Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Text llegit davant la sala de vistes durant el Judici a Paris
per X	26 jul 2011
17 bascos i una catalana davant la justícia francesa. Un judici més contra bascs i catalans, els quals, malgrat l’evidència, seran considerats com espanyols. Aquesta és la paradoxa que resumeix el problema, aquest és el símbol que expressa amb una eloqüència simple i aclaparadora el perquè de la nostra revolta.
"És el fet de pertànyer a un poble el que es jutja aquí, el combat per la seva llibertat, o si es prefereix, el fet de ser lliures, ja que pels bascs i pels catalans l’únic mitjà per ser lliures és la lluita. Ha estat Jean-Paul Sartre el que ho ha dit: la llibertat és dir no. Per un poble oprimit que vol ser sobreviure aquesta opció s’imposa. Dir no al mateix temps que s’exerceix el dret a la resistència davant l’opressió, un dret natural i imprescindible segons la declaració dels drets humans del 26 d’agost de 1789. Això que en aquesta sala s’anomena actes de terrorisme i pertorbació greu de l’odre públic és en realitat, i tothom que es troba aquí present ho sap, la resistència a l’opressió. El poder francès, mitjançant el seu braç jurídic, farà tot el possible per amagar aquest fet. És la finalitat inconfessable de tota aquesta mascarada. Amagar la nostra revolta. Amagar el fet que si es parla de terrorisme, els bascs i els catalans no fem el pes davant de França. Nosaltres som els de les revoltes, és cert. Ja ho saben vostès, és una tradició a casa nostra. Mengem formatge, bevem bon vi, juguem a pilota, ballem i posem bombes. La senyora fiscal no perdrà l’oportunitat d’esmentar el nombre de persones que hem matat els darrers 50 anys.És probable que, almenys, remarqui que al començament lluitàvem contra el franquisme, el que no està tan malament. El que és menys probable és que ens parli dels morts de França. Així doncs, serem nosaltres les que ho farem. El 1793, durant la guerra de la convenció entre Espanya i França, aquesta última va declarar “traïdors” i “infames” els habitants dels pobles fronterers,i va donar l’ordre d’allunyar-los d’almenys vuitanta quilòmetres. Evidentment, gairebé tots els bascs i basques eren dels pobles “del voltant de la frontera”, així que van ser detinguts, les famílies van ser dividides, els van pujar en carretes i van ser conduits en comboi cap a les Landes, enmig del fang i la boira, abandonats al fred i la gana. Més o menys uns quatre mil bascs i basques van ser deportats a les landes. No es pot saber amb exactitud quants van acabar morts, però es poden comptar uns mil sis cents “infames”. Aquests són els fets que ni tan sols als llibres d’història s’han pres la molèstia de deixar-ne constància. No és aquesta la història que s’ensenya als Liceus de l’educació nacional, ni tan sols en els liceus d’Itsassou, Sare, Ascain, etc. Milers de bascs van morir per França a la guerra del 14-18, a Indoxina, a Algèria. Milers de joves que ni tan sols sabien parlar francès van morir per la pàtria. A la segona guerra mundial hem ajudat a França voluntàriament. En aquell moment eren els nazis els que ens tractaven de terroristes. Hem combatut al costat del poble francès, al costat d’aquest poble que aquest Tribunal pretén representar, mentre les autoritats col·laboraven amb els ocupants. Des d’aleshores, França i Espanya han fet front comú contra el poble basc. No és sorprenent, ja que són els dos estats que continuen repartint-se el pastís. El nostre. El nostre país. La nostra terra, les nostres muntanyes, el nostre mar, el nostre cel. Les nostres riquesses, la nostra força, la nostra llibertat. I vet aquí la raó de la nostra revolta. I vet aquí perquè aquest tribunal farà tot el possible per amagar els fets, per amagar els veritables fets i pretendre que es tracta d’un simple problema de terrorisme, basc, és clar. Vet aquí la raó d’aquesta mascarada. Però desenganyeu-vos, aquesta mascarada, pel que representa, és l’evidència de la degradació de França. Vostès ens poden condemnar, ho faran sense dubte, però França es condemna dia rere dia, es condemna a la indignitat, a la degradació. Vostès no són més lliures