Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Maig»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Quan acabarà la transició?, o com la venjança franquista segueix assedegada de sang
25 gen 2008
Us envio aquest article que he realitzat sobre la situació de Mario Inés Torres i un històric advocat detingut aquest dimecres 23 a Madrid

salutacions llibertàries.

*PD: Com us imaginéssiu les dades de Mario i la notícia ja la saben els quals
s'han encarregat de fotre-li la vida. Pel que no dic res de nou.
Quan acabarà la transició?

Al juny del 2007 (Iván Ipaolaza Sancho i Victor Teixidor Bilbao) van ser detinguts a Canadà per la Real policia muntada i l'Agència de Serveis Fronterers. El “National Postâ€? canadenc va publicar el 27 de setembre que, segons la policia canadenca, en la foto que els va fer arribar un “informador confidencialâ€?(CNI) per a facilitar la seva identificació figuraven, a més de les dones dels detinguts altra persona que va ser identificada com Mario Inés Torres(1). Es trobaven en una apartada localitat de la província de la Columbia Britànica (BC) gaudint d'una paella en el domicili de la companya de Mario en una granja biològica.
Apaolaza i Teixidor Bilbao, als quals buscava el CNI espanyol, estan acusats de pertànyer a ETA ,encara que el primer ha negat la seva pertinença a la mateixa reconeixent en canvi la seva afiliació a Herri Batasuna. Estan a l'espera de la seva extradició ja que l'administració canadenca els ha negat l'estatut de refugiats polítics.
Mario Inés Torres, en l'actualitat en parador ignorat al relacionar-li amb ETA encara que no se li acusi d'ésser d'ETA sinó dels inexistents GARI, és un antic lluitador llibertari antifranquista. Militant actiu dels històrics (Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista).
A principi dels anys setanta va començar la seva trajectòria militant al costat d'altres companys: Octavio Alberola, Michell Camilleri, Lucio Uturbia, .... , que es van proposar, en la mesura de les seves forces, parar les execucions de diversos presos antifranquistes que havien caigut detinguts en la cruenta lluita contra la dictadura del feixista general Franco. Les seves accions no van poder evitar el agarrotament del jove llibertari del MIL Salvador El Puig Antich. Però si van aconseguir evitar la pena de mort d'un altre dels detinguts: Oriol Solé Sungrayes.
Després de passar alguns mesos de presó a França (any 1974), per accions realitzades contra la dictadura franquista, ell i tots els acusats serien finalment amnistiats. El Règim, la policia i la guàrdia civil franquistes mai ho van oblidar. Els GAL tampoc ja que van atemptar contra la seva vida.
En els anys vuitanta seria detingut a Espanya sota l'acusació de pertànyer als GARI (organització que havia deixat d'existir). Va ser salvatgement torturat. Els fets van ser denunciats per Amnistia Internacional i va sortir en llibertat al poc temps, pera les seqüeles de les descàrregues elèctriques rebudes en els testicles li van produir esterilitat.
Ja a França, la policia gal·la, a través de les seves Renseignements Généraux al comandament del comissari Duren, li segresta en Toulouse amb la intenció que “col·laboriâ€? amb ells per a tendir un parany a Jean Marc Rouillan, el fundador de Action Directe i antic company de Liceu. Una de les amenaces que li van fer per a ablanir la seva resistència al negar-se a col·laborar va ser la de lliurar-li a la Guàrdia Civil espanyola. Per sort per a Mario seria rescatat per la Gendarmería. El seu cas va estar durant dies sent notícia en totes les cadenes franceses. Però l'assetjament al que es va veure sotmès tant pels RG/ francesos com pels mercenaris dels GAL que els buscaven per a eliminar-li li van obligar a traslladar-se a Finlàndia, lloc del que finalment seria extraditat prèvia sol·licitud de les autoritats espanyoles acusant-li de terrorisme. Les autoritats finlandeses ho van canviar per un traficant de drogues que es trobava detingut a Espanya i era reclamat per Finlàndia. L'estat finlandès seria condemnat anys després pel tribunal de Drets Humans a l'haver permès l'extradició sense les suficients garanties legals(2).
En Espanya, a pesar dels greus càrrecs, seria posat en llibertat als pocs mesos (se li tornava a acusar entre altres coses de voler reorganitzar als GARI).
L'assetjament sofert per Mario d'aquells que mai li perdonessin la seva militància en la lluita antifranquista semblava haver acabat. Van passar els anys. No tenia deutes pendents amb la Justícia. Un Oceà i milers de quilòmetres li protegien d'aquells que no oblidaven. D'aquells que segueixen adorant la icona franquista. D'aquells que van jurar amb vehemència els principis generals del Moviment i segueixen incrustats en els despatxos administratius fins i tot amb més poder que abans. D'aquells que enyoren els dies de sang dolor i por
El veterà lluitador antifranquista llepava les seves ferides. Mario havia refet la seva vida. Afinava la guitarra. Al costat de la seva companya preparava la terra de la granja per a sembrar i més tard recollir amb afecte els fruits que la Mare Naturalesa sap dispensar als quals li són fidels.
Però els quals no obliden, els mateixos que han detingut en el dia d'avui (23 de gener del 2008) a l'advocat Juan Manuel Olarieta en el seu domicili de Madrid, acusant-lo dels presumptes delictes "d'activitats de propaganda, finançament, captació, proselitisme, relacions internacionals i obtenció d'informació" per als GRAPO, quan el seu únic “delicteâ€? és el d'assumir la Defensa d'aquells que ningú vol defensar i de destacar-se en la defensa dels més oprimits i vexats pel poder; d'haver aconseguit l'absolució en el caso Publio Cordón de dos acusats que ja havien estat sentenciats pels mitjana “â€? i els cossos de seguretat.... Els quals no obliden que el seu general els va deixar i es troba enterrat sota una llosa de milers de quilos de granit seguiran destruint vides, fabricant històries i recordant-nos que la transició no ha acabat.


