Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: antifeixisme
Qui era Layret?
14 nov 2011
[A propòsit de la confluència entre llibertaris i catalanistes separatistes]

Sobre la mort de Salvador Seguí (el Noi del Sucre) company de Lluís Companys (ambdós assessinats pel feixisme reaccionari. Representen dos sectors que van saber cooperar i es van enfrontar a l'enemic comú que tenien: l'estat espanyol, que representava la gran burgesia i els terratinents.

http://altresbarcelones.blogspot.com/2010_09_01_archive.html


Text extret de:
http://ateneulayret.wordpress.com/qui-era-layret/

Francesc Layret i Foix (1880 – 1920)

Francesc Layret va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1880 en el sí d’una família benestant. De ben petit el va afectar una paràlisi que el va obligar a utilitzar crosses durant tota la seva vida. Va compartir aules amb Lluís Companys al Liceu Poliglot. Més endavant va destacar en les dues carreres universitàries que va estudiar alhora a la Universitat de Barcelona, Dret i Filosofia i Lletres de les que es va doctorar l’any 1905 amb la màxima qualificació.
En l’àmbit social i cultural començà a destacar ben aviat, quan el 1902 va participar en la fundació de l’Associació Escolar Republicana i en la de l’Ateneu Enciclopèdic Popular del qual va redactar els primers estatuts i que va presidir els anys 1906 i 1907. Simultàniament, com a advocat va participar en nombrosos processos de caràcter social defensant els treballadors, en especial de la CNT, el sindicat majoritari aleshores i que agrupava els obrers més combatius.

Políticament s’inicià l’any 1905 quan va ingressar a Unió Republicana, partit pel qual va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Va continuar la seva trajectòria entrant a participar a Solidaritat Catalana i, junt amb alguns dissidents de la Lliga Regionalista, va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà.

Dins l’Ajuntament de Barcelona va participar en el departament d’Hisenda del consistori i va ser un dels promotors, el 1908, del Pressupost de la Reforma. D’aquest, va aconseguir estalviar-ne dos milions pels que va elaborar un Pressupost de Cultura que dotava a la ciutat d’escoles municipals que havien d’impartir un ensenyament modern, laic, mixt i en català. Aquest pressupost va ser aprovat a pesar de l’oposició de dretes, tot i que finalment no es va poder posar en pràctica quan va ser vetat per la Diputació.

El 1917 va ser un dels impulsors del Partit Republicà Català. L’òrgan d’expressió del qual era el diari La Lucha, fundat pel mateix Layret un any abans que es va distingir per les seves campanyes d’agitació contra la monarquia d’Alfons XII i on eren freqüents els articles antimonàrquics i antimilitaristes del mateix Layret, de Marcel·lí Domingo o de Lluís Companys.

L’any 1919 va ser elegit Diputat per Sabadell a Las Cortes de Madrid, com a representant del Partit Republicà Català. Destaquen un parell d’intervencions que realitzà. La primera, en la que s’erigí com a defensor de la pau i que va pronunciar durant la presentació del Pressupost de Guerra. La segona va ser durant l’any 1920 quan va denunciar la situació repressiva que patia el proletariat català després de la vaga de la Canadenca.

El 1920 el governador civil de Barcelona, Martínez Anido, va realitzar una massiva detenció de militants del sindicat CNT i del Partit Republicà Català entre els que es trobaven Lluís Companys o Salvador Seguí (El noi del sucre). El 30 de novembre, en el moment en què Layret abandonava el seu domicili per anar a protestar pel trasllat d’aquests presos, va ser assassinat per pistolers a sou de la patronal catalana i amb la complicitat de l’autoritat governativa.

En protesta per la mort de Layret es va organitzar una vaga i el seu funeral es va convertir en un acte polític.

Els assassins de Layret mai no van ser detinguts i encara a dia d’avui, quasi 90 anys després de la seva mort és una figura que passa totalment desapercebuda. Tot i havent tingut l’important paper que desenvolupar, sembla que encara no ha estat cridada a retornar a la memòria col·lectiva.

This work licensed under a
Creative Commons license

Comentaris

Re: Qui era Layret?
14 nov 2011
Fins quan hem d'aguantar l'insult flagrant de l'UGT fotent les seves punyeteres sigles a la seva tomba. Layret, i des del davant Durruti, Ascaso i Ferrer i Guardia es remouen

Visca la lluita obrera, mort als traïdors venuts a la patronal

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more