que nosaltres. Nosaltres, al menys, som lliures a l’interior. Vostès són esclaus. Vostès porten la presó a dins del seus cors. Si en aquesta sala s’està jutjant alguna mena de terrorisme, aquest no és de cap manera el nostre. No som nosaltres els i les jutjades, sinó França. I només té una sortida per evitar la condemna: deixar fraternalment als pobles que oprimeix determinar-se lliurement." ... Llibertat Marina i totes les preses polítiques (La lluita Contínua) Us enviem una petita crònica del judici del passat 3 i 4 de maig del TC de París i de la sentència ferma contra la Marina Bernadó i els companys bascos que van jutjar La presa política catalana, Marina Bernadó Bonada, va ser jutjada els passats dies 2 i 3 de maig pel Tribunal Correccional de París. En una sala plena amb una trentena de familiars i amics i amigues, va ser acusada amb en Zígor Garro i Ekain Mendizábal –detinguts amb ella el 29 de novembre del 2006- i amb Juan Cruz Maiza, d’estar implicada amb l’aparell de logística d’ETA. La primera jornada del judici va ser un repàs intensiu dels detalls acusatoris derivats de les seves detencions a Quézac. Marina Bernadó Bonada va ser imputada de fins a 36 càrrecs, ja que a la vivenda a la que va ser detinguda es van trobar desenes de quilos de substàncies (amonal, pentrita o clorat de sodi, entre d’altres) i elements per a càrregues i artefactes destinats per a la formació d’altres militants, segons va remarcar i assenyalar la presidenta del tribunal, Nathalie Dutartre. Mentre la Justícia francesa l’acusa, entre altres càrrecs, de pertinença, fabricació d'explosius, tinença il·lícita d'armes i munició, estafa, ús de documentació falsa i utilització de matrícules falses, Marina Bernadó, a l’igual que la resta, es va negar a respondre a les preguntes, reconeixent la seva militància a l’organització Euskadi Ta Askatasuna. En el seu torn de paraula, en Zígor Garro va llegir un text en el que remarcava que la treva decretada per ETA al gener d’aquest any és general, permanent i verificable per la comunitat internacional. Igualment, va insistir que, “com a poble, estem obligats a triar entre viure o morir, i que per tant, continuarem lluitant i resistint per tal de seguir vius” “La força productiva que guia les nostres accions són l’amor per la llibertat i la història combativa del nostre poble”. França i Espanya, va acabar dient, tenen una oportunitat d’or amb l’actual alt el foc, perquè “només la veritable justícia pot garantir la pau”. Finalment, el passat 24 de maig es va fer pública la sentència del Tribunal Correcional de París que condemna a la Marina Bernadó Bonada a 9 anys de presó. A aquesta sentència se li ha de sumar una altre que el Tribunal de París va dictar el passat 22 de octubre del 2008 sobre la presa política catalana, com a responsable de l’aparell de falsificació de documents dintre de la infraestructura d’ETA. És evident que no són temps per continuar mantenint polítiques repressives després de veure com, tras dècades, no han servit més que per enquistar els conflictes que tan sols poden tenir una sortida política. Tant a Euskal Herria com als Països Catalans busquem el reconeixement territorial dels nostres pobles i el democràtic dret a triar lliurement el nostre futur, és per això que des de Rescat pensem que sentències com les que recentment ha rebut la nostra companya Marina Bernadó no només no ajuden sinó que empitjoren l’únic horitzó pel que apostem: la superació dels nusos que ens oprimeixen individual i col·lectivament. Des del col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes, volem mostrar la nostra reprovació al camí de restriccions i castics en el que es mantenen perduts els estats espanyol i francès sense més brúixola o orientació que la que marquen els respectius ministeris d’interior. I davant d’això cridem a la solidaritat amb les nostres companyes represaliades i a la mobilització per aconseguir que puguin tornar lliures a una Terra Lliure. Perquè sols el poble salva al poble. Perquè els invisibles som el foc del cor d'aquest món. Fins la victòria sempre!!!
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more