Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
L'estat i els patrons només entenen una llengua: vaga, bloquejos, sabotatge
per translationcollective	25 oct 2010
El següent comunicat el varen escriure aquelles companyes que dissabte varen ocupar, per un breu període de temps, l'Opéra Bastille de París.
Durant els últims dies, han començat a aflorar nombroses iniciatives a tot arreu: centres d'ensenyament secundari, estacions de tren, refineries i carreteres han estat bloquejades, s'han ocupat edificis públics, empreses i centres comercials, s'han fet talls d'electricitat i s'han saquejat institucions electorals i ajuntaments... A cada ciutat, aquestes accions estan intensificant la força de la lluita, i estan demostrant que som moltes les que no estem d'acord amb les formes d'acció i els eslògans imposats pels líders del sindicats. A la regió de París, més enllà dels bloquejos a les estacions de tren i als instituts, de les vagues a les escoles primàries i dels piquets davant les fàbriques, la gent ha impulsat trobades inter-professionals de col·lectius en lluita, amb l'objectiu de destruir l'aïllament sectorial i la separació. El seu punt de partida? L'auto-organització davant la necessitat d'apropiar-nos de les lluites sense la mediació d'aquelles que diuen parlar per les treballadores. Moltes de nosaltres no ens organitzem a la manera tradicional de les vaguistes, malgrat que tinguem el desig de contribuir al moviment generalitzat de bloqueig de l'economia. Així, trobem en aquest moviment una oportunitat per anar més enllà del tema de les pensions, per situar la qüestió del treball a l'agenda, amb l'objectiu de desenvolupar i construir, entre totes, una crítica a l'explotació. Partint d'aquestes qüestions, dissabte vàrem decidir ocupar l'Opéra Bastille. Ho vàrem fer per interrompre una representació retransmesa en directe per la ràdio, per jugar a fer-nos les problemàtiques en un lloc on circula la mercaderia cultural, i per organitzar-hi una assemblea. D'aquesta manera, ens vam trobar amb més d'un miler de persones a la “Place de la Nation”, amb pancartes que sentenciaven “els patrons només entenen una llengua: vaga, bloquejos, sabotatge” i “contra l'explotació: bloquegem l'economia”, amb el desig d'anar més enllà de l'estret marc de les manifestacions dels sindicats. Ens vàrem reagrupar en sentit contrari al final de la manifestació fins arribar al lloc de l'acció. Finalment, vam trobar-nos en una manifestació espontània, rodejada per un impressionant dispositiu policial. Ràpidament, centenars de policies de paisà, ajudades per sindicalistes, van trencar la manifestació en dos i van impedir a un cert nombre de persones ajuntar-s'hi. Amb ous i petards vàrem fer fora els policies el més lluny possible de la mani, i vam deixar, “accidentalment”, alguns rastres pel camí. Nota ràpida a aquelles que no tenen res millor a fer que especular sobre policies infiltrats a partir d'imatges robades a polis-periodistes: no és motiu de plor dos vitralls de bancs trencats, la ruptura dels quals és una resposta massa tèbia a la violència del capital. Un cop a la Plaça de la Bastille, per culpa de la repressió policial i la confusió, només una cinquantena de persones van poder entrar a l'ópera mentre d'altres van escollir dispersar-se. El desplegament policial a la plaça va permetre l'arrest d'unes quaranta persones, que van ser portades sota custòdia a un gran nombre de comissaries. Dilluns al matí, moltes d'elles van ser alliberades, però encara n'hi ha cinc sota custòdia a l'espera del jutge, que no hi serà fins dimarts... Se les acusa de “banda armada” i de “destrucció de béns per una banda organitzada”. Com sempre, els poders decideixen colpejar ràpid i fort, amb l'esperança d'accentuar i crear separacions (entre sindicalistes responsables i radicals notoris, entre estudiants i violentes...) amb l'objectiu de carregar-se tot allò que contribueix a l'emergència d'una relació de poder sincera contra l'estat i els patrons. La policia ha utilitzat pilotes de goma i “tonfas” sobre enèrgiques estudiants d'institut; les treballadores de les refineries pateixen, no només els atacs de la policia, si no també amenaces directes del prefecte de persecució i requisició; les manifestants cabrejades decideixen no dispersar-se tot i el risc d'ingrés a presó sense proves, com a St. Nazarie. Des de l'inici del moviment, unes mil persones han estat detingudes. La multiplicació d'iniciatives que se sobreposen a les tradicionals enterradores de lluites, permet veure clarament qui són totes aquelles a les que els agradaria aïllar l'ovella negra i contenir la protesta que ja està pactada, més enllà d'incomptables anys de cotitzacions. Aquestes accions ens permeten entre-veure la possibilitat d'un moviment on les lluites corporatives són deixades enrere, on les buròcrates perden el seu suport, on les lluites no estan limitades a les seves reivindicacions. HI HA MOLT MÉS CAMÍ A FER QUE EL QUE ENS VOLEN FER CREURE ATUREM LES PERSECUSSIONS, LLIBERTAT PER A TOTES...
Mira també: http://www.lejdd.fr/Societe/Social/Actualite/L-Opera-Bastille-saccage-227411/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more