Envia per correu-e aquest* Article
Entrevista :: antifeixisme
27 setembre 1975. Entrevista amb Manuel Blanco Chivite
per LQSomos	24 set 2009
"En un sistema dictatorial tothom sap que, arribat el cas, serà jutjat amb criteris polítics i no jurídics. Un està perfectament mentalitzat al respecte ja que la seva lluita, precisament, és per això i contra això"
Parlar amb Manuel, sempre és endinsar-se en un passatge dialèctic i seductor, estripar l'escenari polític sempre és una sorpresa per la seva capacitat d'anàlisi i la claredat d'idees, des de la necessària radicalitat del pensament, sap mantenir la seva fina ironia que no perd amb el pas del temps, una cosa normal en un militant a contracorrent i lletrat en novel.la negra, inmerso entre llibres i edicions (1) Nascut a Donostia. Condemnat a mort sota el franquisme el 1975, pena que li va ser commutada per 30 anys. Parlem amb ell quan es compleixen 34 anys de l'última borratxera de sang del franquisme. LQSomos - En els anys 70 comencen a produir mobilitzacions populars per tot l'estat espanyol de protesta, desconegudes fins llavors tenia el franquisme els seus dies comptats? Manuel Blanco Chivite .- Segons i com. Seguia sent un règim sòlid, però amb problemes greus de crisi econòmica, agreujada per una situació prolongada de dictadura política i en fase de desgast. Necessitava evolucionar i el conjunt del franquisme ho sabia i ho desitjava, es tractava de perfilar el com. La base social d'aquesta evolució estava creada, les noves classes mitjanes professionals urbanes i sectors d'una puixant aristocràcia obrera, que aspiraven a la seva quota de poder de gestió en un règim democràtic de tall occidental. Al mateix temps, durant aquests anys, va sorgir amb força una nova esquerra, més o menys revolucionària, a l'esquerra de les sigles tradicionals de la II República bolcada a un activisme i agitació que pressionava cap a canvis democràtics de gran calat. LQSomos - A molts avui els pot sorprendre, però en el 75 es passejaven banderes republicanes en les mobilitzacions Per què es fre en sec les aspiracions a la III República a la transició? MBCh .- En funció dels pactes d'aquesta mateixa transició. Pactes laboriosos que venien forjant des de mitjans dels seixanta i que eclosionen després de la mort del dictador. Aquests pactes excloïen la República i qualsevol altre model econòmic que no fos el capitalisme. En això van coincidir franquisme renovat i antifranquisme disposat a formar part del club dels vencedors (PSOE, PCE, PNB, CiU ...), ja aïllar i criminalitzar tot el que es situés a la seva esquerra i enarborar les consignes republicanes. LQSomos - Què se sent en haver estat jutjat i acusat sense proves, sense garanties de defensa, sense equitat? (2) MBCh .- En un sistema dictatorial tothom sap que, arribat el cas, serà jutjat amb criteris polítics i no jurídics. Un està perfectament mentalitzat al respecte ja que la seva lluita, precisament, és per això i contra això. Tot el sistema judicial de la dictadura era pura corrupció i els jutges la Hez d'aquesta corrupció, vulgars delinqüents amb toga, amb alguna, comptadíssimes, honrada excepció, com el mort Joaquín Navarro, per exemple i potser algun altre ... portada_019_2009LQSomos - En les detencions, hi va haver tortures salvatges i maltractaments constants per part de la policia. Però va arribar la transició amb l'esperada "democràcia" i aquests "torturadors" seguir en els seus llocs, alguns fins i tot van ser promocionats Com s'entén això en una democràcia? MBCh .- En una democràcia amb arrels històriques i certa autenticitat això seria així, en efecte, però en el cas espanyol, la democràcia va arribar amb un pacte en el que els que havien guanyat la guerra van imposar les seves condicions que van ser acceptades. Res es va tocar, a ningú se li va remoure la cadira i, en efecte, molts criminals, amb uniforme o sense uniforme, amb toga o sense, van ser premiats i promocionats. LQSomos - ¿Quins records es mantenen d'aquestes últimes hores amb els condemnats a mort abans dels afusellaments? MBCh Podria dir-vos, per simplificar, que un es recorda de tot o, almenys, de gairebé tot: les hores a la cel del CPB, la foscor de la galeria i de la pròpia cel que no tenia llum, les ombres dels funcionaris, la conducció fins a la galeria de serveis on se'ns va comunicar la commutació de la pena de mort a uns i que serien afusellats a altres ... Durant els darrers dies, ni tan sols vam poder veure tots els condemnats a mort, tancats cada un a la seva cel i sortint al pati vint minuts al dia, per separat. LQSomos - Per si hi havia algun dubte, els sumaris de l'27 setembre 1975 van demostrar la naturalesa sagnant i criminal del franquisme Per què se segueix ignorant el 2009? MBCh .