Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Qui ha volgut presentar una imatge d'enfrontament entre "els veïns" i les Festes Alternatives?
15 set 2008
Ull viu!, una nova secció de Llibertat.cat, inclourà textos crítics amb els mitjans de comunicació convencionals (anàlisis, comentaris breus, ressenyes de llibres relacionast amb els mèdia, traduccions, etc.). S'actualitzarà quinzenalment.
El passat dos de setembre, el programa Els matins va plantejar un debat sobre les festes alternatives. Hi van participar representants de l'Assemblea del Barri de Sants, de les comissions de festes alternatives de Gràcia, de la Junta Directiva de la Federació Festa Major de Gràcia i de la Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, juntament amb una veïna de la plaça del Poble Romaní de Gràcia. Josep Cuní, director del programa, va cloure aquest debat amb les paraules següent: âLa veritat és que veig que entre vosaltres hi ha bastants menys conflictes del que sâha volgut presentarâ?.

Qualsevol que hagués vist com sâhavia plantejat i presentat el debat devia quedar bocabadat en sentir la darrera frase de Cuní, ja que en comptes de dir âveig que entre vosaltres hi ha bastants menys conflictes del que sâHA VOLGUT presentarâ? hauria dâhaver dit âhi ha bastants menys conflictes del que HEM VOLGUT presentarâ?.

Perquè, com veurem tot seguit, aquest membre significatiu de lâelit mediàtica catalana també havia VOLGUT PRESENTAR el debat partint de la premissa que existia un enfrontament entre els organitzadors i participants de les festes alternatives i la resta de veïns de Gràcia i Sants.

Escalfant motors
Tres hores abans del debat, Cuní havia escalfat motors durant lâentrevista a lâalcalde de Barcelona, Jordi Hereu. En transcrivim la part que afecta la temàtica que comentem perquè es vegi com enfocava la qüestió el conductor dâEls matins:

CUNÃ?: Vostè diu estar a prop dels ciutadans, donar-los suport, sobretot informació. Els ciutadans de Gràcia i en major mesura els de Sants diuen que lâAjuntament no han estat a lâalçada a lâhora dâevitar les festes majors alternatives, que, dâaltra banda, van proliferant amb una activitat que sembla lliure de qualsevol impunitat. El que va passar dissabte a la nit al carrer de Sants, que un grup que sâautoproclama ...organitzador de la festa major alternativa, malgrat que hi havia un principi dâacord perquè ho fessin a la plaça Osca, el dissabte a la nit van aparèixer en un camió es van creuar, un camió Sanabi, al mig del carrer de Sants i, carrer de Sants!, eix vertebrador no només del barri sinó de bona part de Barcelona, i allà es van posar a fer una actuació que va durar quatre hores i mitja bloquejant-ho absolutament tot, amb la passivitat dels Mossos dâEsquadra i de la Guàrdia Urbana.
HEREU: Permetiâm que li comenci dient que les festes majors tant de Gràcia com de Sants, com en general les festes majors, és un procés social que impulsen els veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona, No són actes bàsicament institucionals, de manera que a mi lâexpressió festa alternativa a què?, an els veïns que impulsen les festes? Ãs una expressió que jo no comparteixo. Parteixo dâuna valoració globalment positiva, perquè és la valoració que han fet els propis veïns, tant de Sants com de Gràcia, que impulsen un model que cada vegada ha de ser, sâha de parlar dels de 600 actes que es fan especialment durant el dia, durant la tarda, amb un públic familiar. Aquest és el model que els veïns i veïnes volen impulsar i que jo recolzo.
CUNÃ?: Però aquests actes no provoquen lâactuació de la Guàrdia Urbana, perquè són pacífics, perquè no duren fins a les cinc de la matinada, perquè no sâataca als Mossos dâEsquadra i la Guàrdia Municipal amb ampolles de cervesa, etc.

