Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
La meva opinió sobre què és i què hauria de ser una assemblea de facultat
per Joan Gil Oliveras (Assemblea de Polítiques i Sociologia UAB i membre de l'AEP) Correu-e: jgoflash_1@hotmail.com Telèfon: 93 847 03 03	04 jul 2008
I què és una Assemblea? Breu exposició del què és o del que hauria de ser. Valoració personal de la nostra assemblea, EXEMPLE DEL QUE HAURIA DE SER I GENERALMENT ÉS A TOTES LES FACULTATS.
Tal i com diu el Bloc de la Assemblea de Polítiques, les Assembles d'Estudiants de les Facultats de la UAB coordinades a la CAF-UAB, són "el mitjà pel qual diverses persones s'apleguen per deliberar diferents temes i arribar a un consens. Aquesta forma d'organització es caracteritza per la seva horitzontalitat, és a dir, no hi ha una jerarquia, ni líders, per tant tots els membres de l'assemblea tenen el mateix poder de decisió i intervenció. D'igual manera no existeixen grups de pressió (partit, sindicats) ni representants (en tot cas, portaveu de l'assemblea per a moments puntuals) ja que tothom que hi participa ho fa a títol individual i pel simple fet de ser estudiant. Ni les tendències polítiques, ni el lloc de procedència condicionen l'entrada dels i les estudiats a l'assemblea i això és el que dóna el caràcter tan obert, ampli i diversitat que caracteritza les assembles de facultat. El tipus de participació és la principal diferència entre els models de democràcia (representativa i participativa) i la de l'assemblea, sent aquesta última l'única manera en la que cada persona pot exposar i/o defensar idees o propostes per arribar a un resultat on totes i tots s'hi pugin sentir còmodes. D'aquesta manera s'evita prendre les decisions per votació, ja que, sempre que hi ha votació és un grup (el majoritari) el que s'imposa sobre l'altre (el minoritari). Per tant, s'ha d'intentar prendre les decisions per consens: exposant els punts de vista, discutint-los fent propostes i estant disposades a que aquestes pugin ser rebutjades, canviades o modificades fins a poder ser acceptades per tothom i que tots i totes ens ho puguem sentir nostre. Perquè aquest consens sigui real no podem deixar que altres opinin per nosaltres, és necessària la implicació de totes les persones que hi participem, cal expressar la nostra opinió, tant de rebuig com d'acceptació, els nostres dubtes, crítiques o propostes. Seguint aquest model d'organització, aproximadament l'any 1991, a causa de l'augment de les taxes de la universitat, un grup d'estudiants es van aplegar per tal de fer front a aquest increment desmesurat tant dels serveis com dels crèdits universitaris. A partir d'aquí, es van consolidar diferents assemblees a diverses facultats amb una lluita comuna i més amplia; la defensa de la universitat pública i per fer front a totes les agressions (tinguin el nom que tinguin; “Consejo de Universidades�, LOU, Procés de Bolonya, ...) que des de ja fa molts anys està patint l'ensenyament públic: model de gestió privat, més competència, retallada de la poca democràcia que hi ha a la universitat, increment de les taxes, finançament priva del sistema de beques,privatitzacions dels serveis, intervenció privada en el control dels estudis, manca de recursos per a la docència, la investigació o equipaments, dificultat de compaginar els estudis amb el món laboral i un llarg etcètera. A partir d'aquí, cada assemblea de facultat ha anat tirant endavant diferents campanyes i lluites segons la voluntat, les possibilitats i les necessitats dels seus membres. Una de les lluites, que des del principi i fins l'actualitat, han tractat les assemblees, la qual ha originat molts debats, és la participació de les assemblees en els òrgans de representació de la universitat i el reconeixement per part de les institucions de l'assemblea com a màxim òrgan de representació dels i les estudiants. Tot i que ara per ara tota la representació estudiantil de la facultat als òrgans de govern són membres de l'assemblea, es feia política de cadires buides per la manca de reconeixement de les institucions universitàries com a vies vàlides per dur a terme les nostres lluites. A més a més, la Universitat no reconeix dins els seus estatuts la legitimació de l'assemblea de facultat com a màxim òrgan de representació de les estudiants, en canvi, sembla que qui si que té legitimitat és un rector elegit només pel 2% dels estudiants. Actualment la nostra forma d'organització és mitjançant el treball a partir de comissions, fet que facilita el treball dins l'assemblea. En el cas concret de l'aplicació de l'EEES (Procés de Bolonya) la comissió encarregada va fomentar un debat que va donar lloc a un dossier de conclusions i estratègies en què es van fomentar les lluites consegüents