Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
[Llibertat.cat] Josep Tramunt i Bussom (1906-1996)
per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt	23 mai 2011
Inicià estudis de Filosofia i Lletres. Als 16 anys ingressà a Nosaltres Sols! i després passarà a militar a Estat Català. Presidirà un dels dos Casals d’Estat Català que hi havia al barri de Sant Andreu. Molt proper ideològicament a Miquel Badia i el seu instrument polític, les JEREC, Joventuts Esquerra Republicana Estat Català. Pertanyia a aquell estol de joves separatistes del període de la preguerra, que es consideraven uns soldats de la Pàtria, pels quals els conceptes de disciplina, autoritat, sacrifici i l’insurreccionalisme armat per a l’alliberament de la Pàtria eren elements del seu ideari. La pràctica de l’excursionisme, l’atletisme, junt amb la lectura, formaven part del que consideraven cultura del cos i de l’esperit. Quan Joan Torres Picart fou nomenat secretari general d’Estat Català a l’Assemblea del Teatre Goya el 10 de setembre del 1936, Josep Tramunt fou elegit membre del seu equip, junt amb Vicens Borrell, Joan Lairet, Josep Tugués, Florenci Tort i Anna Badia. Arran de la seva participació en els Fets del Sis d’Octubre del 1934, fent costat a la proclama del President Ll. Companys, s’exilià a l’Estat francès. Participà l’agost del 1936 en l’expedició per alliberar Mallorca, comandada pel capità d’aviació, Alberto Bayo Piraud, on aconseguí un merescut prestigi pel seu comportament coratjós. Tingué un paper rellevant en els fets del novembre del 1936, Complot Casanovas Revertés al costat del secretari general d’EC, Joan Torres Picart. Durant els Fets de Maig del 1937, participà al costat de les forces del Govern Català en la lluita contra els anarquistes i destacà en la defensa de la caserna d’Estat Català, l’antiga cerveseria, restaurant i sala de ball l’Or del Rhin, a la Gran Via de les Corts Catalanes, on ell i els seus amics rebutjaren l’atac de les tanquetes de la CNT-FAI. Durant la guerra fou responsable de Defensa Interna i de les Milícies d’Estat Català. Col•labora a la revista Estat Català, (1937-1938, 47 números) editada a Reus. És internat al camp de Sant Cebrià i després al d’Agde, on forma part del Comitè d’Estat Català del camp. El 10 de setembre del 1941 és enviat a l’interior amb documentació falsa a nom de Luis Rodríguez, per tal de millorar el funcionament del Servei d’Informació Militar de Catalunya (SIMCA) organitzat per Estat Català, que feia tasques d’informació pel Ministeri de la Marina francès, el cap del SIMCA era Joan Querol i Ventosa. Aquest nucli d’E C actuava a Barcelona des del gener del 1941, sota les directrius de M. Weil, un alt funcionari del Ministeri de la Marina, que, descobert pels alemanys, aconseguí fer-se escàpol a trets, quan intentaren detenir-lo. La seva muller i els dos fills foren exterminats en un camp de concentració alemany, no sabem si pel fet d’ésser jueus o familiars d’un resistent. Josep Tramunt és detingut i torturat, per la Brigada Politico Social, li trenquen tres vèrtebres i el braç esquerre. A la Presó Model passà 211 incomunicat. El 1945 serà intervingut a l’Hospital Clínic de les lesions a la columna vertebral. Teresa Aimeric militant del SIMCA, que amb 18 anys actuava com a enllaç de la xarxa entre Figueres i Barcelona és detinguda, li cremen els pits amb cigarretes. El 1957 és jutjat per propaganda il•legal i reunió clandestina, havia desaparegut l’acusació d’espionatge a favor dels Aliats. Els vencedors de la guerra agraeixen l’esforç dels resistents en favor dels Aliats i pressionen l’Estat espanyol perquè aquests siguin alliberats o se’ls hi redueixi el temps de presó. Els darrers anys de la seva vida els passà a Sabadell, on hi tenia el seu amic Magí Colet (1909-1978) amb qui havia compartit lluites i esperances. D’un caràcter bonhomiós, però ferm en les conviccions, era un pou de coneixements sobre la història de l’independentisme d’abans i després de la guerra. Part de la informació utilitzada per a la redacció de la biografia ha estat extreta del llibre: La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pagès editors. Lleida. 2006 . autor. R.Surroca.
Mira també: http://www.llibertat.cat/content/view/12689/1/ http://www.llibertat.cat
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more