Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: educació i societat
Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
01 set 2009
A títol estrictament personal.
OBERT AL DEBAT I LA DISCUSSIÓ

Alguns ja coneixeu la meva opinió estrictament personal sobre diversos temes que estan relacionats amb la lluita que s'ha dut contra el Procés de Bolonya.

D'altres estareu cansats de les opinions que humilment intento expressar -us recordo que amb intenció constructiva- sense ànim d'ofendre a ningú i reconeguent la feina de tots i cadascú.
No se'm negarà però, la llibertat amb la qual expresso les meves idees, ni el meu compromís per una Universitat pública i de qualitat dintre de les meves possibilitats, ni el meu discurs crític amb les implicacions gèneriques i de valors, i concretes i locals del procés de Bolonya.

D'entrada molts sabreu la meva forma d'entendre el procés com un paquet de reformes universitàries o­n hi juguen diversos actors i interessos heterogenis i no pas com un pla tancat, invariable i uniforme; i completament preemeditat o previsible.

Però no vull fer-me pessat amb les explicacions que he donat al llarg d'aquests últimos cursos universitaris sobre el procés; sinó que vull aportar la meva humil reflexió sobre la necessitat d'un canvi de rumb de les reivindicacions estudiantils. Una reflexió oberta a la crítica i al debat per part de tot el moviment estudiantil i a qualsevol estudiant, treballador i professor universitari. I que s'emmarca amb les últimes declaracions i anàlisis preescriptius d'algunes organitzacions d'estudiants com Estudiants en Lluita i Corrent Roig.

MÉS ENLLÀ DE BOLONYA: CANVI DE CICLE

Ja que més enllà de la lluita contra Bolonya (per mi iniciada en les revoltes contra la LOU del PP); hem entrat en un nou cicle de reformes universitàries en el marc de Bolonya. Que també es situa en un nou marc justificador de tota retallada social -també en l'àmbit universitari- com és la crisi econòmica o la sortida d'aquesta.

Aquest curs doncs, des del meu humil punt de mira, iniciarem una nova etapa post-bolonya. I quan parlo d'etapa post-bolonya, em refereixo a una etapa d'aplicació de les pitjors consequències de les lleis estatals i nacionals que l'implementen. I no pas, a una legitimització de la lògica del procés o a una forma d'entreveure que ja no s'hi pot jugar cap paper transformador en aquest marc, ni per millorar la Universitat Pública, ni per aturar els pitjors auguris de Bolonya, ni per crear esperit crític, etc.

Aquesta opinió no vol difondre ni representar cap mena de pessimisme entre els estudiants mobilitzats contra el procés. Ni una victòria final als promotors de les reformes en la que se'ns presenta un futur sense cap mena d'oposició discursiva o política. Però si, vull intentar rescatar un discurs constructiu, de pacte, de sumar esforços, d'obertura a altres actors del bloc progressista universitari (actualment majoritariament passiu) i sobretot, de realisme. I n'espero resposta.

BATALLES PERDUDES, ESTRATÈGIES CADUCADES

Acceptem-ho sense legitimar-ho. Els graus s'estan implantant en aquest curs 2009/10 i és una batalla perduda. Tot i els bons instruments democràtics (referèndums, tallers de debat, ...), les Juntes de facultat continuen sent òrgans estamentals o­n la línea institucional i no rupturista impera. Al cap i a la fi, en ocasions, i jo també en especial, ens hem equivocat alhora de manifestar les nostres justes reivindicacions en espais o­n des de la LOU del PP cada cop tenen menys poder polític universitari real.

I també, de crear un marc de tensió en aquests espais quan els espais o­n realment es decidia quedaven impunament lliures de qualsevol crítica o pressió social. Així els passadissos i les Juntes de facultat s'han convertit en espais polaritzats o­n molts professors progressistes i estudiants crítics amb l'aplicació però que no acceptaven tot el discurs del moviment iniciat en el maig del 2008 No cal que el moviment estudiantil es responsabilitzi d'aquest error.

Però si que reconegui que el discurs i la mobilització no han servit pels objectius que preteniem. Bolonya no s'atura. Ans al contrari, avança i a tota vela. No hem aconseguit aglutinar tot el bloc progressista universitari i social (PDI, PAS, estudiants, societat civil i moviments socials).

L'estratègia del SEPC duta a terme des del 2008 ha caducat. Els reconec la feina feta però com fa temps vaig insistint: les noves generacions han d'agafar el timó, perquè el context ha canviat i la Universitat no progressa adequadament. Els greuges històrics de la Universitat, amb Bolonya agreugats, continuen sent els mateixos; i cal donar-hi una solució en base a altres formes de fer més dialogants i paccionades.

DAVANT UNA NOVA REALITAT, UN NOU DISCURS

El discurs crític amb el procés hi juga molt en aquest nou anàliside la situació universitària, però aquest anàlisi transformador i social s'ha d'adequar a la nova realitat acadèmica. L'actualització de qualsevol discurs d'esquerres davant canvis de contextos generals i locals ha de ser una evolució natural i interessant per a qualsevol anàlisi que es digni ser constructiu, útil -i per tant transformador- i crític. Això no nega en cap cas, la vinculació de la lògica del procés amb la narrativa dominant neoliberal. El meu discurs crític amb el procés de Bolonya així ho remet. Però aquest no ha d'ésser un discurs dogmàtic, tot i que si força rupturista, alhora que possibilista. Més que res parlem del futur de les noves generacions d'estudiants i alguns discursos situats en el mateix marc d'esquerres que el meu no ajuden a assolir cap victòria important, cap canvi social. Negant així l'utilitat del moviment estudiantil davant la parsimònia i la passivitat de la gran massa estudiantil i social. Tot i això, la creació d'un estat d'opinió crític amb el Procés de Bolonya ha estat la consequència més positiva i satisfactòria de l'estratègia del moviment anti-bolonya. No obstant això, no hi hagut un canvi de valors; d'entrada perquè la majoria dels universitaris han seguit immòbils.

Això és degut a la estratègia del moviment estudiantil anti-Bolonya que va agafar des del Maig del 2008 liderat pel SEPC. Que a tall de resum, podria concloure com un fracàs en l'assoliment d'objectius tant a llarg com a curt termini degut a una percepció estratègica equivocada del "tot o res". Que juntament amb unes formes de fer situades entorn el discurs "som els que som", de la polarització i una certa creença de superioritat moral ("nosaltres tenim la raó") en la qual algunes potencialitats (recursos, espais de difusió i informació, persones del món universitari) es van apartar de la lluita. Cal sumar entorn bones pràctiques.

CONCLUSIONS: PER UNA UNIÓ ESTUDIANTIL MÉS FORTA I MÉS PLURAL I OBERTA

Cal reaccionar davant un canvi de context temporal (les reformes universitàries no s'aturen i segueixen en marxa) i davant contextos locals molt diferents (facultats o­n les reformes han avançat molt i en d'altres poc, o facultats o­n hi ha altres problemàtiques més perilloses més enllà del discurs envers Bolonya -tot i que també s'hi vinculen- (com la protecció del català a la UPF i en d'altres o­n no hi hagut resposta conseqüent als fets consumats o o­n han guanyat candidatures electorals estudiantils també d'esquerres però amb altres reivindicacions que volen situar en l'agenda política estudiantil de la "seva" facultat).

