Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Entrevista a Mercader-Garganté: 'O sumem esforços o seguiran esclafant-nos com fins ara'
15 mai 2008
Després de mesos de lluita continuada, de mobilitzacions multitudinàries, d’assemblees, de lluita obrera, d’anarcosindicalisme en la pràctica... els conductors i conductores del bus de Transposrts Metropolitans de Barcelona han aconseguit els dos dies de descans setmanal que reclamaven. Parlem amb Saturnino Mercader, president del Comitè d’Empresa, i amb Josep Garganté, els dos membre de la Secció Sindical de CGT a l’empresa i membres del Comitè de Descansos.
Aquesta és la versió completa de l'entrevista que publiquem en aquest "Catalunya" (http://revistacatalunya.cat/97.htm).
-Primer que res, ens agradaria ens expliquéssiu lâacord assolit i la valoració que en feu com a Comitè de Descansos.
-Mercader: Dintre de l'acord que va votar favorablement l'Assemblea del dia 15 d'abril el punt principal, sens dubte, va ser que per fi els conductors i les conductores podrem gaudir dels dos dies de descans a la setmana que reclamem. Aquests seran una realitat a partir de la signatura del Conveni, que es comença a negociar el 6 de maig.
Actualment treballem 7â04 hores de jornada mínima diària durant 251 dies a l'any, amb l'acord treballarem 7.24 hores durant 226 dies. Malgrat que amb l'acord s'aconsegueix una reducció de jornada anual de més de 100 hores, el nostre objectiu en la negociació de conveni continuarà sent deixar la jornada diària en 7.04.

-Què és això del Comitè de Descansos?
-Mercader: Vist el paper claudicant que tenien la majoria de delegats del Comitè d'Empresa d'autobusos es va pensar a crear un comitè al marge, en el qual participessin els delegats conductors que realment estiguessin per aconseguir els dos dies de descans. De seguida, ens vam adonar que aquest nou comitè, al qual vam posar el nom de Comitè de Descansos, calia obrir-lo a tota la plantilla de conductors i conductores, el que el convertia en l'òrgan organitzador entre assemblea i assemblea.
El nostre Comitè de Descansos s'ha anat reunint durant tot el conflicte gairebé totes les setmanes, les reunions eren obertes i es feien en les cotxeres i en elles participaven fins a 50 companys i companyes. Cal assenyalar que la participació en el Comitè de Descansos sempre era a nivell individual, pel que era normal tenir postures diferents entre companys del mateix sindicat.

-Garganté: El Comitè de Descansos ha estat lâeina bàsica per poder superar la burocràcia sindical de CCOO i UGT. Fins llavors, i com a CGT, no havíem aconseguit mai trencar la influència dâaquests sindicalistes âbasuraâ. Unificant delegats sindicals de diferents sindicats, treient les sigles sindicals, deixant la porta oberta a tothom per entrar al Comitè de Descansos i buscant sempre la complicitat amb els treballadors les treballadores afiliades a CCOO i UGT sâha aconseguit escombrar a anys i anys de direcció sindical âmajoritàriaâ?.
A nivell sindical i per a qui vulgui entendre-ho, això té grans repercussions. Hem aconseguit ensenyar com es pot passar de fer un sindicalisme que només es lamenta de les trastades que fan els sindicalistes de CCOO i UGT a mostrar quina és lâeina per superar-los i aconseguir guanys laborals.
Si la CGT és realment una eina per al treballador o la treballadora i amb aquesta eina no és suficient per vèncer els còmplices de la patronal, llavors aquesta eina ha de servir per crear una eina més gran com a mitjà per superar a CCOO i UGT. I això sâha de fer treient-se les sigles sindicals i treballant colze amb colze amb altra gent que no comparteix la teva visió del món però que busca, igual que tu, una millora concreta.

-Seria una mica com el que la CGT quan era CNT demanava que es fes amb els Comitès dâEmpresa, no?, buidar-los de contingut...

