|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
Et sents estafada? Algunes reflexions sobre el 15 de juny
|
|
|
per x |
23 jun 2011
|
|
El desencadenament dels fets del dia 15 de juny, en el marc de la convocatòria Aturem el Parlament, és una mostra de les actituds manipuladores de determinats sectors del moviment. |
El desencadenament dels fets del dia 15 de juny, en el marc de la convocatòria Aturem el Parlament, és una mostra de les actituds manipuladores de determinats sectors del moviment.
Al migdia, una assemblea minoritària i suposadament no vinculant decideix desconvocar l'acte de la tarda, que consisteix en impedir la sortida dels polítics del Parlament, i canviar-lo per una manifestació fins la plaça Sant Jaume. Aquest canvi d'última hora sobre una convocatòria prèviament anunciada i àmpliament difosa demostra els pocs escrúpols d'aquelles que pretenen portar la paella pel mànec. No importa que el motiu que fa que la gent s'acosti al Parc de la Ciutadella sigui la voluntat «d'aturar el parlament». Un cop allà, diferents persones armades d'un megàfon s'encarreguen d'informar a tothom que s'ha decidit per assemblea (recalquem, una assemblea minoritària i no vinculant) que l'acte ha canviat. D'això se'n diu dirigir a les masses.
Però aquí no acaba la decepció. Resulta que ja el dia anterior, una persona de l'acampada s'havia assegut a negociar amb els mossos d'esquadra les condicions generals relacionades amb l'aturada. Si bé la difusió d'aquesta conversa enregistrada es fa apel·lant a la transparència, no es comença a moure realment fins després dels esdeveniments del dia 15. Encara haurem d'agraïr-los la decència de publicar aquesta informació. Això sí, amb un sospitós retard. Quan ja no tenim la possibilitat de manifestar el nostre profund desacord amb una cosa tan greu com pactar amb la policia els detalls d'una mobilització d'aquesta magnitud.
Per la redacció d'aquest text, hem intentat trobar el vídeo de nou per tal de verificar al màxim la informació que donem. Ha estat impossible. Sembla que ha estat retirat de la xarxa. No obstant, en el moment en què el vam veure, el comptador de visualitzacions indicava que s'havia reproduït milers de vegades. En aquesta conversa, el membre de l'acampada especifica que la intenció de la convocatòria no és aturar realment el parlament. Que es tracta simplement d'un acte reivindicatiu. Vaja, havíem sigut tan babaus de creure que si es cridava a aturar el parlament era perquè hi havia la voluntat de fer-ho. No entrarem aquí en si era possible o no, o en si era estratègic en aquest moment, però és inadmissible que es convoqui la gent a fer una cosa, mentre el que es té pensat fer a l'hora de la veritat és una altra cosa.
De la mateixa manera que els polítics no ens representen, tampoc no ho fan els comunicats públics que es difonen en nom del moviment del 15-M, escrits amb la pressa i l'habilitat dels tallafocs professionals. La pròpia naturalesa del «moviment» fa incongruent i innecessària l'existència d'aquests comunicats oficials. Plaça Catalunya i les seves cúpules ja no signifiquen res. La voluntat aglutinadora inicial s'ha convertit en un parany. Hem de ser hàbils i superar els discursos centralistes que s'imposen mitjançant els megàfons i la repetició. Defugir la «dictadura de la militància», on només trascendeixen les veus d'aquelles que tenen temps per participar en cinquanta assemblees i comissions.
La nostra força serà genuïna i incontrolable quan ignorem els mitjans de comunicació i siguem nosaltres mateixes les que ens fem sentir. Al carrer, a l'escola, a la feina, a casa. Mentre la nostra imatge depengui dels mitjans, no caminarem mai sobre terra ferma. Ho hem comprovat massa cops. Aquells que avui ens premien amb copets a l'esquena, l'endemà ens criminalitzen. Tot depèn dels interessos que necessitin defensar. I aquests no són els nostres.
Necessitem fomentar el debat als barris. Treballar mecanismes d'autoorganització realment
plurals i horitzontals. |
This work is in the public domain |
|
Re: Et sents estafada? Algunes reflexions sobre el 15 de juny
|
|
per ? |
23 jun 2011
|
L'única acció consensuada (mira l'acta) era fer un cordó simbòlic i pacífic per mostrar el rebuig de les retallades... la resta no. Si ets assembleari, doncs entendràs que no et pots petar els consensos. Aquest és un moviment no-violent, si no t'agrada, doncs no hi participis. Així de fàcil.
