Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Espectacle oligàrquic o política democràtica. Comunicat del GADI Catalunya sobre el 20-N
per Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya Correu-e: info ARROBA democraciainclusiva.org (no verificat!)	19 nov 2011
Comunicat sobre el 20-N.
L'ESPECTACLE OLIGÀRQUIC DE LA “DEMOCRÀCIA” REPRESENTATIVA Les eleccions presidencials a l'estat espanyol el proper 20 de novembre són un acte cerimonial del règim polític establert: l'oligarquia liberal d'avui en dia convoca periòdicament a la ciutadania perquè participi en l'elecció dels seus suposats “representants”. D'aquesta manera es pretén legitimar un sistema basat en una immensa i creixent concentració de poder, tot denominant-lo “democràtic”. Tanmateix, cada cop més persones estem desenganyades d'aquesta falsa democràcia en què no tenim la possibilitat de decidir directament sobre els assumptes de la vida pública. Sota els marcs del sistema actual la política ha deixat de ser una qüestió de la ciutadania per a convertir-se en un “art de governar", completament desvinculat del poble (al que instrumentalitza) i que obeeix a simples interessos oligàrquics. Una conseqüència més que comprensible d'això és l'actual desafecció popular envers el que es fa passar per política, que es manifesta, per exemple, amb un elevat percentatge d'abstenció a les urnes i una desconfiança generalitzada envers la classe política. Considerem que, per tal que existeixi una veritable democràcia en l'àmbit polític, s'han d'acomplir les següents condicions fonamentals: · Igualtat de veu: totes les persones han de poder formular propostes i expressar opinions en igualtat de condicions en un procés de deliberació participatiu. · Igualtat de vot: la voluntat d'una persona ha de tenir el mateix pes que la de qualsevol altra a l'hora de prendre qualsevol decisió. · Sobirania popular: no hi ha d'haver cap poder per sobre del que exerceix el conjunt de la ciutadania, que pren directament les decisions, sense que una elit política les prengui “en nom seu”. Per tant, és evident que actualment no vivim, ni molt menys, en una democràcia, ja que la mal anomenada “democràcia representativa” no satisfà cap d'aquests requeriments. En aquest sentit, és interessant recordar l'origen històric d'aquest sistema polític, avui vigent a la gran majoria de països del món. La “democràcia” representativa va ser un invent dels pares fundadors de la constitució nord-americana, dissenyat explícitament per allunyar la població de la presa de decisions polítiques i alhora proclamar que es tractava d'un sistema “democràtic”. Va ser concebut com a complement polític del sistema de l'economia de mercat capitalista establert a principis del segle XIX: per mantenir els privilegis de l'oligarquia econòmica emergent en aquell moment era necessària una forma d'oligarquia política, és a dir, un aparell burocràtic, centralitzat i separat de la ciutadania, que impedís que aquesta prengués decisions que podrien afectar negativament els interessos i privilegis d'uns pocs. (1) Dos segles després, aquest sistema essencialment oligàrquic tendeix a concentrar cada vegada més el poder: amb la forta internacionalització de l'economia de mercat que s'ha produït en les darreres dècades, els Estats-nació han perdut progressivament la sobirania que havien tingut sobre els afers del seu país i les decisions polítiques queden ara en mans d'una elit transnacional cada cop més minoritària i poderosa. Les velles diferències ideològiques entre l’esquerra i la dreta han anat minvant fins gairebé desaparèixer i les eleccions han esdevingut concursos de bellesa entre personatges “carismàtics” i les maquinàries dels partits que els recolzen, que pugnen entre ells per atraure l’atenció de l’electorat, per tal d’implementar polítiques que constitueixen lleugeres variants d'una mateixa tendència: maximització de la llibertat de les forces del mercat a expenses de l’Estat del benestar (que és constantment erosionat) i del compromís estatal amb la plena ocupació (que ha estat irrevocablement abandonat). Aquest fet implica que, si bé des del punt de vista de construir una societat