Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: @rtivisme : xarxa i llibertat : altres temes |
FELICITATS!! Has aconseguit ser un ésser humà!
|
|
per pai |
05 oct 2009
|
MOLTES FELICITATS!! Ho has aconseguit!! Arribar fins aquí no ha sigut gens fàcil. |
Per començar, per tal que puguis estar aquí i ara llegint això, trilions d'àtoms dispersos s'han hagut d'ajuntar de forma molt intricada per tal de crear-te. Durant els propers anys (això esperem) aquestes minúscules partícules seguiran compromeses fent els esforços cooperatius necessaris per tal de mantenir-te intacte i permetre't experimentar el suprem però generalment ignorat estat conegut com a existència.
Perquè els àtoms es prenen tantes molèsties, és un misteri. Ser tu no és una gratificant experiència a nivell atòmic. Malgrat la seva devota dedicació, als teus àtoms no els hi importes gens ni mica—en realitat, ni tan sols saben què ets tu ni saben que estan allí. Són partícules que no pensen i tampoc estan vives per si mateixes. Tot i així, durant el període de la teva existència, respondran a un únic impuls primordial: mantenir-te a tu TU.
Les males notícies són que els àtoms no tenen gaire constància i que el seu temps de devoció és molt efímer. Una vida humana llarga tan sols dura unes 650.000 hores. Passades aquestes hores, per alguna desconeguda raó els teus àtoms passen de tu, es separen silenciosament i passen a ser altres coses.
Tot i així, hauries d'alegrar-te de que tot això arribi a passar. En general, això no passa a l'univers (pel que nosaltres sabem). És molt estrany que això passi ja que els àtoms que tan gustosament s'ajunten per formar coses vives a la Terra, són exactament els mateixos àtoms que declinen fer-ho a qualsevol altre lloc. A nivell químic, la vida és curiosament senzilla: carbó, hidrogen, oxigen, nitrogen, una mica de calci, un grapat de sofre, una mica de pols d'altres elements molt ordinaris—res que no poguessis trobar en qualsevol drogueria—i això és tot el que necessites. L'única cosa especial que tenen els àtoms que et creen a tu, és que et creen a tu. Aquest és sens dubte, el miracle de la vida.
Tan si els àtoms creen vida en altres indrets de l'univers com si no, fan moltes més coses; en realitat, ho fan tot. Sense ells no hi hauria aigua, ni aire, ni roques, ni estrelles, ni planetes, ni distants galàxies, ni nebuloses, ni cap altra cosa que facin a l'univers tan útilment material. Els àtoms són tan nombrosos i necessaris que fàcilment ens oblidem del fet que no tenen cap necessitat d'existir. No hi ha cap llei que requereixi a l'univers que contingui petites partícules de matèria o que produeixi llum i gravetat i la resta de propietats físiques de les quals depèn la nostra existència. De fet, tampoc hi ha cap necessitat de que existeixi l'univers.
Així doncs, podem estar contents de que existeixin els àtoms. Però el fet de que tinguis àtoms i que s'ajuntin de tal manera que et facin a tu, tan sols és una part del que t'ha portat aquí. Per tal que estiguis viu aquí i ara en el segle XXI, i que siguis prou espavilat com per ser-ne conscient, també has hagut de ser el beneficiari d'una extraordinària corrent de bona fortuna biològica. Sobreviure en el planeta Terra és una tasca molt difícil. D'entre els bilions i bilions d'espècies i coses vives que han arribat a existir, la gran majoria—un 99.99 %—ja no estan entre nosaltres. La vida a la Terra, com pots veure, a part de ser breu, és extremadament tènue. És una curiosa característica de la nostra existència el fet que siguem d'un planeta que és molt bo promovent la vida, però que encara és més bo extingint-la.