Totes podem tenir pros i contres sobre el que està passant, però estaria bé donar-hi una oportunitat... una nova estratègia. De moment està agrupant a molta gent... ja es veurà què passa més endavant quan les condicions socials empitjorin! |
|
Re: Et sents estafada? Algunes reflexions sobre el 15 de juny
|
|
per per a '?' |
23 jun 2011
|
|
El text no parla ni de violència ni de no-violència. Parla de la manera com es fan i desfan les coses. Seria interessant no dirigir el debat que pugui ocasionar aquest text entorn al tema de la violència, ja que sembla que aquest tema ha esdevingut l'excusa per desviar i diluir les crítiques. Evidentment, s'ha de debatre sobre les estratègies, és essencial. Però primer, assegurem-nos que res no ens és imposat. Que aconseguim organitzar-nos de forma horitzontal. |
|
Re: Et sents estafada? Algunes reflexions sobre el 15 de juny
|
|
per Ratgeb |
23 jun 2011
|
Compañer@ "?", lo del cordón simpolico fue una invención del último momento, que surgió cuando algunos cabezillas empezarón a tener miedo de que el "aturem el parlament!" no sería ningun pic-nic...No se en qué asamblea se votó el cordón "simpólico" y se muy bien que no es dificil meter esta frase en la resolución de una asamblea. Pero el espíritu de la movilización en ningún caso era "simpolico", todos sabiamos perfectamente que ibamos a realizar un verdadero bloqueo del parlamento.
Son los personajes del movimiento los que se encontraron en un posición incomoda después del éxito de la movilización y empezaron casí a pedir perdón!
Son los manipuladores de algunas comisiones los que sacaron comunicados no aprobados en ninguna asamblea!
Son nuestros cabezillas los que hacen contactos con la policia (como comenta la compañera "x")!
Los carteles que salieron antes de 14-15J mostraban qué pretendiamos hacer.
El problema es profundamente político: parece que algunos consideren que el objetivo único es agrupar el mayor número de personas. Por eso estan dispuestos a modificar su discurso según lo que exige cada circunstancia.Ejemplo: Primero dicen "aturem el parlament" y luego que esto será un acto simpolico.
Algunos de nuestros cabezillas son de la "Revolta Global" y de "la Lluita", pero las assambleas no se atreven a hacer ni una referencia minima a la lucha de classes y sus contenidos políticos.
Es totalmente indiferente crear movimientos partiendo de un discurso que podría ser de Francois Mitterand. El oportunismo es el camino de la política oficial, no de nuestra política. |
|
Re: Et sents estafada? Algunes reflexions sobre el 15 de juny
|
|
per h |
23 jun 2011
|
El señor "?" parece que tiene miedo al debate. No se puede tratar de cerrar un tema de esta forma. Es necesario que discutamos y seamos autocríticos con nuestros planteamientos.
Por otro lado, creo que en este texto en ningún momento se habla de violencia o no violencia. De echo, el tema que trata no tiene absolutamente nada que ver. |
|
Re: Et sents estafada? Algunes reflexions sobre el 15 de juny
|
|
per A |
23 jun 2011
|
|
El tema, com molt bé menciona el text, és el "donde dije bloqueo digo cordón simbólico" (mentre em baixo els pantalons) que s'ha donat després del 15M... Igual els auto-erigits en líders d'aquest "moviment" es pensen que ho han aconseguit tot ells, que si no fos per l'acampada no hi hauria gent al carrer, doncs mireu al vostre voltant nanos: la gent al carrer és algo que vé donant-se en augment des de l'1 de Maig de 2010 com a mínim i, poca cosa importa, amb el panorama social, econòmic i polític acutal, aquests milers d' "indignats" ho seguiran sent amb o sense 15 M així que vigileu molt bé com manipuleu perquè a moltes se'ns estan inflant ja els ovaris de tant tonteria i llepaculisme cap els mitjans. |
|
Re: Et sents estafada? Algunes reflexions sobre el 15 de juny
|
|
per Extrarradio |
24 jun 2011
|
Ahora entiendo muchas cosas que ocurrieron entre la noche del 14 y el resto del dia 15. Como que tambien me alegra ver que no soy el unico que piensa que el dia 15 fue un puto fracaso por que alli no se paro nada, los 4 desgraciaos de turno que ivan de "organizadores" se acojonaron por la noche y se cagaron por la mañana al ver que les venia grande todo lo que estaba sucediendo, es mas lo que mas me toco los webos el dia 15 era que los que llebaban los walkis y megafonos ahun sabiendo que los politicos estaban entrando por la puerta por la que entraron se dedicaban a marear la perdiz y madar a la peña a las puertas mas alejadas, desdeluego no le veia el sentido a que hicieran eso pero despues de leer esto ya me queda claro que lo que estaban haciendo era joder el propio acto de parar el parlamento.
Gentuza así sobra. |
|
Re: Et sents estafada? Algunes reflexions sobre el 15 de juny
|
per V
within@gmail.com |
25 jun 2011
|
Totalment d'acord, amb x i amb la resta, el 15J hauria d'haver anat d'una altra manera, no ens calen persons autoerigits com a representants.
En desacord amb el "?" |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
