Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Ja pots trobar la Directa 132, un document especial d'investigació sobre els fets del 18 de març
per Setmanari Directa	25 mar 2009
Dels grisos als blaus Testimonis, informes mèdics i documents fotogràfics assenyalen quinze agents dels Mossos com a autors d’agressions indiscriminades durant la repressió del moviment estudiantil del 18 de març
1. El culebró d’Interior: sainet en tres actes Novembre de 2006. Eleccions autonòmiques. Desgast electoral del primer tripartit només aturat per la pujada de vots i escons d’ICV, que garanteixen la majoria absoluta. Molts en prenen nota. Abans que Zapatero forci la sociovergència, Montilla tria ràpidament la reedició del tripartit. Trobada ràpida a tres bandes, però amb el pastís repartit: PSC i ERC han pactat prèviament el nou cartipàs. La demanda d’ICV d’una tercera conselleria emparant-se en la seva pujada determinant per garantir govern té una resposta enverinada. Amb una Montserrat Tura en hores baixes, li etziben: Justícia o Interior, Saura, tu esculls. Com en una partida de pòquer a ulls cecs i cartes marcades, Joan Saura, personalment i en persona, tria Interior. 2. Un informe mèdic certifica les lesions d’un nen de 10 anys Toni Lara, el portaveu del Sindicat de Mossos d’Esquadra-CC.OO, va declarar a RAC1 el dijous 19: “És totalment fals que un menor resultés contusionat. El menor va ser atès per una ambulància que estava seguint la manifestació i el que tenia el nen era un atac de por, perquè la persona que hi havia al seu costat sí que va rebre algun impacte de defensa dels Mossos”. L’informe del menor, atès efectivament per una ORCA –les ambulàncies medicalitzades que acompanyen els antidisturbis–, refereix “contusions menors”, localitzades principalment a la barbeta. A més, nombrosos periodistes van ser testimonis d’aquests fets i van entrevistar la mare in situ. Aquesta va afirmar que “la policia ha de canviar” i va mostrar el seu suport als estudiants en lluita. La FAVB i altres entitats socials han decidit personar-se en la denúncia per lesions que presentarà la família. 3. La paralització de ‘Bolonya’, un objectiu reforçat El Pere, l’Arnau i el Manel són portaveus de les tres associacions estudiantils que actualment lideren la lluita contra Bolonya a les universitats catalanes. Formen part de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (CAE), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Federació d’Estudiants Llibertaris (FEL), que convoquen conjuntament la vaga anunciada pel 26 de març. Arran del desallotjament del rectorat de la UB, de la càrrega policial indiscriminada i de la mobilització massiva del dimecres 18 de març, han decidit “oblidar les diferències tàctiques i treballar colze a colze”. Amb el convenciment que la lluita contra Bolonya s'ha de nutrir de la resta dels moviments socials declaren:“una agressió així fa que la gent senti la impetuosa necessitat d’organitzar-se”. 4. Entitats socials i veïnals demanen la llibertat d’Enric Duran, reclòs a Can Brians (així està el pati) Enric Duran no ha evitat mai cap citació judicial, per tant, no ha existit risc de fuga. Conclusió: no es pot argumentar jurídicament una presó preventiva sense fiança com la que va decretar el jutjat número 10 a l’activista la setmana passada. Amb aquests arguments, l’advocat defensor del detingut, Àlex Solà, ha interposat un recurs amb la finalitat que Duran recuperi la llibertat. Aquesta setmana s’espera la resposta judicial al recurs, que ha tingut el recolzament d’entitats veïnals com la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i d’organitzacions socials com l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, entre d’altres entitats. 5. Els altres periodistes de 1939 (expressions) Durant els anys trenta, les pàgines de la premsa catalana bullien amb una activitat frenètica. El periodisme català de l’època, amb plomes com les d’Eugeni Xammar, Just Cabot o Irene Polo, va assolir el nivell de les grans cultures europees. La Guerra Civil, la repressió i el posterior exili van tallar en sec amb la brillant producció periodística del país: l’any 1939, el 80% dels professionals de la premsa catalana emprenen el camí de l’exili. Per aquestes raons, el Grup de Periodistes Ramon Barnils homenatja els professionals de la informació represaliats pel règim franquista.
Mira també: http://www.setmanaridirecta.info
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more