- Els consells de guerra, per a un país que tanca les seves ferides sense curar-les i en què els criminals d'Estat segueixen recompensats, encara estan molt propers, suposo que bona part dels delinqüents uniformats que els componien viuen encara. A més i sobretot, el protagonisme de l'exèrcit en els assassinats del 27 de setembre de 1975 va ser total i aquest exèrcit, ben pagat i armat i formant part de l'OTAN en missions d'ocupació de països estrangers, és el mateix d'avui. Per a ells és un mal record, un record que els desemmascara. Estem davant d'una ignorància políticament interessada. LQSomos - El juny d'aquest any s'ha tornat a donar "borró" a aquells sumaris, amb la resposta de la Comissió d'Avaluació de la Llei de la Memòria, davant les peticions de la família de José Luis Sánchez-Bravo Solla. En la major part del món ser lluitador antifeixista és un honor reconegut no és vergonyós el d'Espanya? M.B.Ch. - Què voleu que us digui? ¿Vergonyós? Jo ho veig lògic. Uns són els successors directes de la dictadura, avui reconvertida en Monarquia constitucional (de la constitució del 78), d'altres, els que han pactat amb ells a canvi de gestionar les cireres amb dret a enriquir ia favor dels interessos que van sostenir la dictadura. De fet, ja funcionen com un partit únic a Euskadi ... LQSomos - Han passat 34 anys de la mort al llit del dictador, encara no s'ha condemnat la il.legitimitat del franquisme i les seves conseqüències penals, entre altres coses és necessària una Llei de la Memòria? MBCh .- A hores d'ara, aquesta llei, per necessària que sigui, no seria massa rellevant. Però tot i així, no arribarà. Els interessos nacional-espanyols que encarnen el PP-PSOE no estan per la feina. La monarquia està assentada, però no tant com per afrontar una autèntica Llei de la Memòria o una condemna detallada de la dictadura ... estirar d'aquest fil és massa per a ells ... potser dins d'altres quaranta anys o cinquanta o seixanta ... En un seminari de la universitat ... LQSomos - La democràcia que tenim, agradi més o menys, és fruit de les lluites que van forçar un canvi La concebís com una conquesta? O és una derrota? M.B.Ch. - Ni una cosa, ni l'altra. No em sembla adequada la classificació binària de les coses. Possiblement, els franquistes van cedir més del que haguessin desitjat (això explica en última instància l'aturada que va significar l'intent colpista del 23 de febrer de 1981) i els sectors més combatius del camp antifeixista es van sentir decebuts. Però el que va resultar ser un equilibri més o menys estable entre franquisme i antifranquisme conciliador, en funció d'interessos polítics i econòmics. La perspectiva de tocar poder i diners resultar molt suggestiva per al PSOE, el PCE i els nacionalismes democràtic-burgesos i tal és el que oferia i necessitava el franquisme reciclat. La reconversió industrial i bancària amb els seus tres milions d'aturats va ser cosa del PSOE de González, així com el GAL i la normalització de la tortura com oficialment inexistent. Les classes mitjanes urbanes, com he dit abans, i l'aristocràcia obrera va aportar la base social al projecte de transició. En tot això, alguna cosa es va guanyar i molt, potser massa, va quedar per guanyar-se. Aquí hi ha molta tasca per a les noves generacions; elles tenen la paraula, la decisió i l'acció. LQSomos - En ciutats com Madrid, després de l'enderrocament de la presó de Carabanchel no aprecieu que estan molt interessats en esborrar moltes coses? MBCh .