Cal un canvi de discurs i de posicionaments i formes de fer que es podria situar en una fòrmula d'unitat estudiantil basada en la llibertat i la cooperació envers certs aspectes en els quals tots els estudiants voldrien mobilitzar-se (després vindria la creació d'un bloc progressista universitari).

Hem de deixar enrere una estratègia equivocada i caducada (maig 2008-juny2009) basada en:
- un discurs immobilista i poc obert a l'autocrítica o al canvi que no va sumar tots els esforços degut a posicions tancades del "tot o res" per certa prepotència i certa desperació d'alguns estudiants
- un moviment a l'expectativa de l'opinió d'una elit dirigista (que bona feina a fet però que ha de deixar pas a les noves generacions d'estudiants). Quants de nosaltres estem esperant un comunicat del SEPC davant el nou curs que s'engega? (siguem sincers...)

- una estratègia "combativa" que ha conduit al moviment a un carreró sense sortida i a la creació de dos posicionaments polaritzats entorn el procés de Bolonya (duent a potencials progressistes a defensar la normalitat acadèmica i criticar -amb certa raó- certes formes de fer contradictòries amb un discurs d'esquerres i democràtic)

- algunes mobilitzacions que han generat un conflicte innexistent en les pròpies aules dividint -i per tant, restant activistes- els estudiants i creant una tensió que ens conduia (al moviment i al seu discurs) al desprestigi de la majoria de la massa estudiantil i del món universitari

- certes accions lamentables dutes per certs estudiants (de les quals volia la seva "absolució" i un final dialogat) excusades -mal fet- pel moviment per altres accions lamentables dels defensors de l'establishment universitari

- a barrejar temàtiques que han conduit a que algunes manifestacions fossin realment massives però que al no tenir objectius concrets possibles d'assolir fossin res més que "mobilització per la mobilització" situant el discurs i les accions en una "acció->reacció" inútil

Però quedar-nos amb aquells aspectes del moviment estudiantil que són positius, o amb aquells resultats parcialment assolits reconeixent la feina duta a terme pels líders estudiantils d'aquella estratègia:
- S'han sumat alguns moviments socials i els professors situats en l'esquerra anticapitalista
- S'ha relacionat cada discurs local amb la narrativa dominant neoliberal
- S'ha creat un estat d'opinió i s'han despertat consciències crítiques dintre els estudiants
- S'ha posat el debat sobre la Universitat Pública en l'agenda mediàtica del país per primer cop

No obstant això, ara cal anar a més i fer-ho millor que abans:

- Cal generar un discurs més obert a la fragmentació en diverses reivindicacions

- Cal que el dirigisme estudiantil desaparegui obrint nous espais locals de lluita

- Cal cooperació de tots basada en la llibertat de cada grup estudiantil organitzat

- Cal que cap acció lamentable sigui legitimada tant si és de caire personal com si desprestigia tot el moviment estudiantil. Cal que siguem curosos en les nostres accions reivindicatives. Les estratègies i els esforços dedicats a marginar grups estudiantils han de ser un record lamentable del nostre passat i no han de generar cap mena de contratemps a les voluntats majoritàries dels estudiants en les assemblees o en els seus consells d'estudiants.

- Cal no donar res per descomptat, cal obrir el debat a l'autocrítica constant i a la seva actualització per part de tots i totes les estudiants, a més de concretar el discurs en la realitat més pròxima i evident

- Cal recordar les velles reivindicacions històriques entorn els reptes i els històrics problemes -agreugats amb Bolonya- de la Universitat Pública com l'autonomia universitària, la democràcia interna, l'escàs finançament públic, un coorporativisme immobilista, una veritable avaluació continuada més enllà d'una lògica toyotisa de treball individual, etc.

- I sobretot recuperar el "no hi som totes, falten les beques" juntament amb un discurs deslegitimador de les virtuds del procés de Bolonya al nostre estat (més mobilitat estudiantil) en el seu vocabulari ("volem ser europeus") per obtenir avenços en un sistema de beques (ERASMUS, de mobilitat, de renda, SÈNECA, ...) molt deficient

- La estratègia ha de sumar inicialment, i mentrestant ha de ser útil (assolir objectius locals i a curt termini), lo qual augmenta la visibilitat d'importància del moviment epr part de tota la massa estudiantil i progressivament regenerar un discurs crític per canviar el model universitari tradicional obsolet per un altre de ben diferent al que proposen els promotors (Estratègia 2015 encara en debat)

- També cal donar resposta -i tenir una postura- institucional i entrar en els nous espais de decissió (ANECA, reforma de la LUC, ...) als quals tinguem oportunitat d'incidir sense legimitar cap reforma neoliberal i sense cap mena de sectarisme o de lluita entre grups estudiantils que només ens conduiexen a usar esforços per aspectes banals i no cabdals per transformar la Universitat Pública. Al cap i a la fi, i si creiem o no en la democràcia representativa; les reformes estan legitimades en aquest discurs de representativitat dels governs estatals. Sense deixar de crear espais alternatius i de contrapoder, cal ser llestos i anar als llocs de poder institucionals.

Fins i tot usant el discurs usat pels promotors de Bolonya, i deslegitimant-lo -com ja s'està duent a terme des de fa temps per part d'Especial Bolonya, BolonyaUAB, Bolonya.org i altres espais de contrainformació i debat crític- davant una realitat molt diferent; podem avançar.

Encara hi ha moltes coses a fer i si tenim voluntat de sumar podrem construir un veritable bloc progressista universitari que amb contrapropostes pugui incidir de debò en el món universitari dominat pels promotors de Bolonya i els que han deixat a la seva sort a la Universitat Pública.
Mira també:
http://www.kaosenlared.net/noticia/breu-reflexio-personal-sobre-nou-curs-universitari-20092010
http://joangilsobrebolonya.blogspot.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
01 set 2009
pos menys mal que fas "breus" anàlisis. Que estàs fent carrera política? que has de guanyar algunes eleccions? com que vens fent propaganda a "títol personal".
Perquè no et busques un seient a la segona fila, calles i deixes fer als altres sense buscar protagonisme, eh?
si ja tens un blog per als teus fans, pq vens i penges aquí les teves palles mentals?.... ah, clar el teu blog no el llegeix ni Déu.
doncs a cagar a la via xaval, que vens pel mateix camí que va fer aquell gilipolles de debó anomenat Herrera, un bon llepa culs que està esperant el seu premi amb la jubilació d'en Saura.
Tú vas pel camí de ser també "d'esquerres de debó".
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
01 set 2009
odio ser tan conciliador, però el què diu no està tampoc tan fora de lloc. s'ha d'analitzar bé el que vol dir, però moltes frases les subscric. no cal ser desagradables, podent-lo rebatre dialècticament. a vegades els que reneguen més de la cerca de protagonisme són els q en busquen més, amb tots els respectes. potser si que aquest noi vol destacar mássa amb els seus anàlisis un xic grandiloquents, però si és la seva opinió personal i només la seva és normal k firmi. per poder opinar m'hauria de llegir el text amb calma i ara no tinc gens de temps. en fi, q penso que cal seguir amb la lluita i denunciant el que faci falta de l'aplicació d'aquest fatídic procés. endavant i lluita social!
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
01 set 2009
Amb les oportunitats que he tingut (te les asseguro i no és res per complaure's) de vendre'm per "quatre rals" la esquerra líquida o als social-liberals (amb un petit càrrec i tot "y no digo más") com és que encara no ho he fet?
Si fos tant protagonista perquè no em presento al Claustre i la Junta de facultat?

