació dels Sindicats en qüestió. Quan la poca vergonya política i periodística es configura com un fidel aliat per als plans destructius de la patronal, no queda cap altra alternativa que “agafar el toro per les banyes”. Solament l'acció decidida dels milers de treballadors i treballadores afectats pot anar plantejant les propostes i donant els passos cap a alguna cosa semblat a una solució. Un problema eminentment col•lectiu, com és la crisi econòmica i els seus efectes al món laboral, requereix de plantejaments col•lectius. O això, o acostumar-nos al fet que Spanair sigui un més dels molts que vindran. I campi qui pugui mentre els empresaris desapareixen amb la pasta a algun paradís fiscal. Davant d’aquesta disjuntiva, el missatge de la CNT no pot ser altre que la lluita perquè no es perdi ni un sol lloc de treball més. Una lluita àmplia, col•lectiva i organitzada, que aprofiti la força natural que tenim els treballadors i treballadores amb l'objectiu clar de parar el saqueig econòmic del que estem sent víctimes. No hi ha més que veure com les institucions miren cap a un altre costat i hipòcritament permeten a la màfia empresarial sortir-se amb la seva. Trist, però cert.
Mira també: http://cnt-hospi.blogspot.com/search/label/acci%C3%B3n%20sindical http://spanaircnt.blogspot.com
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more