Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
Els CJC/Joves Comunistes del Poble Català davant els fets esdevinguts durant la manifestació alternativa del 1er de maig a Barcelona
per CJC/Joves Comunistes del Poble Català	04 mai 2011
Català// Els CJC/Joves Comunistes del Poble Català davant els fets esdevinguts durant la manifestació alternativa del 1er de maig a Barcelona La Marxa Alternativa del 1er de Maig ha anat guanyant força, maduresa i combativitat al llarg dels últims anys fins al punt de superar en importància a la manifestació organitzada pels sindicats majoritaris. No en va, els CJC/JCPC ens prenem aquesta mobilització com la més important del seu curs polític, on afilem amb més cura la nostra actitud disciplinada i combativa. Aquest any pels CJC/JCPC no ha estat una excepció, sinó un aprofundiment en el nostre compromís revolucionari. Podem dir que ens sentim orgullosos del nostre bloc (l'únic netament de caràcter marxista-leninista), de l'actitud dels nostres militants i simpatitzants així com dels membres del PCPC, el nostre partit. Durant tot el recorregut, els manifestants van estar amenaçats per una forta presència dels Mossos d'Esquadra, no era estrany ni difícil poder identificar agents infiltrats, en concret, nosaltres mateixos vam ser vigilats per un parell de presumptes “secretes” durant tot el recorregut. Arribats a un punt concret del recorregut de la marxa, uns grups molt concrets i minoritaris auto-erigits com a “bloc negre”, però també conformats per provocadors de la policia, van efectuar una sèrie d'accions violentes que, si bé no van provocar la repressió policial, la van facilitar àmpliament. Encara que les més de deu detencions van ser de naturalesa arbitrària i perpetrades per unes “forces de l'ordre” molt avesades, sense més problemes morals, als muntatges policials, entenem que aquestes detencions van ser absolutament facilitades per l'actuació dels esmentats individus, que independentment del caràcter unitari i de masses de la mobilització, es van dedicar a sembrar la destrucció gratuïta i sense objectius concrets al seu pas, donant el pretext perfecte a la policia per reprimir als manifestants i criminalitzar de nou una manifestació que ja hem qualificat com un clar avanç de les esquerres anticapitalistes. Les accions d'aquests grups autònoms s'han d'entendre en el marc del concepte de la “propaganda pel fet”, és a dir, accions impactants, violentes o pacífiques, amb intenció agitativa i a mode de pedra angular d'una estratègia política esquerranista. Aquestes accions no van ser acordades en les estructures democràtiques de les quals es doten els moviments socials i organitzacions polítiques per establir acords, per tant, van ser accions antidemocràtiques. Els grups d'autònoms van utilitzar de cobertura el paraigües que representaven el gruix dels altres manifestants, als quals va exposar a la repressió policial fins al punt de posar en risc la seva vida. Dubtem sincerament que aquests elements mostrin tal coratge sense aquesta conjuntura i no consentida cobertura. El resultat de la repressió policial propiciada pels elements malalts d'infantilisme va ser gairebé la fi de la marxa; la desarticulació dels blocs i una desmotivació considerable per a la moral dels manifestants que encara així van reunir forces per mantenir-se combatius. Desconeixem la quantitat de treballadors que s’ho pensaran dues vegades a l’hora de tornar-se a manifestar després de tant nefasta i gratuïta experiència Aquest tipus d'actes es caracteritzen per esdevenir una violenta catarsi individual i individualista, una acció estètica, una falsa temptativa , una performance o anticipació teatral de la revolució. No obstant això, no podem dir que fossin riques en contingut polític, tampoc que tinguessin un caràcter real de classe; no deixa de ser il·lustratiu que fins i tot en un acte d'aberrant anticomunisme fos agredida intencionadament una militant del nostre partit pel simple fet d’aixecar una bandera amb la falç i el martell o que, en moltes ocasions, no essent aquesta una excepció, la policia, de manera encoberta és l'encarregada de realitzar aquest tipus d'actes per reprimir i criminalitzar als moviments socials i a la classe obrera. Els CJC/JCPC no podem fer una altra cosa que desmarcar-nos d'aquestes accions ja que la nostra estratègia s'emmarca a organitzar a la classe treballadora i a la joventut; construir un contrapoder per realitzar el nostre projecte revolucionari. No neguem que la revolució contindrà –com així ha estat històricament- necessàriament violència, però serà una violència de classe, allunyada del nihilisme i el fort caràcter lumpenproletari de tipus utòpic-reaccionari dels grups aventurers que ens veiem en l'obligació de criticar. El simple fet d'organitzar la violència per la violència no ens converteix en més combatius ni autèntics revolucionaris; la destrucció d'elements identificables amb el capitalisme –entitats bancàries, cotxes de luxe, etc.