Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Decàleg contra la crisi de la Xarxa d'Economia Solidària
per @	24 des 2008
Qui cregui que el creixement econòmic és infinit en un món finit o és un boig... o un economista del FMI.
Qui cregui que el creixement econòmic és infinit en un món finit o és un boig... o un economista del FMI. XES (Xarxa d'Economia Solidària) és una associació formada per unes 60 cooperatives, empreses d'inserció, fundacions, associacions, mutualitats, societats laborals i altres xarxes que es coordinen per cooperar entre elles i difondre l'economia solidària, és a dir, una economia basada en el treball emancipador, sense explotació, sostenible, democràtica i participativa. Heus ací el decàleg que han elaborat: 1. A CAL SABATER, SABATES DE PAPER. Els que manen i els que serveixen als que manen fan tot el contrari del que diuen. Cal abandonar el capitalisme i retornar a l'economia el seu significat originari, com a conjunt d'activitats per satisfer les necessitats humanes dins els límits de la biosfera. 2. CAM� LLARG, PASSA CURTA. La veritable alternativa a la crisi actual (financera i econòmica, però també alimentària, ecològica i energètica) és transitar cap a una economia postcapitalista que encara avui s'està gestant. 3. FEINA FETA NO TÉ DESTORB. El treball cooperatiu, el consum responsable i les finances ètiques són realitats consolidades a casa nostra basades en valors alternatius als capitalistes: democràcia directa, igualtat, suport mutu i solidaritat, responsabilitat i justícia social... Cal reforçar-les. 4. FER PASSAR BOU PER BÈSTIA GROSSA. Ens estafen a l'engròs. Que els nostres calers serveixin per rescatar la banca, les multinacionals i el sector del 'totxo' és insultar-nos. Un desafiament a una democràcia buida i buidada de continguts. Una autèntica provocació a les necessitats socials. 5. QUI TÉ EL CUL LLOGAT, NO SEU QUAN VOL. Cal promoure l'economia productiva davant l'economia especulativa. Però tampoc qualsevol economia productiva, sinó aquella orientada a satisfer necessitats socials i a reconvertir ecològicament aquells sectors industrials que produeixin béns socialment útils. 6. QUI LA FA, QUE LA PAGUI. La crisi econòmica l'han de pagar els rics, que són els que l'han provocada. 7. FENT I DESFENT, APREN L'APRENENT. Cal un canvi de valors. La societat consumista del "ho vull tot i ho vull ara" és impossible i insostenible. Els anys del crèdit fàcil i del mal anomenat 'capitalisme popular' han accentuat els valors propis del sistema entre la mateixa gent del carrer. Si no vivim d'acord amb uns altres valors, no hi ha cap possibilitat que canviem la societat. 8. DE RICS, EL CEMENTIRI N'ÉS PLE. L'actual model de creixement econòmic, la distribució desigual del poder i la riquesa i la crueltat de 70.000 persones mortes de fam cada dia i 2.800 milions de pobres al món (un milió a Catalunya) no hauria de durar un dia més sense donar passes efectives per eradicar-les. A totes i a tots ens afectenels nivells de misèria, violència que assetgen el planeta. Cal un compromís amb les generacions futures. 9. JA PODEN XIULAR, QUE SI L'ASE NO VOL BEURE... Davant la servitud voluntària a què ens conviden, dir No és dir No. Sense nosaltres, això no s'aguanta. 10. QUI SEMBRA, RECULL. A curt termini cal pressionar els governs perquè adoptin polítiques públiques per controlar el mercat i dotar de més poder i recursos la ciutadania, tant als països dels centres econòmics com als de la perifèria. A mig termini, demostrar que hi ha alternatives i plantejar models diferents per demostrar que una altra economia és possible. Mentre no ho fem, guanyaran ells. L'economia o la fem nosaltres...o la faran contra nosaltres. Per una alternativa quotidiana davant la crisi Més a prop de les lluites i més enllà de les necessàries polítiques públiques que universalitzin el dret al treball, la salut, l'educació i l'habitatge, hi ha pràctiques quotidianes que ja poden reforçar les llavors d'una altra economia. El problema, com quasi sempre, no rau en el que fa una minoria, sinó en el que fem la majoria. Mentre no disputem l'alternativa al capitalisme també en l'àmbit econòmic, ells seguiran guanyant. En aquestes breus propostes, us animem a ser una mica més coherents en l'àmbit d'això que anomenem economia. Perquè finalment tot és qüestió de voluntat política: voluntat política dels poders públics. Però abans, la nostra voluntat de posar en pràctica el que pensem. "La taula sumptuosa és on hi ha de tot. La taula justa, on no falta res" · Demòcrit Alternatives per demà, concretades avui. (1) LES FINANCES ÈTIQUES No els facis més el joc als qui han provocat la crisi. Diposita els teus estalvis en entitats d'estalvi ètic. La transparència i els criteris socials i solidaris són la seva raó de ser. A Catalunya hi ha fins a quatre entitats on ja pots fer-ho. [Més informació a www.fets.org] (2) LES ASSEGURANCES El sector de les assegurances forma part indestriable del sistema financer. A casa nostra, a casa teva, ja hi ha cooperatives que desenvolupen l'assegurança ètica i solidària basada en els principis de mutualitat, contracte entre iguals, transparència i equitat. Quan necessitis fer una assegurança, pensa-hi. (3) CONSUM RESPONSABLE La societat del consum desbocat planifica perfectament els impulsos cap a un consum irracional i malbaratador. Defuig el consumisme. Existeixen xarxes i fires d'intercanvi d'objectes, serveis o coneixements a diversos barris i ciutats. Evita els grans centres comercials, que protagonitzen l'especulació sobre productes bàsics i l'alça de la carestia de la vida. Compra proper i reforça l'economia local. No deixis el país en mans de les multinacionals. (per a més informació: [www.noetmengiselmon.org] informació: xes ARROBA xarxaecosol.org Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la / www.xarxaecosol.org
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more