Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme : pobles i cultures vs poder i estats
Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
05 set 2008
La societat catalana es troba en un estat de rebombori ideològic i mediàtic
que revela una efervescència política en sectors socials importants, una
efervescència que si se sap endegar adequadament pot portar a un avanç
important de la lluita per l’autodeterminació i la independència. Per a això
caldrà que portem a terme amb rigor, constància i tenacitat, la nostra
acció.
En primer lloc, haurem d’esforçar-nos, doncs, per destriar amb el màxim
de precisió quines són les nostres tasques en aquest moment.
7.1 Quina ruptura independentista?

Com ja sabem, la Ruptura Democràtica per la Independència és una acció
de tipus tàctic que es congria en un moment determinat per mitjà de l’acció
conjunta de sectors socials molt diversos. Aquests diferents sectors
responen a interessos socials molt diversificats i s’identifiquen amb ideologies
força variades; i per això tendiran a defensar models de societat
diferents i probablement divergents o contradictoris.
Aquesta diversitat ideològica i política no vol pas dir, però, que totes les
propostes propugnades pels diferents sectors siguin igualment possibles:
la República democràtica, popular i federativa acumula el màxim de suport
social i és la que és socialment més aplicable, cosa que no vol pas dir, tanmateix,
que sigui la que tingui per força més possibilitats de manifestar-se
públicament, a causa del pes que les ideologies liberals tenen —i tindran
probablement encara durant un cert temps— al si de la societat catalana,
com a conseqüència de llur influència social i dels instruments informatius
que són controlats per aquests sectors socialment dominants.
La forma que prengui l’estat català independent depèn, doncs, de manera
molt important de l’abast que les forces populars hagin aconseguit al
si de la societat catalana en el moment de la ruptura.
Esquerra Independentista tingui un pes important en aquest procés. Això
vol dir implicar-se a fons en els moviments amplis per la ruptura independentista
i exercir al seu si una influència progressivament important.

7.2 Quina lluita ideològica?

Des del punt de vista ideològic, darrerament s’han produït diferents fenòmens
polítics remarcables que convé que ens esforcem per a analitzar, per
tal d’aclarir quines han de ser les tasques ideològiques principals a curt
termini:
— D’una banda, és un fet observable l’existència d’una crisi seriosa de
l’autonomisme.
— I, d’altra banda, es pot constatar que està prenent forma cada dia amb
més solidesa, un sector lliberal, en la lluita per l’autodeterminació i
la independència
Pel que fa a la crisi de l’autonomisme, cal dir que és tan seriosa que
s’intenta disfressar de diverses maneres. Els autonomistes s’esforcen, per
exemple, per presentar-la com una crisi de catalanisme; per això hi ha algunes
forces regionalistes que ara no paren de parlar de «refundació del
catalanisme». Des de l’Esquerra Independentista diem clarament que la
situació actual no mostra una altra cosa que una crisi de l’autonomisme; i
que l’única sortida a aquesta crisi és superar els referents autonomistes i
encaminant directament la lluita per la independència.
Ha arribat l’hora, doncs, de portar a terme un combat frontal contra
l’autonomisme. No hem de deixar que es refaci còmodament, no hem de
permetre que recuperi fàcilment credibilitat social. Cal acular l’autonomisme
a tot arreu on sigui possible plantar-hi cara, mostrant la inanitat de
voler mantenir el nostre «encaix» al si de l’Estat espanyol. Totes les opcions
que es puguin prendre en el sentit d’aquest encaix (autonomia, federalisme,
etc.) són propostes periclitades. L’única sortida és la independència
i des de l’Esquerra Independentista ho hem de propagar a tot arreu.
L’èxit futur de la proposta independentista depèn en molt bona part de la
força i l’amplitud d’aquest combat frontal contra l’autonomisme ja des
d’ara i a tot arreu.
En general l’Esquerra Independentista, que s’ha mantingut massa sovint
en àrees d’acció i de propaganda aïllades de la vida social, no té gaire pràctica
en el combat de les idees, no sap combatre prou les opcions autonomistes en els fòrums de debat de la vida quotidiana, és a dir, els fòrums que
situen fora dels nostres cercles immediats. És per això que hem de fer un
esforç per tal que cada dia més militants del nostre moviment incorporin
com una pràctica política habitual la crítica i el debat adreçats a combatre
les polítiques i les propostes de l’autonomisme. El combat contra la figura
del rei dut a terme durant la tardor del 2007 és un bon exemple de
lluita contra l’autonomisme i l’espanyolisme disputant-li l’espai públic,
tal com han posat de manifest les reaccions que s’han produït entorn
d’aquesta mobilització.
D’altra banda, com hem de tractar el fenomen de l’emergència de sectors
liberals que es mostren obertament a favor de la independència? Des de
l’Esquerra Independentista les respostes no han estat fins ara gaire elaborades.
La majoria de sectors «passen de tot» perquè no conceben tenir res
a veure amb aquests sectors, o bé fan simples maniobres puntuals d’aproximació
(porten un «independentista liberal» en una conferència, li demanen
una col•laboració en una revista, etc.). El tractament d’aquest fenomen
ha de ser més sòlid i permanent, a la nostra manera de veure, perquè un
tractament insuficient pot portar a un desplaçament de l’orientació de la
lluita independentista cap a posicionaments que converteixin el moviment
que s’ha anat construint al llarg d’una vintena llarga d’anys en una alternativa
domesticable o fàcilment assimilable.
En aquest sentit és molt important en aquest camp no defugir tampoc el
debat polític. L’alternativa de l’Esquerra Independentista ha de quedar,
doncs, en cada cas, ben clara i definida. En aquests moments és essencial
que els partits orgànicament catalans que han estat apostant de manera
continuada i a fons per l’autonomisme o el federalisme (CiU, ERC) no
puguin endegar maniobres conjunturals (amb el nom de «Fulls de Ruta» o
«Refundació del catalanisme») per a continuar la seva mateixa política d’encaix
amb Espanya per mitjà de les seves actuacions ostentosament contradictòries,
com ho són el fet de donar la direcció del govern del Principat de
Catalunya a un partit espanyolitzador (ERC), o diferents operacions de
reflotament de la via estatutària per mitjà de pactes vergonyants (CiU).
Cal mostrar que defensar l’Autodeterminació i emprendre sincerament
el camí cap a la Independència demana, sobretot d’aquests partits que
s’omplen la boca de la defensa de la nació catalana però que es troben
empantanegats a fons en les inèrcies de la política institucional del règim
actual, una ruptura amb els hàbits generalitzats al si de la casta política,
fonamentats en pràctiques enganyoses i clientelars que han esdevingut
habituals en les forces institucionals del règim parlamentari monàrquic
espanyol que patim. Crear un moviment nou de caire rupturista exigeix
una ruptura amb aquest passat.
En resum, de cara al conjunt de l’Esquerra Independentista, per molt
que la inèrcia pugui portar el nostre entorn a refugiar-se en els nostres
guetos defensius, si volem que la lluita independentista avanci, convé que
tota l’Esquerra Independentista s’apliqui en una doble línia de treball de
cara al conjunt de la societat:
— D’una banda, que intensifiqui el debat, la lluita ideològica i la mobilització
contra l’autonomisme, l’Estat monàrquic i els seus símbols.
— I, d’altra banda, cal anar emplaçant les opcions liberals al si de
l’independentisme i el «sobiranisme», mostrant-ne les contradiccions.
Cal que davant els qui es proclamen independentistes però
que es manifesten com a «anticomunistes» o «pro-capitalistes»,
per exemple, encara que disfressin sovint les posicions amb formulacions
que es presenten com a «neutrals», quedi en evidència
l’error que representa la manca d’arrelament social, tant per la
reducció del suport que pot patir l’independentisme si adoptava
majoritàriament aquestes posicions, com perquè la manca d’una
perspectiva prou definida deixaria la sensibilitat independentista,
que dia a dia es va estenent socialment, sense un horitzó engrescador
i aglutinador.


