Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
El pitjor encara ha d'arribar per Toni Bolañó
30 ago 2011
Aquesta setmana es vota al Congrés la reforma de la Carta Magna. La pressió dels mercats exigint nous compromisos a l'estat espanyol ha donat un pas més a la situació i ha obligat al Govern -i al principal partit de l'oposició- a renunciar a una mica més de sobirania. No és una rendició de la política davant els mercats, però gairebé. O això, o la soga estrenyerà més. Tal i com estan les coses, la política es limita a la dita de “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”.


Els partits nacionalistes, d'altra banda, plantegen un nou debat per intentar protegir l'autonomia de les comunitats sense adonar-se que en aquesta festa perdem tots: L'estat que cedeix part de les seves competències i els ciutadans que cedirem drets. No obstant això, aquests partits, CiU i PNB, no es plantegen una alternativa "política" diferent davant dels mercats. No hi ha una proposta alternativa enfront d’allò pactat entre PP i PSOE. Tots consideren necessària aquesta mesura encara que difereixin de la forma -que, dit sigui de passada, deixa molt a desitjar- en què s'aplica. Fins i tot alguns diputats socialistes han expressat el seu malestar. No hi ha per menys.


La situació és tan enrevessada que tot plegat es veu com un mal menor. El que abans era inacceptable ara es considera necessari. I si no es perd tot amb el canvi, sembla que el canvi és bo. Per exemple, el ministre de Treball, Valeriano Gómez, ha dit que prefereix contractes temporals a aturats. No li falta raó, però és evident que els treballadors deixen una ploma més en els seus drets amb la flexibilitat de la contractació encara que sigui per mantenir una feina, per precària que resulti. És a dir, tot plegat és tan greu que qualsevol cosa que no sigui perdre el 100% és bona.


Un altre exemple. I diferent. El govern de CiU a Catalunya s'ha carregat les ajudes socials als més necessitats. Ha culpat, per justificar la seva actuació, als que reben la prestació. Ells són culpables i se'ls retira el suport públic. Moltes famílies s'han quedat aquest agost sense aquests euros que els permeten malviure. El xec enviat a domicili els ha deixat sense l'ajuda. Potser, algú del govern s'hauria de preguntar que moltes d'aquestes persones no tenen domicili estable i molts també tenien com direcció al seu ajuntament. Per això, són els més necessitats. Justificar la retirada perquè s'envia a la seva adreça un xec nominatiu és ignorar la crua realitat. Potser, seria hora que el conseller Mena baixés del seu púlpit d'ESADE i contactés una mica amb el que passa al carrer. La seva reprovació és més que merescuda.


Certament, caldrà fer sacrificis per poder pagar el que debem, tot i que la majoria dels espanyols no tenen culpa de res i els culpables van lliurement, i alegrement, pel carrer donant lliçons d'austeritat. Els ciutadans potser entendrien millor que la situació és molt greu i que cal cedir si també s'augmentessin els impostos a les rendes més altes com estan fent altres països encara que sigui de forma temporal.


Entendrien millor el perquè només els més febles han de fer pinya. La reforma de la Constitució s'ha convertit en un missatge cap als mercats però no per als ciutadans. Rubalcaba s'ha sortit amb la seva evitant fixar quantitats -també per intentar el suport de CiU i PNB- però l'espasa de Dàmocles penja sobre els nostres caps en forma de llei orgànica. No ens oblidem que aquesta llei orgànica, que marcarà els límits del dèficit, pot ser elaborada per un govern del PP perquè s'elaborarà després del 20N. Rajoy tindrà la justificació perfecta per retallar drets i augmentar deures. No és cap secret que la dreta política es troba més còmoda en aquesta situació que l'esquerra. Passarem del “virgencita, virgencita, que me quede como estoy” a culpar als que menys tenen de ser els responsables de les nostres desgràcies. Dit d'una altra manera, això no ha fet més que començar i els disgustos -més- arribaran en breu. No ens espera res de bo. Les retallades es faran pel bé del país però els pagaran els ciutadans, i no tots. La política del Govern de CiU a Catalunya és un bon exemple. I la dreta és dreta, a Catalunya, a Espanya i al món.


Toni Bolaño
El Debat
www.debat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El pitjor encara ha d'arribar per Toni Bolañó
30 ago 2011
totalment d'acord!!!!
Re: El pitjor encara ha d'arribar per Toni Bolañó
30 ago 2011
http://rac1.org/elmon/blog/toni-bolano-cara-a-cara-amb-els-periodistes-a/
Sindicat Terrassa