La majoria d'espècies de la Terra tan sols sobreviuen 4 milions d'anys, així doncs, si vols sobreviure durant bilions d'anys, has de ser tan poc constant com els àtoms que et van crear. Has d'estar disposat a canviar-ho tot de tu mateix—forma, mida, color, preferències alimentàries,... tot—i fer-ho constantment. Això és més fàcil dir que fer, ja que els processos de canvi depenen de l'atzar. Des de les primeres biomolècules fins arribar a l'ésser humà modern has hagut de mutar una i altra vegada de forma molt precisa i oportuna durant un període de temps aclaparadorament llarg. Així doncs, en diversos períodes al llarg dels últims 3.8 milions d'anys has avorrit l'oxigen i després l'has venerat, has tingut escames i plomes, has post ous, has fuetejat l'aire amb una llengua bífida, has viscut subterràniament, has viscut en els arbres, has sigut tan gran com un cérvol i tan petit com un ratolí,... i un milió de coses més. La més mínima desviació en algun d'aquests canvis evolutius, i ara estaries llepant algues en les parets d'una cova o inspirant aire a través d'un forat damunt del teu cap abans de submergir-te 100 metres per endrapar-te uns deliciosos cucs.
A part de que hagis sigut molt afortunat des de temps immemorials pel fet de pertànyer a una línia evolutiva afavorida, també has sigut excepcionalment afortunat en la teva línia ancestral. Pensa que durant 3.8 bilions d'anys, un període de temps superior al de les muntanyes, rius i oceans de la Terra, cadascun dels teus avantpassats han sigut prou atractius com per trobar un amant sexual, han gaudit d'una salut prou bona i han sigut prou agraciats pel destí com per viure prou per reproduir-se. Cap dels teus antecessors fou aixafat, devorat, ofegat, mort de fam, ferit mortalment o de qualsevol altra forma desviat de la seva missió de transmetre una petita càrrega de material genètic a la persona adequada en el moment adequat per tal de perpetuar l'única seqüència de combinacions hereditàries possible que pogués donar com a resultat final, extraordinàriament, ni més ni menys que: TU.
La teva existència és preciosa, única, irrepetible. La rutina, la submissió, la passivitat, la conformitat... són un despropòsit per a la teva existència. Les coses importants de la vida i que fan que valgui la pena viure-la (l'amor, l'amistat, la sexualitat, el suport mutu, la reflexió, la creativitat,...) es viuen molt més intensament i sobretot, de forma molt més abundant més enllà de les pel·lícules i sèries televisives, Internet i els videojocs, el matrimoni i el respectiu divorci, el treball assalariat i els centres comercials, el turisme i els hotels a primera línia de mar, les drogues i les discoteques, les ciutats i les autopistes que les interconecten,... en definitiva: més enllà del capitalisme i el patriarcat. Fes honor a la teva existència; viu l'anarquisme.
|
Mira també:
http://www.difonlaidea.tk |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: FELICITATS!! Has aconseguit ser un ésser humà!
|
per trescci |
05 oct 2009
|
per fi un text en positiu... gràcies |
Re: FELICITATS!! Has aconseguit ser un ésser humà!
|
per (A) |
05 oct 2009
|
Molt be, Arcadi! |
Re: FELICITATS!! Has aconseguit ser un ésser humà!
|
per picot negre |
05 oct 2009
|
Una "poètica" exaltació del caràcter alhora "contingent" i "excepcional" del fet de "ser" el què i qui som.
Encara resulta més insòlit saber què, a nivell de partícules subatòmiques, podem intercanviar tots els nostres electrons, protons i neutrons amb els electrons, protons i neutrons de, per exemple, un tros de granit... i, NO PASSA ABSOLUTAMENT RES!
A aquest respecte, recomano la lectura de "La nueva mente del emperador", del Nobel de Física i filòsof Roger Penrose, on defensa justament això, la supremacia de la ment humana enfront del determinisme tecnocràtic i dels defensors de la IA Forta (inteligència artificial forta, la que defensa que resoldre un algoritme equival a "intel·ligència" i què, per tant, un ordinador pot no ja imitar sinó superar Mozart, Einstein o Picasso!).
Per cert, lo dels 3,8 milions d'anys d'evolució (de la vida)" (en unaltre paràgraf, "3,8 bilions"), d'on surt? Dels 4.600 milions anys que té el planeta, la vida, es calcula que va aparèixer al Paleozoic (Cambrià) fa uns 500 milions d'anys...
Salut i anarquia! |
Re: FELICITATS!! Has aconseguit ser un ésser humà!
|
per Socialisme o barbarie dameungarro@hotmail.com |
06 oct 2009
|
bon text. salut i socialisme llibertari! |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article. Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo. Comments can not be added to this article any more
|