- tampoc representa cap escletxa ni ferida en el sistema; el fet de passejar-nos davant dels burgesos tampoc ens atorga un pretès caràcter més revolucionari, sinó que ens allunya de la classe obrera que és ni més ni menys que la que ha de sumar-se a la lluita. Totes aquestes pràctiques s'han erigit als ulls de la història com veritablement inútils, i tant sols han servit com a pretext per augmentar per part de l'estat la repressió i persecució dels moviments populars. Només l'organització alternativa de la classe obrera i la creació d'estructures de contrapoder al sistema de dominació capitalista, així com l'àmplia mobilització de la classe obrera i els sectors populars ens conduirà a la revolució organitzada que acabarà amb l'explotació de l'home per l'home. Per tot això: Convidem amb camaraderia al conjunt de l'esquerra i especialment a les organitzacions i col·lectius convocants de la manifestació alternativa del 1er de Maig a reflexionar sobre aquest tipus d'actuacions en mobilitzacions pretesament populars i amb vocació d'articular-se veritablement com una alternativa a la suposada esquerra i el sindicalisme representats en les mobilitzacions matinals de CCOO i UGT, i a barrar decididament el pas a aquest tipus d'elements. Ja són masses les ocasions en què aquests suposats revolucionaris de saló entelen les manifestacions amb vocació unitària amb les seves “accions autònomes” de caràcter idealista i allunyen les lluites de la classe treballadora i els sectors populars, convertint aquestes en una espècie de club-representació restringit a joves i puristes de l'acció directa i l'escenificació. Ens volem reafirmar en la nostra repulsa sabent que l'aclaparadora majoria dels mobilitzats del 1er de Maig que lluiten per l'emancipació obrera ens recolzarà en aquesta denúncia política. Comitè Executiu dels CJC/Joves Comunistes del Poble Català Castellano// Los CJC/Joves Comunistes del Poble Català ante los hechos acaecidos durante la manifestación alternativa del 1º de Mayo en Barcelona. La Marcha Alternativa del 1º de Mayo ha ido ganando fuerza, madurez y combatividad a lo largo de los años hasta el punto de superar en importancia la manifestación organizada por los sindicatos mayoritarios. No en vano, los CJC/JCPC se toman esta movilización como la más importante de su curso político, donde afilamos con más esmero nuestra actitud disciplinada y combativa. Este año para los CJC/JCPC no ha sido una excepción, sino una profundización en nuestro compromiso revolucionario. Podemos decir que nos sentimos orgullosos de nuestro bloque (el único netamente de carácter marxista-leninista), de la actitud de nuestros militantes y simpatizantes así como de los miembros del PCPC, nuestro partido. Durante todo el recorrido, los manifestantes estuvieron amenazados por una fuerte presencia de los Mossos d’Esquadra, no era raro poder identificar agentes infiltrados, en concreto, nosotros mismos fuimos vigilados por un par de presuntos “secretas” durante todo el recorrido. Llegados a un punto concreto del recorrido de la marcha, unos grupos muy concretos y minoritarios auto-erigidos en “bloque negro”, pero también conformados por provocadores de la policía, efectuaron una serie de acciones violentas que, si bien no provocaron la represión policial, la facilitaron ampliamente. Aunque las más de diez detenciones fueron de naturaleza arbitraria y perpetradas por unas “fuerzas del orden” dadas, sin más problemas morales, a los montajes policiales, entendemos que estas detenciones fueron absolutamente facilitadas por la actuación de los mencionados individuos, que independientemente del carácter unitario y de masas de la movilización, se dedicaron a sembrar la destrucción gratuita y sin objetivos concretos a su paso, dando el pretexto perfecto a la policía para reprimir a los manifestantes y criminalizar de nuevo una manifestación que ya hemos calificado como un claro avance de las izquierdas anticapitalistas. Las acciones de estos grupos autónomos se tienen que entender en el marco del concepto de la “propaganda por el hecho”, es decir, acciones impactantes, violentas o pacíficas, con