|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Votar o no no és la qüestió: el repte és picar allà on fà més mal
|
|
per Jotiprat
Correu-e: jotiprat@gmail.com (no verificat!)
Telèfon: 660 715 714 |
05 mar 2008
|
L´abstenció, el vot en blanc, el nul i a candidatures sense representació tenen la mateixa funció: primar, via sobre-representació, als partits majoritaris. En política el que compte no es el que un vol dir o fer, sino els efectes objectius d´aquest fer o dir. Crec que aquestes opcions son les més favorables per la consolidació de l´ordre establert.
Amb tot, crec que l´opcio rebel entre l´in-útil vot resignat o l´onanisme autoreferent és una falsa trampa que podria ser superada si ens atrevisim a pensar amb creativitat i més enllà de les inèrcies i pressopòsits heretats. |
INSUBMISSIÓ ELECTORAL
El sistema polÃtic-electoral tradicionalment ofereix fórmules privilegiades per a expressar el rebuig puntual o estructural dels col·lectius més opacs als discursos hegemònics: sempre hi han hagut, hi han i hi hauran insubmisos i rebels. Amb tot això ja si compta.
Pel que fa a la legitimació de les elits polÃtico-econòmiques que dirigeixen l´Estat, el sistema electoral està dissenyat per neutralitzar al mà xim els possibles efectes desestabilitzadors d’aquests rebels. A les periòdiques convocatòries electorals, l’abstenció, el vot en blanc i el vot nul son les tres opcions ofertes als rebels i insubmisos.
Primer moviment: el que en principi és un gran bloc que objectivament NO recolza cap de les ofertes del sistema es divideix en tres parts diferents. I, segons els casos, seran enfrontades, invisibilitzades o sublimades en funció dels interessos i les manies de la industria de la consciència.
Segon moviment: qualsevol d’aquestes tres opcions rebels pot ser suficient per gratinar la bona consciència de tot candidat a insubmÃs. Amb qualsevol d’aquestes opcions hom pot exercir l’onanisme auto-referencial i dir: què coherent sóc!. Però en polÃtica el que compta no és el que un vol dir o fer sinó els efectes objectius d´aquest fer o dir. Quins son aquests efectes?
Tercer moviment: independentment de la intencionalitat i la voluntat dels suposats insubmisos, el sistema electoral transmuta automà ticament el conjunt d’aquestes opcions rebels en legitimació i més quotes de poder en favor dels partits institucionals via sobrerepresentació dels partits majoritaris. Per exemple, només cal tenir present les darreres eleccions locals a Catalunya: els socialistes mai han assolit tant poder local amb tant poc recolzament popular. De fet, el sistema està dissenyat per potenciar al mà xim l’abstenció en tant que hom no voti al partit adequat: a la democrà cia més madura de la galà xia, EEUU, una participació entorn d’un escàs 50% -quan hi arriba- està absolutament assumida i normalitzada.
Estic fermament convençut que els col·lectius d’insubmisos i rebels podrien assolir uns EFECTES polÃtics molt més visibles, rellevants i subvertidors. Això seria possible si fossin capaços de generar aliances i complicitats que permetessin assolir una massa crÃtica. Una massa suficient per a que el NO-recolçament als partits institucionals no pugui ser re-apropiat pel sistema. Com? Simplement assolint el recolzament suficient per a candidatures buides. Candidatures que tinguin la mateixa funció de cà stig que el vot en blanc/abstenció activa però que SI afecten a les quotes y relacions de poder dels partits institucionals, i que .com a únic programa assumissin no votar i no pronunciar-se en quan a tals en cap sentit. Tots els representants escollits en aquestes candidatures serien a la prà ctica No- representants dels partits institucionals. I això si que seria un problema REAL pel sistema. Els candidats escollits, en quan a tals, òbviament tant sols poden ser muts i hierà tics, però els diversos col·lectius que poden donar suport tà ctic a aquestes candidatures si que poden hi han de ser molt actius i comunicatius.