De debò SIMPLEMENT vull que es generi debat perquè o es canvia quelcom o un curs perdut més. Perquè ser marxista comporta ser utilitarista. Si no s'assoleixe objectius de què serveix la lluita? O és que alguns vivim massa bé?
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
01 set 2009
bén dit Joan Gil. cal iniciar un debat fort i segur
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
01 set 2009
Molt bé nano,

Mira, no cal que diguis més, quedes retratat. A més a més de guardar un rencor intens (no t'ho retrec...és normal en els que tenen la teva línia política) al SEPC que en cap moment deixes notar en aquesta "breu" anàlis, ens fas una gran definició del que és el Reformisme.

Ara que l'han aplicat.....ara únicament critiquem i a veure si cauen algunes beques de més (i de pas algún perdut de torn se m'afilia a la meva organització).

Apa nano....discursos reformistes a una altra banda. Ah perdó...que potser si tinguéssim rectores d'ICV als rectorats Bolonya sería molt més...verd?

Fes-t'ho mirar, i evita els posts a indymedia siusplau, se't tindrà en compte.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
pregunt-ho, i quina és la contraproposta? tallar el cap al rector? jajaja Anàlisi, denúncia, debat, mobilització i reclamació!
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
Bones, et deixo el mateix comentari que t'he deixat a kaos:

En primer lloc, indymeda és una eina contrainformativa. Està bé a més que gent qualificada i amb coses a aportar publiqui les seves opinions, però fer-ho servir per penjar opinions personals és abusar. Imagina't que això ho fessim una vintena d'estudiants: saturaríem aquest portal. Així que millor deixa els articles al teu bloc i ja entrarà la gent a opinar.

En qualsevol cas, algunes consideracions respecte el que dius, també en opinió estrictament personal:

- És una falta de respecte cap a tots aquells agents que han participat en la lluita contra Bolonya parlar de "l'estratègia del SEPC". Jo en sóc militant, però en aquesta lluita hi han intervingut moltes altres forces, com gent no organitzada enlloc (només en AF's), llibertaris, EnL,... i de la dialèctica entre aquestes ha sortit com a producte la lluita d'aquest any. I en el fons, gran part de l'èxit és segurament la varietat aportada de tants caps pensant des de diferents òptiques, que, malgrat tensions, han pogut progressar i provocar autèntics maldecaps al govern autonòmic (almenys en el cas de la CAC).

- Respecte als èxits que apuntes. Home, jo n'hi afegeixo molts més d'objectius aconseguits (segurament perquè pertanyo a un altre espai polítc), alguns d'ells més "colaterals" que directes segurament però no per això menys satisfactoris.

El primer de tots, s'ha evidenciat (i aquí els referèndums hi han jugat un paper clau) el caràcter totalment impositiu d'aquest procés d'implantació de l'EEES (nul·la voluntat de renegociar res essencial), alhora que s'afloraven contradiccions de les seves regles de joc: deien que un 20% de participació és molt baixa i per tant no són representatius, en canvi el 7% de gent que hi participa a les eleccions si que semblen ser representatius... curiós, si més no.

En segon lloc, s'ha aconseguit treure el moviment estudiantil durant anys representat per la PMDUP (això sí que era un carreró sense sortida) en el cas barceloní (metropolità) per posar-lo al capdavant de la lluita contra Bolonya no ja a l'estat, sinó a Europa.

La dinàmica mobilitzadora de mani novembre-març s'ha trencat enguany, per tenir un sosteniment de la lluita estudianti en totes les seves formes al llarg de l'any. Segurament l'error més gran comès va ser no crear les estructures actuals (CAE, etc.) i començar a mobilitzar molt abans, però el que és objectiu i indiscutible és que el moviment estudiantil d'enguany i el dels anys anteriors no té res a veure. Aquest any hem fet "política estudiantil", altres només folklore estudiantil, amb les sortides d'un aprell de dies al carrer i qui dia passa any empeny. S'ha evidenciat que les veus que clamaven que "sense PMDUP ens havíem carregat el mov. estudiantil" no podien pas estar més equivocades.

En tercer lloc, el debat sobre el futur de l'educació pública no es que s'hgi posat a l'agenda mediàtica, sinó que s'ha aconseguit que estigui de forma sostinguda durant molts d emesos (primer a la mani del 20-N, després per les okupacions, i ja del gener a l'abril gairebé ininterrompudament). No conec masses lluites ("de debó", no coses estil "contra la guerra") que hagin tingut aquesta capacitat de mediatització sostinguda en el temps.

En quart lloc, crec que ha augmentat moltíssim la participació estudiantil en aquest àmbit (macroassemblees, part. en referèndums, etc.). Que hi ha gent que s'ha posat també en contra? segur. Però és que així són els conflictes que van a l'arrel estructural d'un problema (la privatització i desmantellament de la U. Pública).

També s'ha posat en evidència que en els conflictes, la confrontació acaba esdevenint un fet, i que evitar-la, sovint vol dir renunciar a defensar dignament el que s'està defensant. Personalment crec que haguessim hagut d'endurir la lluita encara més, però en tot cas la legitimació de la confrontació ha anat augmentant paulatinament al llarg del curs (a mesura que veia la gent quin pal gasten les autoritats per a treure's els problemes de sobre). I això té una cara fosca: la detenció d'estudiants, desenes d'expedientats (més 6 expulsats) a diverses universitats, càrregues policials i gent contusionada... cosa que ens demostra, que, si ens colpegen, es perquè quelcom debem estar fent bé.

En una altre ordre de coses (aquests objectius surten de l'esfera pròpiament estudiantil, però en qualsevol cas per mi són satisfactoris, no crec que per tu) hi ha el fracàs de'n Xoan de presentar els mossos com a la "policia democràtica", en jornades com el 18-M, si bé precedents com els escàndols de les Corts o el kubotan ja preparaven ells mateixos el terreny. Però molta gent gran, el 19-M, va dir que havia tornat a veure els grisos. Fracassa per tant (almenys per uns anys) la policia de proximitat. També s'ha reflexat la territorialitat del nostre país, tant en les mobilitzacions com en les okupacions, etc. menys Perpinyà arreu de les universitats públiques dels Països Catalans s'han dut accions de manera coordinada (aquí si que té més responsbilitat el SEPC).

