Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Octubre 1961-2011: 50 anys de la " ratonnade " de París
per Francesc Garcia Correu-e: francesc@gmail.com	29 set 2011
Aviat es complirá mig segle d´un dels díes mès foscos de la història de França
El 17 d´octubre d´enguany, fara mig segle d´un dels episodis mes sagnats a la història de França: La " ratonnade " de París. Una masacre contra els inmigrants algerians i árabs en general, que vivíen als suburbis de la capital francesa. La nit d´aquell 17 d ´octubre, en plena guerra d´independència d ´Algeria, 30 mil persones d´origen magribí es manifestaven en protesta contra el toc de queda, el " couvre feu ". Una mesura imposada a la població árab tant a la colonia com a la metrópoli desde l´any 1955. Ningú de pell fosca podía sortir de casa a partir de les 8 del vespre sense ser arrestat per la policía. La manifestació, convocada precissament per aquesta hora al centre de París era un desafiament en si mateixa i la repressió va ser criminal. Segons diversos historiadors, mes de 3000 persones fòren detingudes i de 70 a 100, assassinades. Als ponts que travessen el Sena, els gendarmes i els CRS van obrir foc contra els manifestants i es produiren les primeres víctimes. Altres van ser assassinats a la Prefectura de policía de París, torturats fins a la mort en el pati de la mateixa. Tots els morts foren llençats al riu. Una carnissería espantosa , que l´estat colonialista frances va amagar durant molt de temps. El prefecte de policía era Maurice Pappon,un sinistre personatje que ja als anys 40 havía col-laborat amb els nazis deportant milers de jueus als camps de la mort. Fou jutjat per aixó l´any 1997 i durant el proces, es va poguer acalarir també l´episodi de 1961. En canvi Pappon mai sería condemnat pels crims de la " ratonnade ". Un sindicalista de la policía va testificar sobre l´horror d´aquella nit, afirmant que al pati de la Prefectura, els detinguts eren apallissats fins a la mort, amuntegats en furgons policials i llençats al Sena. Els milers de detinguts durant la manifestació eren obligats a pujar en autobusos urbans requisats , i enviats a un estadi que serviría de camp de concentració durant molts díes. També allí les pallisses i tortures eren a l´ordre del día i tots els recluits a l´estadi fòren deportats de França. 50 anys despres d´aquella masacre hem vist com Sarkozy deportaba inmigrants gitanos, en una segona versió de " ratonnade", mès tova ( aquest cop no va morir ningú ),però amb el mateix esperit racista i feixista que la de 1961. La França d´avui segueix sent un estat imperialista, que trepitja els pobles d´ Africa (com en els actuals bombardejos sobre Libia), que nega els drets nacionals a catalans, bascos, bretons, occitans...Un estat a on la ultradreta imposa les seves polítiques xenòfobes. Sarkozy es digne succesor d´en Pappon, en una Europa dominada pels oligarques francesos i alemanys, una Europa a on la pudor a feixisme es fa cada cop mes insuportable.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more