com ara la coordinació amb altres assembles de facultat (a través de la Coordinadora d'Assemblees de Facultat, CAF) o les reivindicacions contra el pla pilot. D'altra banda treballem amb la resta d'Universitats a través de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa d'una Universitat Pública. En conclusió, l'assemblea és el lloc de trobada, de discussió i de pressa de decisions però hem de ser conscients que la feina de l'assemblea no s'acaba en aquestes trobades setmanals o quinzenals sinó que és necessària la implicació dels seus membres per a realitzar els actes, projectes, campanyes, difusió de problemàtiques i les diferents lluites que sorgeixen des de l'assemblea i que moltes vegades requereixen més tems. I és tot això el que dóna vida a l'assemblea." Això és el que en teoria hauria de ser, i en el que es treballa dia a dia a la nostra assemblea. Com vaig dir el primer dia, si algú surt de la Assemblea per coacció i per tant es demostra que no és representativa ni oberta, jo m'aniré de la Assemblea i seré el primer a criticar que realment no funciona el model assembleari a la nostra Assemblea. No obstant això, això mai ha passat i continuo defensant aquest model de democràcia participativa i actiu. Fa uns anys hi havia mala maror a la Assemblea, a la gent se la feia fora per entrar amb un Pin de la República, però ara això no passa. Un dels problemes amb els quals ens trobem és que la Assemblea s'acaba convertint al meu entendre en la "dictadura dels activats i dels actius". No tothom hi pot ser present a la Assemblea, els de tarda estan oblidats - i jo anava de tardes i ho sé, tan la institució com la assemblea passa de nosaltres - i altres qüestions a les quals no hi podem fer res (personals, etc.) Com tota teoria posada a la pràctica és imperfecte, que com és oberta continua sent igualment democràtica, legítima i representativa. El que tampoc m'agrada és enganyar al personal, tothom té la seva opinió personal però hi ha blocs hegemònics - com a tot arreu hi ha postures i opinions semblants i distants - i per tant, es creen "grups de pressió" dintre de la pròpia assemblea amb votacions - ja que no sempre funciona el tema del consens - ja que també alguns/es estem alienats en certs sindicats d'estudiants amb certa corrent i certes formes de fer i de ser (i de pensar). Això és diversitat però "ordenada" o dividida en grups. No és pas dolent, tots estem influenciats per la societat, i per grups d'opinió; no ens enganyéssim pas. En algunes assembles uns o unes tenen el pes important alhora de decidir perquè la resta així ho deixen fer. Això no vol dir que sigui menys democràtica o horitzontal la Assemblea, sinó que hi ha persones que tenen cert prestigi personal o certa "autoritat moral" i que per tant, reben un reconeixement social que comporta "cert poder d'influència" per experiència, per opinió o en ocasions i per desgràcia - per oratòria i per demagògia (el problema de la democràcia). Les persones més actives tenen més "legitimitat" alhora d'opinar sobre què cal fer perquè elles sempre hi són presents i sempre s'ho "curren". Això no vol dir marginar la resta, cadascú com deia Marx "segons les seves capacitats, segons les seves necessitats". Les persones més actives porten normalment la veu cantant en una assemblea d'estudiants perquè tenen més coneixement de causa sobre els temes acadèmics i evidentment algú nou a la Assemblea no pot - o a vegades si i no és pas negatiu - exposar la seva opinió i creure que podrà convèncer la resta tot i ser un "iniciat" en el tema. La voluntat però de la nostra assemblea és que tothom hi participi, i que hi hagi un molt bon ambient, fins i tot amb els "anti-sistema" (la PEF). Cada persona és però, un món. I per tant, cada assemblea és diferent segons la gent que la forma part en aquell moment. No s'ha de generalitzar ni criminalitzar. S'ha de fer un anàlisi objectiu, jo només volia exposar això per explicar que tot i que la nostra assemblea és oberta, participativa, democràtica i representativa; és imperfecte. Cal doncs, primer saber perquè la PEF representa tants estudiants almenys pel que diuen les votacions a les eleccions fetes el Maig i entendre que cal fer perquè la nova gent de primer entri a la Assemblea on evidentment hi seran benvinguts/des. La nostra assemblea, a més, és molt autocrítica en si mateixa, personalment i col·lectivament; i això és molt bo, comporta perfecció. L'últim dia de la Assemblea varem fer valoracions, i autocrítica i va ser molt positiu. Varem extraure conclusions i varem reflexionar sobre les eleccions i el referèndum. La gent en general pensa com nosaltres, però no hi participa, i vota PEF. Què passa doncs? Què falla?
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more