03

En definitiva, hi havia un repte molt important damunt la taula que era redreçar el moviment estudiantil i s'ha acomplert amb escreix. I ara què? doncs ara, a continuar fent el que em fet tot aquest any: continuar treballant i coordinant-nos amb tots aquells/aquelles que vulguin treballar sincerament contra la privatització de la universitat pública i per qualsevol dels 5 eixos (ensenyament públic, popular, català, no-sexista i de qualitat) que tenim definits, i amb una premisa que fa anys que la tenim clara: que la lluita és l'únic camí.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
Em sembla que barreges coses:

1) Un referèndum que no consta a cap normativa no sé quina legimitmitt té COMPARANT amb unes eleccions de facultat o universitat. M'expliques la comparació?

2)Les estructures com la CAE no em negaràs que han anat en una direcció manipulada per certs col·lectius (o diré noms, ja els sabem tots i acusar ho deixo per als que no tenen més a fer per passar l'estona) i ha demostrat el seu fracàs constant i pèrdua de "lideratge".

3) Sobre l'agenda mediàtica: siguem realistes, hi han figurat molt més les protestes derivades d'ocupacions i les metodologies coaccionadores empreses cap als propis companys que altra cosa. Val, amb excepció de la manifestació amb el canvi de rumb ("pobres" Mossos XD).

4) On dius que ha augmentat molt la participació estudiantil? Ans el contrari el que més s'ha vist és que els col·ectius que han intentat fer tot el possible per sortir-se amb la seva han aïllat més la resta d'estudiants.

5) I tu que faries si fossis una autoritat? Permetre que tot de gent comenci a ocupar, causar malestar social i si cal, cremar containers? XD Sí clar, quan Barcelona cremés estil la Roma de Neró i ens haguéssin fet alguna cosa encara us haurieu queixat.

6) Endurir més la lluita? Assasinar algú vols dir? Sino no sé com vols endudir-la...

7)Amb tota la lluita també comptes la gent que no és de cap facultat i no té problemes en anar a primera hora a diverses facultats a intentar tancar-se (recordar fets com a la facultat de traducció i interpretació)? Sí senyor, si no es mou la gent de dins d'una facultat ja us feu passar per ells. Molt maco.

8)Tens raó: la responsabilitat del SEPC de fer pintades firmades i tenir els nassos de posar en perill la vida d'un company... A vegades em costa recordar-ho i tot de lo patètic que és.

9) La policia de proximitat està per a moltes coses. L'han espifiat i de manera colossal en un parell de coses, però potser que t'informis una mica de com han millorat les lleis i com en altres assumptes fan bé la seva feina (perseguir l'homofòbia/transfòbia, patrullar per zones perilloses [i tin l'experiència de que em duguéssin en cotxe a casa de la meva exparella quan hi havia rondant el violador de Vall d'Hebrón... etc]). Ara, si us voleu ficar amb la Guàrdia Urbana no tinc res a dir.

10) On s'ha redreçat el moviment estudiantil? Jo no veig que hagi aconseguit res... És més: no conec cap lluita que faci vacances menys aquesta contra l'EEES (que no Bolonya, que hi ha uns quants comunicats posteriors). Potser que es reflexionés.

PD: Vosaltres no heu tingut problema en amenaçar companys, pegar-ne algún, etc. Cosa que demostra que la gent que volia anar a classe o no té les vostres mateixes idees bé que devien estar fent ben fet.

PPD: Potser l'administració no ha volgut renegociar res, potser perque us heu saltat tots els passos precedents que permetien algún canvi i vosaltres tampoc heu baixat del burro que diuen... així que potser abans de veure la palla a l'ull aliè mireu la viga en el propi perquè de veritat que des de fora es veu ridícul.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
Apart d'això, no sñe que us molesta d'en Joan Gil. S'expressa i dóna la seva opinió.

Si tant us molesta segurament que diu massa veritats!

Salutacions.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
PD: A mi només m'interessa la meva carrera gràcies. Ni m'interessa la lluita ni el vostre modus operandi, vists els fracassos i els mètodes, ja us heu ocupat prou d'aconseguir que molta gent defugi el moviment estudiantil amb el vostre sectarisme.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
abans q algú vomiti la seva ràbia sobre els comentaris de la julia (darrerament a indymedia està de moda, això de no responsabilitzar-nos dels espais comuns). M'agradaria dir unes poques coses:

la primera és q considero q no val la pena respondre a aquesta comentarista: si els mirem un per un, tots els arguments i punts són completament tendenciosos i provocadors, absolutament cap d'ells val la pena... ho sento, julia, però tu mateixa ho has de saber; la darrera postdata és la que evidencia de manera més clara, que la teva participació en el debat no obeeix a la voluntat d'enriquir-lo, sinó de difamar, menysprear, dir mitges veritats, mentides totals, demagògies o afirmacions al més pur estil curri valenzuela. (i ja et dic q no penso contestar-ne cap d'ells)

en segon lloc, penso que la proposta de debat i algunes de les idees esbosades pel joan gil (al marge de la seva intenció) no va tan desencaminada i hauria de ser tinguda en compte de manera seriosa i no descartar-la per ser "reformista". de vegades fa més por una tàctica revolucionària (o maximalista) que acaba duent molts cops a una estratègia refomista (o sectària o immobilista, depén); que no una tàctica més possibilista amb un horitzó estratègic clarament transformador i antagonista

en aquest sentit, el fet d'aconseguir petites victòries en l'àmbit de la legislació universitària, d'apropar-nos a certs sectors que s'han vist exclosos de la lluita i d'acceptar noves formes i perspectives de llutia complementàries amb les ja existents (o les que hem creat en el darrer curs), no hauria d'estar fora de lloc

allò que entenc q ha costat més i q suposa un major risc per al moviment antibolonya no en el darrer any, sinó com a mínim des de fa 5 anys, és la dificultat per fugir de l'àmbit militant: de presentar un discurs no dirigit a militants i no generat per militants (exclusivament), deixar de banda disputes partidistes i baralles pel poder q només interessen a militants, acceptar o contribuir a impulsar nous espais i pràctiques al marge de la militància dels moviments socials o les organitzacions polítiques i d'imaginar un futur des d'una perspectiva no militant; per exemple: si s'aplica totalment bolonya, qui anirà a les xerrades i assemblees, qui farà vaga, qui lluitarà, si té seminaris, pràctiques obligatòries setmanals, controls d'assistència? amb bolonya es trenquen tb les condicions sociopolítiques per a la lluita estudiantils tal i com l'enteníem, i cal començar a pensar q potser molta gent contrària parcialment a bolonya no ha participat gaire del moviment no per la manipulació o per estar-hi en contra, sinó per tenir massa feina i la carrera com a prioritat -com la julia-; per tant hi ha una contradicció entre el seu interès a curt termini i individual (aprovar una carrera que està pagant, mitjançant matrícula, però tb per totes les despeses relacionades) i el seu interès a mitjà o llarg termini individual i col·lectiu (una educació de qualitat i pública i un treball digne sense haver-lo de pagar)