Juan J. Alcalde, 23 de gener del 2008.



1.- Mario Inés Torres durant la seva estada a Canadà ha participat a la Western Canadian Romaní (2003) i era Coordinador de la SKOKRA, Saveto Katar li Organizatsisay Rromane camina´l Americhi Uneixi Organització Romaní d'àmbit internacional (nov.2005).(Amèrica del Nord i Amèrica del Sud).
Hi ha entrevistes seves documentades en les quals manifesta la seva nul·la implicació en qualsevol tipus de nacionalisme i específicament en el basc.

2.- Human Rights Comitè . Com. Nº: 291/81.


------ ---------- -----------

¿Cuando acabará la transición?

En junio del 2007 (Iván Ipaolaza Sancho y Victor Tejedor Bilbao) fueron detenidos en Canadá por la Real policía montada y la Agencia de Servicios Fronterizos. El “National Postâ€? canadiense publicó el 27 de septiembre que, según la policía canadiense, en la foto que les hizo llegar un “informador confidencialâ€?(CNI) para facilitar su identificación figuraban, además de las mujeres de los detenidos otra persona que fue identificada como Mario Inés Torres(1). Se encontraban en una apartada localidad de la provincia de la Columbia Británica (BC) disfrutando de una paella en el domicilio de la compañera de Mario en una granja biológica.
Apaolaza y Tejedor Bilbao, a los que buscaba el CNI español, están acusados de pertenecer a ETA ,aunque el primero ha negado su pertenencia a la misma reconociendo en cambio su afiliación a Herri Batasuna. Están a la espera de su extradición ya que la administración canadiense les ha negado el estatuto de refugiados políticos.
Mario Inés Torres, en la actualidad en paradero desconocido al relacionarle con ETA aunque no se le acuse de ser de ETA sino de los inexistentes GARI, es un antiguo luchador libertario antifranquista. Militante activo de los históricos (Grupos de Acción Revolucionaria Internacionalista).
A principio de los años setenta comenzó su trayectoria militante junto a otros compañeros: Octavio Alberola, Michell Camilleri, Lucio Uturbia, .... , que se propusieron, en la medida de sus fuerzas, parar las ejecuciones de varios presos antifranquistas que habían caído detenidos en la cruenta lucha contra la dictadura del fascista general Franco. Sus acciones no pudieron evitar el agarrotamiento del joven libertario del MIL Salvador Puig Antich. Pero si consiguieron evitar la pena de muerte de otro de los detenidos: Oriol Solé Sungrayes.
Tras pasar algunos meses de prisión en Francia (año 1974), por acciones realizadas contra la dictadura franquista, él y todos los acusados serían finalmente amnistiados. El Régimen, la policía y la guardia civil franquistas nunca lo olvidaron. Los GAL tampoco ya que atentaron contra su vida.
En los años ochenta sería detenido en España bajo la acusación de pertenecer a los GARI (organización que había dejado de existir). Fue salvajemente torturado. Los hechos fueron denunciados por Amnistía Internacional y salió en libertad al poco tiempo, pera las secuelas de las descargas eléctricas recibidas en los testículos le produjeron esterilidad.
Ya en Francia, la policía gala, a través de sus Renseignements Généraux al mando del comisario Duran, le secuestra en Toulouse con la intención de que “colaboreâ€? con ellos para tender una trampa a Jean Marc Rouillan, el fundador de Action Directe y antiguo compañero de Liceo. Una de las amenazas que le hicieron para ablandar su resistencia al negarse a colaborar fue la de entregarle a la Guardia Civil española. Por suerte para Mario sería rescatado por la Gendarmería. Su caso estuvo durante días siendo noticia en todas las cadenas francesas. Pero el acoso al que se vió sometido tanto por los RG franceses como por los mercenarios de los GAL que los buscaban para eliminarle le obligaron a trasladarse a Finlandia, lugar del que finalmente sería extraditado previa solicitud de las autoridades españolas acusándole de terrorismo. Las autoridades finlandesas lo canjearon por un traficante de drogas que se encontraba detenido en España y era reclamado por Finlandia. El estado finlandés sería condenado años después por el Tribunal de Derechos Humanos al haber permitido la extradición sin las suficientes garantías legales(2).
