Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
[PCPC i CJC-JCPC] 7 d'Octubre, raons per a una vaga general
30 set 2008
LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS, NO EL POBLE.

PREPAREM LA VAGA GENERAL.

MANIFESTACIÓ EL 7 D’OCTUBRE A LES 19 HORES A LA PLAÇA URQUINAONA.
Resolució del Comitè Executiu del PCPC i els CJC-JCPC.
Setembre de 2008.

El 7 dâoctubre ha estat convocada una jornada mundial contra la precarietat laboral. Aquesta jornada ha rebut el suport de la Confederació Europea de Sindicats, que orienta als sindicats afiliats a fer accions el dia 7; a lâestat espanyol els membres de la CES (UGT, USO i CC.OO.) convoquen una sèrie dâaccions testimonials.

Davant aquesta situació el PCPC vol deixar clara la seva posició de suport a les mobilitzacions, a més expressa la crítica per la timidesa de la convocatòria. La situació econòmica i social de lâestat espanyol, el creixement de lâatur, lâaugment de la inflació, lâaugment de la misèria, etc.; ha dâobligar als sindicats, si es que volen actuar com a sindicats de classe, a emprendre mesures per a garantir els drets dels treballadors. Es fa necessària la convocatòria dâuna vaga general.


La situació dels treballadors es cada dia mes precària. El creixement de lâatur al juny ha arribat als 292.900 persones, arribant al 7,6% quan fa sis mesos era de 251.800, que representava el 6,6%. La pèrdua de poder adquisitiu: la tassa interanual de lâIPC es situa en aquets moments al 5,1, molt per sobre del pactat en convenis, o la pujada dels funcionaris o de les pensions. Aquets dos factors han portat a la disminució en sis mesos del cost empresarial de lâhora de treball de 18,11⬠(gener) a 17,52⬠(juny). Creant una situació límit en lâendeutament dels treballadors, no nomes per les hipoteques, sinó mes greu encara, pels interessos cobrats per financeres y targetes de crèdit (visa), que superen el 20% de interès anual.

La situació del capital. Les grans empreses i consorcis financers, en època de crisis, no nomes no han vist retallats els seus beneficis, sinó que van en augment; en nomes sis mesos reconeixen un creixement dels beneficis en milions dâeuros del Santander 4.730, el 22%; La Caixa 1.195, el 20%; Telefònica 3.593, el 29%; Endesa 662, el 4,6%; Repsol 2.117, el 24%, Agbar 147, el 19%; Gas Natural 562, 10%; etc. Una altra cosa son les PIME o algunes de les grans empreses que aprofitaran la situació per a traslladar-se a altres països amb una ma dâobra mes barata.

Les mesures del govern. Lluny de defensar els interessos de les classes socials més desafavorides, sâha colâ¢locat clarament a favor dels interessos dels grans capitals: lâaugment de la inversió pública per a compensar a les constructores per la caiguda de les ventes en el sector immobiliari; el canvi legislatiu per fomentar les privatitzacions de serveis públics, que beneficien als entramats dâempreses de serveis; la reducció dâimpostos al capital, la escandalosa supressió del impost por la herència del patrimoni; i sobre tot, la barbaritat de intentar desfer-se dels immigrants, mitjançant una sèrie de mesures que pretenen que aquets treballadors retornin als seus respectius països.

Lâactitud dels sindicats majoritaris. Comencen ja a fregar posicions reaccionàries, no només perquè hagin assumit el llenguatge neoliberal, âHem de crear riquesa per a repartir-la desprèsâ?, sinó el més greu, en una situació econòmica tan desfavorable per els treballadors: tornen a caure en lâerror de concertar amb la patronal la recuperació econòmica. El paper dels sindicats majoritaris, firmant convenis per cinc i sis anys, garantizant dâaquesta manera la pau social, la disminució de costos laborals y la desmobilització dels treballadors durant el cicle de crisis, es una bona mostra del nou paper dels sindicats âoficialsâ?, de canviar els interessos dels treballadors per prebendes i subvencions que garanteixin els seu funcionament burocràtic.

Es cada dia mes necessari crear lâalternativa. La unitat dels treballadors en les empreses i la voluntat de organitzar-se colâ¢lectivament, són factors necessaris per a lluitar per una alternativa social i econòmica pel conjunt de lâestat espanyol. La lluita per recuperar el sindicalisme de classe es fa més necessària cada dia. La necessitat de crear una alternativa política que defensi els interessos de les classes desfavorides contra els interessos de lâoligarquia financera es fa cada dia mes urgent. Sâha dâacabar amb aquesta situació treballant per una república confederal, democràtica, social i econòmica avançada per el nostre poble.

LA CRISI QUE LA PAGUIN ELS RICS, NO EL POBLE.

PREPAREM LA VAGA GENERAL.

MANIFESTACIÃ EL 7 DâOCTUBRE A LES 19 HORES A LA PLAÃA URQUINAONA.
Mira també:
http://www.pcpcat.org
http://www.comunistes.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [PCPC i CJC-JCPC] 7 d'Octubre, raons per a una vaga general
30 set 2008
Ja s' ha pensat d fer vaga general el dia 19 de desembre aproximadament, quan s' aprovi la directiva europea. El 7 d' octubre s' inicia la campanya k ens durà a la vaga general. Tenim k fer molt treball de base encara, no es que els sindicats antiburocratics i de clase no ho volguem. El moviment encara esta inmadur.

A FER DIFUSIO I TREBALL DE BASE, EL DIA 7 MOBILITZACIO, I AKI KOMENÇA LA RECTA FINAL CAP A LA VAGA GENERAL PEL DECEMBRE.
pensa k molts acaben d retornar al treball i els estudis i k no s' ha pogut fer bona difusio, i a mes k fa 6 anys k no hi ha vaga general. Una mica de paciencia.
Re: [PCPC i CJC-JCPC] 7 d'Octubre, raons per a una vaga general
30 set 2008
Aquesta resolució és de fa uns dies. El PCPC recolza la mani alternativa de l'assamblea contra les 65 hores.
Re: [PCPC i CJC-JCPC] 7 d'Octubre, raons per a una vaga general
01 oct 2008
Bueno, ja sabem que pensen els 15 del PCPC.

Merci per la info
Re: [PCPC i CJC-JCPC] 7 d'Octubre, raons per a una vaga general
01 oct 2008
En el teu afan de ridiculitzar i desprestigiar tan sols has arribat a aquesta crítica??
Molt pobre nanu
Sindicat Terrassa