Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Febrer»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29  

Accions per a Avui
16:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: antifeixisme
En record del Front Popular
16 feb 2008
er a alguns, l'experiència del Front Popular a Espanya i el paper que van jugar en ell els comunistes té molt més de negatiu que de positiu; argumenten: No va ser per ventura aquesta política de Front Popular el que va dur a la derrota de 1939 en mans dels franquistes?
Frentepopular.jpg
No anem a entrar aquí en el problema concret del perquè es va perdre la guerra; però, als quals raonen d'aquesta manera se'ls podia respondre amb altra pregunta: I quantes setmanes hauria trigat a vèncer l'alçament militar de no haver existit el Front Popular?

La veritat és que, en el seu conjunt, la política de Front Popular desenvolupada a Espanya i molts altres països va ser la primera gran contribució històrica dels comunistes a la causa de la llibertat i el socialisme des del derrocamiento de l'Imperi rus.

Què va ser el Front Popular?

Davant l'onada feixista que amenaçava amb submergir Europa i Ãsia dels anys 30 i que, després de la pujada d'Hitler al poder a Alemanya duia inexorablement a la guerra, la III Internacional, en el seu VII Congrés de 1935 , va fixar l'objectiu de concentrar totes les forces contra aquest enemic, contra la fracció més reaccionària i perillosa de la gran burgesia. Per a això calia unir totes les classes, partits i sindicats així com tots els països i governs que, d'una o altra manera, estiguessin amenaçats pel feixisme. En el terreny internacional, aquesta unitat havia de forjar-se mitjançant acords, pactes, accions conjuntes, etc., contra els governs feixistes més agressius, que eren els instigadores de la guerra (Alemanya, Itàlia, Japó). Calia aixecar un poderós front per la pau que s'oposés a les ocupacions i annexions de països, com les d'Ãustria, Txecoslovàquia i Xina, a la intervenció descarada en els assumptes interns d'altres Estats, com va anar el cas de les tropes alemanyes i italianes en el bàndol franquista durant la nostra guerra, etc. En alguns casos, com el d'Espanya, aquesta unitat en un Front Popular era absolutament indispensable per a resistir a l'escalada interna de la contrarrevolución feixista.

L'opinió de José Díaz.

José Díaz, secretari general del PCE de 1932 a 1942, ens resumeix el significat concret que va tenir aquí el Front Popular:
â?El Front Popular, a Espanya, s'ha constituït, i segueix sent fins a avui, una espècie de coalició electoral de les forces obreres i republicanes d'esquerres. Amb excepció del Partit Comunista, i en part âencara que no amb tota la claredat que es precisa- de l'ala esquerra del Partit Socialista, els dirigents de tots els altres partits que participen en el Front Popular (no les masses, doncs aquestes veuen en el Front Popular, no solament un front electoral, sinó també extraelectoral), ho consideren com una coalició electoral i no aspiren a altra cosa. (...)".
âNomés el Partit Comunista ha mantingut una posició justa i ferma en aquesta qüestió, propugnant per que el Front Popular sigui un front de lluita no només en les eleccions i en el Parlament, sinó principalment en el carrer, un front que organitzi i agrupi a totes les masses treballadores i que serveixi com garantia per al compliment per part del Govern del pacte electoral i per a dur endavant el compliment i les solució de tots els problemes vitals dels obrers, camperols i masses treballadores a Espanya. El Partit Comunista ha lluitat per donar al capdavant Popular aquest caràcter i ho ha aconseguit en part (â¦). El Partit Comunista ha lluitat i segueix lluitant per organitzar al capdavant únic proletario i posar a aquest com base, com garantia del Front Popular Antifascistaâ?.
"No cal dissoldre el Front Popular, sinó tot el contrari: reforçar-lo i convertir-lo en un veritable front de lluita antifascista; estendre i vivificar les Aliances Obreres i Camperoles en tot el país; aconseguir la unitat sindical i la unitat orgànica i política del proletariat: heus aquí les condicions que poden assegurar l'assoliment de les aspiracions de les masses treballadores (...).

El seu sentit actual.

Desenvolupar en les nostres condicions l'experiència del Front Popular significa realitzar un feix de tasques inseparables, que es poden resumir en: afavorir la unitat d'acció amb tots els quals s'oposen d'una o altra forma, en major o menor grau, al gran capital espanyol i a les polítiques antipopulares, així com als instigadores de noves guerres imperialistes; estrènyer les files de la classe obrera en tots els terrenys, enfortir les seves organitzacions de masses, combatre la divisió sindical; i treballar per la unitat política de la classe obrera.

LQSomos. Ferran Fullá. Febrer de 2008.
Mira també:
http://www.loquesomos.org/lacalle/Autores/FerranFulla.htm
http://www.loquesomos.org/lacalle/memoria/Lasultimaseleccionesdemocraticas.htm

This work is in the public domain

Comentaris

No votis al seu sistema electoral
17 feb 2008
A les eleccions institucionals de 1932 des dels sindicats anarquistes es va cridar a l'abstenció; la dreta reconeguda va guanyar.
Durant els següents anys el moviment obrer va poder avançar amb força i imposar les seves conquestes.

A les eleccions institucionals de 1936 no es va fer així, i la suposada esquerra va guanyar.
El triomf electoral tenia una àmplia base social, però no encara una força real.
Els feixistes reconeguts reaccionen i fan números, i amb l'ajuda dels alemanys i italians aixafen un canvi institucional ben dèbil a nivell pràctic.

Si s'hagués deixat que a les institucions seguissin en el seu núvol electoral, i els seients els tinguessin els què realment tenien el poder (és a dir, no pretendre canviar de titella amb el mateix titellaire), haguéssim tingut 4 anys més per a avançar el moviment obrer i comptar amb una força invencible a la península.

Si no els votes, no et desil·lusionaran.
Re: En record del Front Popular
17 feb 2008
"va ser la primera gran contribució històrica dels comunistes a la causa de la llibertat."

Leer comunistas y libertad en la misma frase causa la misma expresión facial que morder un limón.
Re: En record del Front Popular
17 feb 2008
ostia paio que pesat que ets
comprat un amic nazi
deixa d'emprenyar ja collons
Re: En record del Front Popular
17 feb 2008
El que està clar és la necessitat actualment de la construcció d'un front d'esquerres per la III República i el dret de autodeterminació dels pobles, contra el sistema capitalista, antiimperialista i antimonopolista. Deixem-nos de debats del passat que no porten a res...

Units totes les organitzacions a l'esquerra de PPSOE-IU podem. Amb sectarismes varis, posicions egoistes i contrarrevolucionaries farem poc. L'únic que conseguirem és el que tenim ara y pitjor: repressió, criminalització, tortura, violació de drets, etc, etc, etc...
Re: En record del Front Popular
18 feb 2008
"Calia aixecar un poderós front per la pau " XDDDDDDDDDDDDDD La III Internacional buscant pau? Vinga home!!!! XDDD

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more