Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
CGT dona suport a la Manifestació per la llibertat del company Franki
06 mai 2008
Recollint la petició realitzada per la Federació Local de Terrassa de la CGT, des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya reclamem la posada en llibertat del company Franki, col·laborador habitual de la CGT de Terrassa, i fem una crida a participar en la manifestació per demanar la seva llibertat, que tindrà lloc a Barcelona el 10 de maig.

El company va ser empresonat la setmana passada després d’una sentència judicial de 2 anys, 7 mesos i 15 dies de presó pels delictes d’ultratge a Espanya, atemptat i desordres públics.

Us facilitem l’escrit elaborat per la FL de Terrassa informant sobre el cas del Franki, un jpg del cartell de la manifestació i l’enllaç al web de la campanya.

LLIBERTAT FRANKI

MANIFESTACIÓ A BARCELONA, dissabte 10 de maig, 18 h., Pl. Universitat

Més informació:

www.llibertatfranki.org/
www.cgtcatalunya.cat

-------------------------------
cartell_franky_mani10.jpg
âFranki llibertatâ?: nou cas de repressió als moviments socials de Terrassa.

Lâestiu de 2002, durant les festes majors de Terrassa una cercavila popular va demanar la retirada de les banderes europea i espanyola del balcó de lâAjuntament. La cercavila va ser reprimida per membres de la Policia Municipal quan un grup de persones intentava despenjar les dues banderes i es van produir algunes empentes i refregues entre policies i manifestants. No obstant, ningú fou identificat durant els fets.

Dos anys més tard, la tardor de 2004 dues persones foren jutjades per aquests fets, una dâelles en Franki. Seâls imputaven els delictes dâultratge a Espanya, atemptat, lesions i desordres públics. A més a més lâAjuntament de Terrassa es va personar en el judici demanant el pagament de la bandera espanyola, que havia patit un petit estrip de 10 cm. Per a fer la imputació dâautoria la fiscalia es basava en lâatestat que en el seu moment havia fet la Policia Municipal i on hi figuraven els noms dâen Franki i lâaltra persona.

Durant la celebració del judici les bases de lâacusació contra en Franki es van anar desmuntant una per una. Primer, en Franki va negar haver participat en els fets i diversos testimonis van manifestar haver estat amb ell en un altre lloc a lâhora en què van succeir. Segon, els policies municipals que havien signar lâatestat van expressar que no podien identificar en Franki com a autor de cap dels delictes que se lâimputaven. Algun dâells va arribar a declarar que el nom dâen Franki el va escriure un superior a lâatestat i que âÃl no había leído el atestado, en toro caso hubiera hecho la salvedad de que no reconoció a nadieâ?. Tercer, a cap de les fotografies dâun periodista del diari de Terrassa que es van presentar com a prova en el judici es veia en Franki, mentre si que es reconeixien els diferents policies que van declarar. Finalment tampoc hi havia proves clares de lâexistència dâun delicte dâatemptat, doncs únicament a un Policia se li va trencar una cadena dâor que duia i un altre va dir haver rebut una puntada de peu. De tot plegat no hi havia un part de lesions, fet que obligà al jutge a retirar aquesta imputació. A més, cap dels policies va poder identificar el/la suposada autora dâaquesta puntada de peu.

La sentència emesa pel magistrat titular del Jutjat Penal 2 de Terrassa, E. Rovira del Canto, un antic jutge militar del franquisme, fou la condemna dâen Franki de 2 anys, 7 mesos i 15 dies de presó pels delictes dâultratge a Espanya, atemptat i desordres públics, tot i reconèixer que no estava acreditada la participació directa dels encausats en els fets. La base de la condemna radicava, per aquest jutge, en que en Franki havia estat en la part posterior del grup (encara que ningú en el judici ho va poder provar) i va incitar a la gent a despenjar la bandera.

El recurs que en les setmanes posteriors es va presentar a lâAudiència Provincial de Barcelona va ser desestimat a principis de 2005. En aquest mateix any, pressionats per les movilitzacions al carrer i per la solidaritat de més de 200 personalitats i col·lectius els representants dels diferents grups municipals al Ple de lâAjuntament (excepte el del PP) van sol·licitar un indult al Govern central. Paral·lelament lâadvocada dâen Franki van presentar un Recurs dâEmpara al Tribunal Constitucional. Aquestes dues accions van aconseguir que lâaleshores titular del Jutjat Penal 2 decretés la suspensió de lâexecució de la sentència, a lâespera de com es resolien els tràmits fets. La primavera de 2006 el Govern de Zapatero va denegar lâindult, sense argumentar-ho (cosa que legalment haurien dâhaver fet) i el 18 dâabril de 2008 el Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el recurs, també sense argumentar-ho. Acte seguit, el 23 dâabril la nova titular del Penal 2 de Terrassa va ordenar la detenció dâen Franki per fer-lo complir la condemna, vulnerant el dret dâen Franki a rebre amb temps la notificació de lâordre dâingrés a la presó i entrar el dia fixat al centre penitenciari més proper a casa seva.

Hem volgut explicar els fets detalladament, perquè aquesta història ha acabat sent una suma dâarbitrarietats i actuacions com a mínim âalegalsâ? que costa de creureâs si no es viuen dâaprop. Aquesta història que hem hagut de viure els moviments socials i alguns col·lectius sindicals i polítics de Terrassa en suma una més de la llarga intensa trajectòria repressiva de què hem estat objecte des de lâany 1996, i que ens ha obligat a afrontar desenes de judicis, molts dâells penals amb peticions de presó desorbitades com els 5 anys i quatre mesos del KORK III, i han fet que ara a la nostra vila hi hagi 3 presos polítics (en Franki, la Laura i en Zigor).

Us deixem que vosaltres mateixes tregueu les conclusions oportunes del què heu llegit. Nosaltres simplement volem remarcar: 1) lâexcusa de lâempresonament es troba en les lleis franquistes encara vigents que defensen els símbols del Poder (en aquest cas lâEstat Espanyol) per sobre el dret a la llibertat dâexpressió, 2) en Franki és senyalat com a autor com a càstig per ser una persona activa i pública dels moviments socials combatius de la ciutat, 3) la dita Justícia actua com a eina de repressió amb sentències increïbles i ratificant-les i 4) aquells que es personen en el judici (lâAjuntament de Terrassa), que deneguen lâindult (el govern del PSOE) i que reprimeixen les protestes (la Conselleria dâInterior dâen Saura) són corresponsables dâaquest nou acte repressiu.

Federació Local CGT Terrassa
Mira també:
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article1803

This work is in the public domain
Sindicat