Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: globalització neoliberal : immigració
L'expulsió d'immigrants. Un retrat racista d'Europa
per LQSomos Correu-e: lqsomos ARROBA googlegroups.com (no verificat!) Adreça: www.loquesomos.org	29 jun 2008
La ensoberbecida i bàrbara classe burgesa europea no està disposada que el moviment per la supervivència de la ‘nova plebe’ del segle XXI esclati en les seves pròpies fronteres i els embruti el jardí del seu edén
En la distribució del poder que l'imperialisme establix, a Europa sembla li segueix tocant el paper de productora i reproductora de la violència en el seu propi gueto. Ja no els és possible, ens referim als amos absoluts dels otorgadores de el ‘dret al treball’, seguir mantenint en peus que la democràcia occidental, la societat liberal i competitiva, la manera de producció capitalista i el prepotent progrés europeu, -model universal de Desenvolupament- siguin garants de benestar algun. Això és el que amb el llenguatge pervers de la raposa subjeu en la Directiva de tornada per a immigrants indocumentats recentment aprovada pels governants de la Unió Europea. En aquesta Institució, recordem-lo, a les treballadores i treballadors, subjectes als cada vegada més desempoderados Estats-nació que la conformen, no ens donen ni veu ni vot. Aquesta superestructura està pensada per a facilitar el domini i maneig dels moviments transnacionals del capital i per al control militaritzat dels seus interessos geoestratégicos, tot en el mateix paquet, ninguneando amb total descaro a les poblacions, que immobilitzades per a la presa de decisions directa, la viuen i perceben com la plebe percebia a la cort absolutista de l'Antic règim. No obstant això per a diferenciar-la d'aquella, el manteniment dels privilegis dels poders hegemónicos passa per l'abús de procediments polítics legitimats per l'ús escuálido, indirecte i censitario del vot en la urna. La ensoberbecida i bàrbara classe burgesa europea no està disposada que el moviment per la supervivència de la ‘nova plebe’ del segle XXI esclati en les seves pròpies fronteres i els embruti el jardí del seu edén. El dany col·lateral de la indústria postcolonial de la fam, visualitzat en les pasteres que solquen els mars que ens ‘separen’ d'Àfrica o en els aeroports sobremodernos d'occident per on transiten equatorians, colombians, argentins i altres gents ‘ètnicament’ incorrectes, no pot afectar al contingent de mà d'obra immigrant mínima necessària per a mantenir l'equilibri inestable entre despeses i ingressos en els capítols pressupostats per al benestar social, sempre a la baixa, reservat només per als ciutadans de la Unió Europea. Ja ens ho han advertit: perillen les pensions i els serveis d'assistència per a una societat en procés d'envelliment el creixement vegetatiu del qual no garanteix la seva reproducció. Immigrants si, però només els quals es considerin econòmicament necessaris. Els emigrants ja no es defineixen com persones amb dret a buscar millors condicions de vida en altres llocs, no, per res. Cal separar el gra de la palla perquè Europa deixi de ser ‘efecte cridada’ per als refugiats per causes econòmiques, les seves normatives fins a ara més flexibles respecte als drets civils i polítics, que han permès l'acolliment a persones sota la condició d'asilat o refugiat, han de deixar de ser-lo. Economia i ciutadania de ple dret es decreten com realitats excloents de l'esfera social i política Expulsar als ‘sense papers’, diuen, és necessari per al bé comú dels habitants del gueto europeu en el qual ja no caben més subjectes immigrants sol·licitants d'un treball com contrapartida a les seves necessitats d'asil humanitari. Se'ls confina i expulsada, no per temor a ser cridats exterminadores ‘pacífics’ dels ‘altres’ no europeus, com ha vingut fent-se després de la II Guerra Mundial amb l'extensió del Desenvolupament que va convertir per obligació a bona part d'Àsia, Àfrica sencera i Amèrica llatina en subdesenvolupats, no ens enganyem; aquesta qüestió els porta ja sense cura, el seu interès se centra a seguir sent capaços de controlar les forces de treball per a extreure'ns les plusvàlues amb les quals seguir mantenint en peus l'estructura del sistema capitalista, abaratint al màxim el cost de la mà d'obra interna/externa a la Unión buscant l'enfrontament, la col·lisió entre poblacions i fent augmentar l'atur. El pànic de la nostra actual classe dirigent europea li ve de saber-se encara menys poderosa del que la situació de concentració de capitals requereix per a seguir augmentant el seu nivell de beneficis. Les guerres pel control del que ens queda de l'energia petroli, clau per al funcionament eficaç i eficient de tots els sectors econòmics, no corren a favor de l'Europa del capital i de la guerra, de moment. El domini i extermini nord-americà sobre L'Iraq continua. El manteniment del camp de concentració a Guantánamo legitima la creació d'altres més democràtics, al cap i a la fi aquesta és la lliçó impartida a Europa amb la intervenció de l'OTAN a Iugoslàvia. Totes i tots sofrim el adelgazamiento cada vegada major de drets al que ens veiem sotmesos en els hospitals, centres de salut, escoles, oficines d'ocupació... que molt lluny els governs de plantejar-nos un ús equitatiu dels ‘despeses’ públics, els transformen en ingressos per a fins exclusivament privades, quan no, desviats per a fins militars, és a dir, mantenir els exèrcits al servei ‘humanitari’ de la guerra. Ja no és necessari disfressar les privatitzacions dels sectors públics amb el discurs de la liberalització de les economies nacionals per a afavorir el creixement de les mateixes. En Espanya, el nostre país, queda una mica per liberalitzar? Ara ja fins als centres escolars públics surten a subhasta en els ajuntaments per a ser comprats per la indústria del coneixement per al mercat sense cap tipus d'embut.