Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
Pilotes de goma i cas Vilaró, bon article
21 ago 2008
[Publicat a l'Avui i dedicat al Carles]

Bales de trajectòria erràtica: el sorprenent cas Vilaró
De vegades les bales tenen trajectòries especialment controvertides. La bala de la discòrdia que als EUA el 1963 va matar el president Kennedy és, tal vegada, la més famosa. Tant que la polèmica encara segueix viva. A Catalunya un objecte volador, durant els disturbis posteriors a la victòria de la selecció espanyola, va impactar en lâabdomen del cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Xavier Vilaró.

El comandament policial fou ingressat a l'UCI i sotmès a una complicada operació en la qual li van extirpar la melsa. Durant cinc dies, lâAjuntament va ocultar lâincident i això va donar peu a multitud de conjectures. Una polèmica preestiuenca amb tots els ingredients d'un fulletó: querelles contra els cronistes, pugnes inflamades entre partits i detectius i meuques incloses. I és que encobrir o silenciar alguna informació incomoda per part dels poders públics gairebé sempre minva la credibilitat, fins i tot en una societat democràtica, de les versions oficials.

El major atemptat terrorista perpetrat en territori europeu, el 11-M, i l'ocultació durant tres dies de la seva autoria per part del govern del PP encara és a la memòria colâ¢lectiva d'una ciutadania que va haver de reivindicar al carrer el seu dret legítim a saber.

En el cas Vilaró, al final seâns va dir que el misteriós objecte volador era, ni més ni menys, un projectil de goma disparat per la pròpia policia catalana. O sigui, una espècie de bala perduda del foc amic. Més enllà de tot el rebombori mediàtic i la major o menor consistència de la versió oficial, persisteix un interrogant sense respondre: per quin motiu es podria voler sostreure al coneixement de lâopinió pública un esdeveniment tan singular?

El comandament policial no es va amagar darrere subterfugis o dispenses acovardides. Va assegurar que ho va fer âi ho tornaria ferâ âper lleialtat al sistemaâ?. Un vassallatge que es deu més a interessos corporatius que a un sistema definit com democràtic i de dret. La portaveu municipal, Assumpta Escarp, en canvi, va al·ludir al respecte a la âintimitatâ? de l'afectat que, no obstant, no era un agent qualsevol, sinó el propi cap policial de la Guàrdia Urbana de servei i en exercici dâuna funció publica.

Aquests arguments semblen obeir més aviat a una vella temptació predemocràtica que pretén excloure les actuacions policials de la crítica i el debat polític. El dret a la informació i a la veritat fou ràpidament sacrificat per un discutible sentit de raó dâEstat. Això resulta especialment greu quan la pròpia identitat de la víctima âel comandament que codirigia el dispositiu policialâ dissipa qualsevol dubte sobre l'arbitrarietat i el descontrol que va presidir lâactuació. La qüestió central de la controvèrsia, no obstant això, hauria de ser una altra: ¿resulta admissible lâús dâuns projectils que poden superar els 250 quilòmetres per hora i que amenacen greument la integritat física, no ja del cap de la policia, sinó de qualsevol persona?

Les associacions de drets humans porten temps reclamant un debat ampli sobre l'ús d'aquesta i altres armes policials. El 2005 l'ús no autoritzat de les porres extensibles per part de la Guàrdia Civil va causar la mort d'un agricultor a la caserna de Roquetas de Mar. Dos anys més tard, algunes unitats dels Mossos van adquirir les temibles pistoles Taser, que havien causat desenes de morts en el continent nord-americà, com la d'un polonès en un aeroport canadenc. El mateix any va entrar en escena el punxó anomenat Kubotan, utilitzat sense autorització pels antidisturbis catalans en el cos a cos d'una manifestació a Barcelona.

Els riscos dâaquests ginys són evidents. Instruccions internes recents âla 4/2008 i la 5/2008â aprovades pel govern català ja han prohibit el Kubotan i la pistola elèctrica. En el cas de les escopetes antiavalots i les pilotes de goma, el balanç del darrer any a l'Estat espanyol és preocupant: 60 persones hospitalitzades i 4 que han perdut un ull. Els seus efectes fins i tot poden ser letals, com ho ha sigut en diverses ocasions. En la majoria dels països europeus ja estan prohibides i s'han substituït per mètodes a priori menys contundents. En l'Estat espanyol, en canvi, encara avui formen part de l'equip reglamentari de les unitats antidisturbis dels cossos policials estatals i autonòmics.