-Mercader: El nostre Comitè d'Empresa fa molt temps que es va convetir en un òrgan burocràtic que no connecta amb la plantilla, un òrgan en el qual la majoria dels seus membres solament pensen a mantenir el seu propi estatus i per tant està clar que mai s'anaven a posar a lluitar realment per millorar les condicions laborals de la plantilla.
Davant aquesta situació i coincidint amb la creació del Comitè de Descansos i l'impuls que li vam donar al moviment assembleari i aprofitant que la suma de delegats de CGT amb els dâACTUB i un company que va abandonar el SIT vam poder agafar la presidència del Comitè d'Empresa per dâaquesta manera poder tenir controlat els seus moviments.
La realitat ha demostrat que la força l'hem tingut els treballadors en les assemblees que ha anat convocant el Comitè de Descansos, el que ha produït que els delegats del Comitè d'Empresa, uns molt a gust i uns altres per força, hem hagut de cedir la nostra representació directament als treballadors.

-Les i els conductors del bus heu protagonitzat una lluita que ningú no dubta a qualifiar dâexemplar, però no només per la victòria final sinó, sobretot, perquè heu conseguit el suport dâamplíssimes capes de població, de multitud de moviments socials...Com ha anat això?

-Mercader: El motiu de la nostra reivindicació: simplement demanar dos dies de descans a la setmana, ha creat una solidaritat cap a nosaltres per part de la gent. També la manera d'organitzar-nos i de mobilitzar-nos i el fet que ens hàgim hagut d'enfrontar a tot el poder real de la nostra ciutat (Ajuntament/Generalitat i partits polítics que els donen suport, Guàrdia Urbana, Mossos dâEsquadra, mitjans de comunicació mantinguts pel poder econòmic de la nostra ciutat, cúpules de CCOO i UGTâ¦.) ha generat un amplíssim moviment social solidari cap a nosaltres.
Crec que s'ha pogut demostrar que quan les reivindicacions dels treballadors són justes i aquestes són defensades pels propis treballadors de manera directa d'una forma decidida genera de manera espontània un moviment solidari impossible dâaturar.

-Garganté: En aquest sentit, podem dir que a difèrencia dâaltres vegades, vam ser els conductors i les conductores qui vam portar la davantera en el debat. Nosaltres vam posar sobre la taula el debat de la manca de descansos i la Direcció de TMB anava a remolc contestant el que nosaltres anàvem exposant. A diferència dâells, nosaltres parlem el llenguatge de la gent i ens era molt més fàcil fer arribar el nostre missatge, per tant, teníem molt de guanyat per arribar al cor de la gent.
Per un altre costat, amb la força de un miler llarg de conductors i conductores donant suport actiu a la lluita i el suport també actiu dâun alt nombre dâusuaris i usuàries ha fet possible diversificar els fronts per on atacàvem a la Direcció de TMB i a lâAjuntament. Vam poder cobrir el front mediàtic (diari âDos diesâ?, T-2Dies, etc.), el front intern (piquets informatius, passada de comptes als esquirols, etc.), el front econòmic (caixa de resistència, material per treure diners âsamarretes, DVD, etc.), el front serveis mínims abusius (treball legal i no legal), el front negociador (portant les decisions de les assemblees a la taula de negociació i portant les propostes de la patronal a lâassemblea), el front directiu (fent visible als directius que aquesta lluita tindria un preu personal per a tots i totes), etc. Tots els fronts eren importants i, per tant, tots sâhavien de cuidar igual.
Evidentment, tot això no hagués servit de res si no haguéssim tingut el suport actiu o passiu de tots i totes les vaguistes, que eren un nombre altíssim.

-Parlant de moviments socials, no només us han donat suport sinó que fins i tot sâha constituït una associació, Usuàries pels Dos Dies que us ha donat suport inondicional durant la vaga....

-Garganté: Lâallargament del conflicte ha fet possible que tota la feina que al principi es feia quasi de manera espontània, a poc a poc passés a organitzar-se millor i dâaquesta manera fos més efectiva. La creació dâUsuàries pels Dos dies va tancar la bretxa que ens volia obrir la Direcció i lâAjuntament per intentar posar en contra nostre als usuaris del bus de Barcelona. No només no ho van aconseguir, sinó que se li van crear tota una campanya de desobediència civil sobre lâalt preu del billet.

-La feina contrainformativa ha estat molt intensa, com sâha concretitzat?

