Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
Recordant els rumberos Ricardo "Tarragona" i Juan Castellón "El Noi"
per kasp	12 des 2011
La rumba catalana està de dol. Ricardo Batista Ximénez pare, conegut com El Tarragona, traspassà la matinada 24 de desembre a la prematura edat de 46 anys. El seu recés ha estat molt sentit en el món de la rumba catalana i el seu entorn, on era una persona àmpliament estimada per la seva bonhomia, per la seva humilitat i per unes habilitats musicals úniques que l’havien dut a actuar amb infinitat d’artistes i bandes. Des de FORCAT, entitat de la qual El Tarragona era membre, lamentem profundament la pèrdua d’aquest percussionista i rumbero de referència, i expressem el nostre condol a la família i els amics. També plorem el traspàs de Juan Castellón, El Noi, històric rumbero del barri d’Hostafrancs, que també ens deixà el passat 19 de desembre, coincidint amb la segona Diada de la Rumba de FORCAT.
Un fortuït accident domèstic provocà la mort sobtada de Ricardo Batista pare, que havia estat un dels responsables de la connexió de la rumba catalana gitana amb l’escena salsera barcelonina dels anys 70 i 80, en la qual participà, per després associar-se amb el Gato Pérez i esperonar noves generacions de músics gitanos i paios. De fet, fou el protagonista principal de la introducció de les pailes o timbals a la rumba catalana. Sol·licitat per artistes de primera fila i incondicional de les orquestres gitanes de boda, El Tarragona es convertí en un percussionista de referència per als músics de rumba, de salsa i d’altres estils afins. La seva brillant carrera començà al seu pis de la Plaça Rius i Taulet, al barri de Gràcia, on comptant amb la paciència dels veïns assajava obstinadament els tocs de percussió llatina i rumbera dels discs que li arriben a les mans. Avui el seu llegat l’encarna el seu fill Ricardito, “El Tarragona Jr”, també reconegut percussionista rumbero, membre de la formació Papawa. Nasqué el 28 d'agost de 1964 a Tarragona, ciutat que li valgué el renom pel qual se’l coneixia, però la seva família es traslladà ben aviat al barri de Gràcia de Barcelona, on es crià. Des de petit ja actuava amb el seu pare en diferents locals de Tarragona i de ben jove s'aventurà en diferents bandes de salsa de la ciutat de Barcelona, com La Sonora Catalana o Pernil Latino, amb les quals s'inicià a la percussió llatina. En aquella època refusà una oferta per formar part de l'orquestra americana de Tito Puente, que el va veure actuar a Barcelona. Al costat de Mario “Mayito” Fernández, un veterà i expert pianista cubà resident a Barcelona, fundaren Salsa Gitana i també formà part del combo d'aquell, protagonitzant el primer encreuament explícit entre la rumba i la salsa. Als anys 80 participà de l'estol del Gato Pérez, acompanyant-lo i també formant la banda Estrellas de Gracia, juntament amb el seu compare Manolo González “Patata”, entre d'altres, la qual obrí les portes a futures aliances entre músics llatins, gitanos i paios catalans, aventurant fórmules musicals que després heretarien formacions com Sabor de Gracia o Son como Son. Amb el ressorgiment olímpic, el Tarragona passà a formar part de la banda titular de la renovada onada rumbera, col·laborant en els discs de Rumbeat, Peret, Chipén, Los Amaya, Joel i Ramonet. A mitjans dels 90, fundà les formacions Rumbaketumba, enregistrant el disc “Gitano Catalán” (Discmedi, 1995), i Calle La Cera, amb un treball homònim (1995). A més a més, al llarg de la seva carrera fou requerit a l’estudi per artistes com Moncho, Manzanita, Parrita, Joan Manuel Serrat, Los Chunguitos, Raimundo Amador o Paco Aguilera, i col·laborà en directe amb Tete Montoliu, la Big Band de Jazz de Barcelona, NG la Banda, El Gran Combo de Puerto Rico, entre d'altres. Darrerament havia participat en la formació rumbera Papawa, especialment en el seu primer disc “Tiene la llave” (Nuevos Medios, 2008), i també havia reconstituït la ja mítica formació Estrellas de Gracia, essent músic titular en moltes bodes i festes privades gitanes, de la mà de Pedrito i Kiki Maya o Los Sinay, entre d’altres. Per la seva part, Juan Castellón “El Noi”, germà de José Castellón (marit i productor de Dolores Vargas “La Terremoto”) fou un dels artistes destacats de la discogràfica Discophon durant els anys 70, conformant les primeres generacions de rumberos catalans. Va editar 9 singles i un LP entre 1973 i 1975. Amb les seves produccions, fou el primer rumbero català en introduir les sonoritats salseres de la Fania al nostre país. Temes com “Lerelerele” o “Maria Antonia” són una bona prova d’això. El Noi es crià al barri d’Hostafrancs, tot i que anys més tard es traslladà a València, on morí. Des de l’associació Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), de la qual El Tarragona era membre actiu des de feia més d’un any, ens fem ressò de la pèrdua d’aquests dos personatges cabdals per a la història del gènere, i lamentem profundament el seu traspàs, alhora que expressem públicament el nostre condol a les respectives famílies i els amics. Avancem també que tan bon punt sigui possible la nostra associació impulsarà gestos i accions per al record, homenatge i reconeixement de les seves figures. Malgrat aquesta incalculable pèrdua, esperem que els tocs obstinats del Tarragona continuïn ressonant al cor del barri de Gràcia i al cor dels rumberos catalans d’arreu, que ens reclamem hereus del seu llegat.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more