En España, a pesar de los graves cargos, sería puesto en libertad a los pocos meses (se le volvía a acusar entre otras cosas de querer reorganizar a los GARI).
El acoso sufrido por Mario de aquellos que nunca le perdonaran su militancia en la lucha antifranquista parecía haber terminado. Pasaron los años. No tenía deudas pendientes con la Justicia. Un Océano y miles de kilómetros le protegían de aquellos que no olvidaban. De aquellos que siguen adorando el icono franquista. De aquellos que juraron con vehemencia los principios generales del Movimiento y siguen incrustados en los despachos administrativos incluso con más poder que antes. De aquellos que añoran los días de sangre dolor y miedo
El veterano luchador antifranquista lamía sus heridas. Mario había rehecho su vida. Afinaba la guitarra. Junto a su compañera preparaba la tierra de la granja para sembrar y más tarde recoger con cariño los frutos que la Madre Naturaleza sabe dispensar a los que le son fieles.
Pero los que no olvidan, los mismos que han detenido en el día de hoy (23 de enero del 2008) al abogado Juan Manuel Olarieta en su domicilio de Madrid, acusándolo de los presuntos delitos "de actividades de propaganda, financiación, captación, proselitismo, relaciones internacionales y obtención de información" para los GRAPO, cuando su único “delitoâ€? es el de asumir la Defensa de aquellos que nadie quiere defender y de destacarse en la defensa de los más oprimidos y vejados por el poder; de haber conseguido la absolución en el caso Publio Cordón de dos acusados que ya habían sido sentenciados por los “mediaâ€? y los cuerpos de seguridad.... Los que no olvidan que su general les dejó y se encuentra enterrado bajo una losa de miles de kilos de granito seguirán destruyendo vidas, fabricando historias y recordándonos que la transición no ha terminado.


Juan J. Alcalde, 23 de enero del 2008



1.- Mario Inés Torres durante su estancia en Canadá ha participado a la Western Canadian Romaní (2003) y era Coordinador de la SKOKRA, Saveto Katar le Organizatsisay Rromane anda´l Americhi Una Organización Romaní de ámbito internacional (nov.2005).(Norteamérica y América del Sur).
Hay entrevistas suyas documentadas en las que manifiesta su nula implicación en cualquier tipo de nacionalismo y específicamente en el vasco.

2.- Human Rights Comité . Com. Nº: 291/81

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Quan acabarà la transició?, o com la venjança franquista segueix assedegada de sang
25 gen 2008
In June of 2007, Ivan Apaolaza Sancho and Victor
Tejedor Bilbao were detained in Canada by the Royal
Canadian Mounted Police (RCMP) and the Canadian Border
Services Agency (CBSA). The National Post published on
September 27th, that, according to Canadian pólice, in
a photograph that a ‘confidential informant’ sent them
to facilitate their identification, besides the wives
of the two detainees also appeared another person who
was identified as Mario Inés Torres. The picture was
taken in a remote location in the province of British
Columbia and showed them enjoying a meal of paella in
the home of Mario’s partner on an organic farm.