HEREU: Efectivament. Jo li dic que això és el més important de la festa, i aquest, és a lâhora de fer el balanç, el més important. Després hi ha a Gràcia alguns fenòmens, que Gràcia haurà de fer la reflexió de què en volem fer perquè és evident que arriba un moment que és bastant incompatible amb les mínimes condicions de civisme i, per tant, jo no li amago que aquest un fenomen sobre el qual hi estem actius i sâhaurà de reflexionar per evitar aquests fets. I també li he de dir que a Sants ha estat una mica diferent, perquè la festa alternativa en part també ha tingut el recolzament de molt entorn social. De manera que quan després dâuna manifestació sâacaba tallant un carrer, en tot cas li vull dir que el que lâalcalde va dir jo això no ho accepto i per tant sâha de treballar per minimitzar aquesta afectació dâuna via pública en el qual ningú ha demanat permís. Per tant vull que tingui clar que jo el que vaig dir, i això és un treball negociació policial, al aviat possible això sâha de normalitzar. I a partir dâaixò hi ha un treball que és estrictament policial en el qual vostè sap que a vegades és millor una bona negociació que no després aplicar una mesura, que en tot cas vull que tingui molt clar que sâhagués aplicat si la negociació no hagués arribat a bon port.

Per tant, tenim unes festes que són... festes de veïns i veïnes que cada vegada volen que siguin més seves, més autèntiques, més vinculades a lo que és lâexpressió dâaquests barris, i menys un focus en el qual algú pugui per utilitzar aquestes festes per fer una altra cosa que va en contra de lâesprit de Barcelona.

I amb això també li vull dir: certa gent alternativa el que haurien de veure és que ells no han de una festa en contra una institució. Ells sâhan de sumar en un procés social, perquè ells també haurien de poguer contribuir positivament complint les normes

CUNÃ?: Però aquests col·lectius ha trobat el terreny abonat fa molts en aquesta ciutat. Venien expressament dâaltres països dâEuropa perquè aquí seâls donava unes possibilitats que allà no... col·lectius...

HEREU: Vostè sap perfectament que aquests col·lectius a Barcelona estan en retirada...

CUN�: Miri jo només sé...

HEREU: I que cada vegada això

CUN�: Jo només sé...

HEREU: ...és un fenomen que justament nâhem de parlar menys cagada vegada

CUNÃ?: Segurament...

HEREU: Vostè sap que hi ha una inexorable aplicació de lâautoritat democràtica, que jo sempre he defensat i que justament va donant cada vegada més passes endavant. Això és el fenomen tendencial, i això no vol dir que no haguem dâanalitzar a vegades quan això no acaba de funcionar prou correctament


CUNÃ?: La inexorable autoritat democràtica holandesa ha decidit que sâhan acabat els okupes.
HEREU: Aquí li he de dir que estem en un procés dâ...evolució favorable respecte a la implicació dels òrgans judicials, que són determinants, dels òrgans policials i de la societat en general. No em negarà que això és molt diferent a fa deu anys, eh. I Això té un evolució que està sent positiva i tendencialment cada vegada ho serà més.

Dit això, jo defenso les festes perquè és la expressió dâuna manera de ser dâuna ciutat; i en canvi cada vegada allò que no expressa lâesprit dâaquesta ciutat hauria quedar més arraconat i certament cada vegada hauria de tenir menys espai. I en canvi jo crec que hi ha gent alternativa en aquesta ciutat, que torno a dir, no haurien de ser alternatius als veïns que impulsen les festes.

CUNÃ?: Doncs precisament algunes dâaquestes persones alternatives i alguns dâaquests veïns coincidiran en aquest plató avui per dir-sâho els uns als altres, cara a cara, a partir de les dotze...

HEREU: Doncs em sembla molt positiu que vostès donguin aquest espai perquè hi hagi aquest diàleg...

CUNÃ?. Jo espero que sigui diàleg, perquè generalment... generalment acaba sent un intercanvi dâexabruptes. Ja ho sap vostè...

Tot i la seva llargària, hem volgut transcriure aquest fragment sencer perquè permet comprovar quin el parti pris del periodista (i, de passada, del mateix lâalcalde Barcelona, que el reforça i retroalimenta). Hi ha tres eixos fonamentals sobre els quals es basteix la construcció periodística estigmatitzadora de les festes alternatives per part del conductor dâEls matins:

a) Dâentrada, sâestableix una oposició entre âels veïnsâ? (âo els ciutadansâ?) dels barris de Sants i Gràcia i les persones o els col·lectius alternatius, una distinció falsa perquè els impulsors de les festes alternatives també són veïns dâaquests barris. Dâaltra banda, mentre que als primers seâls atorga la condició de âciutadansâ?, als segons seâls hi nega.