7.3 Quines estructures d’organització?


La necessitat d’enfortir l’Esquerra Independentista en la conjuntura actual
és imperiosa. La construcció de la Unitat Popular com a expressió política
de masses del nostre moviment (és a dir, que pugui aglutinar l’Esquerra
Independentista organitzada i tots els sectors socials en lluita per
l’alliberament social i nacional i també el seu entorn de simpatitzants) és,
doncs, cada dia un objectiu més necessari i urgent.
En aquest sentit, cal tenir molt clar que la Unitat Popular només es
pot construir a partir d’experiències socials àmplies i immerses en la
lluita política quotidiana. La Unitat Popular només es pot construir de
manera sòlida i seriosa a partir de la confluència de la tasca de les CUP
arrelades arreu del territori. La creació de la Unitat Popular no es podrà
construir per mitjà de simples experiments de coordinació que impliquin
únicament la militància d’algunes organitzacions de l’Esquerra Independentista.
Quin paper correspon, doncs, a les organitzacions de l’Esquerra Independentista
actuals? Fins ara hem observat dos nivells d’organització en
procés de desenvolupament:
D’una banda, tenim el nivell socialment més estès: és el que hem
definit com a Ruptura Democràtica per la Independència. Aquesta
ruptura es va articulant actualment al voltant de la defensa del dret
d’autodeterminació (o del dret de decidir, com se l’ha estat denominant
darrerament, amb un llenguatge socialment més entenedor). La
Plataforma pel Dret de Decidir representa en aquest moment el marc
polític on conflueixen els sectors més clarament disposats a avançar
d’una manera col•lectiva i participativa en el camí d’aquesta ruptura
fonamental. I l’Esquerra Independentista ha de fer sentir la seva influència
en aquest àmbit d’una manera més clara que no ho ha fet
fins ara.
— D’altra banda, hi ha el nivell de la Unitat Popular que hem esmentat
més amunt, que representa políticament l’acumulació de forces propi
de l’Esquerra Independentista, i que parteix socialment de l’aglutinació
de les classes populars organitzades i en lluita per l’alliberament
nacional i social alhora.
Es tracta de dos processos que cal que es desenvolupin en paral•lel, tant
si volem que tingui lloc la Ruptura Independentista (i en aquest cas, cal
que la Plataforma pel Dret de Decidir —o l’organisme equivalent— vagi
clarificant les seves posicions de ruptura i compti amb el suport de totes i
tots els independentistes dels sectors més diversos), com si volem que la
Ruptura Independentista prengui la forma representativa dels interessos
de les classes populars, és a dir, de República democràtica, popular i federativa
(i en aquest cas, és imprescindible comptar amb una Unitat Popular
estructurada i amb capacitat d’influència social més enllà de l’estricta militància
de les organitzacions de l’Esquerra Independentista actuals).


7.4 Funcions específiques de l’Esquerra Independentista


Les organitzacions de l’Esquerra Independentista actuals, si realment volen
treballar per l’avanç de la lluita pels seus objectius nacionals i socials,
a més de continuar impulsant les mobilitzacions populars, han d’implicarse
a fons en la tasca d’activar la lluita ideològica en els nivells que hem
assenyalat (impedint la regeneració de l’autonomisme i disputant l’espai
social al liberalisme) i han de treballar per a reforçar els dos nivells d’organització
fonamentals (el de Ruptura Democràtica per la Independencia;
i la pròpia alternativa social i nacional, la Unitat Popular).
És una evidència que per a impulsar totes aquestes tasques caldria comptar
amb una estructura estratègica extremament potent formada pel conjuntde les organitzacions amb capacitat de tipus estratègic actualment desenvolupades.
Avançar cap a la unitat (ni que sigui de planificació de tasques
i d’activitats) dels partits i organitzacions polítiques actuals és, doncs, un
objectiu imprescindible. Una unitat estratègica no s’hauria de confondre
tampoc amb una coordinadora juvenil d’agitació i propaganda, per molt
activa que pugui arribar a ser. Cal una dinàmica unitària que sigui capaç
de fixar de manera raonada un desplegament polític de masses amb capacitat
de planificació i de decisió de tipus estratègic, és a dir, amb perspectiva
àmplia d’acord amb les necessitats polítiques i socials del moviment
independentista en el seu conjunt, tenint en compte l’evolució dels nivells
diversos de sensibilització i de consciència política de les classes populars
catalanes.
Mira també:
http://www.mdt.cat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
06 set 2008
a part de fer manifestos i comunicats feu alguna cosa més???