és per això que el purisme i el "nosaltres contra el món", les disputes partidistes, etc. són coses q hauríem d'anar abandonant, per responsabilitat política aquells i aquelles que militem, és a dir, q contribuïm a preparar durant anys moments com els viscuts durant el darrer curs (encara q no sigui un fruit exclusivament nostre, ja ens agradaria... o no)

debatre i fer autocrítica i superar les posicions més tancades i intransigents, sense por a avançar poc a poc, a cedir de vegades, a replantejar les nostre actituds, no ens hauria de fer por

amb això no vull subscriure, ni molt menys, tot el q diu l'autor del post. faig una lectura molt més optimista del q ha estat aquest darrer curs de lluita i estaria més da'cord amb el que diu "un del sepc" (no és casualitat: jo tb sóc del sepc, no ho amago). Però entenc q si qualsevol intent d'autocrítica o de debat amb perspectiva es resol amb insults, acusacions o caient en les provocacions de gent com la julia, ens carreguem el moviment estudiantil i les seves potencialitats i contribuïm a carregar-nos tb indymedia

digueu el que en penseu (si pot ser sense insultar, millor, però s'acceptarà qualsevol cosa)
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
A mi m'agradaria que es generés un debat autocrític i obert però m'imagino que això és impossible.

Visca el dirigisme! Mori la Revolució! (a alguns els va que ni pintada aquesta frase)

De debò que no tinc cap mena de ressentiment (si el tingués no creus que hagués actuat d'una altre forma?). El fet és que més impossible, ja que porto en la sang "el perdó". A més, la majoria dels que estem en el moviment estudiantil tenim un discurs i unes motivacions semblants (lluita per la Pública).

El problema de fet és l'etiqueta, el sectarisme i el discurs fàcil. Tants cops que intento establir ponts, tants com que alguns els dinamiten.

Un exemple a la facultat de Polítiques de l'UAB. La meva organització d'estudiants de facultat -formada per ex-assemblearis crítics (com a mínim reconegueu-ho) i d'estudiants d'esquerres i militants de moviments socials- va guanyar les eleccions d'estudiants a la Junta de facultat juntament amb una altre organització.

Dues persones (del SEPC clar... no és que us tingui mània, és que al SEPC hi ha de tot, de lo millor -compromesos- i del pitjor -sectaris-) ens van amenaçar. Van intentar començar una campanya contra mi (i aquest cop) contra els meus companys de lluita. Dies més tard, l'Assemblea (amb 0 representants a la Junta després dels resultats) ens proposava fer un referèndum i sense cap RESSENTIMENT PERSONAL el varem co-organitzar i ens varem currar una molt bona feina. Units, però respectant-nos.

No és aquest el camí?

Si ens creiem que sempre tenim la raó (ens la donin o no els resultats electorals i per tant el suport de la massa estudiantil) no estem fallant al discurs revolucionari?

Realment qui és el reformista? El que no canvia el discurs per por a perdre un "espai" o el que el canvia per assolir objectius?

L'estratègia de qui no assoleix RES és perquè tampoc necessita RES. Però de debò que estem tant bé? De debò que ens podem permetre el LUXE d'estar anys i anys sense millorar RES?

EN RESUM:

A tu et sembla que millorar el sistema de beques (com una batalla més, no l'única; tal i com he exposat en l'escrit) és reformista? Què proposes doncs? Proposes que continuem amb aquest deficient i injuts sistema de beques que margina a la classe baixa a accedir a la Universitat Pública? Perquè RECORDEM que abans de Bolonya la Universitat Pública tampoc era la GLÒRIA. De debò que ens podem permetre el LUXE de lluita i lluitar i no assolir res. Suposo que és perquè tampoc hi perderiem res, però les noves generacions s'adonaran que no hem assolit res per elles. L'estratègia del "tot o res" acabarà o aquest curs o en un futur proper. Temps al temps.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
abnas de lincendi:

Podríes informar-te una mica: porto des del febrer fent feina per el meu pla d'estudi, vaig passar-me des del febrer fins al març-abril intentant que gent com a mínim pròxima a mi anés més a l'assemblea (pensant que m'havia equivocat pensant en tòpics de l'assemblea, després me'n vaig adonar que molts eren falsos de gent que no estava acostumada a anar a una assemblea, però alguns sí), m'he dedicat a informar-me com he pogut de tot l'assumpte EEES, vaig intentar inmiscuir-me a la lluita per a col·laborar, però la divergència amb certes ideologies i amb bareges de coses que no tenen res a veure amb l'EEES només he pogut fer el que era lògic: preocupar-me per el que puc fer i el que no, i per humanitats sí que puc fer alguna cosa.

Si l'any que vé la cosa canvia, no tinc problema en col·laborar, però clar, no sé si fer-ho sabent que hi ha gent que no té problema en recórrer a l'insult fàcil i a faltar al respecte (i a sobre, anònimament), inclòs amenaçar-me per diverses vies per expressar la meva opinió.

Segurament si no se m'hagués faltat TANT al respecte els meus comentaris no serien tan picants, que per sort o per desgràcia, són compartits per molts gent.

Jo no tinc problema en reconèixer que primer em vaig equivocar amb l'assemblea, ni tinc problema en reconèixer que molta gent que semblava amb ànim de fer alguna cosa per canviar segons què eren uns "criticons" d'assemblea per naturalesa que em van sorprendre, però el que em nego a acceptar a permetre és que després de comentaris insultants i faltes de respecte a sobre se'm demani que reaccioni de manera cordial cap a gent que la única cosa que sap fer a falta d'arguments divergents i argumentats, és tocar els nassos.

I sobre això: "ho sento, julia, però tu mateixa ho has de saber; la darrera postdata és la que evidencia de manera més clara, que la teva participació en el debat no obeeix a la voluntat d'enriquir-lo, sinó de difamar, menysprear, dir mitges veritats, mentides totals, demagògies o afirmacions al més pur estil curri valenzuela"

Aquesta és la mateixa imatge que em donen les vostres falses xerrades de què és l'EEES (i per molta gent), el mèrit que us heu posat per realitzar actes vandàlics de diverses índoles, la vostra demagògia amb discursos de tres pàgines que no diuen res. Em sap greu, jo sóc clara i sincera i dono la meva opinió (com feu vosaltres, tot i que a mi, per suposat, se m'ha de menysprear o com feu amb Joan Gil només cal veure certs comentaris "antitotelquenoescomnosaltres), cosa que molts de vosaltres, emparats per la col·lectivitat sou incapaços de reconèixer els vostres errors individuals.

Fora de la ximpleria de rebratret en aquest sentit, a continuació un text una mica més maco.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
Molt bé això de saber diferenciar tàctica d'estratègia, molt bé això de veure la necessitat de jugar-hi depenent de les circumstàncies del moment, i molt bé això de saber aprofitar allò útil del discurs que sigui. La resta vosaltres sabreu...

Com a contribució entre el debat etapisme/revolució (que en el fons és del que em sembla que tracteu en aquest fil), un text que avui he trobat per una altra qüestió però que és enriquidor i clarifica força:

http://larosainflamable.amarquia.org/spip.php?article3

Apa, salut, i no deixeu que tot això quedi en res, en "jo també vaig anar a la mani de les hòsties de fa anys".
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
abnas de lincendi:

I ara tot i que potser et soni estrany: que estic bastant d'acord amb el que dius a partir del segon paràgraf.

