Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : ecologia : laboral
A totes les barriades de barcelona
15 set 2011
ALS JARDINS DE BARCELONA HI HA FEINA
A_TOTES_LES_BARRIADES_DE_BARCELONA.pdf
A TOTES LES BARRIADES DE BARCELONA.pdf (24,91 KiB)
Les persones que treballem a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins ens veiem obligades a informar a la ciutadania de la lamentable situació que pateix la jardineria pública.
El IM de Parcs i Jardins de Barcelona ha estat històricament un servei públic que s'ho ha currat per tal de donar la cura necessària al verd de la ciutat. De fet som una de les poques ciutats europees que poden enorgullir-se del seu servei de jardineria pública. Tot i això ara estem patint l'intent del govern municipal de vendre aquest servei als interessos privats, que miren més d’omplir-se les butxaques que pels drets dels seus treballadors, amb contractes temporals de curta durada que no permeten la implicació personal en un projecte de ciutat. Ara per ara estem voltant el 30% del nostre pressupost dedicat a privatitzar diferents serveis propis (poda d'arbrat, aplicacions fitosanitàries, obra nova, etc..).
La zona verda de Barcelona ha crescut un 150% des de l'any 1992 ençà. Tot i això el planter de treballadors no ha crescut gens. Amb les mateixes persones hem de fer dues vegades i mitja més feina que aleshores.
Tots hem pogut veure com a diferents parcs de la ciutat es feien milionàries inversions. Durant anys hem constatat que d'algunes zones de la Barcelona menys rica s'han anat traient jardiners, deixant que es deterioressin fins al punt que fossin necessàries grans remodelacions (jardins de Costa i Llobera, Turó Parc, Parc de la Pegaso, Ciutadella, i tants d’altres), deixant aquestes remodelacions en mans d'agents privats.
El nostre conveni col•lectiu, malgrat els molts atacs i incompliments, no és dolent, els salaris no són per tirar coets, però les condicions de treball després de molts esforços i lluites han anat millorant. Hem deixat en el camí augments salarials tot prioritzant noves contractacions de personal per poder oferir una execució directa de les nostres feines, donant cabuda als ciutadans que volen desenvolupar una carrera professional al món de la jardineria, tot servint al bé comú, a lo públic.
El manteniment de la jardineria de Barcelona no és fàcil, manca personal i una millor gestió dels recursos.

Històricament els jardins havien estat zones d’aprofitament de les terres, on cada planta, cada herba, cada arbre tenia un ús, una funció alimentícia o medicinal i no sols un ús ornamental, que també. Ara aquests conceptes s’han relegat i l’ús és purament paisatgístic.
Nosaltres proposem recuperar aquell antic concepte de jardineria social i comestible que doni resposta a les necessitats de les persones. Seria més que raonable dedicar zones verdes degradades i solars privats abandonats, plens de brutícia, i aprofitar-los per a la pròpia subsistència de veïns amb situació de feblesa (aturats, jubilats...)

Un altre món és possible i necessari,
una altre jardineria també.

Les persones que treballem a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins ens veiem obligades a informar a la ciutadania de la lamentable situació que pateix la jardineria pública.
El IM de Parcs i Jardins de Barcelona ha estat històricament un servei públic que s'ho ha currat per tal de donar la cura necessària al verd de la ciutat. De fet som una de les poques ciutats europees que poden enorgullir-se del seu servei de jardineria pública. Tot i això ara estem patint l'intent del govern municipal de vendre aquest servei als interessos privats, que miren més d’omplir-se les butxaques que pels drets dels seus treballadors, amb contractes temporals de curta durada que no permeten la implicació personal en un projecte de ciutat. Ara per ara estem voltant el 30% del nostre pressupost dedicat a privatitzar diferents serveis propis (poda d'arbrat, aplicacions fitosanitàries, obra nova, etc..).
La zona verda de Barcelona ha crescut un 150% des de l'any 1992 ençà. Tot i això el planter de treballadors no ha crescut gens. Amb les mateixes persones hem de fer dues vegades i mitja més feina que aleshores.
Tots hem pogut veure com a diferents parcs de la ciutat es feien milionàries inversions. Durant anys hem constatat que d'algunes zones de la Barcelona menys rica s'han anat traient jardiners, deixant que es deterioressin fins al punt que fossin necessàries grans remodelacions (jardins de Costa i Llobera, Turó Parc, Parc de la Pegaso, Ciutadella, i tants d’altres), deixant aquestes remodelacions en mans d'agents privats.
El nostre conveni col•lectiu, malgrat els molts atacs i incompliments, no és dolent, els salaris no són per tirar coets, però les condicions de treball després de molts esforços i lluites han anat millorant. Hem deixat en el camí augments salarials tot prioritzant noves contractacions de personal per poder oferir una execució directa de les nostres feines, donant cabuda als ciutadans que volen desenvolupar una carrera professional al món de la jardineria, tot servint al bé comú, a lo públic.
El manteniment de la jardineria de Barcelona no és fàcil, manca personal i una millor gestió dels recursos.

Històricament els jardins havien estat zones d’aprofitament de les terres, on cada planta, cada herba, cada arbre tenia un ús, una funció alimentícia o medicinal i no sols un ús ornamental, que també. Ara aquests conceptes s’han relegat i l’ús és purament paisatgístic.
Nosaltres proposem recuperar aquell antic concepte de jardineria social i comestible que doni resposta a les necessitats de les persones. Seria més que raonable dedicar zones verdes degradades i solars privats abandonats, plens de brutícia, i aprofitar-los per a la pròpia subsistència de veïns amb situació de feblesa (aturats, jubilats...)

Un altre món és possible i necessari,
una altre jardineria també.

http://jardinersindignats.blogspot.com/
Facebook:jardinersindignats http://www.facebook.con/profile.php?id=1574156341

Facebook:jardinersindignats http://www.facebook.con/profile.php?id=1574156341
Mira també:
http://Les persones que treballem a l'Institut Municipal de Parcs i Jardins ens veiem obligades a informar a la ciutadania de la lamen
http://www.facebook.con/profile.php?id=1574156341

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more