|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: altres temes |
|
La renda bàsica
|
|
|
per Antoni Ferret |
07 oct 2011
|
|
|
La renda bàsica, o «renda garantida de ciutadania», com diu CCOO, és una quantitat econòmica (un «sou bàsic») que haurien de percebre totes les persones des del naixement fins a la jubilació. Independentment que treballessin o no treballessin.
L’Estatut d’Autonomia ho garanteix com un dret (art 24, punt 3) per a «les persones o famílies que estiguin en situació de pobresa».
Però hauria de «començar» en aquest sentit i, amb el temps, hauria d’estendre’s a tota la població.
Aquesta renda hauria d’estar calculada per cobrir les necessitats bàsiques d’una persona en: menjar, vestir elemental i lloguer (o part alíquota del lloguer en el marc de la família).
El sou del treball (que seria un sobresou) seria per a: comprar coses no necessàries, vestir amb més elegància, menjar en pla «bé», sortir de diversió, viatjar, tenir una casa de propietat, estalviar, cotitzar per a una millor jubilació...
Però el fet elemental de poder menjar, vestir-se i tenir un sostre no hauria de dependre del fet de treballar, hauria de ser una cosa coberta per l’Estat del benestar. El fet que sense treballar no es pugui menjar o viure en una casa hauria de ser «de la prehistòria», però no d’una societat civilitzada.
Això permetria, per exemple, deixar de treballar (i viure «justet») durant un any o dos o tres o quatre, en alguna situació que ho fes necessari, com ara estudiar una carrera (encara que fos de gran), haver de tenir un fill/a i dedicar-s’hi, haver de cuidar un avi o una persona malalta, aprendre o practicar una art, preparar-se per fer una nova feina...
Tot això implicaria, naturalment, una reforma fiscal a fons.
Alguns tenen por que aquest recurs fomentaria la vagància... Però si hi hagués persones que preferissin viure molt just i no treballar, tota o gran part de la seva vida, seria la seva llibertat...
Antoni Ferret
http://bonainformacio.blogspot.com |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: La renda bàsica
|
|
per K. |
08 oct 2011
|
El concepte de renda basica es interessant i sense dubte atractiu per avancar cap a una societat mes igualitaria, mes justa en definitiva. La pregunta es si aquesta es compatible amb un sistema capitalista, de la recerca del maxim benefici i on tots nosaltres no deixem de ser mercancies en un mercat global. El fet que l' Estatut en parli no es pas garantia de res i CCOO no es pas ningu per fer-ne bandera. Millor el que porten anys i panys dient la gent del Seminari d Economia Critica Taifa (Miren Etxezarreta i altres) o els de l Coordinadora Baladre, mes que es per tema de credibilitat. La moguda no es tant una reforma del sistem fiscal impositiu, que tambe, si no anar a sac contra els paraissos fiscals, les SICAV, les comptes opaques i altes formes d especulacio financera que finalment tenen una traduccio real en les nostres precrietats cotidianes.
Molt guapo el blog Sr. Ferret, a seguir endavant! |
|
Re: La renda bàsica
|
|
per mateu |
09 oct 2011
|
Antigament, hi havía gent que decidía voluntariament no treballar, podíen ser eremites que vivíen en una cova i menjaven arrels, per exemple. Ara bé, qui pretén viure del treball dels altres per a mi només pot esser un lladre o un explotador.
Desgraciadament, ui dia en tenim molts d'aquests, que per mitja de les plusvàlues o dels tributs viuen del capital o de l'extorsió als treballadors que fa el nostre benvolgut "estat del benestar".
L'estat, per mitjà de diferents subsidis, subencions, jubilacions..ens manté a molts en la subhumanitat de dependre d'ell, el que ens fa adorar-lo fins a punts de infantilisme.
Per no parlar del que significa el nostre "benestar" als païssos explotats d'on venía la nostra falsa riquesa fins no fa gaire. Resulta que això ja s'ha acabat, nous païssos emergents amplien la seva classe mitjana i grans masses s'incorporen miméticament al nostre consumisme més absurd. Voler mantenir l'expoli només és un missatge clar als nostres gobernants: feu més guerres imperialistes, esgoteu tots els recursos mundials, volem més "benestar" encara, ilimitadament.
Ja sería hora, gent que s'anomena revolucionaria, que fessim una aposta pel treball honest, pel esforç desinteressat cap el proïsme, pel compromís étic per la revolució. Enlloc de buscar més maneres de escaquejar-nos de cualsevol deure i seguir inventant nous drets per reclamar.
En una societat sense estat, tindrem el que siguem capaços de construïr per nosaltres mateixos, només això. No hauria d'espantar-nos perdre el nostre estat si deixem de veure'l com un benefactor i el veiem com l'extorsionador que és. Si els treballadors hem sigut capaços de produïr bens per la societat del despilfarro on vivim, també ho serem per una societat on imperi una pobresa digne per a tothom. Així, tindrem temps per desembolupar altres aspectes de la persona, com sembla l'objectiu d'aquesta proposta. Podem tambe ser solidaris amb pares/mare o gent en circumpstàncies especials, però sisplau, sense tornar a l'embrutidor aparell dels subsidis dels buròcrates. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