intención agitativa y a modo de piedra angular de una estrategia política izquierdista. Estas acciones no fueron acordadas en las estructuras democráticas de las cuales se dotan los movimientos sociales y organizaciones políticas para establecer acuerdos, por tanto, fueron acciones antidemocráticas. Los grupos de autónomos utilizaron de cobertura el paraguas que representaban el grueso de los demás manifestantes, a los cuales expuso a la represión policial hasta el punto de poner en riesgo su vida. Dudamos sinceramente de que estos elementos muestren tal bravura sin esa coyuntura y no consentida cobertura. El resultado de la represión policial propiciada por los elementos enfermos de infantilismo fue casi el fin de la marcha; la desarticulación de los bloques y una desmotivación considerable para la moral de los manifestantes que aún así sacaron fuerzas para mantenerse combativos. Desconocemos la cantidad de trabajadores que se lo pensarán dos veces para volver a manifestarse después de tan nefasta y gratuita experiencia. Este tipo de actos se caracterizan por ser una violenta catarsis individual e individualista, una acción estética, un amago, una performance o una anticipación teatral de la revolución. Sin embargo, no podemos decir que fueran ricas en contenido político, tampoco que tuvieran un carácter real de clase; no deja de ser ilustrativo que incluso en un acto de aberrante anticomunismo fuera agredida intencionadamente una militante de nuestro partido por el simple hecho de sostener una bandera con la hoz y el martillo o que, en muchas ocasiones, no siendo ésta una excepción, la policía encubiertamente es la encargada de realizar este tipo de actos para reprimir y criminalizar a los movimientos sociales y a la clase obrera. Los CJC/JCPC no podemos hacer otra cosa que desmarcados de estas acciones ya que nuestra estrategia se enmarca en organizar a la clase trabajadora y a la juventud; construir un contrapoder para acometer nuestro proyecto revolucionario. No negamos que la revolución contendrá –como así ha sido históricamente- necesariamente violencia, pero será una violencia de clase, alejada del nihilismo y el fuerte carácter lumpenproletario de tipo utópico-reaccionario de los grupos aventureros que nos vemos en la obligación de criticar. El simple hecho de organizar la violencia por la violencia no nos convierte en más combativos ni auténticos revolucionarios; la destrucción de elementos identificables con el capitalismo –entidades bancarias, coches de lujo, etc.- tampoco representa ninguna brecha ni herida en el sistema; el hecho de pasearnos delante de los burgueses tampoco nos otorga un pretendido carácter más revolucionario, sino que nos aleja de la clase obrera que es ni más ni menos que la que tiene que sumarse a la lucha. Todas estas prácticas se han erigido a los ojos de la historia como verdaderamente inútiles, y solo han servido como pretexto para aumentar por parte del estado la represión y persecución de los movimientos populares. Sólo la organización alternativa de la clase obrera y la creación de estructuras de contrapoder al sistema de dominación capitalista, así como la amplia movilización de la clase obrera y los sectores populares nos conducirá a la revolución organizada que acabará con la explotación del hombre por el hombre. Por todo esto: Invitamos de forma camaraderil al conjunto de la izquierda y en especial a las organizaciones y colectivos convocantes de la manifestación alternativa del 1º de Mayo a reflexionar sobre este tipo de actuaciones en movilizaciones pretendidamente populares y con vocación de articularse verdaderamente como una alternativa a la supuesta izquierda y el sindicalismo representados en las movilizaciones mañaneras de CCOO y UGT, y a barrar decididamente el paso a este tipo de elementos. Ya son demasiadas las ocasiones en que estos supuestos revolucionarios de salón empañan las manifestaciones con vocación unitaria con sus “acciones autónomas” de carácter idealista y alejan las luchas de la clase trabajadora y los sectores populares, convirtiendo estas en una especie de club-representación restringido a jóvenes y puristas de la acción directa y la escenificación. Nos queremos reafirmar en nuestra repulsa sabiendo que la aplastante mayoría de los movilizados del 1º de Mayo que luchan por la emancipación obrera nos respaldará en esta denuncia política. Comité Ejecutivo de los CJC/Joves Comunistes del Poble Català
Mira també: http://www.comunistes.org
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more