Apropar-se fins a cert punt dins de la mateixa administracióo/burocràcia universitària és de les coses més inteligents que es pot fer, canviar des de dins mostrant una manca de possibilitats per part d'aquesta de seguir demonitzant el moviment estudiantil en coses que no pot fer-ho (encara que hi ha altres que sí, que espero que canviin), a més que contribueixen d'una vegada per totes que l'alumnat realment s'inmiscueixi en la vida "burocràtica" de la universitat.

De totes maneres sobre l'EEES s'ha d'intentar treure el suc. No sé fins a quin punt treballes o estudies, però una cosa que has de reconèixer que tot el que és lluita estudiantil és quelcom voluntari, com l'assistència a les assemblees (crec que una professora del segon trimestre té la forca preparada per a mi perque vaig anar a algunes assemblees i sempre tocaven aquella classe, i com a humanitats ja hi ha EEES m'he quedat sense 10% de la nota per no assistir [compte, més els dies que per el que sigui o no he pogut o no he volgut anar]).

M'ha sorprès bastant el comentari general, però agrairia que per a la pròxima vegada, abans de dir que sóc provocadora, t'informis de perque faig aquests comentaris: tenen una causa, i la saps de sobres i l'he dit anteriorment.

[Per cert, gràcies per esmentar-me al cinquè paràgraf sense mala gana.]

PD: No m'esperava que realment es fés debat. Felicitats Joan Gil per aconseguir-ho.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
Aquest text va ser publicat a l'Antisistema i a Kaosenlared. El va escriure Tárrida del Mármol fa un futimer d'anys i sortí publicat a una revista de l'època.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
Joan Gil plagiador... Julia Rossell Curri Valenzuela, aquesta és la definició?
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
M'ha agradat això del TEAM XD Em pregunto si ho hauras pensat tu sol.

Apart d'això... qui és Curri Valenzuela? M'ho expliques? Es que jo la telebrossa (perque amb aquest nom a més de l'Espanya profunda... podríes currar-t'ho i posar algú de culebrot català? Gràcies) no la miro, però per el que veig tu sí.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
PD: El meu cognom és amb una S. No sé si és que no sabeu llegir, ho feu per fer una espècie de broma o el catalanitzeu. Si el catalitzeu gràcies, tenia pensat d'anar al Registre Civil a canviar-lo.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
02 set 2009
PD: Us ho dedico http://moltpossiblement.blogspot.com/2009/09/humor-n6-joan-gil-julia-ros
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Bé, en primer lloc m'agradaria donar les gràcies perquè llegint la majoria d'aquests comentaris he passat una bona estona rient.

En Gil, com ja es deia més amunt, fent gala del seu reformisme més interessat. Ara, nano, tens uns "collons com un toro" parlant en plata per dir que els estudiants de la PEF són "estudiants d'esquerra i militants dels moviments socials". Sincerament?

Així mateix, fa gràcia veure algun "militant del SEPC" tirant floretes i elogiant la feina de la CAE mentre que, ja se sap, la CAE va estar bé mentre es va poder controlar, després, va esdevenir un entorpiment a la feina revolucionària.

Però Júlia, tu t'enduus la palma. De veritat! Mira que feia temps que reia força amb els teus discursos barats que, evidentment, mai m'he pres en sèrio, doncs ja hagués desesperat de moltes de les lluites des de feia força temps. Però dir que els mossos fan bé la seva feina i posar com a exemple lluitar CONTRA la TRANSFÒBIA i la HOMOFÒBIA sí que té collons! No se en quin col·lectiu deus militar o fins i tot si et deu interessar massa militar en cap, però....fes-t'ho mirar. No se si recordes els 25s de cada més d'aquest any on, militants feministes, trans, marikes, entre d'altres hem sortit a fer front als antiavortistes ultracatòlics que es manifestaven davant d'una clínica abortista. I, deus poder endevinar que els teus estimats justiciers, sí, els gossos d'en Saura, ens van ajudar en tot el que van poder atonyinant als antiavortistes i detenint a tots els ultracatòlics fent gala de la seva (fins ara secreta) militància antipatriarcal. Ara bé, segur que també deus recordar la manifestació del Bloc Rosa (Col·lectiu Gay, Guerrilla Travolaka i d'altres col·lectius) per tal de reventar l'acte "per la familia" que es va fer a Montjuïc que va consistir en una acció a l'interior i una mani a l'exterior. Les militants que van entrar-hi, com deus recordar, poc els hi va faltar per ésser apallissades pels ultracatòlics de dins i les que érem a fora vam ser ajudades pels mossos d'esquadra (ells ens van esbotzar la porta del recinte i ens van ajudar a detenir i dispersar a tots els feixistes que eren a l'interior, que per cert cridàven "trabolos de mierda", "maricones", entre d'altres insults més divertits que ara no recordo).

Bé, no perdré més temps amb aquesta tonteria, però és que m'ha semblat demencial...

Apa, Salut i.....una mica de cap i coherència!
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Hola això és brutal!

Pensava que ningú pensava això de la CAE... ja era hora de sentir-ho.

Sobre la PEF, no se suposa que és una unió de diversos col·lectius? Sigui el que sigui estan fent feina, i com a mínim molta més que l'assemblea de polítiques. Doncs jo crec que Joan Gil té raó.

M'encanta que diguis que tinc discursos barats... doncs que són els del moviment estudiantil? Només cal llegir textos de blogs d'assemblees: un conjunt de paraules encadenades en forma de discurs veraç, sincer, i sobretot reformista? Si sembla fet amb una xuleta de no dir res en dues hores (de quan vaig fer un curs de protocol).

Vinga home! Si a les dues frases es desvaria! Em sap greu que donar la cara, donar la meva opinió, i dir les coses de manera directa et foti tant... potser que t'ho facis mirar... i que et miris ja de pas com vaig començar a parlar i com la gent com tu, que només sap fer crítica destructiva m'ha fet deixar de ser cordial.

Val (tema mossos), si vols puntualitzo i t'ho torno a dir: l'han espifiat en un parell de coses, com posar-ne mil de dolentes i mil de bones. però vulguis o no hi ha situacions que per molt malparits que siguin (amb perdó) fan la seva feina i això és inqüestionable (i sí, encara que la gent digui que no jo també vaig córrer a la mani de la tarda-nit del dia del desallotjament de la UB, que a més van contusionar dues companyes tancades [que no estigui d'acord amb la tancada no significa que no pugui considerar una ANIMALADA el que van fer els mossos]).

I sí, recordo les manis dels descerebrats ultracatòlics perque he anat força cops amb un company de quan jo era al grup Guerrilla Travolaka, i sí, milito diversos llocs tant d'índole política com per reivindicació de drets LGBTQI+, gràcies.

Ostres jo els hi deia Gossos de Quadra perque sóc de la Pobla però això de Saura mola, t'ho copio...