Lâús intencionadament selectiu del terme âveíâ? serveix, doncs, per reforçar la idea dâenfrontament entre els organitzadors de les festes alternatives i la resta del veïnat i per estigmatitzar els primers.
Fixem-nos també que a lâexpressió âEls ciutadans de Gràcia i en major mesura els de Santsâ? Cuní fa servir lâarticle âelsâ? amb el seu sentit genèric, que si bé no és equivalent a dir âtots els ciutadansâ?, és interpretat sovint en el sentit gairebé universal, de manera que la telespectadora o el telespectador entén que âgairebé tot el veïnatâ? ha demanat âdâevitar les festes majors alternativesâ?, un supòsit fals com veurem més avall.

Lâesquema bàsic que hi ha al darrere dâaquestes distincions i generalitzacions és maniqueu: dolents contra bons.


b) En segon lloc, sâassocia explícitament o implícitamwnt les festes alternatives i els col·lectius que les impulsen amb aldarulls, incidents o problemes, com ho demostren les paraules següents de Josep Cuní:
-âvan proliferant amb una activitat que sembla lliure de qualsevol impunitat.â?

-âPerò aquests actes no provoquen lâactuació de la Guàrdia Urbana, perquè són pacífics, perquè no duren fins a les cinc de la matinada, perquè no sâataca als Mossos dâEsquadra i la Guàrdia Municipal amb ampolles de cervesa, etc.â? [En aquest cas lâassociació és implícita ja que se sobreentén que a diferència del actes organitzats pels âveïns i veïnesâ?, els actes de les festes alternatives provoquen aldarulls. A més, aquest enunciat van acompanyat dâimatges que reforcen aquesta associació: sâhi veuen joves que creuen uns contenidors, la part superior dâun semàfor arrencada, furgons policials, etc.]

-âPerò aquests col·lectius ha trobat el terreny abonat fa molts en aquesta ciutat. Venien expressament dâaltres països dâEuropa perquè aquí seâls donava unes possibilitats que allà no...â? [Cuní és refereix a les possibilitats dâincomplir les normes cíviques.]

Es reforça encara més aquesta associació quan sâesmenta explícitament el moviment okupa, un dels col·lectius més estigmatitzats i criminalitzats per la premsa, de manera que al llarg de la conversa plana el fantasma que darrere aquestes festes hi ha bàsicament el moviment okupa, la qual cosa no és certa.

c) Finalment, si es pateix dâaquesta construcció periodística (elaborada amb dades fictícies o inexactes, com passa massa sovint) de les festes alternatives, no cal estranyar-se que el conductor del programa aposti clarament per la repressió de les festes alternatives (en general) en afirmacions o expressions com ara:

-â... evitar les festes alternativesâ? [En aquest cas Cuní intenta fer creure que es tracta dâuna demanda del veïnat, cosa que com veurem més avall no és certa, però en realitat és una projecció de la seva visió del món.]

-â... amb la passivitat dels Mossos dâEsquadra i de la Guàrdia Urbana.â?

- âLa inexorable autoritat democràtica holandesa ha decidit que sâhan acabat els okupes.â? [Cal remarcar el to contundent i taxatiu amb què el presentador dâEls matins diu aquesta fraseâ?.]

Primera part del debat

Abans de començar el debat, Lídia Heredia el presentava de la manera següent:


âJosep, nâheu parlat aquest matí amb lâalcalde, però, vaja, no sé què en diran les persones que ens acompanyen al plató sobre què passa amb les festes majors i en concret què amb les festes alternatives, emmarcades dins les festes majors?â?

Ãs evident que lâexpressió âquè passa amb les festes majors i en concret què amb les festes alternatives, emmarcades dins les festes majorsâ? crea dâentrada una imatge negativa de les festes alternatives. Perquè lâenunciat âQuè passa amb..?â? és un tòpic dintre periodisme audiovisual que serveix per introduir temàtiques que es considerem problemàtiques i/o conflictives.