Res dâaixò té que veure amb ideal normatiu dâun Estat de dret en què la gestió de lâordre públic exigeix un ús estrictament regulat i controlat de la força. A més del desplegament dels mitjans o tècniques dissuasius que siguin el menys lesives possible. La lleialtat al sistema, o si és prefereix, als principis que el sistema assegura defensar, exigeixen no tancar en fals incidents com el de Xavier Vilaró. Ell ha estat, segurament, la víctima més insigne d'una pilota de goma. Esperem que sigui la darrera.

A Carles Guillot

Jaume Asens és vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi dâAdvocats de Barcelona.
Gerardo Pisarello és professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Pilotes de goma i cas Vilaró, bon article
21 ago 2008
Vilaró, Vilaró....


Cas Vilaró: algunes boques que no poden silenciar

http://www.llibertat.cat/content/view/3400/1/

El Cas Vilaró encara cueja. I no pas pel fet que la premsa en parli, sinó precisament per l'emmudiment generalitzat de la casta periodística. I pel silenci de la classe política, coneixedora a la perfecció d'una versió diferent de l'oficial que corre de boca en boca als despatxos o als mòbils. La presentació d'una querella per part de l'Ajuntament de Barcelona i pel cap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró contra diversos mitjans de comunicació i el consens polític per posar terra damunt del cas han tancat la porta a qualsevol informació que aportés llum a un misteriós succés sobre el qual pesa l'amenaça de l'anatema.


Per descomptat l'amenaça sobre els qui divulguessin una altra informació que l'oficial no han estat només les querelles interposades contra alguns periodistes i responsables dels mitjans, sinó sobretot l'evident xantatge d'anul·lar els contractes comercials de propaganda institucional, de la qual alguns mitjans tant depenen. El resultat ha estat que qualsevol referència a la investigació del cas s'ha articulat des de la justificació, sense furgar més en un cas ple de contradiccions (com ja van posar de manifest Vilaweb.cat o La Directa).

Com a conseqüència de la campanya d'intimidació institucional el "Cas Vilaró" va passar a "Cas Escarp", de la mateixa manera que el terme 'prostitució' es va evaporar de la notícia inicial a diversos mitjans (Com ara en el cas de la informació elaborada per e-notícies.cat, en què el titular va canviar de 'El cap de la Guàrdia Urbana, de putes?' per l'eufemisme 'en una casa de barrets?' en només unes hores.). La justificació, la desviació de la notícia o la desaparició del centre d'atenció són massa sovint recursos de l'autocensura, la malaltia congènita dels professionals del periodisme actual, agreujada en aquest cas per les amenaces contra qualsevol informació "no oficial".

Però el "Cas Vilaró" encara cueja. I corre la brama, entre polítics, periodistes i altres coneixedors del tema, que la versió oficial encobreix uns fets que inevitablement s'acabaran destapant. Un assumpte que cou entre alguns responsables sabedors de les circumstàncies que van portar el cap de la Guàrdia Urbana a l'hospital.

És força simptomàtic que als fòrums policials (per exemple, el de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que es va tancar just en esclatar la rocambolesca història per evitar que es fessin públiques algunes opinions sobre el cas) la percepció dels agents que hi intervenen és d'incredulitat i, sobretot, de denúncia de la discriminació pel fet que el cas afectava un càrrec policial i no pas un simple agent.

El Cas Vilaró recorda molt, salvant el temps, al procés judicial contra el periodista Josep M. Huertas Claveria ara fa 33 anys. El seu article "Vida erótica subterránea", sobre els burdells regentats per vídues de militars espanyols, el va portar a la presó . Convé recordar un dels actes de processament contra Huertas Claveria: "La mencionada frase, pudiera constituir un presunto delito de injuria de los que por cualquier medio de publicidad, ofendan clara o encubiertamente a los Ejércitos o Instituciones Militares (...)". La diferència substancial és que aleshores, malgrat la Dictadura, els companys periodistes s'hi van solidaritzar. Una solidaritat impensable avui en dia en un gremi immunitzat davant el tancament de diaris o la tortura i empresonament de periodistes a l'Estat espanyol.