Dubto que algú us faci cas si només us dediqueu a predicar, la veritat...
mdt: dissoleu-vos ja!
06 set 2008
nefast, retòrica ancorada en el mateix model de moviment de sempre, avui en dia inviable i desfassat i el que és pitjor, una pràctica reformista infumable, com es pot tenir la caradura de parlar de combatre ideològicament l'autonomisme quan des de l'autoanomenat mdt es reforça la PDD oficia, la que convoca aquest diumenge un acte en defensa de l'Estatut.

I què han de saber de la Unitat Popular o de les lluites socials gent que no participa en cap lluita més enllà del rebedor de casa? un grup que dedica tota la seva activitat política a les maniobres guarres com les que han servit per rebentar la PDD o a intoxicar i atacar altres independentistes (només cal veure la campanya de merda i intoxicació contra els altres membres de la PDD que han 'desplegat' recentment)? han de tenir molta puta jeta per parlar d'aïllament social, aquests desgraciats!

Foteu pena, sou un llast per al moviment, dissoleu-vos ja!
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
06 set 2008
"Quan la PDD vagi clarificant la seva posició"... molt rupturista la defensa de l'estatut de la Moncloa, ja es veu, teniu el peu al coll als partidaris de la 'casa gran' i de la regenració de l'autonomisme, gran estrategs!

com sempre que la realitat no els espatlli les seves estratègies i la seva 'alta política'... ja li fotran el mort a un altre quan tornin a fracassar

aneu solets a fer el ridícul i deixeu en pau a l'independentisme, paràsits
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
06 set 2008
LâMDT no sâadhereix a lâacte de la PDD del dia 7 de setembre
i reclama fer un pas endavant


LâMDT no sâadhereix a lâacte organitzat per la PDD a Barcelona el dia 7 de setembre vinent perquè considera que, tot i la defensa genèrica del dret de decidir que sâhi fa, es manté en una vella dinàmica de âpeix al coveâ? ja superada, com ho és la via dels Estatuts dâautonomia, que la PDD mateixa assegura que ja està depassada.

LâMDT és del parer que ja no es pot continuar amb les ambigüitats de limitar-se a demanar simplement âun bon finançamentâ?, o a defensar com a referent democràtic un Estatut dâAutonomia que està mancat de suport popular i de legitimitat nacional.

LâMDT reclama, en la declaració recent del seu Comitè Nacional, que es faci un pas endavant i que la dinàmica de la PDD superi el discurs excessivament pendent dels estaments institucionals i es fonamenti, dâuna banda, en el debat obert entorn de les formes de govern necessàries per a la superació dels Estatuts; i dâaltra banda, en lâorganització dâestructures territorials autònomes de les institucions.

Secretariat Nacional de lâMDT
Països Catalans, 3 de setembre de 2008



Cal passar a lâofensiva. Fem realitat lâexercici del dret de decidir

La reclamació del dret de decidir és cada dia un objectiu assumit per una part més important de la societat catalana. Un cop sâha fet també més i més clara la necessitat dâunitat en defensa dâaquest dret, i la voluntat de defensar la lliure determinació de la nació catalana contra tota mena de restriccions i exaccions, considerem que el conjunt del poble català i les seves organitzacions més representatives en la defensa dels drets nacionals, haurien de fer, a partir dâaquest 11 de setembre vinent, un pas endavant tot passant a fer realitat el dret de decidir, traduint així els principis generals al terreny de la política efectiva.