Tot seguit, Cuní qüestionava lâús del terme âalternativaâ? seguint la mateixa línia argumentativa de lâalcalde de Barcelona, que, com hem vist més amunt, afirmava que no entenia aquesta expressió i lâinterpretava en el sentit de [festa] â?alternativa als veïns i veïnesâ?. Dâaquesta manera, lâalcade oposava âveïns i veïnesâ? als âalternatiusâ?.

Després de les intervencions aclaridores dels representants de les festes alternatives, el presentador del programa va enunciar les premisses a partir de les quals es plantejava el debat:

âMolt bé. Anem a pams. LâAjuntament de Barcelona ha dâafrontar una pluja de critiques per aquesta festa alternativa, que aquest dissabte va tallar, no a Gràcia sinó Sants, el carrer de Sants durant més de quatre hores i va obligar a canviar el recorregut de set línies dâautobusos, més enllà de tot el trànsit. Tant els partits de lâoposició com diverses entitats veïnals han denunciat la falta de contundència policial per un concert que no estava autoritzat. Com que fa més dues setmanes els grups, també alternatius, van causar problemes a Gràcia, aquest matí aprofitant la presència de lâalcalde en aquest programa, li hem preguntat per aquesta qüestió.â?

Abans de comentar aquestes paraules, cal remarcar el fet que la primera part dâaquesta intervenció anava il·lustrada amb una imatge de lâarticle que La Vanguardia dedicava aquell mateix dia a la qüestió que comentem. El titular del diari del grup Godó, que es podia veure clarament a la pantalla, enfocava el tema de la mateixa manera que el programa Els matins: âLluvia de críticas por no frenar a los alternativosâ? (en referència a la tallada de la carretera de Sants), la qual cosa no ens ha dâestranyar en un diari que especialitzat en les tasques dâestigmatització i criminalització de determinats col·lectius.

Dâaltra banda, ja sabem que premsa i mitjans audiovisuals es retroalimenten i acaben formant un circuit tancat de (des)informació, raó per al qual és habitual que el marc interpretatiu dâuna determinada qüestió sigui el mateix.

Com que el marc interpretatiu del diari del grup Godó i el de Josep Cuni coincidien, no és tampoc estrany que al titular de La Vanguardia es fes una crida explícita i inequívoca a la repressió (el terme âfrenarâ? és molt significatiu en aquest sentit).

Ara bé, si llegim el cos de la notícia (un exemple paradigmàtic de periodisme de declaracions) es pot comprovar que les crítiques no eren només per âno frenarâ? (és a dir, reprimir) âels alternatiusâ?, sinó que hi ha bastants declaracions que critiquen la manca de voluntat de diàleg per part de lâAjuntament. Per tant, el titular recull només els argument dels portaveus de PP i de CiU, alhora que silencia les que apostaven pel diàleg i no pas per âfrenar a los alternativosâ?. El fet que els titulars de les notícies siguin sempre interpretatius no justifica la tria clarament tendenciosa i/o ideològica de La Vanguardia.

Recordem ara que en iniciar lâentrevista a lâalcalde de Barcelona, Josep Cuní havia afirmat que âEls ciutadans de Gràcia i en major mesura els de Sants diuen que lâAjuntament no han estat a lâalçada a lâhora dâevitar les festes majors alternatives...â?, afirmació que pressuposava que la gairebé totalitat del veïnat dâaquesta dos barris barcelonins havia demanat que es prohibissin les festes alternatives. També, com hem vist a la darrera intervenció que hem reproduït, el director dâEls matins deia que âdiverses entitats veïnals han denunciat la falta de contundència policialâ?. Doncs bé, vegem què deien les úniques veus representatives del veïns i les veïnes de Sants que es podien llegir a la notícia apareguda a La Vanguardia:

âLas entidades vecinales de Sants también critican la actitud municipal a la hora de gestionar los festejos. "Ni la protesta ni el corte nos afectaron - señala Francesc Manyé, de la Federació d´Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major Sants-. Es verdad que estas no son las formas, pero si no les escuchan de otro modo...". Según Jordi Falcó, del Centre Social de Sants, una de las entidades vecinales más antiguas de Barcelona, lo ocurrido el sábado es responsabilidad del Ayuntamiento. "Todo el mundo tiene derecho a celebrar a su modo la fiesta mayor, siempre y cuando se haga de una manera cívica. Si el Consistorio ningunea a algunos, estos sólo tienen una salida: el pataleo. Las celebraciones llevadas a cabo hasta entonces por los alternativos en la plaza Osca habían cumplido con los horarios estipulados" [La Vanguardia, 2-9-2008].