El que no recordo és la mani de Montjuïc, jo fa dos nays que he començat amb militància GLBTQI+, però aquest fet no el recordo. És possible que no hi anés perque no era a Barcelona. (per cert, quin col·lectiu gay? CGB, FAGC, positius, els d'ERC [Convergays segur que no]...).

Coherència la necessiteu vosaltres que tergiverseu el que dic tant com podeu! Això sí que és demencial: veure la palla a l'ull aliè i MAI en el propi.

De debó, quan puguis relegeix-te el que dic, mai he anomenat justiciers als mossos, són un cos de seguretat més, apart que potser hauries de llegir entre línies i en ves de veure tants atacs (com fan els teus susceptibles companys) vegis una mica d'ironia i humor.

Però clar, a vegades no recordo que aquí només vosaltres podeu insultar i faltar al respecte i quan algú fa humor o senzillament rebat amb aquests temes us poseu dels nervis.

De veritat, abans de parlar des de la ignorància, informa't... i no treguis les coses de lloc que és molt infantil.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
PD: Abans de dir que tinc discrusos barats, estaria bé que anéssiu a fer enquestes o alguna cosa als bars de facultat o de classe en classe... a veure que pensa la majoria... a la que dieu representar.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Anem per pams.

1a. Deixeu d'insultar a la Júlia i generem un debat necessari.

2a "de vegades fa més por una tàctica revolucionària (o maximalista) que acaba duent molts cops a una estratègia refomista (o sectària o immobilista, depén); que no una tàctica més possibilista amb un horitzó estratègic clarament transformador i antagonista". Completament d'acord "abans de lincendi". D'això del que parlava. No ho hagués pogut expressar millor.

3a. Merci també al "contribucio al debat". Tot i això, el socialisme -jo penso- és previ a l'anarquisme; ho dic per on s'emmarca el text enllaçat. Tot i això gràcies.

4a. "cagasucs" no sé d'on treus que el text és copiat ni si et refereixes al meu, que si és el cas, molt equivocat estàs.

5a. "això és brutal!" necessito que defineixis el meu suposat reformisme perquè sense arguments la teva afirmació queda totalment buida de contingut.
Jo estava parlant de l'EPA i no de la PEF quan em referia a "militants d'esquerres i de moviments socials". Jo NO SÓC de la PEF. Jo sóc de l'EPA. Tot i això, un bon grapat de la nova PEF hi pertany.

Un resum de la facultat (no crec que aquest sigui el debat per tant enllaço això i me'n desentenc del debat de facultat): http://joangilcomajuntari.blogspot.com/2009/09/petitat-historia-del-naix

6a. La CAE només serveix quan es controlada/instrumentalitzada oi?

7a. Col·laboració Assemblea (i) EPA: http://epauab.wordpress.com/2009/05/18/19-i-20-de-maig-referendum-sobre-/

El camí que crec que hauríem de seguir.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Bones,

Sembla que algú estigui fent carrera a Indymedia per arribar a conseller(a) d'ensenyament. La llastima es que s'equivoca de mig a mig. Aquest no es un bon mitjà, el millor seria afiliar-se al PSC, CiU o ERC.
Ja a l'any 2000 el Procés de Bolonya era una amenaça. No només per a la universitat pública, sinó per un model d'ensenyament basat en el coneixement i no en l'eficiencia competitiva com pretenen els tecnòcrates.
Aquest any he estat participant a l'assemblea de la UB-Raval i m'agradaria llençar algunes impressions:
-Malgrat que personalment considero la vaga indefinida i els piquets com la millor estratègia per fer pressió i radicalitzar el conflicte, la majoria dels i les estudiants no estaven pel tema. Una nota important es que a les assemblees mes numeroses era on es posava de manifest que la gent volia anar a clase per sobre de qualsevol cosa.
-Si ens creiem que podem paralitzar un proces, on s'amagen interesos polítics i económics molt importants, amb festetes, enquestes o performances ho tenim negre. No ho tenim millor si pensem que els mitjans de comunicació de masses son una eina que ens pugui ajudar amb la nostra lluita. Es una ingenuitat.
-En referencia a les vagues i als piquets. Una errada monumental ha estat creure que aquestes accions han d'anar dirigides a cridar l'atenció de les autoritats polítiques i acadèmiques. L'acció directe dels estudiants ha de tenir clar que la totalitat de l'alumnat es el subjecte polític capaç de forçar una marxa enrere o una moratòria.
-Anunciar els piquets i fer-ne publicitat tampoc ha estat una bona elecció. La gent que vulgui asebentar-se de les accions ha d'anar a l'assemblea on es decideix si es fa vaga o piquets i no calen pancartes ni cartells. Per que sino ens tornarem a trobar amb que el gruix dels estudiants, que son molt pero molt conservadors, es queden a casa i pasen de venir. La força i la tensió resideix en el fet de que hi hagi molts estudiants que hi vulguin fer classe i uns altres, sempre menys numero, que no els hi permeteixin. La presa de consciencia es dona al conflicte, no als cartells o fulls volants.
-Amb alguna assemblea es va proposar accions contundents que pogueren afectar al normal desenvolupament de la institució universitària. Com per exemple la insubmissió als pagaments de les matricules per part dels i les estudiants en vaga. S’ha de dir que aquesta proposta no va mereixer ni tan sols se debatuda. Això, un altre cop, posava de manifest que el gruix de l’estudiantat, fins i tot els participants de l’assemblea, volien obtindre el títol a qualsevol preu. Realment un doble preu; l’econòmic i el preu d’acceptar l’imposició del proces de Bolonya per al curs que ara comença. Quin llegat els hi hem deixat als estudiants que han de venir els propers anys.
-Es evidente que la lluita s’ha perdut perque no s’aconseguit ni la paralització ni la moratoria generalitzada del proces. Però també s’ha de dir que no ha estat gens fácil. Les assembles van haver-hi de fer front no nomésal propi proces imposat desde dalt, sino a un bon nombre de polítics en pràctiques al qui nomes interessaba negociar els detalls en l’aplicació dels nous plans d’estudis.Estudiants, suposats companys, la ocupación dels quals no era un altre que dir que es el que s’havia de fer a cada momento com si es tractesin de profetes o il•luminats. Les assemblees van ser sistemáticament manipulades i dirigides (sobre tot al matí) per cuatre que imposaven l’ordre del dia i silenciaven les propostes més potents. Això ho hauran de tenir ben clar aquells i aquelles que es proposin continuar amb la lluita contra tot el que puposa el pla Bolonya.
-I dic tot el que puposa perque com molts i moltes sabem Bolonya no només es una reforma de plans d’estudis. Ja que la tercera raó per la qual el moviment estudiantil ha fracassat ha siguit l’actitud submisa de la majoria envers el proces. La resistencia a fer vaga o piquets ja demostrava que el proces de Bolonya estava totalmente interioritzat pels alumnes.

Per tot aixó, crec jo, no ens hem de sorprende que el proces de Bolonya sigui ja una realitat perque amb la Nostra passivitat hem col•laborat de manera determinat a que així sigui.