Per això, assumint la nostra responsabilitat en aquest aspecte de la conjuntura política actual, i concebent la nostra reflexió dins la lògica política de la defensa del Dret de Decidir pròpia de la PDD i de les entitats que coordina, proposem al conjunt de les organitzacions, entitats i partits defensors dâaquest dret colâ¢lectiu la dinamització dâuna nova embranzida per a lâexercici efectiu del dret de decidir, a partir dâuns primers compromisos com els següents:

1- La denúncia explícita de la via dels Estatuts dâAutonomia com un camí sense sortida i obsolet. I la necessitat de desenvolupar noves sortides polítiques a aquest atzucac.

2- El compromís per a la promoció de consultes populars sobre qüestions que afecten la nostra vida col·lectiva en diferents àmbits i continguts (social, econòmic, cultural, polític, de determinació nacional etc.) en les diferents institucions arreu dels Països Catalans (consells municipals, consells comarcals, parlaments regionals, etc.), com a via per al desplegament social del dret dâautodeterminació.

3- El compromís per a la dinamització dâuna crida a la comunitat internacional perquè proveeixi garanties per al respecte a les diferents expressions de la nostra voluntat col·lectiva.

4 â El compromís per la creació i la potenciació de nuclis territorials de la PDD, dâacord amb la rellevància que han adquirit amb els nous estatuts aprovats per la plataforma el passat 15 de juny. La territorialització arreu dels Països Catalans és imprescindible si es vol crear un veritable Moviment Popular per lâAutodeterminació capaç de prendre la iniciativa i anar més enllà dels interessos dels partits del sistema.

5- La promoció arreu del país de debats públics i generalitzats entorn de la forma de govern de què ens hem de dotar davant el fracàs de les autonomies. En aquests debats lâMDT defensarà la República independent dels Països Catalans, com a opció més vàlida per a la conjuntura actual i més representativa dels interessos populars, entenent que, per a lâMDT, el dret a decidir implica també el dret de les classes populars catalanes a decidir sobre quines són les prioritats i les finalitats de lâactivitat econòmica.

Fem, doncs, una crida al conjunt de les organitzacions sobiranistes i independentistes, i a totes les persones i col·lectius respectuosos dels drets democràtics individuals i col·lectius, perquè a partir dâaquest 11 de setembre endeguin una nova etapa que ens permeti començar el camí per a fer efectiu lâexercici del dret de decidir.

PROU RESTRICCIONS, PROU RENÃNCIES!
ARA DECIDIM !

Comitè Nacional del Moviment de Defensa de la Terra
Països Catalans, 24 dâagost del 2008
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
06 set 2008
No sóc precisament de la seva corda ni estic d'acord amb el plantejament de moviment que fan, així com d'algunes conclusions qu treuen respecte les funcions que hauria de fer la CUP, etc.; en aquest sentit, em sento molt més representat per la visió que aposta per un moviment on tots els agents tinguin un pes en la decissió, etc.

Ara bé, és d'agrair i s'ha de reconèixer com a positiu el fet de presentar una proposta, que serveix per clarificar que volen, i a partir d'aquí, jutjar en que estem d'acord i en que no. Penso que totes les organitzacions estratègiques de l'EI haurien de clarificar les seves propostes, Endavant ja ho ha fet parcialment, almenys pel que fa les CUP, però falta concretar més quin model voldria (per on van els trets, segur que estic molt més dacord, però fa falta concretar més una proposta).