- Crec que estem davant el més del mateix. Esborrem símbols que són testimonis d'una època ja molesta per a tots (per a tots, és a dir, per PP-PSOE) i fem negocis amb el terrenito ... LQSomos - Per cert, de la presó de Carabanchel, al final ningú va veure les Cel de Prevenció Baixes "CPB" (3), ningú parla d'elles. Per què haver-hi ... van existir? MBCh-Com deia cert autor francès: "Guatemala no existeix; ho se perquè jo he estat allà." LQSomos - Lluita directa contra el franquisme, clandestinitat, detencions, tortures, presó ... Després d'haver viscut tot això, quan un veu la situació actual, on s'han quedat els compromisos, com són les mobilitzacions, el "politiqueig" Val la pena ? Hi ha de seguir? M.B.Ch. - Val la pena? Fa temps una periodista em va plantejar el mateix. Si fos ministre, li vaig respondre, em faries la mateixa pregunta? És una qüestió que té a veure amb la vida que un ha triat. L'altre dia li vaig preguntar el mateix a un tipus que portava quaranta anys en un treball que no li agrada gaire, un tipus que mai ha arriscat res, oblidant que sense risc no hi ha llibertat, pagant tots els impostos i totes les multes i saludant emocionat a cada càmera de videovigilància ... val la pena? LQSomos - Setembre del 75, setembre del 2009 ¿volem República? Què República volem? M.B.Ch. - Jo sí. La qüestió és: quants som?, Què riscos assumim per ser una mica més lliures?, Seguirem mantenint els dogmes dels nostres avis i cadascú seguirà creient-se el melic de la història destinat a dictar la veritat als altres? .. . Manuel Blanco Chivite a LQSomos Unanimitat en el govern sobre les penes de mort Notes: 1 .- Des de la presó de Còrdova, el 1977 públic el seu primer llibre "Notes de presó". Alliberat el novembre del 77, va seguir amb la seva militància i la seva professió de periodista i escriptor col • laborant a "La gaceta del nord", en el clausurat "Egin", a "Interviú" o "Primera plana" on treballo amb Manuel Vázquez Montalbán ... a 1.989 públic "De matar i de morir", al 91 "Ciutat sagnant" i "Operació Mendi", el 1992 va publicar "Manuel Vázquez Montalbán & José Carvalho" un assaig que en la seva primera part és una llarga conversa amb el biografiat. Després vindria una llarga i prolífica llista de publicacions: Diari d'Etiòpia, Ciutat sagnant, Els comunicats del Lobo, Trio de negres ... i la seva nova etapa com a editor al capdavant d'edicions VOSA, ia dia d'avui amb "El garatge edicions". És escriptor de diversos gèneres com a novel la policíaca i eròtica, llibres de viatges, biografies, assaigs literaris, col.leccions d'aforismes ... 2 .- "El que subscriu no pot per menys que constatar una vegada més que els drets elementals de la defensa, és a dir, el dret que té l'acusat a ser jutjat amb equitat ... han estat menyspreats a Espanya de la manera més grollera. El procés dels cinc militants del FRAP ha constituït un simulacre ... " De l'informe de Christian Grobet, membre de la Lliga Internacional dels Drets de l'Home i assistent als Consells de Guerra. 3 .- Cel de Prevenció Baixes (CPB), Institucions Penitenciàries no les ha reconegut mai, amb l'enderrocament de la presó de Carabanchel es va ser una altra "taca" negra de la repressió. Molts dels detinguts van passar 40 dies i 40 nits, incomunicats, en una soledat absoluta, entre quatre parets on només hi havia un forat a terra (vàter), una aixeta i una ampolla de plàstic de llet buida que servia de cisterna per al vàter i de vas per beure ... ... "No s'han registrat encara els noms dels botxins i carcellers a la llista de criminals, no s'ha netejat el bon nom de les víctimes que des de les presons van lluitar contra el feixisme i tantes van morir per això. Segueixen sent criminals perquè cap govern de la Monarquia parlamentària s'ha atrevit a invalidar, per genocides, les actuacions governamentals de la dictadura franquista. Moltes i molts tenim encara en el nostre cos gravat les manifestacions davant de la presó de Carabanchel exigint ¡Amnistia i llibertat !..." Beatriz Martínez Ramírez (setembre 2008)
Mira també: http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=article&id=2863:27-de-septiembre-de-1975-entrevista-con-manuel http://www.loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=category&id=161
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more