Assistim aquests dies a una nova allau d'informacions que la premsa ens dóna sobre manifestacions "populars", "espontànies" que darrera no hi ha cap partit, etc. I que tot es mou per la democràcia i contra el governant de torn que és un malparit.

Es tracta de campanyes que ningú a casa nostra entén d'on surten i com és que població de renda prou alta s'hi suma tant fàcilment amb lemes tant genèrics.

La premsa institucionalitzada atribueix l'esclat de la "revolta" a un incident que ha fet colmar el vas, un vas que es deuria emplenar sense que ningú no en sabés res. Fins i tot costa de saber què diuen les pancartes, qui són els oradors dels meetings o el contingut de les convocatòries.

La gent anticapitalista d'occident quedem fàcilment fascinats per mobilitzacions que semblen ser contra l'Estat o el règim imperant. Val la pena la reflexió sobre la curiosa cobertura mediàtica que tenen aquests esdeveniments per part d'una premsa occidental entusiasta.