-Mercader: Per poder desmuntar la informació esbiaixada que la Direcció de TMB feia arribar a la plantilla, des del Comitè de Descansos s'ha fet un enorme esforç per omplir les cotxeres amb fulles informatives en les quals s'informava realment del que estava passant a cada moment, a més s'ha mantingut un web actualitzat diàriament que ha estat consultat per moltíssims companys de dintre i fora de TMB.
Respecte a la informació destructiva que l'empresa i la premsa venuda ha anat abocant de cara a posar a la ciutadania contra nosaltres, hem intentat contrarestar els seus efectes a través d'una publicació titulada âDod diesâ?, de la qual hem fet tiratges de 60.000 exemplars i que hem pogut repartir per tota la ciutat de manera gratuïta gràcies a les aportacions que han fet les organitzacions que ens han estat donant suport.
A més de la revista, hem mantingut un programa de ràdio setmanal a Ràdio Contrabanda i hem anat enviant contínuament notes informatives que s'han anat estenent per tota la xarxa a una velocitat de vertigen.

-Garganté: En aquest sentit, i en relació a tots els fronts oberts, des del Comitè de Descansos sempre li dèiem a la gent a títol individual o com a col·lectiu que venien a donar-nos un cop de mà que podien fer el que creguessin oportú per ajudar-nos. Nosaltres no criticaríem les seves actuacions i esperàvem que ells no critiquessin les actuacions de gent que ens donava suport, però que potser no compartien els seus mètodes.
Dâaquesta manera, vam aconseguir que la solidaritat vers nosaltres passés per sobre de les diferents visions i mètodes de cada organització. Cada acció reforçava les accions dels altres. Aquí tots sumàvem, ningú no restava.

-I els atacs de la premsa burgesa (en tots els formats possibles) també ha estat dâantologia. No teníeu por en alguna de les vagues per la mala òstia utilitzada per alguns columnistes com els de âLa Vanguardiaâ??

-Garganté: Aquests atacs només reforçaven la plantilla, que veia com des dels grans mitjans de comunicació es deien mentides enormes sobre ells i elles.
A poc a poc, vam anar tocant portes de periodistes, directors de diaris, etc., per anar fent canviar el seu to. Evidentment, no posarien articles obertament a favor nostre, però sí que vam aconseguir que alguns ens consultessin si eren correctes les xifres de participació, la interpretació que feien dâun acord, etc.
Un exemple de com van anar canviant una mica es simbolitza en el fet que quan els parlàvem dels âesquirolsâ?, al principi quasi es mostraven emprenyats amb nosaltres per utilitzar aquesta paraula. A poc a poc, i en no variar nosaltres el to, eren ells els qui preguntaven âQuants esquirols hi ha hagut avui?â?. Era com si redescobrissin un llenguatge perdut...

-El paper de CCOO i UGT, com sempre, ha estat patètic. Sense recrear-vos-hi massa que si no ens diran que sempre ataquem els mateixos (malgrat sâho mereixin), ens podeu explicar com són vistos aquests âsindicalistesâ? per la resta de la plantilla?

-Garganté: Aquests sindicalistes han perdut molt de crèdit i és evident que això és un problema per a la Direcció, ja que no poden fer la feina per què existeixen, que és bàsicament que els treballadors i les treballadores traguin amb la merda que la patronal ens vol fer menjar.
Segurament, en els mesos futurs tractaran de guanyar terreny (sigui fent entrar nous treballadors amb el carnet sindical a la boca, sigui cedint millores en una negociació només amb ells, etc.). Ãs evident que en la negociació de Conveni futura no els enganxarem fora de joc com aquest cop amb les mateixes maneres, així que els haurem de tornar a sorpendre per deixar-los fora de combat.

-Hi ha qui diu que si heu guanyat ha estat perquè TMB és una empresa amb bona part dâaccionariat públic i que aquesta lluita és impracticable en una empresa privada. Creieu que tenen raó?

-Garganté: A Can Vies hi ha una pintada que diu alguna cosa com: âQui vol fer una cosa troba maneres, qui no vol fer res troba excusesâ?. A totes les empreses, siguin públiques o privades, els treballadors i les treballadores tenim pors. Por que marxi lâempresa, por que la privatitzin, por que et posin a la llista negra, por a no ser recolzat pels companys i les companyes. Només els qui arrisquen triomfen i això és el que hem fet nosaltres. Un grup important de companys vam assumir al començament dâaquesta lluita que podíem perdre la feina, que podíem ser detinguts o apallissats, que podíem acabar a la presó. A pesar de tot això, la il·lusió dâaconseguir una millora era superior a totes aquestes conseqüències. Quan tâestimes molt els teus companys companyes estàs disposat a això i a molt més.

-Durant la vaga també hi ha qui us ha acusat dâamagar les sigles sindicals. Què els podeu dir?