Per tant cal preguntar-se a quines associacions veïnals es referia Josep Cuní, perquè en cap moment no va aportar cap dada objectiva que li permetés saber a la telespectadora o telespectador si en realitat algunes entitats havien âdenunciat la falta de contundència policialâ?.

Tornant al debat, després de les explicacions dels representants de les comissions de festes alternatives de Gràcia i de l'Assemblea del Barri de Sants, que va aclarir que la protesta a la carretera de Sants havia estat un fet puntual a causa de la manca de la voluntat negociadora de lâAjuntament, el conductor dâEls matins va fer una intervenció que continuava mantenint en el seu enfocament inicial sobre els festes alternatives:âAnem a publicitat.

La comissió de festes de Sants, de Gràcia i també de la plaça Romaní de Gràcia, en directe, del poble Romaní de Gràcia, en directe, perquè puguin dir-vos ells el que ha passat a Gràcia, el que ha passat a Sants, que en definitiva forma part també del que deia lâalcalde lamentablement ha esdevingut una tradició, que és que la voluntat dâun sector de desobediència acaba perjudicant o va en contra unes altres personesâ?

Aquesta intervenció va ser replicada pel representant de les comissions de festes alternatives de Gràcia, David Fernàndez, que va qüestionar lâassociació entre festes alternatives i aldarulls, una associació que es desprenia fàcilment de tot el que Josep Cuní havia anat dient al llarg del matí, malgrat que objectés que no ell havia usat el terme âaldarullsâ1.

Concretament, Fernàndez va convidar el conductor del programa a precisar quan i on sâhavien produït aquests aldarulls i quins col·lectius alternatius hi havien estat implicats (âI jo et convido que em digues quin dia, a quin carrer i quins col·lectius alternatius. A Gràcia, si us plau.â?). Com que Cuní no podia aportar cap dada en aquest sentit, malgrat que no feia gaire minuts que havia afirmat que âfa més dues setmanes els grups, també alternatius, van causar problemes a Gràciaâ?, va llançar pilotes fora: âAixò ho contestaran els veïns. Passem a la publicitat.â?

Així doncs, quan es veia obligada a entrar en el terreny factual, la construcció periodística estigmatitzadora de les festes alternatives sâesfondrava com un casa sense fonaments.

Cal parar esment també que amb lâús de lâexpressió âels veïnsâ? el conductor dâEls matins continuava pressuposant que els representants de les festes alternatives no eren veïns dels seus barris sinó una mena dâagents aliens al seu entorn.

Segona part del debat: què van contestar â?els veïnsâ??

Les respostes dels qui Cuní anomenava restrictivament âels veïnsâ?:

a) La representant de Federació d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants va criticar la tallada de la carretera de Sants, però no va poder negar que hi havia un conflicte polític amb lâAjuntament i que la reivindicacions dels qui havien tallat el carrer comptaven amb força suport de la majoria dels carrers que estan federats a la federació de la qual nâera la secretària, un fet que fins i tot el mateix alcalde de Barcelona havia reconegut unes hores abans.

b) El representant de la Junta Directiva de la Federació Festa Major de Gràcia va dir que no hi havia hagut pràcticament problemes en aquestes festes i que en general tot havia anat bé. Pel que fa al que havia passat a la plaça Romaní, va insistir que es tractava de comportaments incívics de determinats joves, però que no tenien les a veure amb la festa alternativa que sâhi organitzava, ja sâhavien respectat els horaris previstos.
c) Finalment, la veïna de la plaça del Poble Romaní de Gràcia es va queixar molt del soroll que causaven les persones que es quedaven a la plaça després dels concerts, però va remarcar que aquests concerts havien acabat a lâhora prevista (âHa anat molt bé aquests any perquè la música sâha acabat quan sâha dit. Ãs a dir, si era el permís fins a les dues, vale; si era fins a la dues mitja, molt bé. Estupendo [...]â?).
Les respostes dâaquests veïns de Gràcia van provocar una pregunta del presentador que suposava un gir en lâorientació que hem vist fins ara:
âI aquesta tendència a demonitzar, permeteu-me lâexpressió, els que no volen ser titllats dâalternatius però que al final acaben sent presentats així, ...dâon ve?â?

