|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: altres temes |
|
15 anys sense Guillem...
|
|
|
per a |
12 mar 2008
|
15 anys sense Guillem...
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó! |
15 anys sense Guillem Agulló
bloc de feliu ventura
L'11 d'Abril farà 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador.
L'11 d'Abril de 1993 van assassinar Guillem Agulló i acabaren amb la innocència d'una generació de joves valencians que van sobreviure políticament amb molt d'esforç i coratge. Un crim polític resolt en fals per les estructures d'un sistema -heretades del franquisme- que ha convertit els pollastres en gavines i la democràcia en eleccions.
El nostre record és una de les nostres armes més valuoses per aconseguir que no es torne a repetir i que aquesta memòria històrica ens convertisca un dia en un país normal, natural, sense feixisme.
Guillem, nosaltres no t'oblidem!
...................................................
15 anys sense Guillem
bloc de xavi sarrià
[El proper 11 d'abril farà 15 anys de l'asassinat de Guillem Agulló. Aquest apunt vol ser una crida més a la mobilització i el record]
Dissabte 26 de gener del 2008. València. Un grup de neonazis que estan de cacera per la ciutat agredeix un grup de joves de Benimaclet i després es dirigeix a la Plaça del Cedre. Allí ataquen un bar on hi ha un altre grup de joves. Un d'ells rep una punyalada amb un ganivet a les primeres de canvi. El jove és operat amb gravetat i li han d'extirpar la melsa. Divendres 8 de febrer del 2008. Castelló. Un grup de neonazis ataca un local proper a l’esquerra antifeixista de la ciutat amb pedres i objectes contundents. Al dia següent el mateix grup assalta un jove quan tornava sol a casa, el colpegen, l’amenacen de mort i li graven una esvàstica a la cara.
Però això no és tot, ni molt menys. Només són dos exemples. La punta de l'iceberg del que està passant avui dia al País València. En el darrer any s'han compatibilitzat prop de 600 agressions de l’extrema dreta neonazi o regionalista. Al voltant de dues cada dia en una espiral que no deixa de créixer. El perquè ja el sabem. No és difícil d'esbrinar si ens fixem en les repercussions judicials que han tingut totes aquestes agressions: cap. L'estat i els seues mitjans oficials estan més preocupats mirant cap a una altra banda. Cap allà on electoralment més els interessa. De les pallisses, els ganivets, la crema de locals, les bombes, els assalts a llibreries o les amenaces de mort que rebem a València, res de res.
Enguany, en el 15è aniversari de la mort de Guillem Agulló aquesta és la trista realitat a la què ens hem d'enfrontar: la impunitat no només perdura, creix. Però encara ens queda la ràbia, l'organització, la mobilització. Perquè no podem permetre que, 15 anys després d’aquell assassinat, totes aquelles manifestacions i denuncies que en el seu moment es van fer ara queden en va. No, no ho podem permetre. Per la seua memòria i per la llarga llista dels altres que han caigut i que ens recorda que demà podríem ser qualsevol de nosaltres. No, enguany no ho podem permetre. Hem de multiplicar les forces, els actes, els concerts, les manifestacions. Pel seu record i pel projecte polític que li va costar la vida. Perquè enguany, 15 anys després, el millor homenatge continua sent el nostre empeny. 'Ni oblit ni perdó' vam dir aleshores, 'ni oblit ni perdó' continuarem dient. |
This work is in the public domain |
|
15 anys sense Guillem...
|
|
per a |
12 mar 2008
|
15 anys sense Guillem Agulló per Josep Nadal
Estàvem a Castelló davant de l'edifici de Bancaixa, havien triat aquell edifici per fer el judici perquè els jutjats se'ls quedaven xicotets davant l'espectació que havia despertat el cas. Un cordó d'antidisturbis guardava el recintei i els maderos ens miraven amb xuleria des de primeres hores del matí. Tot va passar en un instant, els nacionals comencen a parlar entre ells i al mateix temps que entra un furgó per l'altra banda de la plaça, comencen a carregar i a disparar pilotes de goma contra els 2000 joves que estàvem concentrats davant de l'edifici. Més tard comprovaríem que dalt d'aquell furgó anava Pedro Cuevas, l'assassi material de Guillem Agulló.
No explique aquesta experiència per contar batalletes, per mi és una metàfora del que passaria durant el judici i durant tots aquestos anys. Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat l'11 d'abril de fa 15 anys a Montanejos per ser independentista i anti-racista. Els seus assassins han estat protegits per polícies, jutges, polítics i mitjans de comunicació.
El judici va ser una farsa, i de tot allò poques coses han canviat. Hem hagut de patir més de 600 agressions de l'extrema dreta, i els poders fàctics continuen protegint-los.
Venen temps durs, el PP arrassa socialment i els seus cadells sense cervell gaudeixen de més impunitat encara que fa 15 anys. La recessió econòmica provocada per ells mateixos els dóna els dividends esperats del racisme i la insolidaritat. El Psoe i el seu Delegat del Govern callen i continuen fidels a unes forces policials i a una estructura judicial lleials als principis del Movimiento. Ja els va bé tot això, després de tot facen el que facen sempre tindran a l'esquerra covard disposada a perdre el cul pèr ells.
El panorama es prou dessolador, però hauríem de començar a tindre clar que ningú vindrà a salvar-nos. Només de la nostra capacitat d'unitat, de mobilització i de fer-nos respectar a tots els nivells depén el nostre futur com poble.
Sense pors, sense renúncies, feu correr la veu. 15 anys després Guillem Agulló la lluita continua. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
