Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
La correcció política en el llenguatge (Gabriel Bibiloni)
04 des 2007
Article que podeu trobar al blog d'en Gabriel Bibiloni, professor de sociolingüística i de teoria de la llengua normativa de la Universitat de les Illes Balears. Prou interessant...
Gabriel Bibiloni

La correcció política (post qui sap si políticament incorrecte)

02 Desembre 2007

Un dels fonaments de lâordre lingüístic rau en el fet que les paraules tenen un significat més o menys identificable pels parlants de la llengua. En alguns casos, però, més menys que més. Quan la percepció del significat dâun mot o terme no coincideix en els diversos parlants, sorgeixen els problemes dâincomprensió o dâincomunicació. Lâexpressió correcció política âla gènesi de la qual només sâacaba dâentendre tenint en compte la semàntica de lâadjectiu en anglèsâ és un dâaquests termes sobre els quals hi ha quasi tantes percepcions com perceptors. Allò que jo percep, en tot cas, és que és un terme dotat dâun contingut amb una valoració social que va progressivament a la baixa. De cada vegada més gent veu això de la correcció política més com una nosa a superar que com un valor a defensar. En la meva manera de veure aquesta qüestió potser ja podríem establir una oposició entre correcció i correcció política. La correcció de sempre és el respecte als altres i lâexquisitesa en les maneres de relacionar-nos-hi. Una cosa que sempre serà necessari cultivar i implementar. Essent aquest un concepte i un terme suficients, allò de la correcció política esdevé aplicable a esquemes més basats en la mera superficialitat, el buit o les manies particulars de cadascú. Si no vaig errat, lâinvent va començar âals Estats Unitsâ amb unes recomanacions capricioses sobre lâús del llenguatge: per a entendreâns, allò de tots i totes i les persones dâètnia gitana. Superficialitat, dic, i vana ilâ¢lusió de canviar de casa pintant-ne la façana.
La correcció no posa en perill cap valor de la civilització, perquè això ja seria incorrecte. La correcció política, en canvi, em fa lâefecte que és com una bolla de neu rodant cap avall que pot arribar a amenaçar algunes coses fonamentals: la llibertat dâexpressió, la llibertat de pensament, la creativitat i una cosa tan sana i imprescindible com el sentit de lâhumor. La cultura que hem anat construint en aquesta part del món té una cama important en la ironia, la sàtira, la crítica del poder, el joc amb les paraules, lâhumor amb els pares, els sogres, lâaltre sexe, i tot això pot ser perfectament compatible amb la correcció i el respecte. Els glosadors mallorquins en són una mostra eloqüent. Sense aquella cama feta dâhumor i llibertat la nostra societat es convertiria en un convent de monges contemplatives, silencioses i avorrides. O podria arribar a ser una cosa pitjor: una societat on et tanquen a la presó per posar el nom dâun profeta a un osset de peluix.
La correcció política és un conjunt dâexcrescències que els han sortit a un altre conjunt de moviments socials situats en la línia del progrés i que han fet i fan un món millor; moviments de defensa dels drets de colâ¢lectius tractats injustament o clarament oprimits (negres, dones, homosexuals, etc.), però progrés i excrescències són, o haurien de ser, perfectament delimitables i destriables. Altrament, correm el perill de ser víctimes dâuna munió de nous petits inquisidors que a partir de la pura subjectivitat ens voldran dir com hem de parlar, què podem dir i què no, sobre què podem fer broma i sobre què no, què fa gràcia i què no en fa, què és avançat i què és estantís.
La correcció política apareix voltada de sectarismes, contradiccions i asimetries considerables. Grans defensors de la llibertat dâexpressió quan la justícia persegueix incineradors de fotos o dibuixants de portades satíriques es mostren com a torquemades en miniatura quan algú fa la broma més innocent tocant, però, algun dels seus camps sensibles. Tinc al cap una presentadora de programes de televisió, molt feminista i políticament correcta, que un dia sí i un altre també posava de tres voltes i mitja la totalitat dels homes del món, atribuint-los un ramell de meravelles, des que són incapaços de planxar una camisa o de fer pipí sense embrutar la tapadora de lâinodor fins a considerar-los unes bèsties primitives o animals unineuronals, i tot restant tan tranquilâ¢la. Ja provareu de fer-li la més mínima brometa respecte de les persones del seu sexe. Com les qui sâescandalitzen sense distingir matisos davant la âutilització del cos de la donaâ? a la publicitat âun sector que es dol del rigor dâalguns colâ¢lectius hipersensiblesâ però que probablement no farien gaire fàstics si hom els regalava el calendari dels bombers. La correcció política crea un joc dâencalç i dâintolerància contra els qui toquen les fibres sensibles dâalguns colâ¢lectius amb coa de palla , que no dubten a subordinar la llibertat dels altres a la seva peculiar facilitat de ser ofesos. Ãs clar que dâuna manera molt desigual, en funció de la capacitat de pressió i dâinfluència dâaquells colâ¢lectius: una gitanada és una expressió més (auto)reprimida que una putada, i ara no faig cap valoració dâaquests mots.
I potser la cosa més greu és que la correcció política té un fruit enverinat, que és lâautocensura i lâautorepressió. El pobre pecador que és incapaç de sortir del vici de dir coses com âho veig molt negreâ?, o el polític que després de dir âels ciutadansâ? sâoblida dâafegir-hi el preceptiu â?i les ciutadanesâ? corren perill de veureâs a ells mateixos com un producte defectuós de fàbrica i amb migrades perspectives dâadob.
PP (post post, o potser post postem): I tot això ve per a expressar la meva modesta aspiració a poder dir que sóc heterosexual i que ningú no sâenfadi. Com està el pati!

L'article al blog: http://bibiloni.cat/blog/?p=345#comments

El blog (molt recomanable): http://www.bibiloni.net/blog/

This work is in the public domain
Sindicat