|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
|
|
|
per Maulets |
29 abr 2008
|
|
|
1 de maig: de la crisi a la revolta
Arribem a un nou 1 de maig, en temps del que sembla ser una crisi econòmica global. Malgrat els missatges tranquilitzadors del govern espanyol; els principals organismes del capital transnacional, la premsa burgesa i els economistes neoliberals no poden amagar la seua inquietud. Naturalment, la primera evidència d’aquesta crisi econòmica la trobem en les butxaques de les treballadores catalanes i, molt especialment en els joves: estudiants, assalariats (els “afortunats� mileuristes i els que no hi arriben), falsos treballadors autònoms, temporals i aturats, migrants i excloses… els protagonistes de la precarietat generalitzada veiem disminuir el nostre poder adquisitiu i augmentar el nostre risc laboral, econòmic i vital.
Que les crisis no són fenòmens aleatoris, que no vénen donades pels moviments difÃcils de predir d’una “mà invisibleâ€? és una lliçó que ja fa temps que hem après. Cal doncs, llegir aquest nou episodi de caos en termes de contradicció, de lluita i d’inviabilitat del sistema capitalista.
Però, a més, entenem també la crisi en termes de combat i, per tant, d’oportunitat polÃtica. És per això que no podem cedir ni un sol pam als explotadors i als especuladors. No és el moment de victimisme i ressignació, sinó d’organització, fermesa i voluntat crÃtica i rebel, com ho demostren les darreres lluites de treballadores, precà ries o estudiants arreu del paÃs: de Perpinyà a Alacant.
Les últimes grans crisis mundials, als anys 70, van significar la introducció de la precarietat que milions de joves i de treballadores, en general, patim als països d’occident. Per no parlar de la renovada ofensiva polÃtica, econòmica i militar cap a la perifèria del sistema mundial; el nou impuls a allò que cÃnicament anomenen subdesenvolupament. Les anteriors crisis crearen l’escenari idoni per atacar les formes d’organització obreres i populars, per introduir la flexibilitat. Per imposar també graus cada vegada més elevats de mercantilització i d’intensitat del treball per compte (i profit) d’altres.
Mitjançant les noves tecnologies i esquemes d’organització del treball a nivell mundial, però també amb enormes dosis de violència i repressió, en definitiva, es van superar les barreres que impedien perpetuar les velles formes d’explotació i l’acumulació privada dels fruits del treball de tots i totes.
Actualment, ens trobem amb un exèrcit de reserva mundial que comprèn des dels treballadors a temps parcial i les migrants, fins a les persones que exploten (fins a un nivell esclavista) les empreses deslocalitzades o transnacionals en països empobrits. Amb unes classes populars, en general, desmobilitzades, enfrontades a la manipulació i a la banalitat dià ries. Amb uns Estats Providència desmantellats i uns sindicats majoritaris instal·lats en el pactisme i la traïció. Amb un discurs neoliberal hegemònic que pretén fer pagar a les treballadores les conseqüències del desgavell especulatiu mitjançant discursos de “solidaritat davant la crisi�.
Ara és el moment de repensar la conjuntura i tot el gruix de relacions de dominació a què ens veiem sotmeses. No estem disposades a ser vÃctimes resignades d’aquesta crisi, sinó els botxins del capitalisme.
Perquè tenim clar que cap discurs sobre la fi de la història, que cap gest paternalista de l’esquerra gestora és capaç d’amagar que el capitalisme és la major maquinà ria de generar injustÃcia a nivell mundial. Per molt que ho vulguen, no podem creure en la duració eterna d’un sistema que condemna a la mort per fam o per guerra milers de joves, xiquetes, ancians cada dia. Que només ens ofereix la marginació, l’explotació més brutal, la transformació de tots els aspectes de les nostres vides en simples mercaderies, la privatització, la submissió de la nostra creativitat i la nostra capacitat humana als cà lculs cost-benefici d’unes altres.
És per això que des de la tradició assembleà ria, autoorganitzada i combativa del poble català , el jovent apostem per noves formes de relació vertaderament humanes. Apostem per un model comunista d’organitzar la nostra societat i ho fem sense dogmes i de manera desacomplexada, amb fermesa. Conscients que un altre món és possible i necessari, però només al marge del capitalisme. Només sota el socialisme.
L’1 de maig, no és un dia de festa ni una oportunitat per fer vacances. És una jornada de lluita i de mobilització. Cal doncs, un pas endavant per part del jovent. Ara més que mai, ens cal un esforç d’organització i de resistència.
Combatem la precarietat! Combatem el capitalisme!
El jovent en peu de guerra! |
This work is in the public domain |
|
Re: 1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
|
|
per aupa! |
29 abr 2008
|
AUMENTA LA CRISIS!!!
AUMENTA LA LOTTA!!! |
|
Re: 1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
|
|
per Maulista |
29 abr 2008
|
Maulets, Maulets... Sou l'única veritable esperança revolucionària de la pàtria catalana, per aconseguir un gran Estat-Nació socialista...
Visquin els maulets i el seu súper independentisme revolucionari!!!
Agur! |
|
Re: 1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
|
|
per Maulet Autèntic |
29 abr 2008
|
Tu calla, que segur que no ets més que un imbècil xarnego forasterot que embrutes la nostra terra amb el teu repugnant castellà i cultura pobra del sud: Múrcia, Andalusia, Extremadura... pfff jajajajaj!!!
El jovent en peu de guerra! |
|
Re: 1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
|
|
per INTERNACIONALISMO |
29 abr 2008
|
|
Asombroso el texto que habéis lanzado para el 1º de mayo. Realmente, os estáis clarificando y dejando en el pasado la perspectiva pequeñoburguesa que os caracterizaba. De todos modos, Estado-Nación socialista es una utopía en el sentido peyorativo del término (un no-lugar); no es posible abolir el valor sin una producción que permita vivir sin contraprestación cuantificada, y eso a su vez es inviable para un territorio con unas fuerzas productivas como el que puede poseer Cataluña (en Rusia, por ejemplo, sí sería posible por un tiempo), y, de todos modos, el comunismo depende de una situación internacional a alentar; si toda la clase fracasa en ello, una fracción territorial de la clase también fracasa y la dictadura del proletariado deja de ser de éste. |
