Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
[BOL?VIA] Genocidi a Pando
15 set 2008
L'article explica i contextualitza els esdeveniments que han succeït els darrers dies al Departament bolivià de Pando.

[Traduït per La Fàbrica]
Genocidio-en-Pando-final-web.jpg
Pando és un dels departaments de Bolívia. És al nord del país, a la frontera amb Perú i el Brasil. El desembre de 2005, es va escollir per primer cop el prefecte del Departament, igual que a la resta del país, ja que abans era designat pel president de la República. El guanyador va ser Leopoldo Fernández, que va obtenir 9.958 vots, un avantatge de 428 vots respecte al seu principal adversari. L'adversari va denunciar frau electoral, però no es va comprovar. En qualsevol cas, aquests 9.958 ciutadans de Pando van cometre un gran error: havien lliurat la prefectura a un genocida.


Els seus antecedents ja podien advertir la població d'aquest error. La carrera política la va iniciar amb el dictador Hugo Banzer Suárez durant la dècada dels 70. Va ser funcionari públic durant la dictadura de García Mesa (militar que va convertir la Presidència de la República en una agència del narcotràfic), que actualment purga la màxima pena a Bolívia (30 anys sense dret a indult) pels crims comesos durant el seu període de govern. La carrera política de Fernández va continuar durant les dictadures de Celso Torrelio (1980-1981) i Guido Vildoso (1981-1982).


Durant aquest període va començar a acumular la seva fortuna. Gràcies als favors d'aquests dictadors, a la seva actitud autoritària i a la fortuna obtinguda va rebre el sobrenom del "cacic" al Departament de Pando. Quan va començar la democràcia a Bolívia (1985), Fernández es va reciclar en el partit de Banzer (ADN) per a accedir a càrrecs públics i ampliar la seva fortuna. Va ser diputat i senador pel departament de Pando, i quan Hugo Banzer va accedir a la Presidència (1997-2001) en una aliança amb tots els partits de dreta (perquè tot just va obtenir el 22% dels vots), va participar al gabinet ministerial com a ministre de Govern i va ser Prefecte. Durant aquesta gestió va començar una violenta repressió contra indígenes i camperols a Bolívia, que van provocar desenes de morts. De tot plegat sempre es va responsabilitzar Hugo Banzer, que no va pagar els seus delictes perquè va morir de càncer el 2001. Amb la mort d'aquest trist personatge, el seu partit es va desmembrar.


El 2005 es van convocar Eleccions Generals i de Prefectes. I tota la dreta es va unir al voltant de l'agrupació ciutadana PODEMOS per plantar cara a la candidatura de Evo Morales. Novament el "cacic" es va reciclar en aquesta agrupació política per a presentar-se al càrrec de prefecte de Pando. L'eix de la campanya va ser reclamar autonomia per aquest departament. Aquesta va ser la línia que va seguir la dreta als departaments de Tarija, Beni, Santa Cruz i Pando.


Una cop al càrrec, es va aliar amb tots els prefectes de dreta per començar una campanya política violenta, destinada a enderrocar al primer president indígena de Bolívia. La fase final d'aquest complot estava prevista pel mes de setembre de 2008 amb la presa violenta d'institucions públiques, la desobediència civil, intents de cop d'estat i, finalment, la divisió del país entre els departaments dominats per la dreta i aquells on Evo Morales té més suport; un pla articulat, finançat i maniobrat per l'Ambaixada dels Estats Units a Bolívia. Tot i això, la popularitat del President Evo Morales ha anat augmentant de manera gradual als departaments inicialment opositors, i per tant van considerar que aquest setembre tenien última oportunitat.


El pla es va iniciar amb força a través de grups paramilitars, però no han pogut aconseguir el suport de la població civil. S'han ocupat empreses i institucions públiques, a més d'organitzacions camperoles, indígenes i ONG, amb saquejos i incendis inclosos. La població ha decidit no donar suport aquestes mesures. Al contrari, han causat indignació i l'aixecament de diferents sectors, que han decidit resistir el pla colpista i secesionista. El primer aixecament contra els paramilitars es va produir a Tarija, el segon a Pando.


La ira del "cacic" no s'ha fet esperar i ha enviat paramilitars i sicaris brasilers per exterminar la població camperola i indígena que s'ha atrevit a oposar-se al cop d'estat. L'ordre era clara: exterminar la població camperola del departament. L'aeroport de la ciutat de Cobija (capital de Pando) estava pres, i ni l'exèrcit ni la policia podien rebre reforços. Durant dos dies s'ha viscut el terror de la persecució, la tortura i l'assassinat de camperols i indígenes del departament. Les xifres oficials parlen de 30 morts, les estimacions arriben fins a 80. Entre les víctimes hi ha dones embarassades, ancians i nens. Els camperols van ser assassinats per l'esquena mentre s'escapolien dins la selva o creuaven rius nedant per escapar-se.. Els van enterrar en fosses comunes o els van llençar al riu. Segons relats de la població camperola i indígena que va sobreviure, les tortures que han patit han estat trets d'armes de foc a les extremitats, els han tallat orelles i llengües, els han donat cops, han hagut de veure com mataven els seus fills...


Finalment, l'exèrcit ha aconseguit recuperar l'aeroport, després que el president Evo Morales dictés estat de setge en tot el departament i que aconseguís enviar reforços per evitar que la massacre continuï. Ara que s'ha recuperat el control de la ciutat, comença la recerca dels cossos i caldrà iniciar les investigacions del que ha passat. El prefecte de Pando ha fugit al Brasil i probablement les properes hores apareixerà a Washington, juntament amb l'expresident de Bolívia, el genocida, Gonzalo Sánchez de Lozada. Allà rebrà la deguda protecció de l'imperi assassí.


El "cacic" (sobrenom que rebia) ha deixat de ser-lo; avui i per a sempre és el "Carnisser de Pando". Un més dels tants que hi ha i hi ha hagut a l'Amèrica Llatina, impulsats per l'imperialisme. Però a Pando ja ha començat la lluita per llibertat dels pobles, per eradicar a tots els genocides del continent o, almenys, reunir-los tots als Estats Units.



---



PER SABER-NE MÉS:

http://abi.bo/

http://www.bolpress.com/

http://bolivia.indymedia.org/

http://www.abpnoticias.com/

http://www.rebelion.org/seccion.php?id=10
Mira també:
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=387&Itemid=1

This work is in the public domain
Sindicat