Ah, i això no és ni un manifest ni un comunicat, sinó un fragment d'un opuscle. A vegades és més productius parar-se a pensar "que fer" que no participar en multitud de reunions polítiques o de plataformes sense un rumb clar, sense valorar totes aquelles lluites que no acaben en victòria que hem fet malament. I ho diu algú que se n'ha menjat moltes d'aquestes .
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
06 set 2008
foteu pena!
L'UNIC REFERENT POLITIC DE L'EI ES ENDAVANT!
MDT A FER LA MA! NO SOU NINGU!
JA N'HI HA PROU DE ESCALAR PER CARRECS DE PODER!

visca la cnei!
I L'UNITAT POPULAR ( ENDAVANT MAULETS CAJEI SEPC ALERTASOLIDARIA!)
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
06 set 2008
ha parlat l'avanguarda, amén.

La vostra estratègia M-L, ja la van intentar tots els partits comunistes clàssics fins als 80' fracassant. Ja us heu cargat una plataforma de masses com al PDD, no us cargueu un projecte innovador, transformador i de base com les CUPs.

La vostra estratègia a part de caduca, no és ni revolucionària. Si voleu jugar a l'electoralisme, als grans mítings, i als discursets generalistes pireu-vos a ERC, i aconseguireu poltrona abans!
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
06 set 2008
catalanet: subnormal o madero?
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
06 set 2008
Endavant i Cajei necessiteu màrtirs per sobreviure. Molt parlar de revolució si sou de casa bona, i quan us feu grandets passeu de tot i voteu ciu.
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
07 set 2008
Ni cas a tots els maderos que corren per aquí, que tot sigui dit de passada, no ho fan massa bé. Es curiós, es nota força quan un que parla és algú de l'EI o almenys proper que sap unamica i quan directament són mossos, com en "Jaumet" o el "catalanet".Si us plau, senyors agents, una mica més de competència, que els hi estem pagant els sous
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
07 set 2008
M'agrada que em digui Mosso. Quanta ignorància i poques ganes d'assolir veritablement la Independència
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
07 set 2008
l'MDT està intentant fer-se amb les CUP per portar-les a l'ostracisme i al fracàs al que els senyors de l'MDT estan tant acostumats.
Marxeu de LES CUP. No volem "avantguarda" política com vosaltres (així us autodefiniu).
Curiosament els que volen portar LES CUP cap a un partit "dels de sempre" son els que no han tret cap bon resultat al seu municipi.
Feu feina al carrer i menys elitisme i prepotència.
Endavant LES CUP, endavant l'EI. Mori LA CUP.
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
07 set 2008
Ja se sap, qui no té feina el gat pentina. Aquests de l'MDT es pensen que juguen al Lemmings.
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
08 set 2008
sou tots uns reformistes. Anarquia o barbarie
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
08 set 2008
N'estic fart del anarquistes, per cert, encara en queden??
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
08 set 2008
N'estic fart del anarquistes, per cert, encara en queden??
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
08 set 2008
Visca l'MDT
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
08 set 2008
Hi ha un problema, i és l'únic que té ideològs és l'MDT.

Tot el que he fet fins ara sota el nom d'Endavant, ideològicament ha estat parit per l'MDT i això us empreya.

L'MDT marca el camí, i per desgràcia en algunes ocasions ha de fer la també el paper de dolent, ja que si ni avui estariem pitjor que l'any 1977

Heu de reconéixer la tasca de l'MDT.

A l'MDT l'únic que vol és assolir la Independència
i a vosaltres us emprenya, ja que us creiu que aquest camí és un joc de criatures
Re: Reptes actuals de l'Esquerra Independentista
08 set 2008
Crec que actualment ja hi ha ideolegs competents dins les CUP, Endavant i la CAJEI amb prou competencia i coneixements.

L'MDT seguramnt peca de creure sempre que és l'ideoleg, fet que el provoca alguns cops agafar un paper i analitzar una realitat partint d'una base falsa, i és la seva posició dins l'EI i l'estructura de l'EI.
Quan erres en l'analisi de la realitat, erres en l'estrategia.
Sindicat Terrassa