Apaolaza and Tejedor Bilbao, who were being searched
for by the Spanish National Intelligence Centre (CNI),
are being accused of belonging to the ETA although
Apaolaza has denied participation in ETA while
admitting to having supported the Herri Batasuna
party. They are currently facing extradition to Spain
as the Canadian government has denied them political
refugee status.

Mario Inés Torres, whose whereabouts are currently
unknown because of being associated with the ETA has
not actually been accused of belonging to the ETA but
rather the inexistent GARI (Groups of Internationalist
Revolutionary Action). He is a ‘long time anti-Franco
libertarian militant of the historical GARI’.

At the beginning of the seventies, his militant path
began with three other comrades: Octavio Alberola,
Michell Camilleri, and Lucio Uturbia who proposed to
stop the executions of various anti-Franco political
prisoners who had been imprisoned during the struggle
against the fascist dictatorship of Franco. Their
actions could not stop the demise of the young
libertarian from the MIL, Salvador Puig Antich. But
they did succeed in stopping the execution of another
detainee: Oriol Solé Sungrayes. After spending some
months in prison in France in 1974 for actions
committed against the Franco dictatorship, he and
others of the accused were finally granted amnesty.
The regime, the police and guardia civil of Franco
never forgot this. Neither did the GAL (Anti-terrorist
liberation groups) who tried to murder him.

In the eighties, he was detained in Spain under the
accusation of belonging to the GARI (an organization
which no longer existed). He was savagely tortured.
These acts were denounced by Amnesty International and
he was liberated shortly after but the electric
charges he received to his testicles during his
torture caused him to become sterile.

In France, the police, through the French intelligence
service and under an order of commissioner Duran,
secuestered him in Toulouse with the intention of
making him 'colaborate' with them to try and trap Jean
Marc Roullan, the founder of Direct Action and an old
comrade of Liceo. One of the threats they made against
him so that he would give up resisting collaboration
was that of rendering him to the Spanish Guardia
Civil. Luckily, Mario was rescued by the Gendarmerie.
His case made French news for days. However, because
of the assaults he was subjected to by both the French
intelligence service and the mercenaries of the
Anti-Terrorist Liberation Groups (GAL)who were
searching for him in order to murder him, he was
forced to move to Finland where he was finally
extradited to Spain because of accusations of
terrorism made against him by the Spanish government.
The Finnish authorities exchanged him for a drug
trafficker who was detained in Spain and was being
claimed by Finland. The Finnish state was condemned
years later by the Human Rights Tribunal for having
allowed the extradition without enough legal
guarantees.

In Spain, despite the heavy charges, he was liberated
a few months later (he was accused amongst other
things of having wanted to reorganize the GARI). The
assault suffered by Mario by those who never forgave
him for his anti-Franco struggle seemed to be over.
Years passed by. He didn`t have any debts remaining
with Justice. An ocean and thousands of kilometres
protected him from those who never forgot; from those
who swore with vehemence the general principles of the
movement and continue encrusted in administrative
positions with even more power than before; from thos
who remember the days of blood, pain and fear.

The veteran anti-Franco fighter was healing his
wounds. Mario had reconstructed his life. He was
perfecting his guitar playing. Together with his
partner, he was preparing the earth on the farm in
order to sow and later harvest with affection the
fruits that Mother Nature gives to those who are
loyal.
But those who do not forget, the same ones who have
today on January 23rd 2008 detained the lawyer Juan
Manuel Olarieta in his home in Madrid, accusing him of
'activities of spreading propaganda, financing,
recording, international relations and obtaining
information' for GRAPO (Anti-fascist resistance groups
of October 1st), when his only 'crime' is taking on
the defence of those who nobody wants to defend and
proving himself in the defence of the most oppressed
and persecuted by power; and having obtained
absolution in the Publio Cordon case in which the two
accused had already been sentenced by the media and
security forces... Those who don`t forget that their
General has left them and can be found under a tomb
made of thousands of kilos of granite will continue to
destroy lives, make up stories and remind us that the
transition has not ended.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona