Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
L'església del mar (novel·la)
per Antoni Ferret	05 set 2008
«L’església del mar», d’Ildefonso Falcones, és un llibre que s’ha de llegir, de cara a la cultura catalana. Seria un error pensar que la construcció de l’església de Santa Maria del Mar és «el» tema del llibre. No pas: és «un» dels temes, potser el més important. És una novel•la històrica, que descriu com era la vida a Catalunya al segle XIV. Els costums, les relacions socials, la cultura i les condicions de vida. Per això és d’obligat coneixement. Primer de tot advertirem sobre els seus errors. L’anomenat «dret de cuixa», dret del senyor feudal a passar la primera nit amb la núvia del pagès, no consta històricament que es practiqués. La Història ens diu que els senyors feudals «pretenien tenir» aquest dret, en funció dels Usatges, però que no l’aplicaven. Per tant és un error que la novel•la el presenti com una cosa corrent. Tampoc la descripció de l’assalt al barri jueu con a reacció davant la pesta és ben certa. Avalots n’hi hagué. Però un assalt durant dies al barri dels jueus, amb centenars de morts, desgraciadament sí que es va donar, però no pas l’any 1348, com diu la novel•la, sinó l’any 1391, amb motiu d’una crisi econòmica. Ara: l’error més horrorós és el de la pàgina 447, quan diu: «El dret de ferma d’espoli forçada, pel qual el senyor pot jaure amb la núvia en la seva primera nit». És una desgraciada confusió. La «ferma d’espoli forçada» era el pagament que el pagès havia de fer al senyor a canvi de la seva autorització o firma perquè el pagès pogués hipotecar les terres. I el dret a passar la primera nit amb la núvia es deia «dret de cuixa», com ja hem dit i del qual ja hem explicat que era purament teòric. Sí que era cert i practicat el «dret de didatge»: obligació de la muller del pagès que estigués criant a criar el fill del senyor, amb preferència sobre el seu. Molts pagesos, efectivament, estaven sotmesos a la jurisdicció feudal. Però no sols a això, sinó a tota una colla d’obligacions abusives, anomenades «mals usos». I per sobre de tot, no podien anar-se’n del mas i de la terra que conreaven, sense el permís del senyor, i pagant... I tot pagès que en fugís podia ser detingut i obligat a tornar-hi. D’això se’n deia «pagès de remença». Els barcelonins, entre altres, eren lliures d’aquestes servituds. Barcelona era una illa de llibertat, i tot aquell fugitiu que hi arribava i hi vivia un any i un dia obtenia la llibertat de ciutadà. Però alerta!, a Barcelona no hi havia remences, però sí que hi havia esclaus. Fins i tot un artesà en podia tenir (si els podia comprar). I els esclaus podien ser maltractats... Anem pel tema de l’església. El barri de Ribera (situat entre Via Laietana i Pg. de Sant Joan i entre carrer Princesa i el mar) havia crescut i s’havia enriquit. El carrer Montcada reunia (i reuneix) una bona colla de palaus. L’església romànica se’ls havia fet petita i calia fer-ne una altra, de gòtica, més gran. Però Barcelona tenia en construcció la catedral, que s’emportava tots els recursos. I la gent del barri de Ribera, nobles i ciutadans, van decidir fer-se, ells tots sols, la seva església. Aquesta va ser feta amb tota la il•lusió de la gent d’un barri. I amb tota la il•lusió de la devoció a Maria, mare de Crist, en la seva advocació de santa Maria de la Mar. I respectant profundament aquesta il•lusió popular, cal dir que llàstima de tants esforços per fer un edifici tan desmesuradament alt i tan desmesuradament esplèndid. Una gran obra d’art, sí, però que no calia tant per a una església de barri. Cal dir que els protagonistes de la novel•la prescindeixen bastant de Déu, i, en canvi, tenen una devoció extraordinària a Maria. I en la novel•la hi apareixen els problemes de l’escassesa de menjar quan, amb motiu d’una guerra naval, es bloquejava la importació de gra. I la trista sort que esperava a una dona si era sorpresa en adulteri (només la dona). I l’hostilitat que el poble sentia pels jueus i la discriminació i la crueltat que aquests patien. I com, al crit de «Via fora», tots el barcelonins acudien amb les armes a defensar la ciutat. I, naturalment, la pesta, la horrorosa pesta bubònica. I la seva terrible mortaldat. Però de manera simplificada, perquè la novel•la ens presenta la pesta l’any 1348, però en realitat es va reproduir el 1349 i, de forma decreixent, alguns anys següents, a cada estiu. També hi surt la guerra, amb tota la seva irracionalitat i les seves seqüeles. I com els pares «casaven» les filles, i les feien desgraciades. I com la situació econòmica de les persones podia donar un tomb si hi havia adversitats, i quina era la sort que esperava l’arruïnat en alguns casos. I com el rei, per ser el rei, et casava amb qui no volies. I com era la vida dels matrimonis fets per interès. I la misogínia... Els conceptes que hi havia sobre la preterició de la dona. I com l’Església hi col•laborava ensenyant-ho en les seves escoles. Les úniques que hi havia. En fi... també hi surten en detall els mètodes superodiosos de la Inquisició. Ara bé: segons la Història, la Inquisició del segle XIV era tova en comparació de la dels segles XV i XVI, molt més dura. I és molt probable que la manera com la caracteritza la novel•la sigui més pròpia de la Inquisició futura del segle XV. (La Inquisició es va fundar al segle XII per perseguir els moviments albigés i valdès. Al segle XIV i bona part del XV, segons l’opinió dels historiadors, la institució «vegetava». Però a finals del segle XV, per voluntat dels Reis Catòlics, es va reformular i enfortir per perseguir judaïtzants i moriscos, i més tard protestants.) Finalment, la novel•la reflecteix com els diners (molts diners) podien condicionar l’actuació de les més altes autoritats. A part d’aquest rerefons, l’argument també és apassionant. Llegiu-la, que obtindreu una bona dosi de cultura històrica catalana. Antoni Ferret http://www.moviments.net/aferret
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more