-Mercader: Si, això és veritat, fins i tot hem rebut critiques de la nostra pròpia organització. Nosaltres mai no hem ocultat la nostra afiliació sindical, solament cal mirar les notícies que s'han anat publicant per veure les vegades que han sortit les sigles de CGT a la premsa, crec que mai han sortit tantes vegades i tants dies seguits les sigles del nostre sindicat en la premsa de dintre i fora de la nostra ciutat.
Les acusacions que hem hagut de suportar vénen principalment de companys de la CGT que no han entès que la lluita dels conductors de TMB ha estat reeixida gràcies, entre altra coses, al fet que la plantilla autobusera s'ha unit deixant al marge les sigles sindicals. La gent anava a les manifestacions sense banderes, ni adhesius de cap sindicat sense que ningú ho exigís, era espontani i per tant a ningú se'ns va ocórrer exigir la paternitat de la mobilització perquè aquesta paternitat solament era de la pròpia plantilla.
Nosaltres hem intentat posar el nostre sindicat al servei dels treballadors perquè entenem que és aquesta la nostra funció. No aspirem a decidir per ningú, ni a exigir quotes de poder o protagonisme que no ens corresponen. Entenem que aquestes actituds són pròpies d'altres sindicats que res tenen a veure amb els objectius de CGT.

-Garganté: Personalment, com a afiliat de CGT, em sento, per un costat, molt content pels companys del sindicat que han ficat el coll per la nostra lluita, que han fet mil i una cosa i ho han fet entenent que la nostra lluita havia de ser sense sigles, per poder mantenir la unitat entre els conductors afiliats a tots els sindicats o a cap. Per altre costat, em sento completament decebut per companys que a la hora de la veritat semblaven més preocupats per les putes sigles sindicals que no per la lluita en si mateixa. No acabo dâentendre com hi ha gent al sindicat que sâomple la boca de ârevolució socialâ?, âanarquismeâ?, etc. i després sembla que sâacollin perquè et poden il·legalitzar una vaga. He estat mirant la Constitució Espanyola i sembla que si algun dia es fa la tan anomenada i gastada ârevolució socialâ? no es farà de manera legal, ni pasarà pels camins establerts, ni sâutilitzaran les formes, ni les sigles que un ha decidit unilateralment. Crec que al sindicat sobra molta teoria de fullets i hi falta una mica més de valor i companyerisme.

-El dia de la manifestació de celebració de la victòria i lâacabament de la vaga a la plaça de la Universitat hi havia qui demanava que ara anésisu pe tres dies, què en penseu?

-Mercader: De moment, ens conformem amb consolidar en Conveni els dos dies que hem aconseguit en l'acord del 15 d'abril i ens anem a seguir barallant en la negociació que ara s'inicia per poder-los gaudir sense haver d'augmentar la nostra actual jornada diària i això té un nom: les 35 hores.

-Garganté: Doncs que, a part del que diu en Mercader, el que ens toca ara és descansar una mica per recuperar forces.

-La vaga ha obert un espai de què molta gent parlem però que pocs heu aconseguit concretitzar com en aquest cas: la confluència de les lluites socials i les lluites sindicals. Creieu que encara som a temps dâaturar aquesta mania de les esquerres âinclosa la llibertària- de buscar enemics arreu inclús entre les pròpies files? Creieu que som a temps de sumar més que de restar?

-Mercader: La naturalesa no és pura, en totes les seves manifestacions s'observen barreges de materials i de consistències i en canvi és perfecta. Llavors perquè nosaltres ens anem a negar, sobre la base d'una puresa ideològica, a millorar la nostra societat i perquè no ens anem a unir en la lluita amb companys d'altres sensibilitats?
Ens sembla de sentit comú que el que cal fer és buscar el que ens uneix i no el que ens separa... si els principis els tenim clars, de què ens hem de preocupar?

-Garganté: Lâesquerra sindical, política o el que sigui o es posa les piles i es deixa de tantes ximpleries i palles mentals ideològiques o seguirà estant on està. Sembla que haurem de comprar un mirall immens perquè tots nosaltres ens hi mirem i veiem que, a pesar de petites diferències, ens assemblem moltíssim. Això no succeeix perquè sí, sinó perquè qui tenim enfront és tan miserable i hipòcrita que no costa massa tenir una visió contrària a la seva. Sumar forçes no és una opció, o ho fem o seguirant esclafant-nos com fins ara.

This work is in the public domain
Sindicat