Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: criminalització i repressió
Salut i República
per LQSomos	16 jun 2008
Avui encara tinc les oïdes i els ulls plens d'altre concert, el de memòria, reconeixement i afecte que es tributo a vells lluitadors i represaliados antifranquistes que s'obstinen a rejovenir amb cada abraçada.
Mentre les orenetes que anuncien la imparable arribada de l'estiu em distreuen de l'estridència de les campanes “digitals� d'aquest cura mal veí que ha omplert un “barri obrer� de comunions i banderitas espanyoles, he d'interrompre per un moment el concert de litúrgia i tañido per a cura i orquestra, per a indignar-me per l'estúpida presència en les pàgines del diari dels més rancis i indecorosos personatges d'obligat empleno per imperatiu “social�. Es casa Briatore, aquest fulano de disseny que destaca de la seva obra “artística� el posseir una escuderia de “Fórmula 1�. Al costat d'ell, l'insult a la raó i a la intel·ligència del somriure hipòcrita de José María Aznar i la seva senyora Botella, i com teló de fons els seus amics de fatigues: Berlusconi, Fernando Alonso, Fabio Capello, models, modistes, futbolistes i tota aquesta comparsa que ens ha fet entendre que el món és impossible sense Benetton i Armani. Però avui no em fan gràcia les seves ridícules bofonades, ni les del cura que segueix fotent amb la campanita, avui encara tinc les oïdes i els ulls plens d'altre concert, el de memòria, reconeixement i afecte que es tributo a vells lluitadors i represaliados antifranquistes que s'obstinen a rejovenir amb cada abraçada. Ja el divendres em va tocar compartir taula amb dues d'ells en “La Cerve� vallecana, després de l'emotiva presentació en “Muga� del llibre de Salvador Cava sobre els guerrillers de Llevant i Aragó: Eulalio Barroso “Rodet� que presumia de memòria cantant íntegre l'himne guerriller, i Pedro Alcorisa, que amb els seus 87 anys i el seu bastó s'obstinava en “ficar-me minuts� quan intentava acompanyar-lo a l'excusat per endimoniada escala en picat. Un sopar ple de “follet�, i no per l'alcohol, que en aquests maleïts temps de “carnet per punts� no hi ha qui s'atreveixi a fer dos brindis per la República sense por de convertir-se en delinqüent. Allí estaven els de “La Gavilla Verd�, Iñaki i uns quants “LQSomos�, “l'autor� Salvador donant mostra en la distància curta de la seva importància documental, Pedreño, pioner forista de la memòria, analític i sintètic que temperava amb mà destra opinions més joves de raons immediates, i uns quants d'aquí i d'allà en ampli ventall de sensibilitats, que ens sentíem orgulls per un minut de les nostres petites “batalles� i de compartir taula i estovalles per qui es van jugar la vida per aplanar un camí de futur perquè un dia uns republicans del tercer mil·lenni poguessin sopar junts públicament en un règim monàrquic. Això si, parlamentari i democràtic encara que es confongui l'interès amb la justícia. Que ompli de dolor l'absència dels quals sobrats motius tenen per a caminar junts fins al Parlament per a dignificar lluitadors tan generosos. Altres més joves i menys prostituïts seran els quals ens aleccionen; voluntaris de “Rivas� capaços de servir una paella amb llàgrimes d'emoció, i de demanar la càmera fotogràfica al pare “recadero� per a perpetuar el moment que el temps s'encarregarà de convertir en història. Altres fotos juvenils com aquelles que habiten el llibre de Salvador, dels quals en un temps van ser homes i dones joves que van captivar amb el seu entusiasme a la primavera republicana. Sense temps per a la treva ni per a la migdiada, sense digerir la paella ni la xaranga pachanguera (que juro contractar un dia per a contrarestar al cura), els duem a Carabanchel, que més semblava que volíem acabar amb ells en vegada homenatjar-los, i el que no va ser capaç de provocar el cansament a punt va estar d'assolir-lo l'emoció, perquè a aquell escenari de Vistalegre, el que de vegades àdhuc és plaça de bous, es van pujar mil veus dels més incondicionals artistes per a viure els textos dels inasistentes. Em van emocionar els de José Luis Sampedro, com sempre, la veu trencada de Juan Diego, el llanço rockero de Miguel Ríos, la presència discreta i imprescindible d'�lvaro de Lluna, l'eixerida Natalia Dicenta aixecant al cel el dit justicier, i aquest incontenible crit de “Salut i República� d'Ana Otero proclamant la seva condició republicana més enllà de la ficció. Per això avui no puc tolerar a aquests fantoches mercantilistas que somriuen estúpidament sota els seus pamelas i tocats. Avui no puc tolerar-los perquè ahir, una gent més “vella� i més jove van assolir emocionar-me en moments de tan manifesta insensibilitat. Dels uns i dels altres m'assec orgullós, als primers agraït i reconfortado per tan generós desvetllament, dels segons, expectante per qui de forma tan espontània han estat capaces de recollir un testimoni del que s'ha oblidat alguna generació precedent. Fins i tot fins a per a una tercera que corrien entre les taules sense tenir molt clar àdhuc si Gervasio Porta era el cuiner que havia fet la apella, però que se sentien ofesos si els cridaves “republicanillos�. A tots ells una salutació de reconeixement. SALUT I REPUBLICA!!! LQSomos.Bartolome Salas . Juny de 2008.
Mira també: http://www.loquesomos.org http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/BartolomeSalas.htm
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more