Potser durant el que resta d'estiu s'aclariran alguns clarobscurs sobre aquest tema. En qualsevol cas, i parafrasejant Bertolt Brecht, aquells periodistes que han claudicat en les seves funcions d'investigar i d'informar, però també en el cas dels responsables polítics que han contribuït a posar terra al damunt del cas, en un futur hauran de ser previsors. Perquè qui no comparteixi
Re: Pilotes de goma i cas Vilaró, bon article
21 ago 2008
ctive Internet connections (servers and established)
Proto Recv-Q Send-Q Local Address Foreign Address State
tcp 0 0 localhost:5038 *:* LISTEN
tcp 0 0 *:sieve *:* LISTEN
tcp 0 0 localhost:ipp *:* LISTEN
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:59217 213-155-154-64.cust:www ESTABLISHED
tcp 1 1 mo6nio9-desktop.l:48258 phillyimc.org:www LAST_ACK
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:36334 236.201.169.194.pri:www TIME_WAIT
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:33628 213-155-154-83.cust:www ESTABLISHED
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:59216 213-155-154-64.cust:www ESTABLISHED
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:46971 www.arsys.es:www ESTABLISHED
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:33631 213-155-154-83.cust:www ESTABLISHED
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:33632 213-155-154-83.cust:www ESTABLISHED
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:33629 213-155-154-83.cust:www ESTABLISHED
tcp 0 0 mo6nio9-desktop.l:59218 213-155-154-64.cust:www ESTABLISHED
quin lio
21 ago 2008
pues jo no crec la versió oficial. però tampoc entenc pk vilaró s'inventa precisament lo de la pilota de goma. podria haver-se muntat una altre historia, com per exemple un problema amb esvalotadors. encara que tambe és cert que s'arriscava més a que descobrissin que era fals en aquest cas. una pilota, en canvi, és més difícil de provar que no el va impactar.en tot cas, que la versió oficial sigui la de la pilota no deixa de ser una bona noticia per plantejar, com en l'article, el debat sobre la prohibició de tal arma i l'arbitrarietat de les actuacions policials.
Re: Pilotes de goma i cas Vilaró, bon article
22 ago 2008
La professionalització dels mossos d'esquadra...
La millor policia europea...
Una policia de qualitat...
Kubotan...
Taser...
Mètodes de tortura mesurats al mil·límetre...

Tot això ha de rebentar, i espero que ho faci contra ells. Hauríeu de veure les noves generacions de mossos que entren (no és difícil, és anar a la porta d'una escola d'oposicions) 1000 cada any... que ens està passant
Re: Pilotes de goma i cas Vilaró, bon article
22 ago 2008
Ahir de matinada anant a pillar el bus vaig veure un mosso d'aquests de 2x2 amb uniforme de batalla (amb la boina, encara era d'hora) tot sol a Travessera de Gràcia mirant-se encuriosit durant força estona l'aparador d'una immobiliària. Llàstima no dur una càmera de fotos, la imatge era molt gràfica.

És clar, amb el que cobren per repartir hòsties...
carles
25 ago 2008
bon artícle¡ s'hauria d'aprofitar el context del cas vilaró per exigir una investigació del cas carles. és un escandol que l'assumpte s'arxivés.hauriem de posar sobre la taula el seu cas pk no torni a passa més.
Re: Pilotes de goma i cas Vilaró, bon article
25 ago 2008
que paso con carles?
Re: Pilotes de goma i cas Vilaró, bon article
27 ago 2008
Res de Taser?, res de pilotes de goma?, res de defenses policials?....
Que jo sapiga aquestes "armes" son NO letals.
Que voleu? que la policia repeleixi agresions amb armes de foc com fan a l´Africa?
En els cursos de manipulacio de pistoles electriques TASER es veuen els policies disparantse els uns als altres i ningu mort.
Per un cop de puny mal donat pots matar a algú? si, es normal que aixó passi? no!!!
Ens agradi o no la policia esta per garantir drets i llibertats i tots els que hem estat a segons quines manis sabem que hi ha gent que no fa cas a les bones paraules i destrossen tot el que sels posa per davant, posant en perill a la resta de la gent que camina trankilament pel carrer.
Aquesta gent que agredeix a la policia com les han de repelir? a cops de puny o amb armes de foc?
Perque segons es proposa a l´article no hi hauria d´haber terme mitg oi?
Un altre tema...
Les ferides que presentava Vilaró no tenen res a veure amb l´impacte d´una pilota de goma.
Desde quan una pilota de goma deixa ferides per tot el cos?
Jo he patit l´impacte d´alguna pilota y no te res a veure amb les imatges que es mostraren.
No siguem ignorants i informem-nos abans d´escriure aquest tipus d´articles.
Re: Pilotes de goma i cas Vilaró, bon article
27 ago 2008
O sigui,
treiem les pilotes de goma a la policia i treiem les ampolles de xibeca, totxanes i tot allo que es pugui llençar als manifestants.
Ambdos bandols despullats enmitg de via laietana.
Segur que així veiem uns enfrontaments proporcionats no? ;-)
Realment creieu que amb els sous de mossos poden comprarse una casa al barri de Gracia? Segurament estaria flipant al comprobar la sort que tenen el moviment okupa de viure a cases que valen milions d´euros.
Sindicat