Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
[Endavant-OSAN] Dones, les crisis ens fan més precàries
07 mar 2010
Dia internacional de la dona treballadora: Dones, les crisis ens fan més precàries

Manifestacions:

* València: 19:30h. Plaça del Parterre

* Barcelona: 19h. Plaça Universitat

* Palma: 20h. Plaça de la Cort.
8M.jpg
Manifest d'Endavant del 8 de març

Dones, les crisis ens fan més precàries!

Ja fa tres anys que ens trobem davant una d’aquestes crisis que són fruit del propi sistema capitalista, i la pitjor part ens l’estem enduent , com sempre, els col·lectius més vulnerables i amb menys poder negociador: dones, joves, gent gran i persones immigrants. Ens està tocant patir els efectes més durs d’aquest sistema basat en l’explotació de la classe treballadora i la divisió sexual del treball.

Una de les conseqüències de la crisi és l’augment de l’atur, i per primer cop als Països Catalans, la taxa d’atur masculina supera lleugerament la femenina. Aquest fet no s’ha de comprendre com un signe de “millora” en la situació de la dona, sinó que es deu a la masculinització de la construcció i el sector de l’automòbil, els primers en ser castigats. No podem obviar que moltes dones treballem en l’economia submergida i per això no apareixem en les grans estadístiques, però és evident que la temporalitat, les jornades parcials, i les irregularitats estan tenint les seves conseqüències. No podem amagar tant de patiment darrera les estadístiques.

Les dones que hem anat perdent la feina a conseqüència de la crisi hem entrat en el que probablement serà un atur de llarga durada, ja que les polítiques de l’Estat estan prioritzant, com era d’esperar, els sectors més afectats (només cal veure els plans d’ocupació encarats al sector de la construcció, com la farsa del PlanE) i al ser aquests sectors tradicionalment masculins, les dones estem tenint poques oportunitats d’accés o reincorporació al mercat laboral.

D’altra banda, no tenim contractes en les tasques de cura d’infants, gent gran i persones malaltes, ja que el patriarcat ens assigna aquesta tasca com a “acte d’amor” implícit en la biologia femenina. Aquestes tasques invisibles i gratuïtes suposen el 80% del total del treball no remunerat i són les que permeten que el sistema sobrevisqui. El capitalisme necessita una dona que sigui mà d’obra barata i que alhora se n’encarregui de la família i de la llar, sense comptabilitzar-nos com a costos de producció.

Precisament per això, i més enllà de les estadístiques, cal que tinguem present que els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) no són neutres, sinó que es basen en criteris sexistes i prioritzen acomiadar les dones, per ser una mà d’obra menys rendible pel pes de les responsabilitats familiars que se´ns atorguen en exclusiva i perquè cal mantenir el rol de l’home com a sustentador de l’economia familiar.

Amb la crisi l’estat ha trobat l’excusa perfecta per disminuir i retallar la inversió en “polítiques socials”, cosa que facilita el discurs del retorn a la llar. Serà la dona, amb un salari inferior a l’home, una feina menys valorada i uns rols tradicionals determinats, qui deixi la feina per a fer-se càrrec de les persones dependents o de les tasques domèstiques davant de la impossibilitat de pagar perquè ho faci algú altre. Això està afectant també a totes aquelles persones que realitzaven aquestes tasques de manera remunerada, moltes de les quals ho feien sense contracte i, per tant, ara no tenen accés a les prestacions d’atur a què haurien de tenir dret. No podem oblidar que la majoria d’aquestes persones són dones, moltes d’elles amb l’agrujant de ser immigrants.

Mentrestant, s’han injectat milions d’euros per salvar una banca privada que no vol perdre el ritme de beneficis indecentment desorbitats al que s’havia acostumat en els darrers anys. I és que amb el capitalisme qui més té més vol; això és el que ens han venut com a aspiració no només legítima sinó necessària per assolir el “progrés”.

En aquest context, la dependència econòmica de les dones va en augment i conseqüentment s’incrementa més que mai el risc de patir violència de gènere, alhora que veiem molt més limitades les nostres possibilitats d’escapatòria. La combinació dels efectes de l’atur en els homes (inseguretat de mascle per no poder complir el seu rol de mantenidor) i en les dones (dependència econòmica respecte l’home), potencia els episodis de violència alhora que comporta un descens de les possibilitats d’emancipació de les dones, cosa que ja està mostrant unes conseqüències dramàtiques.

Dones, està clar que les crisis ens fan encara més precàries, i no volem que les nostres vides estiguin condicionades pels interessos econòmics del capital i la burgesia. Per això avui aprofitem per a fer una crida a la unitat anticapitalista, a la unitat de’ homes i dones, a la construcció d’una nova organització dels temps i dels treballs sobre la base de:

- No més EROs, sí a la nacionalització d’empreses que només generen beneficis per a unes poques. Repartim la riquesa entre totes les que la creem.

- No més apropiació privada dels avenços tecnològics, patrimoni de la humanitat: sí a la reducció de la jornada laboral general i repartiment del treball i la riquesa, que ens permeta a cadascun i cadascuna de nosaltres tindre prou temps per a treballar, gaudir de la nostra família, i organitzar-nos políticament. La solució a la crisi i a l’atur no és recuperar el consum i la producció desenfrenats de fa uns anys, gràcies a l’explotació de la classe traballadora i la destrucció del medi ambient, sinó un canvi radical de model social i de valors.

- No més direcció privada de l’economia: no ha quedat ja demostrat al llarg de les dècades, que és ineficient? Sí al control obrer de les nostres pròpies vides.

- No a la privatització dels serveis públics, sí a la ampliació fins a cobrir totalment les necessitats bàsiques de tota la classe treballadora.

En resum, el que el moviment feminista català sembre hem reivindicat: autodeterminació! Sobre els nostres cossos, sobre els nostres mitjans de producció, sobre les nostres vides i sobre el nostre país.


Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
8 de març de 2010, Països Catalans
Mira també:
http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=751&Itemid=1

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Endavant-OSAN] Dones, les crisis ens fan més precàries
08 mar 2010
Què jo sàpiga la crisi és igual per a tothom.
Re: [Endavant-OSAN] Dones, les crisis ens fan més precàries
08 mar 2010
hauries de llegir una mica més abans de dir el primer que et passa pel cap
Re: [Endavant-OSAN] Dones, les crisis ens fan més precàries
08 mar 2010
a la portada d'indymedia hi ha la convocatòria que posa a les 18 hores i aquesta és a les 19 hores?
Algu d'Indymedia ho pot aclarir? a quina hora hi hem d'anar?
Sindicat Terrassa