Els resultats definitius  de les eleccions (presidencials, municipals i al parlament centreamericà) Otto Perez Molina (Partido Patriota, PP) i l´advocat Manuel Baldizón (Libertad Democratica Renovada, LIDER) encapçalant el recompte definitiu amb un  36.01% i el 23.20% dels vots respectivament celebrades passat 11 de setembre a Guatemala confirmaren les enquestes prèvies, amb l´ex-general ( 98.962 guatemalencs/enques, un 7,83% del total van decidir votar en blanc) , candidats per tant  a la segona volta de les eleccions previstes pel 6 de   novembre. Resulta difícil entendre l´actual situació a Guatemala, mes enllà d´eleccions i candidats, sense una certa perspectiva històrica. Com altres països centre-americans com Nicagarua o El Salvador,  la República de Guatemala arrossega una historia convulsa: cops d´Estat, règims autoritaris i una guerra civil que dessagnà el pais durant gairebé 30 anys. El conflicte que enfrontà a la guerrilla de la Unidad Revoucionaria Nacional Guatemalteca (UNRG) amb les tropes guatemalteques es caracteritzà per una persecució sistemàtica dels diferents pobles indígenes que, habitant les zones boscoses i selvàtiques, constituïen el principal recolzament dels grups armats d´oposició. L´estratègia contra-insurgent de l´Estat Guatemaltec es basà en gran mesura en accions de terra cremada i càstigs col.lectius e indiscriminats  a la població civil, aixi desenes de pobles i assentaments varen ser arrasats; algunes poblacions  varen coaccionades a prendre les armes en la defensa del govern sota l´amenaça de represalies en episodis similars a altres països d´Amèrica Llatina (el cas de Perú i les rondas campesinas) convertint-se de facto en forces paramilitars sota control governamental. Estratègies i violacions massives dels drets humans que no haurien estat possible sense el suport polític i el recolzament tècnic dels Estats Units. Destacar especialment la presencia d´oficials guatemaltecs formats a l´anomenada Escola de les Amèriques (coneguda actualment com a Institut per a la cooperació en Seguretat a l`hemisferi occidental WHINSEC) tant als Estats majors de les diferents etapes de governs militars (1978-1986) com al cos d´intel·ligència del Exercit (conegut com D2 O G2), assenyalat per múltiples fonts com a responsable de desenes de casos tortures i desaparicions forçades.

Després d´una campanya electoral on les contribucions financeres de terceres parts no afiliades als partits que es presenten no es troben pas regulades, permetent que es gastin grans sumes de recursos d´origen desconegut. Tant Perez Molina com Baldizon s´han esforçat en presentar-se intransigents amb la situació "d`inseguretat", el primer proposant ampliar les forces policials i utilitzar l´exercit en la lluita contra el narco (seguint l´exemple mexicà) i el segon prometent la re instauració de la pena de mort. Ambdós candidats han assegurat que augmentaran els subsidis socials però cap aconsegueix explicar com s´aconseguiran els recursos quan Guatemala té un dels sistemes impositius més baixos del món (10.2% del PIB) . Alguns analistes assenyalen aquesta falta d´ingressos com un dels principals obstacles que té l´Estat guatemaltec no només per imposar un simil d´ordre sino igualment garantir el funcionament normal de la administració en un context de crisis econòmica.Es en aquest context on el Sr. Otto Perez Molina apareix com a gran favorit per a la segona volta de les eleccions presidencials del pròxim 6 de novembre.

Una victorià de Perez Molina suposaria el tancament del cercle de l´impunitat, on els criminals, lluny d´esser perseguits i castigats pels seus crims arriben altre cop al poder; per escarni de les víctimes i evidencia del fracàs de l´acompanyament internacional després del final de la Guerra Civil que tenia com a objectiu la consolidació d´una institucionalitat democràtica i un sistema que respectés els drets humans de tots i totes els/les guatemalteques. Pérez Molina no era un soldat ras durant la guerra, ni algú que simplement obeïa ordres: va rebre formació a l´Escola de les Amèriques i al Col.legi Inter-America de la Defensa  a Estats Units i va ser instrumental en la creació dels òrgans de intel·ligència que dintre de l´estructura militar van impulsar  les campanyes de guerra bruta i extermini contra les comunitats resistents. Se´l considera responsable , en la seva etapa com a cap militar del Triangle Ixil al Quiché, de la desaparició forcada del guerriller  Efrain Bamaca i algunes fonts el situen en l´orbita de l´Estat Major presidencial en les dates del assassinat del bisbe Gerardi.El fet que ara torni, com a civil, reclamant més poder per a l´Exercit en el manteniment de l´ordre públic i la lluita contra el narco resulta inquietant.