Treballar en aquesta direcció és una qüestió que caldrà endegar el 10 de març perquè òbviament tot el peix ja està venut. Aquestes eleccions tant sols han servit d’excusa per llençar aquesta ampolla al mar. Hi ha algú més per aqu�.
jotiprat(nospam)gmail.com
P.D: Cal recordar que si el concepte “1� va generar l’aritmètica, molt posteriorment el “0� va generar l’à lgebra! |
This work is in the public domain |
|
Re: Votar o no no és la qüestió: el repte és picar allà on fà més mal
|
|
per Sarsamarcuello |
05 mar 2008
|
Tambien hay mucha gente que sencillamente no se cre "la fiesta de la democracia" y le parece tan taan, pero taaaaan aburrido pensar en las elecciones que ni siquiera llega a plantearse si ir o no a votal...
al peo |
|
Re: Votar o no no és la qüestió: el repte és picar allà on fà més mal
|
|
per no ens faran creure |
05 mar 2008
|
home titu, si fas un repàs d'opcions trobaràs una candidatura que es diu escons Insubmissos, que l'única cosa a la qual es comprometen es que si surten no seuran mai al seu escó. Venies a descobrir la sopa d'all? Qui l'han de descobrir encara és el moviment indepe que en la seva transició de moviment popular de carrer en l'assalt a les institucions en algun moment hauran de pensar com afrontar les eleccions al parlament (de catalunya) i la millor opció per ells (millor que l'abstenció) serà plantejar-se de ser-hi per no ser-hi. Es a dir fer el que diuen que faran els escons insubmissos o el companya de l'article.
Igualment jo soc dels que no he votat mai ni ho faré |
|
Re: Votar o no no és la qüestió: el repte és picar allà on fà més mal
|
|
per llibretat |
05 mar 2008
|
Jo voy a dejar de leer el indymedia hasta despues de las elecciones, porque tengo la sensacion de que me engañan por todos lados, todo es campaña abras lo que abras.
Sólo un politico le puede dar importancia a lo que se haga el dia 9, para mi, que no lo soy, es un dia normal, que nada cambiará y que si puede cambiar es porque hoy que no es 9 tambien lo puede hacer. |
|
Re: Votar o no no és la qüestió: el repte és picar allà on fà més mal
|
|
per Escum Adafaitar |
05 mar 2008
|
|
Qui et diu a tu que si guanyessin els Escons Insubmissos no s'asseurien a la poltrona tot canviant el model de partit? Qui et diu a tu, xixarel·lo, que no serien més submissos a aqquesta memocràcia si guanyessin les eleccions? qu et diu a tu que són realment insubmissos quan hi ha uns que es diuen "populars" hahaha, els altres "socialistes" hehehe i uns que es fan dir "d'esqueres i ecologistes de debò" hohohoHO HO |
|
Resposta als 4 primers comentaris
|
per jotiprat
jotiprat ARROBA mail.com |
06 mar 2008
|
per Sarsamarcuello:
Insisteixo: no és tracte de creences o gustos. Estic parlant d´EFECTES. Ara be, ningú et pot privar d´anar a la teva bola independenment de la presió, la temperatura y la llei de la gravetat.
per no ens faran creure:
conec a Escons Insubmisos i, efectivament, apunten en la mateixa direcció, Però crec que s´equivocan en el seu llançament a les eleccions (la capacitat de superar ara el soroll mediàtic és mínima), precipitat (avans de llançar-se al riu crec que s´hagués hagut de difondre i dabatre molt més en els moviments i col.lectius) i, per això, potser un xic sectari (possiblement només recull unes certes sensibilitats). Si visites la seva web crec que, al meu criteri, explicita massa una determinada ideologia demòcrata-radical. Personalment crec que no seria necessari ni convenient entrar en anàlisis de causes ni propostes de resolució de l´anomenat problema de la desafecció electoral. Cadescú se sap les seves i les raons les aporten el que fan els diversos partits. Crec que en el que caldria concentrar-se és en un objectiu molt més modest, concret i efectiu: ser instrument per fer visible i eficaç l´estat de la qüestió. La "sol.lució" que se la busqui cadescú. Pel que fa a la teva opció personal, em remeto al comentari anterior.
per llibretat:
No confonguis polític com a sinònim de polític professional amb persona política que, per definició clàsica som tots els mamífers humans que viviem en societat (i independenment de gustos o desitjos), és a dir: SEMPRE ens efecte el que fan o no fan els altres i SEMPRE efectem als altres amb el que fem o no. El que es tracte és de vere clar quins son aquestes efectes.
per Escum Adafaitar:
Molt sencill: quan l´opció que apunta Escons Insubmisos sigui assumida i controlada per col.lectius i moviments socials en els quals perticipo i em mereixin credibilitat i confiança. Per altre banda, si "a priori" anem sempre amb aquesta opció paronoide, exquisita i autiste és impossible qualsevol projecte col.lectiu. Però vaja, si aquesta és la teva opció... que els deus et siguin propicis.... |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
