Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Projecte Castor: després del petroli, el malson gasífer
per Marc Gavaldà	01 ago 2010
El petroli s´esgota de les posicions més rentables i accessibles del planeta, donant pas a una carrera contra rellotge d´exploració a indrets cada cop més llunyans i de producció més complicada i contaminant. Els projectes de gas, com el projecte Castor del Sènia, allargaràn aquesta agonia. Article publicat al Natura i Aventura de juliol
Després del petroli, el malson gasífer Construcció de mega infrastructures per gasificar l´economia Marc Gavaldà El petroli s´esgota de les posicions més rentables i accessibles del planeta, donant pas a una carrera contra rellotge d´exploració a indrets cada cop més llunyans i de producció més complicada i contaminant: petroli en aigües profundes, als darrers boscos primaris de l´Amazonia o les enquitranades arenes bituminoses del cercle àrtic i Àfrica tropical. Del gas en canvi, s´estimen reserves que allargarien uns anys el pas pel temut peak o zènit a partir del qual la producció de recursos fòssils devalla imparablement, com ho fa la quitxalla per un tobogan. Si molts països han arrebassat el cim de la producció de petroli, amb el gas encara esperen allargar uns anys l´agonia d´aquest model energètic. Injectar gas per esquivar la carestia Encara que el petroli i el gas solen trobar-se als mateixos indrets i estan originats per la mateixa matèria orgànica, el gas natural és diferent al petroli en la seva pròpia naturalesa. Al ser un gas, al contrari que el que succeïx amb un líquid, una vegada que un pou s'ha perforat, es requereix relativament poc esforç per a bombejar-lo. El perfil de la producció de gas natural, segueix generalment una corba ascendent, després passa per un altiplà i finalment es la producció es precipita en una caiguda pronunciada.1 Alguns països com Estats Units, ja han viscut aquest ensurt en carn pròpia i per això durant l´estiu compren gas a mansalva per entaforar-lo a les cavitats que alberga el subsòl d´aquest país i repartir-lo a l´hivern quan la demanda puja al mateix ritme que baixa el mercuri dels termòmetres. Amb la mateixa òptica, però en un context geopolític mediterrani, on l´Estat Espanyol depèn de les exportacions d´Argèlia que li subministren més le la meitat del gas que consumim, anuncien la construcció d´un reservori gegant de gas a la desembocadura del riu Sènia. Un Castor entre tarongers Les comarques del riu Sènia, curs fluvial que desemboca les aigües dels Ports de Beseit a les faldes del Montsià, no han tardat en rebutjar aquest projecte de socarrel. Agrupats a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia2 , les poblacions directament afectades Alcanar i Vinaròs, sostenen una mobilització per evitar que converteixin llur territori agrícola en un polígon gasífer a mercè de qualsevol accident de conseqüències desastroses, atenent l´alt poder explosiu del metà. I és que el projecte Castor, ressucita una cavitat marina que ja les petrolieres van succionar fa unes dècades a poca distància de la platja. Per reomplir-la de gas, seria necessari un trànsit intens de vaixells metaners, els quals, degut a les seva perillositat, alguns països no els deixen apropar-se menys de 20 milles de la costa. Com és evident, el projecte no es limitaria a injectar gas per retornar-lo als braços de la seva mare terra, sinó que s´extrauria de nou amb unes emissions estimades per “venteig en l´extracció” d´ un volum de 25.700 t CO2/any, i amb una potència de combustió de 120.170.000 wats. Un cop a la superfície, el gas es comercialitzaria a travès d´un gasoducte cap a terra ferma i un seguit d´infraestructures que consumirien aquest recurs per cremar-lo com a combustible industrial, per alimentar termoelèctriques o produir urea com a fertilitzant. Massa ambiciós per la poca acceptació que ha rebut el projecte. Un projecte que no cola La gent del Sènia, alertades de l´anomenat projecte Castor per la rècua de polítics que freqüenten Vinaròs, no han parat de presentar al·legacions, les darreres, contra la concessió d´ocupació d’uns 4.770.000 m2 de béns de domini públic marítimo-terrestre destinats a l’execució del Castor. A part, alerten dels impactes sobre l´avifauna que fa ruta migratòria amb escala al Delta de l´Ebre, els inseparables vessaments d´hidrocarburs, l´impacte visual i ambiental de les xemeneies de venteig de gas ( de 28 m.) i d ´incineració ( 15m.) així com les 5 turbines i una caldera de 8 metres. Per altra banda, també qüestionen la solvència econòmica i tècnica de l´empresa operadora ( ESCAL UGS SL) que ha demanat un crèdit de 800 milions d´euros al Banc Europeu d´Inversions per cobrir suposadament la meitat del cost del projecte. L´any 2005, aquesta empresa només tenia un treballador en situació d’alta en la seguretat social l’any 2005, dos treballadors l’any 2006 i sis l’any 2007. D’això se’n diu tot un equip de personal. Respostes a la gasificació costera La construcció de gasificadores és prioritat pels països europeus que es volen desempellegar de la dependència a l´inestable subministre rus que ja ha provocat més d´un ensurt i el desabastiment de mitja Europa l´hivern passat. Ara, els països mediterranis com Itàlia aposten convertir-se en plataformes d´importació de gas africà amb l´enfortiment de llaços postcolonials als països productors com Líbia, Egipte o Argèlia. Conflictes com els que es viuen avui als camps de taronges del Montsià, s´han viscut en similar mesura a la Ría del Ferrol, on els mariscadors van bloquejar el pas dels primers vaixells a la planta Reganosa3 o a la costa italiana de Livorno, on volen construir una plataforma gasificadora flotant al bell mig de la Reserva Marina de Miramar, amb una oposició també massiva de la població.4 Si mirar el futur és quelcom més de la butxaca, la gent del Sènia mereix un recolzament.
Mira també: http://www.naturaiaventura.cat/articles/MS041.pdf http://plataformapelsenia.blogspot.com/
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more