Salut!

a
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Si tothom pensés com tu, la Universitat Pública seria un espai per la batalla campal en el qual el fet d'estudiar seria el de menys i em sembla que si lluitem per una millor qualitat docent no podem permetre'ns més aturades de classe. A la gent se la consciencia, no se la obliga; sinó els ideals ja no tenen sentit.

Tot aquest discurs conflictivista i combatiu és molt interessant. Entenc que es pugui arriba a concebre (per desesperació, per ignorància i fins i tot i sobretot per no creure en un mateix ni en la societat de la qual forma part). Si la teva via és tensionar el màxim els conflictes, més que visualitzar-nos, els estàs creant tu.

De tant en tant, l'idealisme ha de tocar de peus a terra.

I SOBRETOT: Em coneixes com per dir-me que vull fer carrera política? Tenir masses idees preconcebudes fa que la dialèctica revolucionària -extremadament racional i viscuda- no avanci (tu millor que ningú ho hauries de saber).
El teu "dogma", la teva "veritat absoluta"" i el teu menyspreu per la societat i per la raó i la persuasió com a mètode de consens i de democràcia; estan plens d'ideals. I segurament ets una persona COMPROMESA. Però la TEVA VIA, espatlla TOT el compromís pres. Segurament ets una bona persona, però si jo puc ser un il·luminat, tu també ho pots ser. Cal que tots ho tinguem en compte, o el dogma se'ns menjaria a nosaltres com aquell qui es crea un personatge de si mateix i se l'acaba menjant.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
A veure, sense entrar al fons del tema que s'està debatent, frases com "el teu menyspreu per la societat i per la raó i la persuasió com a mètode de consens i de democràcia" són falaces i viciades des de l'arrel. Com persuadeixes els estudiants, oferint bollycaos i caramels? A quin consens pretens arribar amb un votant del PP, futur oligarca i de família ben situada (gran part de l'alumnat)? Parlar de democràcia i consens?!?!?! Anant així, amb el lliri a la mà, és quan el Cuní se us menja amb patates. I la culpa no és dels "quatre extremistes violents" que provoquen càrregues dels mossos, tingueu-ho clar: la culpa és d'haver interioritzat un discurs i unes categories que no són pròpies de qui lluita sino de qui vol que res no canviï. En aquest tema i en qualsevol altre. Els polítics sempre s'amaguen darrera de "consens i democràcia", quan és imposició. Són termes totalment buits, són els comodins que sepre fan servir. És el seu llenguatge.

Si el gruix dels estudiants no està disposat a arriscar res per aturar l'EEES, aquest no s'aturarà, és així de simple. Ni una minoria activa i compromesa ni una altra minoria demòcrata o consensualista aconseguireu RES si no és el gruix dels estudiants qui es movilitza. I no només al Raval ni al Rectorat, a TOTA la universitat. Hagués estat maco, de fet era necessari, però no ha estat així, simplement perquè la universitat és un pur reflex del què hi ha fora.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Joan Gil que n'opines del conflicte de Transnistia? O dels milers de gossos abandonats dels carrers de Sofia? I per cert, Andorra també tenen Pla Bolonya?
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
joan gil i julia rosell a la puta calle!
que tios mas chungos y mas pesados!
a menjar orelles a icv, allà tene una poltrona preparada per vosaltres!
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Que poc heu tardat a posar ICV pel mig. Que sapigueu que això també es fer propaganda política. Nombrar un partit per desacreditar-lo és fer política. Jo només feia una reflexió. Altres feu política "de debò".
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Per cert, no tinc ni el carnet d'ICV ni de JEV. A vegades les mentides dites 100.000 cops poden semblar veritat; per tant calia matisar-ho; però si us plau seguim amb el debat.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Joan, deixa de viure en la teva pròpia pel·lícula: no han tardat poc a posar ICV pel mig, han tardat DOS DIES!!!

Una eternitat tenint en compte que tots sabem des del principi que és qüestió de temps que tinguis el carnet, encara que de moment et facis l'interessant i no et deixis comprar.

Fas bé: amb el temps la teva cotització pujarà, i amb ella el càrrec.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Joan: anima't!

Només cal veure la proporció de comentaris argumentats i racionals en comparació dels que enlloc de fer-ho prefereixen atacar a una persona... Podríem repassar aleshores de quin tipus de gent està format el moviment estudiantil.

A mi veure-ho em senta genial: demostra que amb una mica de formatge surten les rates de la claveguera... gràcies per ajudar-me poc a poc a demostrar el tipus de fent ue hi ha al moviment... (aparts dels pocs que curren realment i que no són uns fats de fe i de moral amb ganes de brega a la sang).

A mi cada cop, amb cada tonteria, em donen ganes de seguir fent coses.

Us dono les gràcies companys anònims :)
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
Us en recordeu del document Regenerem del SEPC que deia: "En cas que l’AEP intenti bloquejar la decisió o no la respecti, el SEPC es manté ferm en el compromís i la necessitat de regenerar el moviment estudiantil en el marc plantejat. A banda si la majoria d’assemblees opten per no participar d’aquest nou projecte, des del SEPC seguirem amb la creació d’aquest nou òrgan amb aquelles assemblees que s’hi vulguin sumar."

Del pal farem el que ens roti diguin el que diguin les assemblees.

Doncs jo me'n vull oblidar però així és impossible, per tant, esperaré la decissió de la Trobada del SEPC davant el nou curs. Al principi, algunes xorrades feien gràcia però crec que aquest no és l'espai per tant si voleu continuar amb debats estèrils no tornaré a comentar res aquí.
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
03 set 2009
En serio Joan Gil, ves a treballar, compra't un gos o busca't una parella... deixa'ns viure en pau.

NINGÚ LI INTERESSA el que fas, a on vas, de quin partit ets, cap on vas o d'on deixes de venir.

Desapareix d'Indymedia si us plau!
Ja tens el teu puto bloc, i els subnormals de KaosEnLaRed que et deixen maniga ample!
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
04 set 2009
Al del team (gràcies per la idea):

doncs per no interessar-li a ningú se li està dedicant molt de temps no? XD

Menys mal que a ningú li interessa i tu fas comentaris despectius, ni tan sols argumentes, denotant el malestar que et provoquen els comentaris de Joan gil. Te'n deus sentir orgullós imagino... XD
Re: Breu reflexió sobre el nou curs post-bolonya
05 set 2009
Jo l'únic que sé és que els qui han orquestrat el procés de bolonya, i els d'encara més a munt, s'estan pixant de riure. I jo no sé si riure, plorar, o matar-vos a tots. El moviment estudiantil fot pena, i ho he acabat descobrint aquest últim any, on he pogut comprovar totes aquestes picabaralles tribals absurdes, persones irresponsables, ignorants i irrespectuoses que hi ha en tots les organitzacions que has esmentat.

És molt trist. Jo ja no crec que parem bolonya, l'únic que desitjo és que aquests sindicalistes, assemblearis i "estudiants" tant guais i revolucionaris que hi ha, madurin, i algun dia es pugui construir un moviment estudiantil crític, respectuós i unit de veritat.
Sindicat