Potser fóra bo Josep Cuní es fes la pregunta a si mateix. Dâentrada, li aniria bé, tal com fet nosaltres, repassar els vídeos del programa que dirigeix, analitzar-los i reflexionar-hi. Hi veuria un periodista que coneix molt bé âdemonitzantâ? els âalternatiusâ?. Després, es podria preguntar quina ideologia hi ha al darrere dâaquesta demonització.

Tot i aquest canvi, Cuní encara va fer un darrer intent de fer anar lâaigua al seu molí, focalitzant lâatenció sobre el barri de Sants:

âSants esdevé en aquest moment, la mateixa pregunta que li feia aquest matí a lâalcalde, un barri des dâaquest punt de vista més conflictiu que no pas Gràcia? Pregunto.â?

La resposta de la representant va ser molt clara i va trencar les expectatives del director dâEls matins: âNo, jo penso que Gràcia té més conflictes que Sants.â?

Després dâaquesta intervenció, el presentador del programa es va donar per vençut i va enunciar les paraules amb què hem començat aquest text: âLa veritat és que veig que entre vosaltres hi ha bastants menys conflictes del que sâha volgut presentarâ?.


Comptat i debatut, el debat havia mostrat la inconsistència de la construcció periodística de les festes alternatives que hem analitzat en aquest text. Quedava clar que aquesta construcció no es basava en fets sinó en uns apriorismes ideològics. Fins i tot, no sâhavia complert lâexpectativa que el debat pogués acabar sent âun intercanvi dâexabruptesâ?, una prova més que de la manca de fonament dâuna construcció periodística que partia de la premissa que existia un enfrontament entre âveïns i veïnesâ? i âalternatiusâ?.

Reflexió final
Talment com una nena o nen que han trencat un vidre jugant a futbol diuen âsâha trencat el vidreâ? i no pas âhe trencat el vidreâ?, Josep Cuní va optar per amagar la seva responsabilitat directa en lâestigmatització de les festes alternatives darrera una estructura impersonal (âsâha volgut presentarâ?), una de les finalitats de qual és precisament fer desaparèixer lâagent de lâacció en el discurs i, de retruc, en la percepció de la realitat. Fixem-nos també Cuní usa el verb modal âvolerâ?, que implica una intenció clara per part de lâagent a lâhora de presentar aquesta imatge estigmatitzadora.


Per què no reconeixia el seu error i assumia les seves responsabilitats? Ãs obvi que segurament hi ha moltes raons que ho expliquen, com ara determinats posicionaments polítics i ideològics, però volem apuntar-ne una que sovint no es té en compte: en un context en què la (des)informació sâha convertit essencialment en una mercaderia, un o una periodista, sobretot si pertany a lâelit mediàtica, no sâequivoca mai per definició. Si els i les periodistes i els mèdia on treballen haguessin de reconèixer els constants errors en què incorren, tant pel que fa a la manera com enfoquen determinades temàtiques com quant a la dades que els serveixen per construir una notícia, soscavarien la seva credibilitat i, per tant, la seva âcotitzacióâ? o âposicióâ? en el camp periodístic. Per aquesta raó, no resulta sorprenent que la fe dâerrates dels diaris no sigui res més que un conjunt de nimietats, que per exercir el dret de rèplica calgui recórrer als tribunals, sobretot si es pertany a col·lectius estigmatitzats i/o criminalitzats, o que els anomenats defensors dels lectors es comportin més aviat com a defensors dels mitjans i/o obviïn les queixes que poden afectar greument la credibilitat del diari per al qual treballen.

Llibertat.cat 15.09.08

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Qui ha volgut presentar una imatge d'enfrontament entre "els veïns" i les Festes Alternatives?
16 set 2008
bona feina!
Sindicat