(1) I el més greu és que estan convençuts que per mitjà de la globalització reactivaran l'economia local i mundial. Les teories keynesianas que van explicar l'estat del benestar s'han anat pel mateix albelló que l'aigua de borrajas del promès benestar. Què queda al descobert? Doncs l'essència mateixa del sistema capitalista: la violència i la guerra. En els temps del nazisme, abans que se'ls anés la mà en exterminis massius, les consecuencias de la crisi de la transició de la República de Weimar al tercer Reich van ser silenciades amb l'engegada de mecanismes de política cultural i de propaganda que va acabar tenint ampli respatller popular. Consistien a netejar els carrers de captaires i vagabunds que enlletgien la imatge d'un Reich, estat pur i complet, un Estat en el qual els alemanys poguessin reconstruir els seus senyals d'identitat sobre la base dels enemics interiors, que havien de passar a custòdia preventiva de l'Estat en camps de concentració per considerar-se'ls elements antisociales. Després del debilitamiento dels feixismes, a la paraula democràcia se li va sumar l'adjectiu d'occidental, doncs l'oriental va ser convertida en el nou enemic intern d'Europa sota pena de contravenir la doctrina Truman, que ja sabem @deixar<3> caure amb total llibertat les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. A partir de llavors Europa viu encastillada en la seva occidentalismo que no ha volgut veure, ni que vegem, ni saber, ni que sapiguem gens del que passa després de les seves fronteres. En aquest gueto en el qual vivim els ciutadans de l'espai Schengen vénen fabricant-se falses i perilloses imatges de nosaltres mateixos sobre la base d'un enemic intern, els immigrants, (abans era la URSS o Xina) que contribuïxen a ocultar que tant dintre com fora tenim totes les treballadores i treballadors interessos comuns, tracten d'impedir, però amb més sofisticats i efectius mecanismes de control social (educar en la por i soltar llast amb exposicions universals o lligues de futbol) que es desenvolupi consciència de solidaritat entre les classes treballadores. Aquest és la fi que persegueix aquesta Directiva Europea. És una eina més de control del món occidental blanc, minoria mundial per cert, per a aplicar-la sobre la resta de persones categoritzades negativament amb altre color, és a dir, ens imposen el llenguatge del racisme i la xenofòbia, de l'estigma, la separació i l'enfrontament Mentre, el poder polític absolutista de la Unió Europea es reserva el dret a seguir exterminant democràticament a mitjà termini, dintre i fora d'Europa i a la vista de tots, als immigrants indocumentats, que són criminals per no dur paper. El capital, demostrat està, no reconeix fronteres. És per això que les classes treballadores som de tots els llocs on ens guanyem la vida, per molt que els Estats-nació ens obliguin a significar una nacionalitat en el passaport. I per això és que també anteposem la nostra solidaritat als seus desitjos d'explotar-nos fins a la mort. Lliuri'ns la nostra intel·ligència de les elucidaciones dels intel·lectuals orgànics amb contractes blindats que segueixen afirmant que la lluita de classes no és sagnant, que és possible una redistribució de la plusvàlua explotada, que les ONGs equilibren les desigualtats, que altre capitalisme és possible, que no hi ha tantes diferències entre l'esquerra i la dreta, que hi ha oportunitats de vida per a tots, que, que, que... menteixen com bellacos per temor al poder i la força de les aliances de classe transoceàniques. Des de la seva altra riba de la vida amb jardí, amb treballador de contingent que l'hi cuidi i rètol de “cura amb el gos!�, senten una por atroç que es descobreixi que, encara que a l'ombra del privilegi, ells són també habitants del gueto, subordinats a cantar una o altra cançó, depenent de la redistribució del poder que des del centre del capital es cuini, lògicament per a treure la millor tallada en l'escenari imperialista mundial, que els obliga a produir i reconduir paraments per a la indústria de la informació i la comunicació pels vells rumbs ideològics del feixisme, remozados amb vacuas terminologies per a seguir justificant que qui paga, mana. Al cap i a la fi -ens repeteixen amb verí en la llengua- cobrem un salari més alt que els immigrants, als quals cal controlar, classificar i numerar, perquè no és molt convenient mossegar la mà de qui et dóna per a mejar, perquè nosaltres, els fills d'Europa, estem menys explotats. En síntesis, aquesta caterva de esquiroles de la solidaritat, convida als europeus a sentir-se fills putativos d'Adolf Eichmann sense remordiments en la consciència. Si compartim el convenciment que cap ésser humà és il·legal, la denúncia de la connivència mediàtica amb qui posen en funcionament els mitjans per a la tornada dels immigrants, mètode indirecte de pràctiques genocides, no ha de bastar-nos. Qui decreten la legalitat o il·legalitat humana són els enemics de la humanitat mateixa, als quals, no ha de cabre-nos dubte alguna, cal combatre amb totes les nostres forces. Ens va la vida i el futur en això. LQSomos. Beatriz Martínez Ramírez. Juny de 2008. (1) El Col·legi “Miguel �ngel Blanco�, de l'Àlber, resultat de la participació i lluita dels seus veïns per tenir una escola pública en el seu poble, ha estat venut a un entitat privada per l'Ajuntament i la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid ho suprimeix de la relació de centres públics. Els alumnes ‘es transfereixen’ directament a un centre de titularitat privada amb concert educatiu. Els llocs de treball se suprimeixen. Març/abril de 2008 . (2) Imagén de Manuel Menchén Ozaita
Mira també: http://www.loquesomos.org/lacalle/Migracion/Eldelitodelamigracion.htm http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/BeatrizMartinez.htm
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more