realment democràtica i emancipadora, l'estratègia de prendre el poder de l'Estat per intentar canviar la societat “des de dalt” sempre ha estat indesitjable, aquesta estratègia ha esdevingut també cada vegada més utòpica com a via per a afrontar els problemes creixents de la societat contemporània. (2) LA POLÍTICA DEMOCRÀTICA DE LA DEMOCRÀCIA INCLUSIVA Així doncs, és crucial que l'espectacle del que es fa passar per política no ens distregui de recuperar la dimensió política de les nostres vides, és a dir, l'activitat deliberativa i decisiva de la ciutadania sobre els assumptes de l'esfera pública, cosa que només es pot dur a terme a través d'un procés d'empoderament popular i no atorgant el nostre poder de decisió a una elit de “representants”. Una part fonamental d'aquest procés consisteix en recuperar el significat de democràcia, que no és altre que l'exercici directe del poder per part de la ciutadania o, dit d'altra manera, l'autodeterminació de la societat a través de la distribució igualitària del poder entre tots els seus membres. Tanmateix, no n'hi ha prou amb recuperar el significat original de democràcia, terme que des que es va encunyar ha fet referència exclusivament a la igualtat de poder en l'àmbit polític, sinó que cal anar més enllà i incloure les altres dimensions de la societat. Hem de construir una democràcia inclusiva, és a dir, una democràcia que s'estengui també a l'àmbit econòmic -on la ciutadania pugui controlar directament l'economia i posseir col·lectivament els mitjans de producció-, a l'àmbit social -on l'educació, la sanitat, els mitjans de comunicació, la cultura, etc. estiguin en mans de les comunitats i es regeixin per principis democràtics- i, com no podria ser d'altra manera, a l'àmbit ecològic -possibilitant la reintegració de l'ésser humà amb la natura. (3) La forma d'assolir una democràcia inclusiva és mitjançant un moviment d'emancipació massiu que impugni les actuals institucions basades en la concentració de poder, posant en funcionament unes noves institucions realment democràtiques i fomentant simultàniament uns nous valors coherents amb elles, per tal de fer efectiva la plena autogestió de la societat per part de tots els seus membres (4). És hora que tots i totes ens responsabilitzem i impliquem en la lluita per construir una nova societat alliberadora que ens permeti recuperar col·lectivament les regnes de les nostres vides i sortir de la gran crisi multidimensional sistèmica en la qual estem immersos. Pensem que una tasca fonamental en aquest sentit és organitzar-nos per fer realitat aquesta nova societat, impulsant un moviment democràtic de transició sistèmica cada vegada més articulat, fort i conscient. Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya Novembre del 2011 __ (1) Sobre aquesta qüestió veure la secció “La fundació de la “democràcia” representativa” dins l'article “Reintegrar la societat amb la política” (Blai Dalmau, 2010), publicat al nº2 de DEMOS i disponible a http://www.democraciainclusiva.org (2) Sobre lo indesitjable i utòpic que resulta pretendre efectuar l'alliberament social “des de dalt”, utilitzant com a palanca l'aparell de l'Estat, veure la secció “Una nova candidatura per una vella estratègia” dins l'article “Reintegrar la societat amb la política” (Blai Dalmau, 2010), publicat al nº2 de DEMOS i disponible a www.democraciainclusiva.org (3) Per a una definició reflexionada de les condicions necessàries dels quatre components fonamentals d'una democràcia inclusiva, vegeu la secció “la concepció d'una democràcia inclusiva” dins el capítol 5 del llibre “Hacia una Democracia Inclusiva” (Takis Fotopoulos, 1997) disponible a www.democraciainclusiva.org (4) Sobre l'estratègia pel canvi social suggerida per desenvolupar una democràcia inclusiva, veure “El subjecte emancipador avui en dia i la transició cap a una democràcia inclusiva” (Takis Fotopoulos, 2010) disponible a http://www.democraciainclusiva.org
Mira també: http://democraciainclusiva.blogspot.com/2011/11/espectacle-oligarquic-o-politica.html
This work licensed under a Creative Commons license

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more