Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: @rtivisme
1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
29 abr 2008
1 de maig: de la crisi a la revolta

Arribem a un nou 1 de maig, en temps del que sembla ser una crisi econòmica global. Malgrat els missatges tranquilitzadors del govern espanyol; els principals organismes del capital transnacional, la premsa burgesa i els economistes neoliberals no poden amagar la seua inquietud. Naturalment, la primera evidència dâaquesta crisi econòmica la trobem en les butxaques de les treballadores catalanes i, molt especialment en els joves: estudiants, assalariats (els âafortunatsâ? mileuristes i els que no hi arriben), falsos treballadors autònoms, temporals i aturats, migrants i excloses⦠els protagonistes de la precarietat generalitzada veiem disminuir el nostre poder adquisitiu i augmentar el nostre risc laboral, econòmic i vital.

Que les crisis no són fenòmens aleatoris, que no vénen donades pels moviments difícils de predir dâuna âmà invisibleâ? és una lliçó que ja fa temps que hem après. Cal doncs, llegir aquest nou episodi de caos en termes de contradicció, de lluita i dâinviabilitat del sistema capitalista.

Però, a més, entenem també la crisi en termes de combat i, per tant, dâoportunitat política. Ãs per això que no podem cedir ni un sol pam als explotadors i als especuladors. No és el moment de victimisme i ressignació, sinó dâorganització, fermesa i voluntat crítica i rebel, com ho demostren les darreres lluites de treballadores, precàries o estudiants arreu del país: de Perpinyà a Alacant.

Les últimes grans crisis mundials, als anys 70, van significar la introducció de la precarietat que milions de joves i de treballadores, en general, patim als països dâoccident. Per no parlar de la renovada ofensiva política, econòmica i militar cap a la perifèria del sistema mundial; el nou impuls a allò que cínicament anomenen subdesenvolupament. Les anteriors crisis crearen lâescenari idoni per atacar les formes dâorganització obreres i populars, per introduir la flexibilitat. Per imposar també graus cada vegada més elevats de mercantilització i dâintensitat del treball per compte (i profit) dâaltres.

Mitjançant les noves tecnologies i esquemes dâorganització del treball a nivell mundial, però també amb enormes dosis de violència i repressió, en definitiva, es van superar les barreres que impedien perpetuar les velles formes dâexplotació i lâacumulació privada dels fruits del treball de tots i totes.

Actualment, ens trobem amb un exèrcit de reserva mundial que comprèn des dels treballadors a temps parcial i les migrants, fins a les persones que exploten (fins a un nivell esclavista) les empreses deslocalitzades o transnacionals en països empobrits. Amb unes classes populars, en general, desmobilitzades, enfrontades a la manipulació i a la banalitat diàries. Amb uns Estats Providència desmantellats i uns sindicats majoritaris instal·lats en el pactisme i la traïció. Amb un discurs neoliberal hegemònic que pretén fer pagar a les treballadores les conseqüències del desgavell especulatiu mitjançant discursos de âsolidaritat davant la crisiâ?.

Ara és el moment de repensar la conjuntura i tot el gruix de relacions de dominació a què ens veiem sotmeses. No estem disposades a ser víctimes resignades dâaquesta crisi, sinó els botxins del capitalisme.


Perquè tenim clar que cap discurs sobre la fi de la història, que cap gest paternalista de lâesquerra gestora és capaç dâamagar que el capitalisme és la major maquinària de generar injustícia a nivell mundial. Per molt que ho vulguen, no podem creure en la duració eterna dâun sistema que condemna a la mort per fam o per guerra milers de joves, xiquetes, ancians cada dia. Que només ens ofereix la marginació, lâexplotació més brutal, la transformació de tots els aspectes de les nostres vides en simples mercaderies, la privatització, la submissió de la nostra creativitat i la nostra capacitat humana als càlculs cost-benefici dâunes altres.

Ãs per això que des de la tradició assembleària, autoorganitzada i combativa del poble català, el jovent apostem per noves formes de relació vertaderament humanes. Apostem per un model comunista dâorganitzar la nostra societat i ho fem sense dogmes i de manera desacomplexada, amb fermesa. Conscients que un altre món és possible i necessari, però només al marge del capitalisme. Només sota el socialisme.

Lâ1 de maig, no és un dia de festa ni una oportunitat per fer vacances. Ãs una jornada de lluita i de mobilització. Cal doncs, un pas endavant per part del jovent. Ara més que mai, ens cal un esforç dâorganització i de resistència.

Combatem la precarietat! Combatem el capitalisme!
El jovent en peu de guerra!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
29 abr 2008
AUMENTA LA CRISIS!!!
AUMENTA LA LOTTA!!!
Re: 1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
29 abr 2008
Maulets, Maulets... Sou l'única veritable esperança revolucionària de la pàtria catalana, per aconseguir un gran Estat-Nació socialista...

Visquin els maulets i el seu súper independentisme revolucionari!!!

Agur!
Re: 1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
29 abr 2008
Tu calla, que segur que no ets més que un imbècil xarnego forasterot que embrutes la nostra terra amb el teu repugnant castellà i cultura pobra del sud: Múrcia, Andalusia, Extremadura... pfff jajajajaj!!!

El jovent en peu de guerra!
Re: 1 de maig: de la crisi a la revolta. Comunicat nacional de Maulets
29 abr 2008
Asombroso el texto que habéis lanzado para el 1º de mayo. Realmente, os estáis clarificando y dejando en el pasado la perspectiva pequeñoburguesa que os caracterizaba. De todos modos, Estado-Nación socialista es una utopía en el sentido peyorativo del término (un no-lugar); no es posible abolir el valor sin una producción que permita vivir sin contraprestación cuantificada, y eso a su vez es inviable para un territorio con unas fuerzas productivas como el que puede poseer Cataluña (en Rusia, por ejemplo, sí sería posible por un tiempo), y, de todos modos, el comunismo depende de una situación internacional a alentar; si toda la clase fracasa en ello, una fracción territorial de la clase también fracasa y la dictadura del proletariado deja de ser de éste.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more